Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Espanya’


BON DÍA A TOTHOM 
CARAM!!!! La Vanguardia
Per ser un article de La Vanguardia déu n’hi do.
CORTO I CONCISO
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar. Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes? Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%? ¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia? ¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€? ¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

 

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo? ¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya? ¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso? Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

 

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español? ¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

 

Read Full Post »

  

Read Full Post »

  
Para dar lecciones de democracia a los catalanes hay que tener mucha audacia. Pero para despacharse evocando lo peor que ha sacudido Europa, equiparando soberanismo a nazismo, para arremeter así contra la expresión más ilusionante, firme, masiva, cívica y democrática que se está viendo en esta misma Europa hay que ser muy poco responsable; tamaña provocación indica hasta qué punto hemos llegado. Eso es lo más triste del libelo incendiario que firma todo un expresidente del Gobierno español como Felipe González.
Valdría para la ocasión aquello de “a palabras necias, oídos sordos”, qué duda cabe si no fuera que no se trata de un mandatario de un partido de rancio abolengo democrático. Ocurre, sin embargo, que quién suscribe el texto es un ilustre que en su día fue presidente del partido que representa la alternancia en España al Partido Popular. Ahí radica lo más preocupante de la situación: los principales partidos españoles comparten discurso y estrategia para con Catalunya. La misma receta, la de siempre, sin tapujos.
Catalunya ha amado España y la sigue amando. Catalunya ha amado la solidaridad y la fraternidad con España y con Europa. Y en el caso de España lo ha hecho a pesar de la ausencia de reciprocidad, procurando, siempre, fomentar una economía racional y productiva, unas infraestructuras al servicio de las necesidades económicas, al servicio de la gente, de la prosperidad, impulsando tenazmente una mejora de las condiciones de vida fomentada en una sociedad más libre y más justa.
El 27 de setiembre va de decidir si queremos forjar una Catalunya que rija su destino

Catalunya ha amado la libertad por encima de todo, con pasión; tanto la ha amado que en varias fases de nuestra historia hemos pagado un precio muy alto en su defensa. Catalunya ha resistido tenazmente dictaduras de todo tipo, dictaduras que no sólo han intentado sepultar la cultura, la lengua o el conjunto de las instituciones del país. Catalunya se ha alzado siempre contra las injusticias de todo tipo, contra la sinrazón. Catalunya ha amado a pesar de no ser amada, ha ayudado a pesar de no ser ayudada, ha dado mucho y ha recibido poco o nada, si acaso las migajas cuando no el menosprecio de gobernantes y gobiernos. Y pese a ese cúmulo de circunstancias, el catalanismo -como expresión mayoritaria contemporánea- ha respondido, una y otra vez, extendiendo la mano y encauzando todo tipo de despropósitos por parte de gobiernos y gobernantes. Catalunya ha persistido en ofrecer colaboración y diálogo frente a la imposición y ha eludido, pese al hartazgo, responder a los agravios acentuando el desencuentro.
Catalunya hace siglos que busca un encaje con el resto de España. Casi se puede decir que esta búsqueda forma parte de nuestra naturaleza política. Pero cuando un tribunal puso una sentencia por delante de las urnas. Cuando durante cuatro años se ofendió la dignidad de nuestras instituciones. Cuando se cerraron todas las puertas, una tras otra, con la misma y tozuda negativa, la mayoría de catalanes creyó que hacía falta encontrar una solución.
No hay mal que cien años dure ni enfermo que lo resista. Así no se podía seguir, por el bien de todos. Por eso ha eclosionado en Catalunya un anhelo de esperanza, que ha recorrido el país de norte a sur, de este a oeste, una brisa de aire fresco que ha planteado el reto democrático de construir un nuevo país, de todos y para todos, si es que ese es el deseo mayoritario que expresa libremente la ciudadanía catalana. De hecho, ese es el test democrático que comparte con naturalidad la inmensa mayoría de la sociedad catalana, dilucidar el futuro de Catalunya votando, en las urnas, y asumiendo el mandato ciudadano sea cuál sea este. Y si así lo manifiestan los ciudadanos, crear un nuevo estado que establezca unas relaciones de igualdad para con nuestros vecinos, especialmente con España.
Afortunadamente Catalunya es una sociedad fuerte, plural y cohesionada. Y lo va a seguir siendo pese a los malos augurios expresados con saña en otras latitudes. Cataluña es, a su vez, un modelo ejemplar de convivencia, tanto como ha demostrado ser, sin lugar a dudas a lo largo de su historia, una sociedad integradora, dinámica, creativa, que ha contribuido como nadie al progreso de España.
El problema no es España, es el Estado español que nos trata como súbditos

Catalunya es y va a seguir siendo una sociedad democrática, que respeta la voluntad de sus ciudadanos. La tradición democrática viene de lejos, incluso en épocas pretéritas fue también así, como narraba emocionado, con lágrimas en los ojos, un anciano Pau Casals ante Naciones Unidas, recordando el arraigo de nuestra tradición parlamentaria. O subrayando, en un emotivo y célebre discurso, las asambleas de Pau i Treva, que establecían períodos de paz frente a la violencia que sacudía la sociedad feudal.
Insistimos, la base del acuerdo es una relación entre iguales, el respeto mutuo. Y ahí nos van a encontrar siempre, con la mano tendida, ajenos a todo reproche, dispuestos a colaborar y a estrechar todo tipo de lazos. Pero que nadie se lleve a engaño. No hay vuelta atrás, ni Tribunal Constitucional que coarte la democracia, ni Gobiernos que soslayen la voluntad de los catalanes. Ellos van a decidir sin ningún género de dudas. Y tan democrático es volver a las andadas como recorrer un nuevo camino. Ante eso sólo cabe emplazar a todos los demócratas a ser consecuentes y asumir el mandato popular. De eso va el 27 de setiembre, de decidir si queremos forjar una Catalunya que se asemeje a Holanda o Suecia, que rija su destino con plena capacidad, o seguir por los mismos derroteros.
Se trata de decidir nuestra relación con el conjunto de España. Porque con España no solo nos une la historia y la vecindad sino también y especialmente el afecto y vínculos familiares e íntimos. En este nuevo país que queremos se podrá vivir como español sin ningún problema, mientras que ahora es casi imposible ser catalán en el Estado español. El problema no es España, es el estado español que nos trata como súbditos. Somos pueblos hermanos pero es imposible vivir juntos sufriendo insultos, maltratos y amenazas cuando pedimos democracia y que se respete nuestra dignidad.

Read Full Post »

El periodista Enric Juliana constata avui en un article a ‘La Vanguardia’ que la querella que el Fiscal General de l’Estat ha decidit interposar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau per posar les urnes el 9-N, “reforça políticament” al president. En l’article, Juliana fa referència a aquest fet, a les declaracions del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit i a les paraules del cardenal Antonio Cañizares sobre Espanya: “La relació de l’Estat amb Catalunya es diu querella, el cap de l’Exèrcit veu la metròpoli en perill i el cardenal més amic del Govern escriu que Espanya està que crema”.

El periodista explica que “la querella pretén ser, en primera instància, un gest d’autoritat davant el públic conservador espanyol, el nucli dur, atònit, nerviós i irritat després del 9-N català: gent votant malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Després d’un octubre terrible per a la credibilitat del sistema polític espanyol, sobre el president del Govern comença a pesar l’estigma del governant lent, que confia massa en el pas del temps com a mètode per afrontar els problemes més complexos i delicats”.

A més, recorda que “les enquestes són molt negatives per al PP i falten set mesos per a unes eleccions locals i regionals que es presenten enverinades”. Sobre la querella, afirma que “el primer efecte serà una onada de solidaritat catalanista, que anirà més enllà dels 2,3 milions de persones que van participar en la consulta succedània” i avisa que convida Mas “a convocar eleccions anticipades a Catalunya abans que arribi la primavera”.

Segons Juliana, aquestes tres estampes coincideixen amb el tercer aniversari de la victòria del Partit Popular en les eleccions del 20 de novembre del 2011: “Avui fa tres anys, Mariano Rajoy va aconseguir convèncer a 10,8 milions d’electors que la solució a la crisi passava per les seves mans. Va obtenir una contundent majoria absoluta i va decidir afrontar en solitari la greu situació, sense pactes polítics, sense pactes socials, sense pactes territorials”.

IMG_3856.JPG

Read Full Post »

IMG_3017.JPG

Read Full Post »

20130606-003748.jpg

Niño-Becerra: “Madrid no publica les balances fiscals perquè serien dinamita”
El catedràtic diu que si els diners de Catalunya es quedessin aquí, no tindria dèficit propi i el deute es podria liquidar en tres anys
El catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño-Becerra, ha explicat avui que Catalunya dóna a Espanya el 8,7% del seu PIB, cosa que es tradueix en un total de 16.000 milions d’euros anuals. I ha assegurat que si aquests diners es quedessin a Catalunya, no tindria dèficit de comptes propi i el deute del país es podria liquidar en tres anys, “i no hi hauria cap retallada”.

Segons Niño-Becerra, aquesta és una xifra “molt important”, però ha matisat que aquestes dades són de l’any 2005, “perquè són les úniques que el govern de Madrid ha volgut publicar”. L’economista ha criticat que el govern espanyol “es va comprometre a publicar les del 2009 i no ho va fer, i cap partit li ho ha demanat”.

Així ho ha dit en una conferència organitzada per la ONG TANU d’ajuda als nens d’Ucraïna, on també s’ha preguntat per què el govern de l’Estat no publica les balances fiscals interregionals. Al seu entendre, no ho fa “perquè no vol, ja que és dinamita”.

El catedràtic d’estructura econòmica ha explicat també que com que Catalunya té un dèficit molt elevat ha d’emetre un nivell de deute públic alhora molt elevat per cobrir les seves necessitats, i ha assegurat que des de fora Catalunya no està gaire ben vista “per culpa d’aquest deute públic tant elevat, de 48 milions d’euros”. “Això ens afecta molt”.

Contra sortir de l’euro

Niño-Becerra ha assegurat que si Espanya surt de l’euro el desastre seria “d’unes dimensions apocalíptiques”, donat que “si fos així, al dia següent els costos s’incrementarien un 40% al tornar la pesseta”.

Per això ha demanat “pregar molt” perquè hi hagi els menys problemes possibles amb l’euro, “perquè ens protegeix molt”. Ha vaticinat de totes maneres que Grècia, Portugal i Espanya no marxaran de l’euro però sí que seran intervingudes o monotoritzades.

L’economista ha pronosticat, en resposta a una pregunta d’un home relativament jove, que “segurament” no cobrarà la pensió.

Corralito a Espanya?

El catedràtic d’economia ha assegurat de totes maneres que un “corralito a Espanya és impossible que succeeixi”, però ha pronosticat “una intervenció de saldos durant un període de temps per reajustar el sistema financer”.

El nou model

Niño-Becerra ha afirmat que és impossible tornar al model d’abans de la crisi perquè aquella manera de fer està exhaurida, donat que ha estat la dinàmica “que ens ha portat a l’actual situació de crisi”.

Per això ha remarcat que cal utilitzar unes eines diferents, noves. “Fins ara l’eina que s’ha utilitzat és el consum basat en el crèdit i l’endeutament amb un mal us dels recursos, i ara cal anar a una dinàmica basada en la optimització i que utilitzi la productivitat i l’eficiència”.

El moviment 15M

El catedràtic d’economia s’ha mostrat d’acord amb la filosofia del moviment dels indignats, però ha manifestat la seva incomprensió amb el fet naïf que “unes quantes persones s’asseguin en una plaça i reclamin coses com la derogació de la llei que prohibeix fumar en llocs públics”.

Ha apuntat però que, davant de la situació econòmica que es viu, hauria entès que “l’any passat, a l’inici del moviment, hagués esclatat una revolució social com la de 1968, amb gent que ho destrossés i trenqués tot”. En qualsevol cas, ha matisat que ara no es donen les condicions socials perquè es produeixi un moviment revolucionari. Per això ha pronosticat que el moviment anirà perdent importància fins diluir-se. // Nerea Rodríguez

Read Full Post »

FÈLIX RIBA I FARRÈS, President de CiU Bellaterra (Foto: bellaterra.cat)

QUI ÉS FÈLIX RIBA I FARRÈS? El tenista Bellaterrenc Fèlix Riba i Farrès va nèixer a Sabadell el dia 9 de juny de 1956.Viu a Bellaterra des de fa 51 anys. Va estudiar a l’Escola Tagore de Bellaterra. Llicenciat en Ciéncies Biologiques per l’UAB de Bellaterra. ës president del Grup CiU Bellaterra des d’el 2003, quan es va constituir. Actualment és regidor d’Esports de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, des del 2007. Va fundar el Fit Sport Consulting l’any 1986, i ha estat dirigint i/o assesorant 31 centres esportius a Catalunya i a Espanya. Entrenador i jugador de tennis. El passat mes de setembre, juntament amb altres persones de l’esport, han inagurat el Catalunya Tennis Resort, instalacions esportives de l’Hotel Mas Solà a Santa Coloma de Farnès a Girona.

SOU PRESIDENT I PORTAVEU DE CiU BELLATERRA A L’EMD. QUINA ÉS LA VOSTRA OPINIÓ SOBRE ELS POLEMICS SOUS APROVATS I VOTATS AL PLE DE L’EMD? El passat mes de setembre, es va aprovar, amb el nostre vot en contra, que el President de l’EMD Bellaterra, senyor Ramon Andreu i Atik, tindria dedicació exclusiva com a President de la entitat, amb efectes del dia 1 de setembre de 2010 (sense data de finalització de cobrar-ho i s’enten que aixì serà fins les properes eleccions minicipals del maig de 2011),una retribució íntregra mensual de 3.569, 75 € . La senyora Montserrat Muñoz i Casals, una retribució íntegra mensual de 2.160,02 € peer una dedicació de 24 hores (es a dir, quasi el mateix sou que el President, per la proporció en hores), En Marc Campmany i Crusafon, una retribució íntegra mensual de 1.619, 95 €, per una dedicació de 18 hores (es a dir, molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). I Miquel Angel Vazquez, una retribució íntegra mensual de 1.079, 98 € per 12 hores semanals (es a dir, també molt a prop també del sou del President, segons la proporció d’hores). Per nosaltres la prioritat sería enfortir institucionalment l’EMD i prioritzar les necessitats que Bellaterra té als seus carrers, no els sous del seu govern municipal.

PER QUIN MOTIU HA DE PAGAR EL F. C. BELLATERRA PER JUGAR A UN CAMP DE CERDANYOLA? L’EMD ha de pagar la promoció de l’esport a Bellaterra, aquest és un exemple clarissim i és el que necessita, a curt plaç, el futbol de Bellaterra. A Cerdanyola es va aprovar l’any 2006 (encara no era jo regidor d’esports), la fusió de 5 equips de futbol de Cerdanyola, en un sol equip, per poder ajudar-lo amb garanties i poder tenir 3 camps de futbol amb gespa artificial. L’única condició que varem posar els 5 clubs fusionats era que no hi pogués haver cap altra club federat a la ciutat, ajudat per l’Ajuntament. Això ho varen aprovar pe unanimitat tots els partits polítics presents al ple de l’Ajuntament de Cerdanyola, però no pot tenir cap ajuda en equipaments, ni econòmicament. Jo directament, els he estat ajudant amb la possibilitat de tenir camp, de moment a Cerdanyola, però el Cerdanyola Club de Futbol, és qui fixe les condicions. Amb la posada en marxa de l’EMD, la competència de l’esport la té l’EMD. Si tenen un cost de ús del camp, l’EMD té la sol-lució ajudan-los en el pagament d’aquest cost o en que cregui oportú  fer. Això és el que volen de moment des d’el futbol a Bellaterra, que l’EMD assumexi aquesta competència, d’una vegada. Si es creu oportú tenir un camp de futbol a Bellaterra, que Gent per Bellaterra, com a govern de l’EMD, ho proposi al proper Ple amb una proposta clara i les intencions que té, els costos, la viavilitat del futur de manteniment, etc., entre tots decidim, Si en la inversió del nou camp, Bellaterra demana ajuda a Cerdanyola, s’aprova en el Ple de l’EMD, i ja és veurà que posa cada part en el futur. aixì va les negociacions entre quansevol EMD i el seu Ajuntament. Cerdanyola no té cap altre intervenció en el tema del futbol.

PODEU ACLARIR ALS VEÏNS DE BELLATERRA, LA POLEMICA SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE PISOS, I NO CASES, A CAN JERONI MARTÍ? Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 13 anys, es va resoldre amb un canvi de Planejament, qu donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inasimible per l’Ajuntament, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.

QUE PENSEU DE L’ACORD DE PUJADA DEL 7% IBI AL PLÉ DE CERDANYOLA? La Diputació de Barcelona ha presentat un Pla de viavilitat per  l’Ajuntament de Cerdanyola pels propers 3 anys. Proposava moltres mesures correctores. La de pujar ingressos era inprescindible, i recomanavade pujar l’IBI entre un 16 i un 17%. Politicament es va arribar a aquest increment entre el 7 i el 8% a contracor per part de tothom, clar. Tot el que afecti econòmicament a Cerdanyola, afectarà a Bellaterra. El govern de l’EMD s’ha de saber moure bé per assolir les millors condicions en el nou pressupost pel 2011. Finalment s’ha decidit no incrementar el tipus d’IBI. Només pujarán entre un 4 i un 7% en aquells casos en que hagi pujat el valor cadastral després de la revissió del 2006. 

QUE HEM DE FER DES DE BELLATERRA, PER SER MÉS ESCOLTATS I ESTIMATS A CERDANYOLA? Fa més de 51 anys que visc a Bellaterra. Sempre hi ha hagut desconexió entre els dos pobles. L’any 1999, CiU va decidir fer ponts molt clars entre tots dos, parlant de tu a tu. M’ho varen demanar i la meva dedicació voluntaria al llarg d’aquests 11 anys així ha estat. S’ha donat millor relacció amb la Unió de Veïns de Bellaterra, i fruit d’aquesta relacció i d’altres persones que han intervingut, s’ha aprovat l’EMD, i s’han arreglat coses. Vull recordar que en programa de CiU a les eleccions municipals del 2003, l’unic partit que portava constituir l’EMD, erem nosaltres. Per sort després es varen afegir  els altres. I sobre tot el fet que jo mateix estigui de regidor dins del actual govern de Cerdanyola, demostra la voluntat de CiU d’ajudar a Bellaterra. He de reconèixer que el moment econòmic viscut aquests darrers dos anys, ha frenat molts projectes que CiU té pensats per ajudar a Bellaterra. Però s’ha de segur intentant-ho. 

PER ACABAR, ENS PODEU DIR LA DATA DE L’OBERTURA DE LA NOVA ROTONDA QUE COMUNICA AMB EL CAMÍ ANTIC DE SANT CUGAT? No tinc la data confirmada per part de l ‘Ajuntament ni l’EMD.

QUE DEMANEU AL VEÏNS DE BELLATERRA PER LES ELECCIONS DEL 28 N? Que vagin a votar i pensin en el millor per Catalunya, i que votin a CiU, clar. Les decisions que cal prende són importants i si hi ha un Govern de CiU, sense pacte entre dos o tres partits farà possible la fermesa en les decisions més importants per Catalunya. Acords entre 2 o 3 grups ja s’ha vist que frena les grans decisions. L’Artur Mas és el politic més preparat de tots, amb experiencia governant i a l’oposició. sabrà estar a les dures i les madures.

BELLATERRA.CAT COMPLEIX EL SEU PRIMER ANIVERSARI, COM BELLATERRENC, QUINA ÉS LA VOSTRA OPINIÓ SOBRE AQUESTA WEB D’OPINIONS PERSONALS, NO INSTITUCIONAL? Enhorabona per poder celebrarlo, perquè hi han moltes coses que s’inicien i després per manca d’interés i dedicació no funciones.Tenir informació de temes de Bellaterra i poder i poder tenir.ho digitalment a casa, és una boba eina de comunicació. L’oponió de tot el que passa, és bó poder-les dir, agradin o no agradin.

LES NOSTRES FOTODENÚNCIA, SÓN PRACTIQUES I EFECTIVES PEL DIA A DIA DE BELLATERRA? Sí que són importants les fotos denúncia. La voluntat de resoldre les insidències que  surten estàn presents al cap de tothom, però prendre acció per sol-lucionar-ho ja són altre cosa. Per tant poder ensenyar-lo amb foto, a qui té la possibilitat de arreglar-lo, facilita el camí. Això demostra que una bona relació i complicitat amb l’Ajuntament de Cerdanyola, moltes vegades és la solució a molts problemes bellaterrenc. El Grup CiU Bellaterra i CiU Cerdanyola és el camí que hem triat.

RAMON ANDREU, EL PRESIDENT A L’EMD, LA NOSTRA GESTORA EN TRANSIC IÓ FINS LES ELECCIONS DEL MAIG DE 2011, DIU TREURÀ LA BASE DEL QUIOSC, LA CABINA TELEFÒNICA I ARREGLARÀ EL RELLOTGE TRENCAT DE LA PLAÇA DEL PI (TOT DENÚNCIAT AMB FOTOS PER AQUESTA MATEIXA WEB) PENSEU QUE PER NADAL O ANY NOU, HO TINDREM SOLUCIONAT? Estaria molt bé que això passés. No sabem des de CiU Bellaterra, quin és el full de ruta de inversions, de l’actual govern de l’EMD, perquè no l’ha presentat al Ple i no ha fet cap reunió amb nosltres, tal com s’ens va dir que faria, Abans de prendre decissions d’inversions, amb les dades obtingudes en els estudis, que creien s’estan fent, seria bó consesuar les prioritats per tots els grups presents al Ple. Aquesta és una d’elles per nosaltres. MOLTES GRÀCIES !! BELLATERRA.CAT  

  

     

 

 

 

 

 

      

 

 

Read Full Post »

« Newer Posts