Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘feminisme’

Carme Balcells en una foto d’estudi de 1983

Carme Balcells i Segalà, també coneguda com a Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, les Oluges, Segarra, 9 d’agost de 1930 – Barcelona, 20 de setembre de 2015), fou una agent literària catalana, molt valorada pels autors, ja que va aconseguir eliminar els contractes vitalicis i altres excessos editorials com imposar les clàusules de cessió per temps limitat d’un llibre.

L’editora Carmen Balcells donarà nom a una plaça del districte de Sant Martí, després que aquest dimarts ho hagi aprovat la ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona. En concret donarà nom a l’espai ubicat entre els carrers Selva de Mar, Treball i Concili de Trento i la Plaça Angeleta Ferrer.Balcells va representar fins a sis Premis Nobel —Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Miguel Ángel Asturias, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda—, i se la considera un personatge clau del boom de la literatura llatinoamericana de la segona meitat del segle XX. Balcells va morir a l’edat de 85 anys el 20 de setembre del 2015.

Margarita Brender Rubira

A Sant Martí també s’hi afegirà el nom de Margarita Brender i Rubira (1919-2020) primera dona arquitecta a Catalunya. Donarà nom a l’espai enjardinat situat a la cruïlla entre els carrers Freser, Trinxant i Indústria.

Carme Claramunt i Barot

Carme Claramunt, la primera dona afusellada al Camp de la Bota l’abril del 1939, posarà el seu nom a un jardí adjacent al monument a la Presó de Dones de les Corts, a la cruïlla Joan Güell / Europa, al barri de Les Corts.

Josefina Torrents Illa

A Gràcia, el vial ubicat entre la carretera del Carmel i l’Avinguda de Pompeu Fabra serà batejat amb el nom de Josefina Torrens Illa (1902-2006), una de les pioneres de la natació a Catalunya, nedadora destacada del Club Natació Barcelona, feminista i socialment compromesa.

L’interior d’illa de l’antic Cinema Niza es dirà Treballadores de la Numax.

També s’ha aprovat el nom ’Treballadores de la Numax’ per a l’interior d’illa entre els carrers Sicília, Rosselló i Sardenya i la Plaça de la Sagrada Família, on antigament estaven situats els cinemes Niza. Numax, situada en el mateix emplaçament, fou una antiga fàbrica d’electrodomèstics en què la majoria de mà d’obra eren dones, que van protagonitzar una llarga lluita per millorar les condicions laborals.

Dolors Canals i Farriols

Dolors Canals i Farriols (1913-2010) també formarà part del Nomenclàtor de la ciutat al districte de Sant Andreu. Nomenada pel Ministeri de Treball de la República delegada a Catalunya per organitzar les escoles bressol de guerra, va protagonitzar una trajectòria professional modèlica des del punt de vista pedagògica, però truncada per la guerra i l’exili posterior. Donarà nom al passatge situat entre la Plaça d’Albert Badia i Mur i el carrer Bonaventura Gispert.

Mercè Rodoreda, únic carrer de dona al nomenclàtor de Bellaterra

NOTA: Al contrari que Barcelona, Ramón Andreu, del partit Gent per Bellaterra, que governa l’EMD des de 2010, manté un sol nom de dona al nomenclàtor del poble -el de Marcè Rodoreda– i manté els dels franquistes José María Marcet -alcalde de Sabadell de 1940 a 1960- i Joan Baptista Viza (1884-1979), que va deixar Bellaterra per ajudar a Franco des de Burgos.

Font: El Punt Avui, Wikipèdia, Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »


La capçalera de la manifestació de la ”la Manada” a Barcelona | Martí Urgell

Diumenge 1 de juliol va entrar en vigor a Suècia una controvertida llei que considera violació tot acte sexual que s’hagi fet sense consentiment explícit, encara que no hi hagi hagut violència o amenaces.
La llei de consentiment, aprovada per la majoria socialdemòcrata i verda del Parlament, ha rebut moltes crítiques del Col·legi d’Advocats i d’òrgans consultius estatals, que adverteixen de la inseguretat jurídica que pot generar.
El text especifica que si hi ha senyals ambigües cal esbrinar el que l’altra persona vol:
” Si una persona vol implicar-se en activitats sexuals amb una altra que està inactiva o dona senyals ambigües, ell i ella haurà d’esbrinar si l’altra persona vol.”
 
A partir d’ara, els tribunals hauran de resoldre si una relació sexual ha estat lliure a partir de l’existència d’un consentiment previ, ja sigui de paraula, amb els gestos, o d’una altra manera.

 

Feminisme a Suècia
Suècia és el segon país més igualitari de la Unió Europa per darrere de Finlàndia, segons el Fòrum Econòmic Mundial. El moviment feminista hi té una forta presència i la campanya #MeToo va sacsejar fortament el país.
Al maig, l’Acadèmia Sueca va anunciar que no hi hauria Premi Nobel de Literatura aquest any després d’un gran escàndol d’agressió sexual.
A Suècia, l’any passat, es van registrar més de 7.000 violacions, un 10 per cent més que el 2016, segons les últimes xifres oficials. La violació es castiga amb fins a sis anys de presó, amb una pena màxima de 10 anys si la víctima és menor.
Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Xipre, Luxemburg i Alemanya ja reconeixen a les seves legislacions que el sexe sense consentiment és violació.
A Espanya, arran del cas de La Manada i la pressió de les manifestacions que reclamen una modificació de la llei, s’ha creat una comissió per revisar els delictes sexuals i proposar una reforma del codi penal. El mes de maig la comissió, però, es va dissoldre per falta de paritat, ja que la formaven 20 homes.
Actualment la comissió, que actualment integren 3 dones i 3 homes, treballa en la proposta d’eliminar el terme “abús sexual” del codi penal, segons va avançar aquest dilluns la Cadena Ser. Els experts valoren utilitzar “agressió sexual” i recuperar el terme “violació” que si figurava en versions anteriors del codi civil. 

Read Full Post »