BELLATERRA.CAT

Japan Airlines y All Nippon Airways ultiman un pacto con AENA que Air India estudia replicar con un doble destino desde el inicio de operaciones
El Gobierno liderado por Mariano Rajoy ha condicionado la negociación que la Generalitat de Cataluña mantiene con tres aerolíneas asiáticas interesadas en operar rutas con el aeropuerto de El Prat. El mensaje que el Ministerio de Fomento, liderado por Ana Pastor, ha mandado a través de AENA es claro: el Ejecutivo dará el visto bueno a la creación de las nuevas rutas sólo si su destino final es Madrid.
Barcelona, la ciudad que recibe el 55% de los visitantes japoneses y el 70% de los indios que viajan a la Península Ibérica, quedaría relegada a ser una escala en el trayecto.
Reunión en Tokio
El secretario de Territorio y Movilidad catalán, Ricard Font, manifestó el pasado enero que se habían iniciado los contactos con las compañías Japan Airlines (JAL) y Air India para mejorar la conectividad con Asia desde El Prat. El reconocimiento público de la apertura de las conversaciones despertó el interés del gran rival de la aerolínea nipona, el grupo también con sede en Tokio All Nippon Airways (ANA), indican fuentes cercanas a la negociación.
El pacto con las dos compañías japonesas es el más avanzado. Representantes de la consejería de Territorio se reunieron hace pocas semanas en Tokio con altos directivos de JAL y ANA, pero no cerrarán ningún acuerdo hasta que el Gobierno central no desbloquee la situación. Oficialmente, la Generalitat se limita a indicar que la negociación “avanza a buen ritmo”.
Destino más caro
La estrategia de convertir el aeropuerto de Barcelona en una escala parece satisfacer a todas las partes. Las aerolíneas conseguirían llegar a la capital catalana, aunque resulte más caro al tener que añadir millas a la ruta; El Prat ganaría nuevas conexiones internacionales y Fomento se saldría con la suya: a todos los efectos, el destino del trayecto sería Madrid.
Si JAL y ANA abren las nuevas rutas con éxito, Air India copiará la estratagema, indican los mismos interlocutores. El gigante de Star Alliance (igual que ANA, JAL está integrada en Oneworld) estudia desde hace años operar en El Prat. En verano de 2011 incluso contempló compartir códigos con Spanair para usar Barcelona como base para enlazar Asia con América Latina. El proyecto nunca llegó a buen puerto y la compañía catalana con capital público quebró poco después, en enero de 2012.
Air India estudia operar con dos destinos
Ahora intenta llegar a Barcelona con sus propios medios. De hecho, la demanda que ha detectado es tan alta que ha puesto sobre la mesa de negociación operar con un doble destino desde casi el primer momento, Nueva Delhi y Bombay.
En este caso, el Gobierno incentiva a la compañía con otro valor: facilitar más visados a los ciudadanos de la India que quieren llegar al país si los vuelos terminan en Madrid. “Se trata de una estrategia de chantaje total”, sentencian las fuentes consultadas, que recuerdan que es el Ministerio de Asuntos Exteriores quien tiene capacidad para facilitar los títulos de movilidad turística.

Read Full Post »

  El fins ara portaveu parlamentari de CDC, Jordi Turull, ha assegurat aquest dimecres que una Catalunya independent “milloraria les pensions” i seria “perfectament viable”, i això l’Estat “ho sap”, alhora que ha apuntat que només es declararia unilateralment la independència si es produís un “bloqueig” per part del govern espanyol. En una entrevista amb l’agència Efe, Turull, número 10 de la llista de Junts pel Sí, ha analitzat algunes de les incògnites sobre què suposaria per a Catalunya un eventual procés d’independència després del 27-S, unes eleccions en les quals està en joc “seguir barallant-nos per les engrunes o decidir si es vol tenir el pa sencer”.

El dirigent ha defensat la “viabilitat” del sistema de pensions i Seguretat Social de Catalunya en cas de secessió, i per això ha titllat d'”inaudit” que “l’Estat intenti crear discursos de la por sobre aquesta qüestió, quan els números són molt clars”: “Catalunya no només podria afrontar les pensions, sinó que les podria millorar”, ha asseverat. “És un tema de faves comptades, perquè les pensions van molt en proporció del volum de gent que cotitza i de la gent que cobra les prestacions”.
Ha subratllat així que “s’han fet estudis rigorosos en aquest sentit dels últims 15 anys, amb èpoques de bonança i èpoques de forta crisi econòmica”, i “tots els números” assenyalen que en el cas de Catalunya hi ha de mitjana un “superàvit claríssim de recursos”. Per això, el que va ser president del grup de CiU al Parlament i ara número 10 per Barcelona de Junts pel Sí ha considerat que podrien millorar-se tant les pensions contributives com les no contributives, si a més Catalunya “deixa de patir l’espoliació fiscal, aquests 15.000 milions que cada any no tornen i que servirien per millorar la protecció social de les persones”.
El tema de les pensions és, segons el seu parer, un “dels motius més clars pels quals ens convé i ens urgeix ser un estat independent, tant per a la gent d’ara, molta de la qual cobra pensions irrisòries, com per a les generacions joves”. El dirigent de CDC ha negat, a més, rotundament una eventual fugida d’empreses si Catalunya s’independitza, ja que es podrien tenir “més eines per ser una regió encara més atractiva, en l’àmbit de relació amb l’administració, tributari, de captació d’inversió estrangera, suport a autònoms i pimes, o regulació i foment de la investigació, turisme o horaris comercials”.
“Només tenim coses a guanyar”, ha recalcat. “La gent no és prou conscient de quin país podríem tenir si la capacitat de decisió depengués de Catalunya amb tots aquests instruments. L’Estat sap que una Catalunya independent no és que senzillament sigui viable, sinó que aixecaria encara més el vol”. Turull ha afirmat que Catalunya hauria d’assumir la part proporcional del deute de l’Estat, però també es quedaria “una part molt important dels actius”, cosa “perfectament assumible” i tot i així seria “una de les zones menys endeutades d’Europa”.
Els funcionaris de l’Estat, per la seva banda, “podrien seguir desenvolupant les seves tasques i funcions” en la nova administració, ja que “en assumir-se competències que han de seguir funcionant, hi ha d’haver una garantia de continuïtat del servei públic”. Turull ha afegit també que un aspecte “molt nuclear” del procés participatiu de l’eventual constitució catalana seria decidir la qüestió de la doble nacionalitat: “El que és clar és que en tot aquest procés a ningú se li està demanant que renunciï a res, ni als seus sentiments ni als seus orígens”, ha ressaltat.
Assegurant que “el full de ruta és molt clar”, ha relatat en quin cas es portaria a terme una declaració unilateral en el supòsit que l’independentisme obtingués la majoria en el 27-S. Turull ha afirmat que si obtingués “un mandat democràtic i una majoria d’escons”, s’iniciaria una “declaració d’inici del procés d’independència”, que es comunicaria al govern i a la comunitat internacional per “fer-ho de la millor manera possible i acordada”.
S’obriria un procés participatiu per a la redacció de la Constitució catalana –que caldria sotmetre a votació–, es finalitzaria la creació de “les estructures d’estat” i caldria aprovar una “llei de transitorietat” que seria “el règim aplicable perquè tothom tingués certesa jurídica, en cadascun dels seus camps, de quines són les lleis aplicables en cada moment”.
Un procés que hauria de durar al voltant de 18 mesos i, “en cas que hi hagi un bloqueig o l’Estat no volgués parlar i tingués l’actitud que ha tingut fins ara, després hi hauria aquesta possibilitat” d’una declaració unilateral d’independència. “Som gent de dialogar i acordar sempre, però no cal caure en la trampa que, com que un no dialoga, et quedes sense fer res”, ha sentenciat.

Read Full Post »

  
Junts pel Sí farà un gran acte a Barcelona per presentar la llista i els candidats simbòlicsLa candidatura sobiranista prepara la “festa dels candidats” pel 28 d’agost al Passeig Lluís Companys

Bernat Vilaró / Nerea Rodríguez

La candidatura sobiranista ‘Junts pel Sí’ està preparant un gran acte a Barcelona per presentar la llista i els candidats simbòlics que s’hi han apuntat, segons ha pogut saber ‘El Singular’. L’esdeveniment tindrà lloc el proper 28 d’agost al Passeig Lluís Companys de Barcelona, i Junts pel Sí ja està demanant via correu electrònic als quasi 40.000 ‘candidats’ que s’inscriguin i hi assisteixin.
“La festa dels candidats” començarà a les 18 hores i hi haurà actuacions en directe, activitats per als més petits i els més grans així com “moltes sorpreses”. El correu enviat per Junts pel Sí assegura que “serà emocionant veure milers i milers de persones celebrant que hem fet la llista més gran de la història”. A més, els candidats podran recollir el seu lot de campanya.

Read Full Post »

Bon dia Bellaterra!

Podeu reservar les ultimes places pel Tram 69 de la Via Lliure, 11 de setembre de 2015.

RESERVAR:

bellaterra@assemblea.cat

SORTIDA: Plaça del Pi de Bellaterra

Hora: 13:30

PREU D’ANADA I TORNADA:  10€

Read Full Post »

  
Article de Suso de Toro

Como no vivo en Catalunya, cuando busco información u opinión me encuentro expuesto a los medios de comunicación no catalanes que estos días más que nunca no paran de hablar de los catalanes. Por supuesto, tanto los informantes como los opinadores de esos medios hablan desde un mismo lugar y, con algunos matices, desde el mismo punto de vista. Es muy difícil poder oír las opiniones de esa mitad de catalanes que no solo pretende la autodeterminación, como desean los tres cuartos, sino que pretenden directamente un Estado propio. Excluir la opinión de esa mitad de catalanes que quieren la independencia cuando se habla precisamente de ellos solo se puede explicar de dos modos, o bien se censura su opinión conculcando la democracia o bien se les desconsidera como personas alienadas, locas.

Mi opinión, basada en un muy relativo conocimiento de ese país que me resulta tan curioso y que me ha enseñado cosas, es que no: los catalanes están muy cuerdos. Tanto los tres cuartos que desean la autodeterminación, como el cuarto que no la desea; tanto la mitad que pretende tener Estado propio como la mitad que no lo pretende.Aún más, creo que son una población mucho mejor informada que el resto de la población española y, por tanto, que sus deliberaciones las hacen con mejor criterio y sin engañarse tanto. En Catalunya es posible leer, oír y ver los medios de comunicación madrileños, esos que los ignoran, y además los medios catalanes. Además, una parte de los medios catalanes están a favor de una postura y otra parte de la contraria.
Una parte de los medios catalanes están a favor de una postura y otra parte de la contraria
Claro que hay denuncias de periodistas sobre manipulación de los medios públicos catalanes a favor de una postura pero ¿qué habría que decir de la práctica totalidad de los medios públicos y privados españoles acerca de la manipulación informativa? Habría que denunciar la pura manipulación, pasando por la censura y el insulto.Y tampoco esos tres cuartos de la población que quiere autodeterminación ni la mitad que quiere independencia son más malvados que la media de la ciudadanía española, simplemente se hartaron. Mejor dicho, los hartaron.
Los hartó una España que ni siquiera aprendió a decir sus nombres: una España que ni siquiera se molestó en aprender a pronunciar el nombre del presidente de la Generalitat, del que hicieron un malvado de cuento infantil. Le llaman ‘Ártur’, parodiando un inglés mal hablado, en vez de Artur, simplemente. Ya eso resumiría la actitud de España hacia Catalunya, ni siquiera saben sus nombres para denigrarlos con propiedad. La hostilidad xenófoba hacia los catalanes parece algo tan natural porque se basa en la histórica ignorancia.
“Envuelta en sus harapos desprecia lo que ignora”
En la ignorancia y en la envidia. Solo la envidia explica que presidentes de autonomías traten con desprecio ofensivo a la población catalana, cuando si ellos existen, si existen sus autonomías es debido a la lucha democrática de las nacionalidades por su autogobierno. Y nunca, nunca, nunca han sentido el deber de dar unas educadas gracias.Como ahora denuncian que si los catalanes se independizan otras partes del estado perderían transferencias de dinero, pero nunca antes han sentido el deber de dar unas educadas gracias. Tampoco la cortesía es una virtud nacional. Pensaba titular este artículo “Cuando fui federalista”, pero no es exacto porque nunca lo fui. Desde hace cuarenta años me parece que no soy nada acabado en “ista”, a lo mejor hago mal. Nunca idealicé la Constitución vigente, desde un principio fui crítico con sus limitaciones de carácter social y nacional, sin embargo intenté vivir y convivir dentro de ese marco. Participé modestamente en intentos de promover otra idea de España y el federalismo. Cuando no encontraba uno frialdad o desdén encontraba hostilidad, ésa fue mi experiencia.Como lo he vivido puedo contarlo. Ahora que todos van a ser federalistas particularmente no les creo, creo que mienten de forma interesada y algo tan delicado e importante como es la convivencia democrática no se levanta sobre la mentira. Sobre falsedades convenientes se levantaron estas décadas tras el 23-F y condujo a esta España nuevamente ignorante e incívica.
Hace ya unos años que las posibilidades del régimen nacido de la Transición fueron experimentadas hasta el límite y están agotadas de forma terminante. Por un lado, la oposición y el boicot efectivo de la derecha española a la ley de Memoria Histórica, que pretendía crear un consenso nacional, una memoria compartida, dando encaje dentro de un consenso nacional español. Y, por otro lado, la campaña xenófoba y el recurso contra el ‘Estatut’ y la consiguiente sentencia del Tribunal Constitucional. En esa operación política participó el Estado entero, no solo el PP, también sectores del PSOE, el poder judicial y hasta el ejército nos recordó que tiene su ideología, y qué ideología. En cerrarle el paso al reconocimiento nacional y un lugar a Catalunya no faltó nadie.
Con esta España no hay nada que hacer que no sea un cuestionamiento de sus mismas bases ideológicas, económicas y políticas. Hoy por hoy no hay ningún proyecto de España. Todo es tan patético que se resume en la figura de Mariano Rajoy, un político que se opuso militantemente a la Constitución y al Estatuto de autonomía de Galicia en su día y que, finalmente, es el dueño de la Constitución. Ahora dice que, ya que es suya, la va a cambiar. Quédesela, hombre.A su lado solo hay propuestas como reconocer la “singularidad” catalana, o vasca, o…
A estas alturas. Todos somos singulares, cada uno de nosotros, nosotras, cada región, cada nación, cada pueblo… Lo que ocurre con Catalunya, señores y señoras, es que es una nación. Lo era antes, lo es y lo va a ser, con o sin estado. Ahora es tarde para reconocer su “singularidad” o incluso que son una nación, por no haberlo reconocido a tiempo hay lo que hay. El problema no es Catalunya. El problema es España. O Madrid. O lo que sea. Y puede que la independencia sea lo mejor. A lo mejor toda la gente que nunca quiso conocer a ese país catalán, que siempre lo ignoró, quedaba más tranquila independizándose al fin de Catalunya.
Habrá quien piense que me preocupo demasiado de los catalanes y que ya ellos se saben defender, pero mi motivo no es la preocupación por esa gente sino por nosotros, las personas que vivimos en este Estado y se nos niega la información y se nos pretende manipular. Lo que me preocupa es la falta de democracia en España. Defender la democracia en España, desde hace unos años y hoy por hoy, es principalmente exigir que se respete a la ciudadanía catalana, que no se le trata como a dementes.Y a nosotros como niños y niñas, porque no lo somos.

http://www.eldiario.es

Read Full Post »

http://www.ccma.cat/esport3/a-carolina-marin-li-posen-un-himne-espanyol-amb-lletra/noticia/2680721/

Read Full Post »

Read Full Post »

  
JORDI ALEMANY 

Una acampada de veïns davant l’ajuntament de Cerdanyola a finals de juliol, la presentació de més de 300 instàncies perquè s’aturi el projecte urbanístic del Centre Direccional i una jornada de xerrades, han servit per tornar a posar a primera línia el problema dels abocadors al municipi. Concretament denuncien fuites de biogàs al polèmic dipòsit controlat de residus Elena, creat el 2007 i clausurat el 2011 . Un grup de persones hereves de la dissolta Plataforma Sense Abocadors, amb Albert Lázaro i Salvador Sagarra com a caps visibles, han fet públic que el Consorci del Parc de l’Alba ha ocultat durant dos anys els resultats de dos estudis, un sobre biogàs fet per Tubkal Ingeniería SL i l’altre termogràfic fet per Sitem. Els estudis confirmen que hi ha emissions altes de metà (CH4) i de diòxid de carboni (CO2) en el perímetre d’aquest abocador que “suposen un risc inassumible segons la planificació d’ús futur” al seu voltant “si no es prenen mesures en la gestió del biogàs” i de protecció i vigilància.

Sagarra té clar que l’objectiu “és generar alarma social perquè el dipòsit, lluny de ser modèlic, està incontrolat” fora del recinte. La lluita contra aquest abocador la van iniciar el 2009 amb una denúncia a la caserna del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona). “Aleshores ja vam dir, aportant fotografies, que s’estava fent malament l’aïllament” amb teles geodèsiques i de polietilè mal soldades i sobre un terreny mal allisat, però finalment la fiscalia de medi ambient ho va arxivar amb el compromís del consistori de solucionar-ho.
El dipòsit Elena es va presentar com un sistema pioner dins el nou model de gestió de residus l’any 2005 basat en el rebliment impermeabilitzat i restauració d’antigues argileres amb bales de residus tractades i premsades als ecoparcs, amb presència gairebé anecdòtica de matèria orgànica que, segons Segarra i Lázaro, no ho és tant i “supera el 25%”. Sobretot, i en el cas de l’Elena, des que també van començar a rebre bales provinents de l’Ecoparc 1 de la Zona Franca de Barcelona a més de les de l’Ecoparc 2, de Montcada i Reixac, quan es va autoritzar l’empresa Puigfel, que gestiona per 30 anys el dipòsit, a passar de rebre 300 tones a 1.000 per poder complir la data de tancament. Els dos veïns asseguren que a l’Ecoparc 1 no es fa separació.
Descomposició
El fet d’haver-hi alts percentatges de matèria orgànica provoca la descomposició i putrefacció de les deixalles, l’excés de lixiviats i l’acumulació de gasos, que es tradueix en l’esfondrament del sòl, com va ja denunciar la plataforma, i que l’Agència de Residus de Catalunya hi destini recursos extres per mitigar el problema.
El dipòsit ha estat objecte de moltes queixes i ara els veïns diuen que l’estudi demostra que per diferents esquerdes, al costat de l’empresa Ceràmica Can Costa (Incecosa), en alguns talussos o als abocadors de runa del costat –Montserrat I i II– “surten gasos tòxics” i ningú ha alertat els seus treballadors. Per això demanen que s’aturi el projecte urbanístic del Centre Direccional, que preveu aixecar uns 4.500 habitatges i un centre comercial al voltant del sincrotró Alba. Tot i ser conscients que és difícil provar-ho si els metges no ho testimonien, tant Sagarra com Lázaro avisen de l’increment de consultes per problemes respiratoris i càncers.
30

anys

, fins al 2040, s’encarregarà l’empresa Puigfel de la gestió del dipòsit Elena, que es va tancar a finals del 2011.

15

hectàrees

és on s’ha mesurat la presència de biogàs, amb punts que superen els límits del 5% de gas metà.

24.200

euros

han costat els dos estudis encarregats el 2013 pel mateix consorci del Parc de l’Alba.

Denúncies i responsabilitats compartides
La mobilització dels veïns va arrencar el compromís de l’alcalde, Carles Escolà, i del nou govern de tractar de la problemàtica al setembre, després de les intervencions del veí Salvador Sagarra i la petició efectuada pel PP, ERC i Compromís per Ripollet. El nou govern assegura que està recopilant informació. Escolà va visitar el dipòsit el 3 d’agost per veure les actuacions d’urgència que s’hi fan a requeriment de l’Agència de Residus (ARC) amb l’obertura de nous pous per canalitzar el gas metà. Els veïns volen que s’arribi fins al final i reclamen responsabilitats polítiques i penals a l’alcalde del mandat 2008-2012, Antoni Morral –d’ICV, que governava amb CiU–; als enginyers de la UPC creadors del sistema de bales d’ecoparc, Ramon Sanz i José María Baldosano; a Andreu Puigfel, responsable de l’empresa gestora, i a l’ARC, entre altres.

Read Full Post »

Encarem un dels moments més decisius del procés d’independència de Catalunya. Fins ara s’han acumulat forces —això que anomenen base social sobiranista— i s’han explorat totes les vies per a un referèndum acordat amb l’estat espanyol. L’acumulació de forces ha progressat adequadament —i caldrà comprovar si ha estat suficient el 27-S—, però l’exploració de diàleg ha de millorar. Bé, més que millorar, s’ha comprovat que dos no dialoguen si un no vol. Per tant, s’ha pres la decisió correcta: tirar pel dret per la via democràtica i pacífica.

Aquesta tardor passaran coses grosses. Hi entrarem amb les eleccions que tots menys els unionistes entenen que són una mena de referèndum sobre la independència. Així i tot, els unionistes serien els primers de dir que cal acatar el mandat democràtic si el 27-S no hi hagués una majoria independentista. No cal fer-ne més cas perquè ja se sap allò de repetir mil vegades una mentida fins que acaba semblant veritat. Catalunya parla al món i el món l’entén. Aquesta és la cosa més important en un moment com l’actual.
Després de les eleccions referèndum catalanes, vindran les eleccions espanyoles. I això és més important que no ens pensem en relació amb la reacció que pugui tenir l’estat espanyol al resultat del 27-S. Si la independència té una majoria clara —que a tot el món és una majoria absoluta de 50% +1—, el govern espanyol del PP pot actuar com una rata acorralada. Ja sabeu què fan les rates quan se senten acorralades, oi? Salten damunt del perill sense miraments. En el nostre cas, sense que ningú no s’ofengui per la comparació absolutament espontània amb l’animal rosegador, un PP acorralat per una Catalunya que se’n va i amb les eleccions espanyoles a la vista pot ser molt perillós.

Què pot passar en aquest cas? Ningú no dubta que pot intentar una suspensió de l’autonomia —quina bonica coincidència d’objectius amb l’independentisme— per via del 155 de la constitució. Uns volem suspendre l’autonomia a través de les urnes i els altres la volen suspendre a través de les lleis d’excepció i els tribunals. Cadascú amb el seu estil i tradició. Què diu el 155? Que ‘si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la constitució o unes altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions’.
És ben bé que sembla un article redactat pensant en nosaltres, els independentistes. Que quedi clar que no volem atemptar greument contra l’interès general d’Espanya. Déu nos en guard. Contràriament, després de tants anys de fer-nos pesats amb queixes i reivindicacions egoistes, després de tant de victimisme català, ara volem que deixin de patir per culpa nostra. Marxem perquè ja ens n’hem aprofitat prou i massa de la seva riquesa i generositat. Ja n’hi ha prou d’obligar-los a parlar llengües que no són seves. Prou d’imposar peatges a totes les seves autopistes mentre nosaltres ens movem sense pagar per tots els Països Catalans! Prou d’anar construint corredors mediterranis i trens d’alta velocitat per l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès… No, no. De cap manera. No atemptarem més contra l’interès general d’Espanya. Ara, no tenim cap intenció de complir les obligacions que diu la constitució espanyola.

En aquesta situació ens trobem. Nosaltres, que volem suspendre l’autonomia per deixar d’atemptar greument contra l’interès general d’Espanya, i ells, que volen suspendre-la si no complim les obligacions de la sagrada constitució. Què us sembla si la suspenem de manera acordada? Aprofitem que estem d’acord en això i després ja veurem com continuem. Un cop suspesa, podríem fer un referèndum per preguntar com podem desfer l’embolic. Aquest cop ja no seria l’embolic en què ens ha posat el president Mas —oi, Iceta?— sinó que seria un embolic acordat i pactat —satisfet, Duran?— i que potser obligaria a un procés constituent global, multinacional i interplanetari —què li sembla, senyor Rabell?
Ja veurem què passarà aquesta tardor. Per molts plans i previsions que fem, no l’encertarem mai del tot. Hi ha massa factors en joc. Un dels més decisius serà l’actitud de la comunitat internacional o, dit sense eufemismes, l’actitud d’Alemanya, França i Estats Units. Si el resultat és molt clar, tot serà més fàcil, encara que l’efecte rosegador acorralat pot ser més fort. Si el resultat no és clar, tot es complicarà una miqueta més. Tampoc no serà la fi de res. Però el camí es pot allargar una mica. Sembla clar que hi ha una coincidència històrica entre l’independentisme i l’espanyolisme menys democràtic: la suspensió de l’autonomia. Som-hi.

Read Full Post »