Una iniciativa solidària de Berga ofereix de franc el tatuatge dels mugrons i l’aurèola a les dones que han patit una mastectomia
La micropigmentació del mugró s’ha començat a incloure com a part de la reconstrucció mamària d’un procés oncològic. Des de l’1 de juliol la nova prestació ha entrat en la cartera de serveis bàsics de la sanitat pública i les comunitats han de poder oferir-la a totes les pacients que ho requereixin en els pròxims 5 anys, però encara no arriba a tothom.
A Catalunya per ara la micropigmentació, que és com un tatuatge per reconstruir l’aurèola i simular el volum del mugró en dones que han passat per una mastectomia, només s’ofereix a l’Hospital de Bellvitge. A la tardor s’ampliarà a un segon centre i la conselleria de Salut preveu ampliar-ho completament en els pròxims tres anys.
La Maria és una supervivent del càncer de mama. Li van practicar una doble mastectomia després de patir dos càncers de mama en cinc anys i haver fet 36 sessions de quimioteràpia. Un cop superat el càncer va buscar la manera que li reconstruïssin el mugró, però era massa car:
“Vaig trucar a diversos llocs i em trobava que em demanaven de 800 a 1.000 euros per fer una micropigmentació.”
Tatuatges realistes del mugró i l’aurèola
L’Associació de Persones Afectades de Càncer al Berguedà, Ginkgo, ha organitzat una iniciativa solidària per oferir gratuïtament la tècnica del tatuatge a les dones que ho demanin.
A diferència de la micropigmentació, el tatuatge té més colors i no s’esborrarà amb el temps, com explica la tatuadora Mireia Ortega, que participa en el projecte per aportar “el seu granet de sorra”. Com a artista, Ortega té en compte el tipus de regeneració de la pell, de la cicatriu i la reconstrucció dels pits. Gràcies a la seva tècnica de dibuix, aconsegueix que els mugrons semblin tenir relleu:
“He pogut ajudar aquesta persona amb les meves mans, el meu esforç i amb el que em dedico. És una cosa que t’omple moltíssim.”
La Maria ha quedat molt satisfeta i està molt agraïda:
“Després de 12 anys de tenir el primer tumor, m’estimo més em pugui veure els pits mitjanament bé d’una vegada. Ara m’he acostumat, però m’ha costat molt poder mirar-me al mirall.”
Per a les precursores de la iniciativa, el tatuatge suposa un tancament de procés imprescindible, també psicològicament. Ana Alltimiras, de l’associació Sense Por, ho explica molt gràficament:
“És com posar la cirereta al pastís. Tancar bé l’etapa, veure’t bé. Veure’t un pit més o menys maco. Veure’t un pit, el que entenem per un pit.”
Des de Ginkgo recorden que fins ara la Seguretat Social oferia reconstruir el mugró quirúrgicament, però moltes dones no volen tornar a ser operades un cop han superat la malaltia. Per a la seva presidenta, Aurora Rodríguez, un pit reconstruït però sense mugró ni aurèola és “com deixar la porta mig oberta i no tancar el cercle”. El tatuatge del mugró suposa una manera de tancar un procés amb una forta càrrega psicològica:
“Et crea la sensació que estàs més curada. Hi ha cicatrius que no s’esborraran mai ni en el cos ni en l’ànima, però el que no podem fer és crear una altra preocupació. I el que vols és això, veure’t el més semblant al que eres abans del procés.”
Els homes, tot i que només representen l’1% dels pacients de càncer de pit, també es poden beneficiar de la iniciativa. De fet, un pacient està ja pendent de rebre el permís del seu metge per fer-se el mateix tatuatge que la Maria.
BELLATERRA.CAT 