Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cultura’

CINEMA🎥”The Kid Who Would Be Kind”, pel·lícula de Joe Cornish

Posted in Bellaterra, tagged , on 24 gener 2025|

Bellaterra, 24 de gener de 2025

Experts del món del cinema han comentat que si el film The Kid Who Would Be Kind s’hagués estrenat els anys 80, hauria estat un dels més gran èxit a nivell mundial. És la típica pel·lícula en què els nens reben una missió i són els únics que poden salvar el món.. (Es pot veure a través de la plataforma Prime Video).


LLUIS TORRES | En Guy Pérez, creador del Storyboard de la pel·lícula “El noi que volia ser rei“, va néixer a Barcelona, el 29 de setembre de 1981. Guy és un acreditat i prestigiós Storyboard Artist, Director guionista per l’ESCAC, encara que des de nen, la seva passió ha estat la il·lustració, a la que es dedica professionalment, i internacionalment, des de fa molts anys.

El film THE KID WHO WOULD BE KING (El Noi Que Volia Ser Rei), comença amb dibuixos d’en Guy Pérez, també durant una bona part del film, van apareixent dibuixos seus, en el llibre “Els caballers de la taula rodona”

Sinopsi

Alex (Louis Serkis) és un nen britànic de dotze anys els problemes diaris del qual passen a un segon pla quan descobreix la mítica espasa Excalibur.  Ara, amb l’espasa més poderosa de la història en mans de l’estudiant més desvalgut d’Anglaterra, una aventura èpica comença ja que Alex i els seus amics hauran de contenir una vila medieval de nom Morgana (Rebecca Ferguson), que està entossudida a destruir  el món.  (FILMAFFINITY)

THE KID WHO WOULD BE KING…
Regne Unit, 2019
Durada: 120 min.
Director i Guionista: Joe Cornish
Música: Electric Wave Bureau
Fotografia: Bill Pope
Coproducció: Regne Unit-Estats Units;
Working Title Films (Productora)
Big Talk Productions (Productora)
20th Century Fox (Distribuïdora)
Pressupost: 50 millores de dòlars USA

✍️És la típica pel·lícula en què els nens reben una missió i són els únics que poden salvar el món.  Alguns exemples serien Els Goonies, Monster Squad, Digimon… cada generació ha tingut els seus.  És cert que feia temps que no es veia cap pel·lícula d’aquest estil.  Les novetats és que el noi és força normal,… La resta d’amics compleixen amb els requisits d’aquestes pel·lícules: la noia, el que fa els acudits i l’abusó que es fa després amic i aquest no és l’error més gran de la  pel·lícula, ja que aquest recurs està assumit que cal utilitzar, sinó la producció dels enemics. Apareixen tres paios, un cavaller cremant, uns arbres lluitant i la cap al final.


No hi havia més éssers mitològics per lluitar: gegants, trolls, follets, gossos…
La pel·lícula és molt entretinguda, amb molts bons moments. El personatge de Merlín, destaca per la seva forma de fer màgia innovadora, –en lloc de fer servir paraules-, ja que aquesta forma restà una mica desgastada amb Harry Potter. 
És ideal per als nens grans i gent gran nen. La podeu veure a través de varies plataformes televisives, entre elles en Primer Vídeo.
D’aquesta pel·lícula és força fàcil parlar, ens ofereix un molt bon espectacle amb una aventura artúrica original amb una volta de rosca refrescant que dota d’una gran personalitat un genial conjunt. 

No és una història amb una gran càrrega dramàtica ni res per l’estil, tenim una aventura que ens diversió gràcies a la gran solidesa de la seva proposta.

Les interpretacions són molt bones, tot l’elenc és conscient del to i de les particularitats que creen una nova forma d’expressar-se, no és l’habitual dels seus personatges a la vida real però després de tot estan vivint una aventura calcada a la llegenda del Rei Artur pel que el conjunt fa servir a favor que sigui una història amb elements d’una altra època duent-se a terme actualment, fent una mica de crítica al món actual amb les motivacions que té la vilana principal per tornar al món humà.

La fotografia és apropiada en tot moment, no hi ha res fora de lloc i els efectes audiovisuals estan molt treballats, això s’agraeix molt perquè afavoreix l’experiència en gran mesura.
La pel·lícula està molt ben dirigida, es nota que l’elenc ha estat dirigit en una mateixa direcció a l’hora de fer les seves interpretacions en aquest context particular i original que dota l’obra d’una personalitat que simplement no té preu, aquest carisma i personalitat  fa d’aquesta pel·lícula una obra que serà recordada pels qui l’han visionat.

Podria tornar-se de culte en un futur per les seves característiques úniques tot i que no estigui tenint èxit quant als diners recaptats a les taquilles dels cinemes… Una pena, ja que la proposta mereix ser reeixida. 

Cal recalcar que per ser recordada no cal ser una obra mestra, ja que aquesta pel·lícula no ho és però la seva frescor, enfocament i la seva espurna pròpia fan que es quedi més a les nostres ments que altres pel·lícules menys atrevides a marcar un estil propi a la  hora de desenvolupar i enfocar el desenvolupament de la trama i personatges al llarg del seu metratge.
Recomanada precisament per la seva marcada personalitat i per ser tan diferent de qualsevol cosa que hàgim vist abans pel que fa a l’enfocament de l’aventura.  Però crec que la major part dels qui la visionin trobaran en aquesta obra una proposta molt gaudible i que, per tant, val la pena gaudir-la.

Font: FILMAFFINITY


Read Full Post »

CULTURA|Ramon Boldú, dibuixant de còmic català

Posted in Bellaterra, tagged , on 23 gener 2025|

Bellaterra, 23 de gener de 2025

El 2013, Ramón Pereira i Ramón Boldú van publicar, amb guió de tots dos i dibuixos del segon, el còmic biogràfic sobre el poeta Miguel Hernández, La veu que no cessa.

L’autor al 41a Saló del Còmic de Barcelona, 2023 📷 CEDIDA

Ramón Boldú i Salvador (Tarroja de Segarra, 13 de juliol de 1951), és un dibuixant de còmic català, pioner del còmic autobiogràfic a Espanya

Traslladat als quatre anys amb la seva família a Barcelona, li agradava Anacleto, agente secreto de Manuel Vázquez, Corto Maltès d’Hugo Pratt, Hazañas Bélicas de Boixcar, La família Ulisses de Benejam i Tintin de Hergé. Als tretze anys ja intenta presentar les seves pàgines a diverses revistes.

Posteriorment, ja més gran, s’aficiona a autors com Copi, Crumb, Liberatore, Andrea Pazienza, Reiser o Wolinski.

Entre els anys 1976 i 1983 va publicar a la revista eròtica espanyola Lib una sèrie de còmics eròtics i humorístics titulada primer Mi pareja i dos anys després Los Sexcéntricos.

Més tard va col·laborar també en la revista d’humor El Jueves i en la francesa Hara-Kiri.

Ramon Baldú gaudint l’estiu de 1993 del Brunch al desaparegut Montemagno de Castelldefels 📷 BELLATERRA.CAT

Ha estat també director de diverses revistes, incloent El Víbora, on a partir de 1988 va crear una sèrie sobre les aventures del motorista Mario Gamma el Griego. L’any 1990, va començar a explicar la seva pròpia vida, amb un dibuix més ràpid, en una successió d’historietes que després serien recopilades com a Bohemio pero abstemio (La Cúpula) i Memorias de un hombre de segunda mano (Glénat).

Ja al segle xxi, va ser contractat com a guionista de la pel·lícula porno The Uranus Experiment (2000). Va tornar al còmic amb les novel·les gràfiques El arte de criar malvas (2008) i Sexo, amor y pistachos (2010), també de tint autobiogràfic (ambdues editades per l’editorial Astiberri Edicions).

El 2013, Ramón Pereira i Ramón Boldú van publicar, amb guió de tots dos i dibuixos del segon, el còmic biogràfic sobre el poeta Miguel Hernández, La veu que no cessa.  Amb motiu de la celebració l’actual 2017 del 75è aniversari de la seva mort, l’editorial Astiberri ha reeditat el llibre, amb pròleg de Joan Manuel Serrat.  Gatròpolis ha tingut el plaer de conversar amb l’historietista nascut a Tarroja de Segarra (Lleida), Ramón Boldú.

Font: Gatropolis, Wikipèdia

Read Full Post »

CULTURA|Biografia de Josep Amat i Pagès, pintor català

Posted in Bellaterra, tagged , on 23 gener 2025|

Bellaterra, 23 de gener de 2025

Biografia de Josep Amat i Pagès (Barcelona, 13 d’abril de 1901-17 de gener de 1991)

Josep Amat i Pagès 📷 CEDIDA


Josep Amat va néixer al si d’una família de propietaris rurals de la comarca del Baix Llobregat.  La seva trajectòria artística es va iniciar el 1917, quan va freqüentar un temps el taller de l’escenògraf Ros Güell.

Poc després va assistir als cursos que impartia el pintor Nicanor Vázquez a l’Ateneu Obrer de Barcelona fins a l’ingrés a l’Escola de Belles Arts Llotja.  Allí va ser alumne dels pintors Fèlix Mestres i Francesc Labarta.  La vocació per la pintura de Josep Amat es va consolidar de manera definitiva arran del seu coneixement i amistat amb Joaquim Mir.  L’estreta relació amb Mir es va mantenir fins a la mort del 1940, encara que l’emancipació artística respecte del mestre es va produir molt més aviat.

A finals de la dècada dels vint, la pintura d’Amat ja tenia una personalitat definida.

L’any 1928, data de la seva primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona, marca una fita molt important a la seva carrera.  D’una banda, assenyala el seu debut com a pintor professional a la seva ciutat natal;  d’altra banda, situa la irrupció al panorama artístic d’un artista independent i d’una maduresa singular.

Entre el 1933 i el 1935 hi ha documentades tres estades d’Amat a París, gairebé sempre coincidint amb la tardor, més llargues la primera i l’última i més breu la segona.  En aquests viatges va entrar en contacte amb les grans obres de l’impressionisme, es va familiaritzar amb el Museu del Louvre i sobretot va pintar incansablement, per la qual cosa va portar a la tornada vistes dels ponts del Sena i dels racons més pintorescos de la ciutat.  París li va deixar també una empremta important arran del seu coneixement i amistat amb dos pintors veterans que havien militat a les avantguardes de començaments de segle: els ferus Albert Marquet i Raoul Dufy.

Els temps de la Guerra Civil van ser nefast.  El 1936, poc després de casar-se amb Isabel Girbau, el pintor va veure morir afusellats a Sant Felíu de Guixols al seu sogre i al seu cunyat.  Els seus pares van viure ocults la major part de la guerra.  El 1938, durant un fort bombardeig aeri de Barcelona, va néixer la Isabel, la primera d’una saga de tres fills.

Acabada la contesa, el pintor va reprendre les seves exposicions a la Sala Parés de Barcelona, galeria on va exposar regularment fins al final dels seus dies.  El 1941 va ingressar com a professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, una activitat docent que va exercir fins a la seva jubilació el 1972. Als anys de la postguerra Amat va ser membre d’un dels escassos cenacles artístics de Barcelona, La Colla, grup que aglutinava  la pintora d’origen georgià Olga Sacharoff i en què militaven destacades personalitats de la cultura catalana.

Els anys cinquanta i seixanta van ser els de la maduresa creativa d’Amat i de la seva consolidació professional més enllà de l’àmbit artístic barceloní, on des de començaments dels anys trenta ja gaudia d’una notorietat i una cotització molt estimables, i en els principals certàmens oficials dels quals va participar  .  El 1949 va poder reprendre les seves periòdiques campanyes de paisatge urbà a París.  El 1953 va obtenir el Premi José Ramón Ciervo a la II Biennal Hispanoamericana celebrada a l’Havana.  El 1955 li va ser atorgat el Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona i el 1963 el Ynglada Guillot de dibuix.  També va exposar a Madrid, París, Brussel·les ia diverses ciutats espanyoles i americanes.

Obra de Josep Amat i Pagès
📷 BELLATERRA.CAT

El 1988 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.  La tríada d’espais vitals i temàtics en què es desenvolupen respectivament la biografia i l’obra de Josep Amat inclou, a més de Barcelona i París, Sant Felíu de Guixols, lloc de naixement de l’esposa del pintor i la segona pàtria noia a partir del 1940  .

Les vistes del passeig de Sant Felíu, la platja, el port i els circs ambulants que s’hi instal·laven tots els estius, van passar al repertori habitual de les exposicions d’Amat.

Va ser eminentment un paisatgista urbà, codescobridor i pioner del gènere a Barcelona juntament amb Gimeno, Emili Bosch Roger i uns pocs pintors de l’anomenada Generació de 1917. Les seves precioses aquarel·les dibuixades a la tinta, els seus dibuixos de cal·ligrafia precisa i àgil, les seves vistes de  la Rambla, Sant Gervasi, la Barceloneta, les places i carrers de París, les fuites dels arbres alineats a la Ciutadella, les subtils i nombroses versions del passeig de Sant Felíu, els seus paisatges rurals del Vallès, Gavà i el Llobregat, terra de  els seus avantpassats, els racons del seu jardí del carrer de Julio Verne i més tard del barri del Putget, les delicades composicions de flors i els escassos retrats conformen el principal del seu llegat.

Font: Real Academia de la Historia, IEC,

Read Full Post »

CULTURA|”Adéu Birkenau” de Ricard Efa, Cesc Dalmases i Roger Surroca

Posted in Bellaterra, tagged , , , , , on 22 gener 2025|

Bellaterra, 22 de gener de 2025

Ginette Kolinka, no en va parlar durant 50 anys, abans d’acceptar ser filmada per a la “Shoah Foundation”, que acabava de crear Steven Spielberg.

Ricard Efa, Roger Surroca i Cesc Dalmases

LLUÍS TORRES| Ahir al vespre, puntualment, a les 18;30 hores, a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, es va presentar el còmic “Adéu Birkenau de”, de Ricard Efa, Cesc Dalmases i Roger Surroca, tot coincidint amb el “Dia Internacional de l’Holocaust – Pla de Memòria Democràtica”.

SINOPSI D’ADEU BIRKENAU

L’abril de 1944, als 19 anys, Ginette Kolinka va ser deportada al camp d’extermini d’Auschwitz II-Birkenau.

No en va parlar durant 50 anys, abans d’acceptar ser filmada per a la “Shoah Foundation”, que acabava de crear Steven Spielberg.

Per a gran sorpresa del septuagenari, els records enterrats reapareixen.  Ella es dedica de tot cor a donar testimoni.

L’octubre del 2020, als 95 anys, va permetre que Victor Matet i Jean-David Morvan l’acompanyessin en un dels seus viatges en grup a Polònia, després del qual va decidir no tornar mai més.

Un detall d’algunes pàgines de la edició francesa

En aquest àlbum commovedor, il·lustrat amb modèstia i potència per Efa, Cesc i Roger, fa balanç de la seva primera i última visita al “cementiri més gran del món” amb aquesta barreja única de força, humor i esperança que la caracteritza.

Al final de l’acte presentat al Museu d’Història de Sabadell, es va projectar el vídeo de l’entrevista realitzada a Ginette Kolinka, i a continuació els autors van passar a signar i dedicar el còmic editat per Norma Editorial, que al tractar-se de fets històrics, és podrà localitzar a innumerables llibreries del nostre país, al llarg del temps.

Els sabadellencs Ricard Efa, Roger Surroca i Cesc Dalmases, personalitzant les dedicatòries amb  originals dibuixos

FRANÇA, EL GRAN PAIS DEL CÓMIC

Cal recordar que aquest important còmic, -basat en fets reals-, primer va aparèixer a Franca, i el primer dia es varen vendre la xifra de 30.000 exemplars. Segur que l’edició en català, s’anirà venen molt al llarg del temps.

Ginette Kolinka, 4 de febrer del 1925 (edat: 99 anys) 📷 CEDIDA

Ginette va néixer a París l’any 1925. Els seus pares van tenir sis filles, de les quals Ginette era la més petita abans que finalment nasqués el seu germà petit Gilbert.  Durant la guerra, la família es va refugiar a Avinyó (sud de França), un lloc i una època del qual Ginette en guarda bons records.  Va treballar al mercat de pagès local amb una de les seves germanes i, a l’hora de dinar, anaven per torns a casa per dinar.  Un dia, quan va arribar a casa, la Gestapo hi era.  Van portar a la Ginette, el seu pare, el seu germà petit i el seu nebot Jojo a Drancy.  Després van ser portats a Auschwitz amb el comboi 71, el comboi de Simone Veil.  En arribar, els alemanys van cridar que la gent gran, la gent cansada i els nens poguessin pujar als camions que els portarien al campament.  La Ginette va dir al seu pare que ho fes i ell va pujar al camió amb els dos nois.  No els tornaria a veure mai més.  Seleccionada per treballar, Ginette va ser el més discreta possible, evitant cops i problemes.  Miraculosament, va evitar les marxes de la mort.  A la seva tornada a París, sense saber el que havia passat de la seva mare i les seves germanes, es va sorprendre de trobar-les a l’apartament familiar.  La Ginette, que va sentir que ja no li quedaven emocions, va dir a la seva mare que el seu pare i els nois havien estat gasats i cremats.  No es va adonar de la violència que representava aquesta revelació per a la seva mare, que mai havia sentit parlar d’una cambra de gas o crematori.  Ginette es va casar, i junts van vendre mitjanes a diferents mercats locals durant anys.  No permet que ningú pensi que tenia cap coratge: per a ella, la sort va ser l’únic que li va permetre sobreviure.  Té un fill, dos néts i ara és besàvia.  Després d’haver callat durant dècades “per por de molestar a la gent”, ara n’és una testimoni incansable, parlant a les escoles on és adorada pels alumnes.  No obstant això, aquesta dona, que lluita sense parar contra l’odi, li costa creure en el poder del seu testimoni.  Ella sent que després de tot, no hem après res de la història.  […]-]

Des de Bellaterra. Cat agraïm els esforços professional i artístic de tots els implicats del còmic “Adéu Birkenau“, en particular els seus creatius, els prestigiosos sabadellencs, Efa, Cesc i Roger. Felicitats per la feina feta i l’alta qualitat dels dibuixos.

El Museu d’Història de Sabadell, situat al carrer de Sant Antoni, 13, de Sabadell, que explica la història de Sabadell des del poblament prehistòric fins a l’etapa de industrial dels segles XIX-XX
📷 BELLATERRA.CAT

Font: Museu d’Història de Sabadell, The Last Ones (Projecte global independent que homenatja els últims supervivents de l’Holocaust dels nazis)

Read Full Post »

CULTURA 🎻 Joaquim Homs i Oller, compositor català

Posted in Bellaterra, tagged , on 17 gener 2025|

Bellaterra, 17 de gener de 2025

Joaquim Homs i Oller rebut per Francesc Pérez Torres al Restaurant La Taula de Barcelona

Joaquim Homs i Oller, Compositor català (Barcelona, 21 d’agost de 1906 — Barcelona, 9 de setembre de 2003)

VIDA

Encoratjat pel seu pare, a vuit anys inicià els estudis de violoncel, que, juntament amb el batxillerat, acabà el 1922. Foren, però, les converses mantingudes amb Enric Roig, posseïdor d’una vasta cultura, les que el dugueren a interessar-se per tota mena de creacions plàstiques i literàries, i que influïren de manera clara en la formació de la seva personalitat artística. Abans de tenir vint anys entrà en contacte amb els cercles intel·lectuals de la ciutat, freqüentant l’estudi de l’arquitecte Ramon Sastre, on se celebraven reunions periòdiques a les quals assistien poetes i músics. Durant aquesta època practicà el piano i la composició de forma autodidàctica, mentre estudiava la carrera d’enginyer industrial, que acabà el 1929 i que exercí fins el 1971. Del 1931 al 1936 estudià composició amb Robert Gerhard, el qual li transmeté els coneixements que ell mateix havia rebut d’A. Schönberg, i de qui es convertí en amic i únic deixeble. El 1937, en plena Guerra Civil, es casà amb la pintora Pietat Fornesa, i pocs dies després assistí a la seva primera estrena mundial, el Duo per a flauta i clarinet, interpretat al XV Festival de la SIMC a París.

En acabar la guerra fou objecte de recriminacions per no haver aprofitat el viatge a París per a passar al bàndol franquista, i es veié forçat a traslladar-se a València.

El clima hostil instaurat per la dictadura, juntament amb el seu caràcter retret, feu que, a partir del 1942, de retorn a Barcelona, dediqués tot el temps disponible a escriure música sense manifestar-se públicament; així, al llarg dels anys, Homs arribà a crear més de 200 obres. Durant aquest llarg període cal destacar la seva col·laboració amb el clandestí Club 49, que aplegava els supervivents dels Amics de l’Art Nou i on desenvolupà una intensa activitat de divulgació de la música del segle XX a partir de la Primera Guerra Mundial, en forma, principalment, d’audicions discogràfiques comentades. Aquests comentaris han estat publicats sota el títol d’Antologia de la música contemporània. A partir del 1960 l’activitat musical del Club 49 es manifestà en forma de concerts en viu amb el nom de “Música Oberta”, activitat que Homs, juntament amb Mestres Quadreny, vetllà per mantenir fins al final de la dècada, quan s’extingí l’entitat. A partir d’aquests concerts, la seva obra començà a ser coneguda públicament, i ben aviat li arribà el reconeixement. El 1974 fou un dels fundadors de l’Associació Catalana de Compositors, de la qual fou el primer president. El mateix any, el Festival Internacional de Música de Barcelona li dedicà un concert monogràfic. El 1989 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ha estat guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1981), el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1992 i 1999) i la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts del Ministeri de Cultura (1993).

Homs practica el dodecatonisme com a fil conductor adaptat a la seva personalitat, cosa que li permet generar formes a partir dels sentiments, com a components essencials de la sensibilitat. La claredat estructural i l’explícita voluntat d’obtenir la màxima intensitat expressiva amb els mínims elements són característiques del seu estil. La seva música és profundament emotiva, revestida d’una refinada sensibilitat, i troba en la música de cambra la millor manera d’expressió. Això no obstant, la seva ingent obra abraça tots els gèneres, des del lied fins a la gran orquestra. Compositor molt personal i independent, Joaquim Homs constitueix un vincle entre la generació del 1927 i l’avantguarda de les últimes dècades. S’han editat cinc CD monogràfics de la seva obra, entre els quals la integral de clarinet i el primer volum de la integral de piano.

https://youtu.be/TOozol4E3S8?si=IPmqnbrwR-ayb-ws

OBRA

Orquestra
Variacions sobre un tema popular català, orq. cambra (1944); Música per a cordes (1952); Polifonia per a instruments d’arc, orq. cambra (1954); Dues invencions per a cordes (1959); Invenció per a orquestra (1964); Presències (1967); Simfonia breu (1972); Dos soliloquis per a orquestra (1973); Biofonia per a orquestra (1982); Memoràlia (1990); Derivacions (1990)

Conjunt instrumental
Via Crucis, narrador, qt. c. i tmb. (1956); Octet de vent (1968); Impromptu per a 10 (1970); Música per a 11 -Inmemoriam Joan Prats- (1971);Dos soliloquis I i II per a 11 instruments, fl.-pic., ob., cl., fag., tr., trb., pno., vl., vla., vlc., cb. (1974); Nonet, fl. cl., tr., trb./trp., pno., perc. (1979); Rhumbs per a 10 instruments (1988)

Cambra
8 quartets de corda (1938-74); Duo per a flauta i clarinet (1936); Sonata per a oboè i clarinet baix (1942); Trio per a flauta, violí i clarinet baix (1953); Música per a vuit, fl., cl., trpt., vl., vla., vlc., pno., perc. (1964); Quatre textures/Música per a set, fl., cl., ob., fag./vlc., pno., vl., perc. (1966); Trio de cordes (1968); Heptandre, fl., ob., cl., pno., perc., vl., vlc. (1969); Quintet de vent núm. 2 – Inmemoriam Robert Gerhard – (1971);Trio per a violí, clarinet i piano (1974); Quadriga, qt. guit. (1975); Sagitari, fl. guit., vl., vlc. (1976); In memoriam Pau Casals, vlc., pno. (1976); Auguris, qt. cl. (1977); Duet de Vilac, fl., pno. (1978); Géminis I, 2 guit. (1979); Duet per a flauta i guitarra (1981); Trio per a flauta, clarinet i fagot (1986); Nocturn, 2 guit., perc. (1989); Dos soliloquis per a cinc instruments, cl. vl., vlc., pno. i acordió (1992); Scherzo, qt. fl. de bec (1992); Tríptic en memòria de JMW Turner, cl.,corno di basetto, pno. (1993)

Cor
6 responsoris (1939-41); Missa per a cor a capella (1943); Tres estances (Carles Riba; 1957, rev. 1983); En la meva mort, cor mixt (B. Rosselló-Pòrcel; 1966); Càntics a la creació, cor, org., 2T., B. (1978)

Veu i piano
Nadal (J. Salvat-Papasseit; 1930); Ocells perduts (R. Tagore; 1940); Cinc sonets de Josep Carner (1935-36); Cementiri de Sinera (S. Espriu; 1952); Vistes al mar (J. Maragall; 1961); El caminant i el mur (S. Espriu; 1962); Dos poemes d’Emily Dickinson (1980); Homenatge a Jorge Luis Borges (1985); Sol i de dol (J.V. Foix; 1992); Estança núm. 6 (C. Riba; 1995)

Música vocal (altres)
Les hores, Ms., fl., ob., cl. (S. Espriu; 1956); Mrs. Death, S., guit., fl. (S. Espriu; 1961); Les hores retrobades, Ms., cl. (J. Vinyoli; 1964); En el silenci obscur, S., cl., pno. (M. Torres; 1965); Tríptic de Setmana Santa, S., MS., conjunt instr. (S. Espriu; 1976); El caminant i el mur, Ms., fl., cl., pno., vl., vlc. (S. Espriu; 1976); Antics poemes xinesos, S. fl. (versió de J. Carner, 1980-86); Tres estances, B., vlc. (C. Riba; 1990)

Piano
Tema i variacions sobre una cançó popular catalana (1943); Entre dues línies (1948); Sonata núm. 2 (1955); 7 impromptus (1955-60); Presències (1967); Dos soliloquis (1972); In memoriam A. Rubinstein (1987); Díptic per a piano (1994); Record (1995)

Solo (altres)
Suite d’homenatges, guit. (1940-43); Sonata per a violí sol (1941); Dos moviments per a violoncel (1957); Dues invencions per a orgue (1963); Soliloqui, fl. (1972); Tres cants sense paraules, S. (1972); Dos monòlegs per a oboè o clarinet (1979/1988); Seqüència per a viola o violoncel (1982); Tres seqüències, fl. (1987); Tres rhumbs, cl. (1991); Ocells perduts, onze peces, cl. (1992); En record de Joan Miró, cl. (1992); El son de l’infant, cl. (1993); Dos rhumbs: matí i arbre, cl. (1994)

Obra
Robert Gerhard y su obra, Ethos Música, 16, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo, Oviedo 1987; versió catalana: Publicacions de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, 35, Barcelona 1991; versió anglesa: The Anglo-Catalan Society, Occasional Publications, 11, Sheffield 2000; Robert Gerhard, Col·lecció “Gent Nostra”, 92, Labor, Barcelona 1992; Antologia de la música contemporània, Pòrtic, Barcelona 2001

Bibliografia
Casanovas, J. i Llanas, A.: Joaquim Homs, Col·lecció “Compositors Catalans”, 6, Generalitat de Catalunya/Proa, Barcelona 1996
Complement bibliogràfic
Homs i Fornesa, Pietat: Catálogo de obras de Joaquín Homs, Fundación Juan March, Madrid 1988
Taverna-Bech, Francesc: Joaquim Homs, Sociedad General de Autores de España, Madrid 1994
Casanovas, Josep; Llanas i Rich, Albert: Joaquim Homs, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Edicions Proa, Barcelona 1996
Homs i Oller, Joaquim: Robert Gerhard y su obra, Universidad de Oviedo, Especialidad de Musicología, Servicio de Publicaciones, Oviedo 1987
Homs i Oller, Joaquim; Crespí i Gonzàlez, Joana: Robert Gerhard i la seva obra, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1991
Guinjoan i Gispert, Joan; Homs i Oller, Joaquim: El compositor davant el moment actual. Discurs d’ingrés de l’Acadèmic Electe Il·lm. Sr. Joan Guinjoan i Gispert… Discurs de contestació de l’Acadèmic Numerari Il·lm. Sr. Joaquim Homs i Oller, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1991
Homs i Oller, Joaquim: Robert Gerhard, Editorial Labor, Barcelona 1992
Homs i Oller, Joaquim; Soler i Sardà, Josep: Records i reflexions des del darrer tram de camí. Parlament de l’acadèmic electe Il·lm. Sr. Joaquim Homs i Oller… discurs de contestació de l’acadèmic numerari Il·lm. Sr. Josep Soler i Sardà, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1989
Homs i Oller, Joaquim; Maristany, Carles F.: Antologia de la música contemporània del: 1900 al 1959, Pòrtic, Barcelona 2001

Font: Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

CULTURA 🎭 L’obra de teatre Groenlàndia al Centre Cívic Joan Maragall de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged , , , , on 14 gener 2025|

Bellaterra, 15 de gener de 2025

LLUÍS TORRES|El grup de teatre del Clínic porta a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra “GROENLÀNDIA”
Dotze amics es retroben a Queralbs després de 10 anys quan varen fer un trekking a Groenlàndia. Segons les expectatives que un pugui tenir, retrobar-se pot ser perillós…

La Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra acollirà aquest dissabte 18 de gener de 2025, a les 19:30 hores del vespre, l’obra de teatre GROENLÀNDIA, nascuda fruit del treball del grup de teatre del Clínic i de la mà del director de teatre, el bellaterrenc Roger Pallàs.

El grup de teatre, integrat per 12 professionals del Clínic, forma part del programa Cultura i Salut que desenvolupa diferents activitats adreçades a pacients i professionals en les diferents disciplines artístiques amb l’objectiu de millorar el benestar emocional de tots els usuaris de l’hospital.

Font: Roger Pallàs

Read Full Post »

CULTURA|Jaume Queralt, artista català, conegut per les múltiples facetes de pintor, poeta, assagista i activista social.

Posted in Bellaterra, tagged , on 3 gener 2025|

Bellaterra, 3 de gener de 2025

LLUÍS TORRES|Jaume Queralt és un artista català, nascut a Tarragona l’any 1949, és conegut per les múltiples facetes com les de pintor, poeta, assagista i activista social. El recordem per la seva assistència al món de l’art del desaparegut Cercle Comtal, actual Fundació Vila Casas i el Restaurant La Taula de Barcelona, on va donar un bonic dibuix al carbó.

El pintor Jaume Queralt donant un dibuix seu al bellaterrenc Francesc Pérez i Torres

Professor de l’Escola de Belles Arts de Perpinyà i col·laborador en revistes i diaris amb articles, a més d’haver escrit nombrosos llibres d’art i poesia.

Als 23 anys es va formar com a pintor a l’Escola d’Art de Tarragona ia les obres hi ha una exploració del seu interior plasmada en quadres.  Crida l’atenció les seves pintures centrades en les nines de porcellanes, fent del , un artista molt particular.

Artista precoç

Jaume Queralt va néixer a Tarragona el 1949. Amb tot just 5 anys va mostrar la seva atracció pel dibuix i la pintura.  Mentre estudiava Batxillerat, els seus professors del Col·legi La Salle es van adonar del seu talent i van animar els seus pares a deixar anar la seva vocació.  Així va començar la formació artística acadèmica, primer a l’Escola Taller d’Art i Disseny de Tarragona, per passar després per l’Escola Massana i el Cercle de Sant Lluc a Barcelona.

Acabada la seva formació el 1972, Queralt es va convertir en pintor professional, tasca que no ha abandonat i que amb gran èxit ha seguit actualment en actiu, investigant i evolucionant constantment la seva obra.

«Queralt no pot deixar de pintar, pinta cada dia com una manera d’expressar la seva ànima, no podria viure sense pintar, cada pinzellada és per a ell una necessitat primordial.  Pensa que una obra d’art transcendeix més enllà de la vida de les persones i del mateix pintor i que a l’obra està integra l’esperit de l’artista al voltant d’una possible eternitat»

Exposicions nacionals i internacionals, així com reconeixements i premis, n’avalen la trajectòria de Jaume Queralt

Per això, les exposicions de Queralt sempre generen una gran expectació.

«L’exposició a la Galeria d’Art de la Catedral Tarragona es pot catalogar d’extraordinària i espectacular, que va sorprendre els espectadors, que van veure obres molt clàssiques, personals i característiques, juntament amb altres d’un estil més recent i innovador; però, sempre, mostrant el seu gran domini dels colors, la geometria perspectiva i la llum», segons va declarar Enric Batalla, -director i comissari de l’exposició-, al Diari de Tarragona, el 8 de novembre de 2024.

Font: Diari de Tarragona

Read Full Post »

CULTURA|Poemes de Mª Rosa Buïgas per Jaume Pla (1973)

Posted in Bellaterra, tagged , , on 26 Desembre 2024|

Bellaterra, 26 de desembre de 2024

Vinil Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973), signat per Jaume Pla

LLUÍS TORRES|L’actor i amic Jaume Pla Pladevall, sancugatenc de 96 anys, i ex bellaterrenc, que va construïr casa familiar al carrer Marylin Monroe (actual Pintor Utrillo), ens ha aportat un munt de records culturals sobre la poeta Maria Rosa Buïgas i Suárez, -que amb el seu vestit tradicional d’Àustria, donava la benvinguda als seus amics més especials- a la seva bonica i ample casa de fusta del carrer Joaquim Buïgas de Bellaterra. Pla va aportar la seva veu pel disc Cançons i Poemes de Maria Rosa Buïgas (1973).

L’any 1973, es va editar el disc LP, titulat “Cançons i Poemes de Maria Rosa Buigas”, interpretat per la soprano Maria Dolors Martí acompanyada al piano per Josep M. Llorens, que va musicar la majoria del seus poemes. Els poemes que es canten són: La Puntaire, La Rosa Vermella, musicada pel mestre Pere Mañé, La Gran Albada, Violetes del bosc, Amor, El Geni, Sempre, Mirant al Cel, Campanetes Blaves, Mainumbi. La cara B del disc el conforma un oratori poètic, dividit en quatre apartats que porten els noms genèrics de: Pau, (cinc poemes), Inquietud, (set poemes), Amor, (cinc poemes), Humor (sis poemes).

https://youtube.com/watch?v=0fvzw_aOtjU&si=82w8J0zL7VAZ0Xrh

Textos: M. Rosa Buïgas i Suárez (1925- 17 de novembre del 2016)

Reciten: Immaculada Genis, Olga Dige, Jaume Pla, Rafael Vidal Folch

Read Full Post »

CULTURA|National Geographic dedica el seu primer número en català als mil anys de Montserrat

Posted in Bellaterra, tagged , , on 11 Desembre 2024|

Bellaterra, 11 de desembre de 2024

Són 200 pàgines dedicades al massís i al santuari, fundat el 1025

Portada del número especial de la revista dedicat a la muntanya i el monestir de Montserrat (National Geographic

Dues-centes pàgines per explicar mil anys d’història de Montserrat. Molts més de mil, de fet, ja que s’estima que l’origen de la muntanya “màgica” es remunta a fa uns 40 milions d’anys.

A això està dedicat l’últim número de la revista National Geographic, una edició especial de col·leccionista publicada aquest desembre, que s’ofereix tant en castellà com, per primera vegada, en català.

Amb imatges extretes de diferents arxius i una maquetació cuidada, la capçalera nord-americana ofereix un repàs històric minuciós del massís i del santuari, que el 2025 complirà un mil·lenni: l’abat Oliba el va fundar l’any 1025.

“La importància del monestir com a centre espiritual i el seu pes polític van anar en augment”, destaca la revista.

Els reportatges toquen temes diversos, des del culte a la Moreneta fins a la destrucció durant la Guerra del Francès o el renaixement després de l’època fosca del franquisme.

Extracte d’un reportatge sobre la Moreneta (National Geographic)

L’avançament editorial d’aquesta edició impresa duu com a títol “un monestir alçat sobre un antic mar” i ja explica alguns punts importants de la seva història.

A la part final, posa a disposició dels lectors una guia pràctica de la muntanya i el santuari.


Font: 3Cat
‌

Read Full Post »

CULTURA|El miracle de Sant Nicolau (Joan Llongueres)

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 7 Desembre 2024|

Bellaterra, 6 de desembre de 2024

El miracle de Sant Nicolau (JOAN LLONGUERES)

Si n’eren tres petits infants,varen anar espigolar els camps. Mireu el que els va succeir, que es varen perdre pel camí. Tirem per qui, tirem per lla. La nostra casa on serà? Truquen el vespres a un carnisser. Que ens obrireu bon carnisser? Entre, entreu nois estimats que jo tinc lloc per tots plegats..Passar el portal només va fer i els va matar aquell carnisser, els va tallar en xics bocins i al saler els posa com garrins.

Set anys després passà per lli Sant Nicolau tot fent camí. Al carnisser va anar a trucar: Carnisser tens llit i sopar? Sant Nicolau entreu, entreu,que aquí dins lloc trobareu. Sant Nicolau així que entrà, ja demanava per sopar. Voleu pernil d’allò millor? No en vull, no en vull que no es gens bó. Voleu un tros de vedell xic? No en vull, no en vull que no és bonic. De la carn tendra menjaré, que fa set anys és al saler.

El carnisser quan ho sentí de casa seva va fugir.
-Oh carnisser no fugis, no, demana a Deu el teu perdó.
Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la ma. Petits infants que aquí esteu, jo soc el gran Sant Nicolau…i va estirar el Sant tres dits i s’aixecaren els petits. El primer diu: Que he dormit bé!. El segon diu: i jo també!…i fa per últim el tercer: jo mig del Cel em creia ser
Si eren tres petits infants,varen anar a espigolar els camp

Joan Llongueres i Badia. (Barcelona, 6 de juny de 1880-13 d’octubre de 1953)

Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d’Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí. Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d’aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l’austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l’escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l’Institut de Rítmica i Plàstica dins de l’estructura de l’Orfeó Català, l’any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l’art, com a l’ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.

Biografia

Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera. Més tard estudià i es diplomà el 1911 a l’Institut Jacques-Dalcroze de Ginebra. De retorn a Catalunya, l’any 1913 fundà l’Institut Català de Rítmica i Plàstica (que avui porta el nom d’Institut Joan Llongueres; des d’aquesta institució introduí el mètode Jacques-Dalcroze a Catalunya, i en fou el seu màxim impulsor.

En ciutats com Girona, Llongueras va introduir des de la Societat Athenea la gimnàstica rítmica als ambients culturals i artístics, i va muntar espectacles com l'”exhortació poemàtica” Els cants de la Nativitat, el gener de 1917.

La seva labor de pedagog va tenir, però, moltes altres facetes. Fundà i dirigí (1901-18) l’Escola Coral de Terrassa i dirigí (1912-18) l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat, abans de dirigir la de Barcelona (1924); també fou el director musical de les Escoles de l’Ajuntament de Barcelona i de les Escoles Blanquerna. El 1923 va col·laborar a la Revista Catalana de Música. Fundà l’Escola Vallparadís juntament amb Artur Martorell, Enric Gibert i Alexandre Galí.

Lliçons, aplegades en llibre, sobre François Couperin, J.S.Bach i Beethoven, escrites per Joan Llongueras, publicades el 1925
Fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona de 1934. Alguns dels seus poemes reberen música de Lluís Millet i d’Enric Morera. Va fer de crític musical a La Veu de Catalunya i publicà abundosament a la Revista Musical Catalana.[1] Moltes de les seves columnes van ser signades amb el pseudònim ‘Chiron’. El fons personal de Joan Llongueras es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Font: Mauricio Llongueres, Wikipèdia

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »