BELLATERRA.CAT

Fa set anys, Amaral va fer una cançó dedicada als polítics. Es diu Ratonera :

Lletra de Ratonera (Amaral)

No sé cómo duermes por las noches,

estúpido farsante, si mientes más que hablas.

Allí por donde pasan los de tu calaña, ya no crece nada.

Golpes, amenazas y promesas vanas,

Rey de los ladrones, príncipe de espadas.

Has tenido suerte hasta ahora,

Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.

Es van quedar a gust. Ser polític al segle XXI és una temeritat i té molt mèrit. Cada dia que passa augmenta el seu descrèdit.

Sempre s’excusen dient que no tots els polítics són iguals. Evident que no. Tampoc caldria que ho diguessin tants cops, ja ho sabem, però, de vegades, en una època pandèmica com aquesta han decidit fer funambulisme amb xiruques.

La decisió d’ahir és una demostració de la capacitat de la política de sentir-se el centre de l’univers. A qui se li devia passar pel cap que podien trencar el confinament municipal per anar a fer un míting electoral i explicar-ho tan malament? És veritat que el dret a participació política (manifestacions, mítings…) és un motiu reconegut legalment per poder trencar el confinament des del 7 de desembre passat, però es difícil de justificar (si, a més, no en saps) que si no pots anar al teatre del poble del costat o no pots veure la parella en una vila a cinc quilòmetres o fer esport d’equip a l’aire lliure que és salut, en canvi sí que veiem polítics travessant pobles i ciutats com Mister Marshall creuava Villar del Río. La decisió és una grotesca tragèdia democràtica.

La política hauria de ser més empàtica, transparent i sobretot més ben comunicada. Una comunicació contundent en el missatge. Creïble. Oblidar el llenguatge de palla, les evasives, els tecnicismes… Si consideren que poden fer-ho, que surtin i amb contundència i credibilitat apuntalin la idea legal de saltar-se el confinament municipal per molt que a una part important de la societat els sembli un text digne de la biblioteca de les insensateses polítiques.

Massa paraules buides distancien el governats dels governants. Quan parlem que el doctor Josep Maria Argimon (que no és polític) té credibilitat no és perquè sigui bon metge -que no ho sabem- és perquè li concedim confiança no només pel que diu, sinó per com ho diu.

Però el terra dels polítics és un camp de mines i sembla que gaudeixin de caminar amb esclops. Només faltava menjar-se el confinament municipal per un dels espectacles més avorrits del teatre: els mítings. Mira que hi ha motius per trencar un confinament, però que sigui un míting diu molt poc, no de la política, sinó de la comunicació política.

Ens hem acostumat a viure sota la fullaraca política inexplicable perquè, en general, no se saben explicar.

Ratonera (Lletra complerta)

No se como duermes por las noches,
Estúpido farsante, si mientes más que hablas
Allí por donde pasan los de tu calaña, ya no crece nada.
Golpes, amenazas y promesas vanas,
Rey de los ladrones, príncipe de espadas.
Has tenido suerte hasta ahora, has tenido mucha suerte hasta ahora.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo,
No lo haré yo.
Tú que representas el pasado,
Haces del presente una ratonera.
No tendrás futuro ni descanso
Esa es tu condena.
Ojalá sintieras el miedo que generas, ojalá que lo sintieras.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo,
No lo haré yo.
Tiembla, tiembla,
Que tu final se acerca.
Oh oh, tiembla, tiembla.
El péndulo cortó la cuerda,
Y se rompió la rueca.
Puedes intentar que te perdone Dios.
Puedes intentar que te perdone Diooos
Uoh uoh uoh uoh uoh uoh uoh uoh…
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo,
No no no lo haré yoo.

Read Full Post »