Bellaterra, 3 de setembre de 2024
ELS CARRERS DE BELLATERRA
Els carrers d’un poble han de ser simpàtics. Que vol dir simpàtics?
De les moltes accepcions del mot (fins a 8) em quedo amb aquesta:
“Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Tenir simpatia
per una persona. Sentir simpatia per algú”.
Es clar que aquí parlo de carrers i no de persones, és a dir d’un territori d’ús comú per part de vehicles (en el més ampli sentit de la paraula) i vianants. Però no només les persones generen simpatia sinó tot allò que ens proporciona gaudi, ens és atractiva i ens aporta un:
“…sentiment o estat afectiu, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva”.
Perquè un carrer susciti aquest sentiment de simpatia cal que sigui
agradable de transitar, també que sigui bonic, net i endreçat. Vet aquí algunes de les condicions necessàries perquè un carrer rebi aquest distintiu.
Us convido a fer una ullada mental als nostres carrers. Dediqueu-hi una
estona. Busqueu a quin carrer de Bellaterra atorgaríeu aquest títol. Jo m’he passat una bona estona pensant i fins i tot, i davant la dificultat de trobar-ne un, he agafat el cotxe per fer una volteta, a veure si en trobava un, i m’he calçat per caminar per aquells (pocs) carrers i camins pensats únicament per fer-los ha peu, i he comprovat que en són molt pocs, tant i més quan penso que la nostra Bellaterra va néixer amb l’esperit d’una Ciutat jardí on cases i carrers havien de conviure en consonància.
Aquesta consonància, però crec que no va arribar a existir mai i això de “Ciutat
jardí” era un eslògan, un reclam públicitari per atreure clients de les grans urbs, amb una promesa ben expressada per Valentí Castanys en la seva auca:
“-Bellaterra!, el pare exclama
davant d’un bell panorama”
“Davant d’ells se’ls ofereix
aquella ciutat que neix”.
Val a dir també que l’auca anunciava:
“Uns carrers de gran volada
de dotze metres d’amplada”.
Segurament els promotors sumaven carrer i voreres. Tot el que fos necessari per vendre i arribar a dir:
“I hi veuen satisfets
que aquí l’aigua va a raig fet”
Ni fet ni desfet, que l’aigua a Bellaterra va ser un dels gran problemes durant molt de temps.
Tornant al carrers, han estat aquests els grans oblidats de la urbanització, perquè són més de 36 quilòmetres que cal cuidar, asfaltar, entapissat, plentar, podar, etc., etc. A això cal afegir la manca d’escrúpols d’urbanitzadors posteriors (Terranova, Can Llobet, etc.) que només miraven d’enriquir-se venent parcel.les sense pensar en els serveis comuns (vorres, enllumenat, etc.). Afegim al còctel la desídia de l’Ajuntament durant molts anys (80 i escaig) i l’herència que va deixar a l’EMD que, en ser aprovada, va ser enverinada i que sumada als 12 anys de govern absolutista amb actuacions sospitoses com, per exemple, carregar-se un munt d’acacies o ignorar l’arbrat dels carrers, etc., han donat com a resultat el que ara tenim.
Costa, i molt trobar carrers simpàtics a Bellaterra, carrers que convidin a passejar i creïn un teixit urbà que estigui en consonància amb el “luxe” de les torres que configuren la ciutat jardí, barri, poble, o com vulgueu dir-li.
Des d’aquest mitjà s’ha fet una crida per a reflexionar, i fins i tot es fa un esbós de manifest. La veritat és que jo ja no crec en els manifestos a Bellaterra. Els manifestos neixen quan hi ha una consciència col.lectiva sobre un problema, cosa que aquí no passa.
Un Ajuntament, una EMD no forja aquesta consciència, en tot cas és la consciència popular que genera les estructures polítiques que puguin regir la voluntat popular. Però tampoc convé que radicalitzem el focus sobre aquestes estructures quan reclamem el que sigui, com, en aquest cas, els carrers i trama urbana. La societat, el veïnat ha de plantar cara i fer accions on s’evidenciï el seu malestar. No hem de conservar les formes com ho fan els polítics, sinó que cal fer crides, manifestacions, escrits, etc., i també actuar amb coherència amb allò que reclamem.
BELLATERRA.CAT 