BELLATERRA.CAT

“El dia que parli la majoria silenciosa…”. “El dia que el Baix Llobregat es mobilitzi a les catalanes com ho fa a les generals…”. Tota una sèrie de mites favorables a l’unionisme a Catalunya que servien sovint per justificar les seves derrotes s’han trencat, o almenys esquinçat, en aquestes eleccions del 27-S.
1. L’alta participació. Amb una participació per sobre del 77%, la més alta de tota la democràcia catalana, el sobiranisme ha guanyat i no hi ha hagut un augment de l’unionisme. Així que la teoria que si el percentatge superava el 72% afavoria clarament una pujada de l’espanyolisme no s’ha produït.
2. La majoria silenciosa. La gent sense veu que va denunciar tantes vegades Alícia Sánchez Camacho segueix sense veu. No existeix una massa que no es pronuncia mai i que és favorable a les tesis que Catalunya segueixi dins d’Espanya. I es va demostrar ahir: menys del 25% d’abstenció -en la líniea dels països més avançats- i els resultats no s’han alterat. 
3. La mobilització del Baix Llobregat. Junts pel Sí s’ha imposat a totes les comarques, incloses el Baix Llobregat, el Barcelonès o els dos Vallesos, on l’unionisme era on treia més vots tradicionalment. El mantra que si es mobilitzava a fons l’àrea metropolitana, tal com ho feien a les generals, la balança podria fer perdre al nacionalisme -ara independentisme- la majoria. Ha resultat fals. Han crescut els dos blocs de manera similar. 
4. L’efecte líder de Madrid. Aquelles èpoques que arribava Felipe González a Catalunya i movia les masses quasi com Jordi Pujol són avui història. La presència dels líders estatals al Principat ha estat un gran fracàs. I més quan han intervingut en més míting que mai. Mariano Rajoy s’ha fet un fart de venir i el PP ha perdut 8 escons. Pedro Sánchez, tres quarts del mateix, i el PSC ha restat 4 diputats. I el gran estrellat ha estat Pablo Iglesias, que s’ha passejat per tot arreu, i Sí que es Pot ha tret pitjors resultats que ICV en solitari el 2012.

Read Full Post »