Archive for Juny de 2015
Constitució Ple de l’EMD de Bellaterra, dissabte 13 juny 2015
Posted in Uncategorized on 13 Juny 2015| Leave a Comment »
Artur Mas i Iñaki Gabilondo “El estado de la nación” al Barts, 15 juny, 20:00 hores
Posted in Uncategorized, tagged Artur Mas, barts, Catalunya, estado de la nacion, iñaki gabilondo on 11 Juny 2015| Leave a Comment »
Després de quasi un any de parada, INSTINT aposta fort i fa pujar a l’escenari el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el periodista de reconeguda trajectòria intel·lectual Iñaki Gabilondo. Una xerrada, titulada El Estado de la Nación, en el decurs de la qual ambdós convidats debatran sobre Catalunya. Es tracta de dues personalitats profundament implicades en la idea del futur del nostre país: el president Mas, que lidera políticament el procés per la independència, i el periodista basc, que ha expressat públicament la seva preocupació en comprovar que Catalunya se’n va, que està fent tot el que cal fer per marxar, davant de l’immobilisme per part dels que la volen a Espanya. Dues concepcions molt diferents del camí que ha d’emprendre Catalunya però que coincideixen en l’interès per la situació i la voluntat de parlar-ne. Una trobada inèdita, en un ambient distès, on el discurs elaborat i la capacitat d’escoltar estan assegurats, un fet quasi impossible tenint en compte els precedents del debat.
Un sol espai, BARTS, dues posicions i el desig de dialogar sobre un tema que sovint genera tensió. Una trobada per tractar l’assumpte amb cordialitat i bon humor. Aquest és l’INSTINT d’Artur Mas i Iñaki Gabilondo, el primer d’una nova temporada de conferències que ens oferiran moments únics i singulars.
Ada Colau assistirà a la manifestació independentista de l’Onze de setembre del 2015
Posted in Uncategorized on 11 Juny 2015| Leave a Comment »
El ciber crim segueix creixent
Posted in Uncategorized, tagged Manel Medina on 9 Juny 2015| Leave a Comment »
Dr. Manel Medina
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Coordinador científic del capítol europeu de APWG (APWG.EU), membre del consell assessor d’ISMS Forum Spain (2013), i fundador i director d’esCERT (integrat en inLab FIB, membre de CIT UPC).
Encara hi ha qui pensa que el phishing està passat de moda. Però segons els informes de l’Anti-Phishing Working Group (APWG) el nombre d’atacs d’aquest tipus va tornar a repuntar el 2014, assolint màxims històrics (un cas nou cada dos minuts, en total gairebé 250.000 l’any), i el de dominis de pàgines web dedicades a robar-nos credencials també va créixer un 7%, mentre que el nombre total de dominis al món ho va fer a un ritme del 3%. Els atacs de phishing en xarxes socials experimenten encara un creixement del 125% anual.
Manel Medina
Manel Medina
El perill real per a la societat és que el phishing ha derivat a spearphishing o atacs dirigits a una persona o grup dins d’una organització. Aquests atacs creixen a un ritme del 8% anual i causen unes pèrdues mitjanes de 75.000€. Consisteixen en missatges molt concrets, aparentment provinents de persones conegudes o companys de treball, amb temes i continguts “calcats” de missatges habituals d’aquesta persona.
En l’últim informe publicat per APWG sobre les activitats i tendències de phishing i ciber crim en general, s’indica que durant l’últim trimestre de 2014:
– Un total de 549 corporacions van ser atacades mitjançant phishing, gairebé un 4% més que el trimestre anterior.
– Cada tres mesos es registren al voltant de 100.000 atacs de phishing únics, amb una certa estacionalitat, ja que al principi de l’any (la pujada de gener, any nou xinès) hi ha menys atacs, i al final de l’any (campanyes nadalenques, Black-Friday , etc.) es registren més. Aquest nombre segueix creixent, després de la caiguda que es va produir el 2009. Així, PayPal rep gairebé 100 atacs diaris, i Apple va ser la que més va registrar, amb una mitjana de més de 120 atacs al dia.
– Les activitats relacionades amb transaccions econòmiques acumulen més del 70% de tots els atacs: el comerç electrònic al capdavant (32,4%), i després les entitats financeres (25,7%) i intermediaris de pagament (12,8% ).
– Només un 1,7% dels noms de domini usats per robar informació tenien una denominació semblant a la d’una marca comercial coneguda. Per tant, si miréssim els URL que anem a visitar evitaríem més del 98% d’atacs.
– Cada dia es registren una mitjana de gairebé 230.000 noves formes o variants de malware.
Altres fonts indiquen que només als EUA el 2014 s’havien revelat 621 incidents importants d’aquest tipus, resultant en el robatori de 77.890.487 de registres d’usuari. Els sectors financer, creditici i bancari van patir i van informar de 24 incidents importants durant aquest any, els quals van comprometre 1.172.320 registres de clients.
A Europa, el robatori de dades personals està creixent a un ritme del 25% anual, segons l’informe d’ENISA (ENISA Threat Landscape 2014), tendint a concentrar-se en dades amb impacte financer en les víctimes. El 80% dels ciberatacs es realitzen gràcies a contrasenyes “toves”.
El 29% dels incidents de seguretat han estat relacionats d’alguna forma amb xarxes socials, amb unes pèrdues mitjanes de 20.000 a 80.000€ per atac. Estafes basades en el robatori d’identitat o dades de contactes o amics en xarxes socials, generen pèrdues superiors als 10.000 milions d’euros, que són les pèrdues estimades utilitzant l’anomenada Estafa del Nigerià.
El ciber crim segueix creixent i nosaltres seguim lluitant contra ell. Aquests dies s’està celebrant a Barcelona el I Symposium on Electronic Crime Research (eCrime 2015) organitzat per la APWG en el qual hi participo com a president del Comitè Organitzador. En aquest congrés analitzem com podem afrontar els nous reptes amb què ens desafia el ciber crim a nivell global, i estudiarem com els últims treballs d’investigació responen a les tècniques de ciber delicte més actuals.
banner4
A un nivell més divulgatiu, però en la mateixa línia, avui presentem a Barcelona el llibre Cibercrim, a la Llibreria Hispanoamericana, (Gran Via 594). D’una manera senzilla per a qualsevol usuari de la xarxa, aprendrem a moure’ns pel ciberespai sense exposar-nos al ciber crim, a través d’útils tècniques d’autoprotecció.
Hi esteu convidats.
Medinyà amb 852 habitants ja és poble independent
Posted in Uncategorized on 8 Juny 2015| Leave a Comment »
El Parlament aprova la independència de Medinyà
PAU ESPARCH | GIRONA
Medinyà ja és un municipi independent. El ple del Parlament ha aprovat la proposició de llei per a la creació d´aquest poble, que se segregarà de Sant Julià de Ramis. La independència de Medinyà ha tingut el suport de CiU, ERC, PSC, PP, ICV i la CUP, mentre que Ciutadans hi ha votat en contra. En concret, la proposició de llei ha comptat amb 118 vots a favor i vuit en contra.
Els diputats dels grups que han donat el vistiplau a la segregació d’aquesta localitat han recordat que Medinyà va ser un municipi fins fa una quarantena d’anys, quan el 1972 es va annexar a Sant Julià de Ramis.
El diputat d’ICV per Girona, Marc Vidal, ha defensat “l´oportunitat de restituir un greuge històric, a partir d´una demanda popular que fa més de 20 anys que dura”. De fet, ICV-EUiA va ser el partit que el passat gener va presentar aquesta proposició de llei per a la creació del municipi de Medinyà, que s’ha tramitat d’urgència els últims mesos a la cambra catalana.
El diputat de CiU per Girona, Pere Vila, ha posat de manifest el “gran consens que hi ha hagut” entre els diferents grups polítics del Parlament perquè “les inquietuds i les demandes de la població siguin realitat”. El diputat d´ERC per Girona, Roger Torrent, ha subratllat que el cas de Medinyà demostra que si “democràticament s´expressen les voluntats i els objectius, les coses es poden fer”. “Medinyà i Sant Julià han volgut que fos així”, ha afegit Torrent. En la mateixa línia, el diputat del PSC per Girona, Juli Fernández, ha destacat que el municipi disposa dels serveis públics i les instal·lacions, com una escola, una llar d´infants i un dispensari mèdic, que “garanteixen la seva viabilitat” com a localitat independent.
El diputat del PP per Girona, Sergio Santamaría, també ha defensat la segregació de Medinyà per la “circumstància especial” d´aquesta població i perquè es tracta d´una “reivindicació majoritària”. En canvi, la diputada de Ciutadans, Carina Mejías, ha considerat que la independència del municipi va en contra de les polítiques que marca Europa. Mentre que el diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha donat suport a la creació de Medinyà i ha lamentat “l´arbitrarietat” de Ciutadans de situar aquest municipi en el seu “programa de reducció burocràtica”. Finalment, la diputada no adscrita, Marina Geli, ha subratllat que “cap llei neutralitza un sentiment de pertinença”.
Tal com estableix la proposició de llei, Medinyà compta amb 866 habitants i serà el municipi número 222 de la província de Girona. A més, entre les localitats gironines, se situarà a la posició número 123 en nombre d’habitants. El municipi recuperarà la superfície que tenia abans de l’annexió amb Sant Julià de Ramis, que és de 7,66 quilòmetres quadrats. Així, a part del nucli de Medinyà, la població també inclourà els veïnats de Santa Fe de la Serra, Tomet, Lladrers i Vall-llobera. Els propers quatre anys, la localitat estarà governada per una comissió gestora de cinc membres. No serà fins al 2019, quan hi hagi una nova convocatòria d´eleccions municipals, que es podrà constituir l´Ajuntament de Medinyà amb nou regidors, si manté un nombre d´habitants similar a l´actual.
Felicitats al F. C. Barcelona!
Posted in Uncategorized on 6 Juny 2015| Leave a Comment »
Festa Major del Turó de Sant Pau (BELLATERRA)
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, festa major, Turó de Sant Pau on 5 Juny 2015| Leave a Comment »
La bandera espanyola compleix 230 anys (635 menys que la catalana)
Posted in Uncategorized on 4 Juny 2015| Leave a Comment »
Bernat Vilaro
La bandera espanyola va néixer sota el regnat de Carles III, concretament el 28 de maig de 1785. Aquests dies celebra els 230 anys d’història, tot i que l’anomenada rojigualda no va ser l’ensenya oficial d’Espanya fins l’any 1843, és a dir, fa 172 anys, amb Isabel II al tro. Tot i l’afany d’alguns mitjans espanyols de glorificar la bandera espanyola i la seva història (aquí o aquí, per exemple), no és fins el 1908 -fa 107 anys- que l’ensenya espanyola és d’ús obligatori als edificis públics, tal i com explica l’historiador David Ballester a El Singular. La història de les ensenyes mostra la peculiar configuració de l’Estat espanyol.
La relativament curta història de la bandera espanyola contrasta en el caràcter històric de la bandera catalana. Són 635 anys d’història més, gairebé el triple que l’espanyola, ja que la quadribarrada té arrels medievals. La senyera de les quatre barres prové de l’emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja se’n té constància l’any 1150, en un segell de Ramon Berenguer IV. És a dir, la bandera catalana té exactament 865 anys d’història. Una de les curiositat és que, malgrat no tenir un Estat al darrere, la senyera ha tingut més anys d’oficialitat que no pas l’espanyola, que sí que té un marc estatal per representar.
Segell de cera de Ramon Berenguer IV amb l’escut barrat (1150)
I els colors de la bandera espanyola? Per què la doble franja vermella amb la groga al mig? Els llibres d’història expliquen que amb l’arribada de Felip V i la dinastia dels Borbons, les banderes dels països del continent europeu eren massa semblants, i al mar hi havia moltes confusions.
Fins l’any 1785 la Marina espanyola utilitzava una bandera amb el fons blanc -de la casa borbònica- amb l’escut d’armes al centre (com es veu a la imatge següent a la part esquerre). Però altres països com França, Gran Bretanya, Sicília o la Toscana tenien també el blanc com a fons de la bandera. Els vaixells llavors no podien obrir foc fins a estar segurs que disparaven contra un barco enemic.
Carles III va ordenar a Antonio Valdés, militar espanyol de la Marina i 4t capità general de la Reial Armada, que organitzés un concurs amb esborranys per elaborar una nova bandera. En total hi va haver 12 propostes, i el monarca va escollir la bandera vermella i groga precisament perquè es distingia fàcilment al mar. “Cal recordar que Carles III ve del regne de Nàpols, exterritori de la Corona d’Aragó, que ja tenia els colors vermells i groc, de manera que el monarca va tenir presents els colors del seu origen”, afegeix Ballester. “Dit d’altra manera, l’origen de la bandera espanyola es troba en les 4 barres”.
Carles III va demanar que la franja central, la groga, tingués el doble de gruix que les dues vermelles. Dit i fet, al Reial Decret del 28 de maig de 1785 ja hi apareix la nova bandera, per “evitar els inconvenients i perjudicis” de confondre l’ensenya amb la dels altres països, amb el castell i el lleó de Castella i la corona.
La primera bandera espanyola, de la marina, amb Carles III
Al 1793 el rei Carles IV ja va estendre l’ús de la nova bandera espanyola a les places marítimes, però va ser durant la Guerra del Francès quan la rojigualda va popularitzar-se en les batalles contra les tropes napoleòniques. Ballester precisa però que “al 1793 encara és complicat afirmar que es tracta de la bandera d’Espanya, perquè només té un ús militar”. “No és fins el segle XX que se n’oficialitza l’ús”.
Ja al segle XIX, Isabel II va deixar escrit per decret que la bandera vermella i groga era també l’ensenya de l’exèrcit de terra (13 d’octubre de 1843). És aquí quan aquesta ja adopta el caràcter de bandera oficial espanyola, tot i que només burocràticament, ja que fins el decret del 1908, amb Antonio Maura i Alfons XIII, el seu ús no és obligatori als edificis públics, ni a les diputacions ni ajuntaments.
A la I República, la bandera va perdre la corona però va mantenir els colors
Al 1860 el seu ús ja es va consolidar com a pavelló d’Espanya. D’això en fa tan sols 155 anys. Tal i com reitera l’historiador Ballester, és al 1908 amb Antonio Maura (Partit Conservador) quan es designa per decret que la bandera espanyola ha d’onejar obligatòriament als edificis oficials. “Al segle XIX la bandera no penjava encara als edificis oficials, on hi havia banderes de tot tipus, des de vermella, groga i blava, o vermella, groga i morada, o només vermella”, apunta.
La bandera espanyola de la II república, amb el color morat
Des d’aleshores, la bandera espanyola ha mantingut els seus colors, menys en l’època de la II República (1931-1939). Aleshores la franja vermella inferior va passar a ser morada, en homenatge als comuneros de Castella que es van enfrontar a Carles I. A més, a l’escut s’hi van afegir els regnes de Navarra, Aragó i Granada, a més de canviar la corona original per un castell i el lema ‘Plus Ultra’.
La bandera franquista amb l’àguila de Sant Joan
Durant el franquisme la bandera espanyola va tornar a modificar-se. Va recuperar els colors originals -vermell i groc-, es va eliminar el castell, va tornar la corona i s’hi va afegir l’àguila de Sant Joan -que no té res a veure amb l’àguila imperial dels Àustries-, en honor als Reis Catòlics.
A la recuperació de la democràcia es va mantenir la bandera espanyola bicolor, i hi van incorporar la corona de la monarquia.
Javier Duce dels FGC Bellaterra
Posted in Uncategorized, tagged Bellaterra, ferrocarrils generalitat catalunya, FGC, javier duce on 4 Juny 2015| Leave a Comment »
Felicita a Javier quan el trobeu a l’estació🚂 de Bellaterra!!
Javier Duce, cap de l’estació de Bellaterra, es jubila molt aviat. Tota una vida laboral dedicada a la cura i servei de dels nostres Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Un gran record i agraïment per ser tant proper als veïns de Bellaterra. Sort i gràcies per tot el vostre servei! Ens heu d’explicar moltes històries viscudes a l’estació de casa nostra!
Ada Colau rebutja el full de ruta independentista
Posted in Uncategorized on 3 Juny 2015| Leave a Comment »
L’alcaldable de Barcelona en Comú (Bec), Ada Colau ha rebutjat avui adherir-se al full de ruta independentista, la condició que va posar dilluns el líder d’ERC, Oriol Junqueras, per arribar a pactes a l’ajuntament de Barcelona. “No firmarem fulls de ruta impropis”, ha deixat anar la futura alcaldessa.
Colau considera que la ciutadania no entendria que no es posessin d’acord entre les forces d’esquerres –BeC, ERC i PSC- per poder fer front “a les urgències i prioritats socials que té la ciutat”. La guanyadora de les municipals a Barcelona ha assegurat que les converses amb PSC i ERC segueixen endavant. “Són positives i estan obertes”, ha dit.
BELLATERRA.CAT 