Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cultura’

Château-d’Œx ofereix una interessant oferta cultural i turística durant tot l’any.  Pel que fa a les tradicions vives, el Museu Pays-d’Enhaut té una impressionant col·lecció de retalls de paper de Pays-d’Enhaut, la Maison de l’Etivaz ofereix el descobriment de com s’elabora el famós formatge DOP del mateix nom, mentre que la Maison du ballon recorre la història de l’aventura aeronàutica a la regió.  Un rocòdrom, una bolera de 12 carrils i un poliesportiu completen l’oferta de quatre temporades. 

A l’hivern, diverses rutes hivernals de senderisme o raquetes de neu conviden a descobrir la natura dels voltants.  El domini esquiable dels Monts Chevreuils, tancat des de l’any 2002, és un important centre d’atracció per a l’esquí de muntanya o amb raquetes de neu.  El seu restaurant és una destinació popular per a les excursions amb sortida des de Les Moulins o La Lécherette. 

Al poble, la pista de gel a l’aire lliure, camp d’entrenament del club de curling local, acull grans i petits, no lluny del cinema Eden.  Cal destacar el Rallye du Goût, cada any al febrer, una excursió d’hivern amb raquetes de neu amb estacions de degustació d’autèntics productes de Pays-d’Enhaut.  L’esdeveniment insígnia del complex, però, segueix sent el Festival Internacional de globus aerostàtics, que té lloc l’última setmana de gener.  S’ofereixen ofertes turístiques per a famílies així com productes que combinen oci, gastronomia, productes de proximitat i allotjament. 

P A l’estiu, el turisme de vianants és el rei amb molts itineraris per la muntanya o per la Sarine.  La zona al·luvial de Ramaclé, i la seva cascada prop del pont de Turrian, ofereix agradables llocs de pícnic.  El restaurant Le Chalet ofereix demostracions d’elaboració de formatges de dimecres a diumenge a les 10.30 h.  La piscina, les rutes de BTT i els esports fluvials completen aquesta variada oferta.  L’activitat aerostàtica s’hi ofereix en totes les estacions amb vols en globus aerostàtic i l’escola de parapent. 

El festival Au Pays des Enfants té lloc durant 10 dies entre finals de juliol i principis d’agost i ofereix un ampli ventall d’activitats i espectacles per a famílies i nens.

James David Graham Niven, més conegut com a David Niven (Londres, 1910 – Château-d’Oex, 1983), fou un actor de cinema anglès.

James David Graham Niven, més conegut com a David Niven (Londres, 1910 – Château-d’Oex, 1983)

Primers anys i inicis al cinema

James David Graham Niven va néixer l’1 de març de 1910 a Londres, Anglaterra, fill d’Edward Graham Niven, oficial britànic, i Henriette Julia Degacher. Té dues germanes, Margeret Joyce i Grizel Rosemary, i un germà, Henry. Per no anar contra la tradició familiar, segueix estudis militars al Royal Military College de Sandhurst d’on surt diplomat el 1930, com a segon tinent. Serveix durant dos anys a Malta, on coneix Roy Urquhart. És promogut tinent el 1933 però sap que no és fet per a aquesta carrera. De resultes d’una llarga i avorrida reunió d’informació sobre les metralladores, que el fa fallar una cita galant, respon de manera insolent a l’oficial que preguntava si hi havia preguntes: “Tindria l’hora? He d’agafar un tren.” Arrestat i empresonat per aquest acte d’insubordinació, distreu l’atenció del guardià fent-lo beure i s’escapa per la finestra. Al vaixell que el condueix a Amèrica, envia un telegrama per anunciar la seva dimissió.

Sencilla tomba de David Niven al cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

S’instal·la a Nova York, on comença una carrera en el negoci de whisky; després, en el rodeo. Exerceix diverses petites feines, totes condemnades al fracàs. Després d’una volta per les Bermudes i per Cuba, s’instal·la a Califòrnia, a Hollywood, a l’estiu del 1934. Quan es presenta per treballar, comprova que cal un “permís de treball”. S’exilia llavors alguns anys a Mèxic, on fa sobretot d’home-canó i neteja; després torna quan se li concedeix el seu visat. Es presenta en una agència de càsting, que el classifica en la categoria “Anglosaxó de tipus n.° 2008”.

Apareix en algunes pel·lícules, en les quals es fixa Samuel Goldwyn. El cèlebre productor li ofereix llavors un contracte de quinze anys amb la MGM. Des de llavors enllaça els papers més importants en pel·lícules cèlebres, com The Charge of the Light Brigade, Bluebeard’s Eighth Wife o Four Men and a Prayer, de John Ford. És davant per davant de grans estrelles, com Laurence Olivier, a Cims borrascosos (1939), o Errol Flynn, de qui es fa amic, a The Dawn Patrol. El seu paper d’atracador cavaller en Raffles fa d’ell un actor reconegut.

Carrera internacional

Torna a Anglaterra quan aquesta declara la guerra el 1939 i serveix en els Comandos, on coneix Peter Ustinov. Roda en pel·lícules destinades a mantenir l’esforç de guerra el 1942 i 1944. Serveix en la campanya de Normandia i desembarca alguns dies després del 6 de juny. Acaba la guerra com a tinent coronel i rep la Legió del Mèrit, la més alta decoració americana atorgada a un estranger.

Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

El 1946, reprèn el camí dels estudis als Estats Units. És l’estrella amb Ginger Rogers de La primera dama, després d’A vida o mort, el mateix any. S’enfada llavors amb Samuel Goldwyn per raons d’honoraris i és exclòs una mica dels estudis. No roda més que en produccions menors i independents, però rep amb tot el Globus d’Or al millor actor musical o còmic pel seu paper a La lluna és blava, d’Otto Preminger. La seva carrera agafa llavors un nou vol tres anys més tard, amb l’immens èxit internacional de la pel·lícula de Michael Anderson La volta al món en vuitanta dies. Sembla llavors evident, encara avui, que ningú millor que ell no podia interpretar el paper del cavaller Phileas Fogg. Després de Bonjour tristesse, d’Otto Preminger, interpreta, al costat de Rita Hayworth, el paper del Major Pollock a Taules separades. La seva interpretació li val l’Oscar al millor actor i el Globus d’Or al millor actor dramàtic, així com el premi NYFCC al Millor Actor, atorgat pels crítics de cinema de Nova York.

La carrera de David Niven és desigual.

Apareix en un gran nombre de pel·lícules oblidades, presentant poc interès, però apareix tanmateix en pel·lícules notables, com Els canons de Navarone, amb Gregory Peck o Anthony Quinn, el 1961, o 55 dies a Pequín, amb Charlton Heston i Ava Gardner, dos anys més tard. Fa una prova per ser el primer James Bond en el cinema: era la tria de l’autor Ian Fleming, però no la dels productors. La seva flegma britànica, que ha conformat la seva reputació, és utilitzada per Blake Edwards el 1963 a La Pantera Rosa i Casino Royale el 1967. Dos anys més tard, és l’estrella britànica de la pel·lícula franco-italiana The Brain, dirigida per Gérard Oury, amb Jean-Paul Belmondo i Bourvil. Les seves últimes pel·lícules no són les que els cinèfils retindran, a l’excepció de Mort al Nil, del 1978, o Els llops de mar, dos anys més tard. David Niven acaba la seva carrera amb Blake Edwards en les continuacions més o menys encertades de La Pantera Rosa.

Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

Els últims anys de David Niven

El 1980, David Niven comença a sentir cansament, febleses musculars i problemes de veu. Una entrevista l’any següent alarma la seva família.

Se li diagnostica una esclerosi lateral amiotròfica, més coneguda amb el nom de malaltia de Charcot. El 1981, assisteix a un homenatge a Fred Astaire. És la seva última aparició a Hollywood. Rep igualment un premi per al conjunt de la seva carrera als Evening Standard British Film Awards, a Anglaterra.

Cementiri de Château-d’Oex (Suïssa)

Se li diagnostica una esclerosi lateral amiotròfica, més coneguda amb el nom de malaltia de Charcot. El 1981, assisteix a un homenatge a Fred Astaire. És la seva última aparició a Hollywood. Rep igualment un premi per al conjunt de la seva carrera als Evening Standard British Film Awards, a Anglaterra.

Entra amb un nom fals en un hospital, per evitar atreure la premsa i els periodistes, aparentment per un problema digestiu. Molt debilitat, torna al seu xalet de Château-d’Oex, a Suïssa, on el seu estat es continua degradant. Refusant tota hospitalització, mor envoltat de la seva família el 29 de juliol de 1983 als 73 anys.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Ha mort a la seva casa de Nova York als 84 anys. Christo Vladimirov Javacheffhuyó de la seva Bulgària natal en 1957. Mai va tornar.

Embolicava la realitat per donar-li un altre aspecte, es va embarcar en gegantines instal·lacions mediambientals amb monuments universals com a protagonistes.

Anava més enllà de la pintura, l’escultura i l’arquitectura sota el concepte de l’Land Art. És el cas de l’el Pont-Neuf de París o de l’Reichstag a Berlín.

Planificava els seus envenvolturas com si una gegantesca obra d’enginyeria es tractés. Mobilitzava tones de llenços, amarratges, ancoratges i superfícies flotants que il·luminaven com una fogonada de popularitat extra dels llocs escollits.

Jeanne-Claude Denat de Guillebon, va ser la seva parella i sòcia en la creació d’obres d’art. Jeanne-Claude va morir el 18 de novembre de 2009. Christo va viure a la ciutat de Nova York durant 56 anys.

Una gran exposició al centre Pompidou obrirà l’1 de juliol.

No va tirar endavant el seu projecte d’embolicar la Porta d’Alcalá a Madrid.

El projecte de l’Arc de Triomf a París s’inaugurarà l’any que ve.

Christo deia que l’art no és una “professió”, ni un treball de “9 a 5”, sinó alguna cosa “sense la qual cosa no es pot viure”. Assegurava que té a veure amb “ser”.

Read Full Post »

“Llibres del Mirall és una llibreria de Barcelona online especialitzada en primeres edicions vintage

Podeu veure una selecció de llibres de literatures diverses – italiana, nòrdiques, eslaves, etc. – amb un descompte especial del 50%. Per veure tots els llibres d’aquestes literatures en oferta podeu clicar aquí: http://www.llibresdelmirall.com

LLIBRES DEL MIRALL

Read Full Post »

Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 anys, per Ignasi Roda Fàbregas

FOTO: ARXIU DE BELLATERRA.CAT

Veïnes de Bellaterra acaben de comunicat a Bellaterra.Cat la notícia que el nostre veí Ignasi Roda està regalant a tothom que ho demani al seu mail: ignasiroda@gmail.com, el seu històric llibre“Bellaterra:Crònica de 75 anys (1930-2005)“, financiat per l’Ajuntament de Cerdanyola, els anys quan Antoni Morral era l’alcalde de la vila. Editat en col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, FGC, Fundació Banc Sabadell, Fecsa Endesa i ACESA.

Davant d’aquesta positiva acció cultural ens hem posat en contacte amb la llibreria Paper’s i ens han dit que ara mateix només es ven a la seu de l’EMD de Bellaterra a un preu de 50€ la unitat. L’EMD comenta que van comprar unes 10 unitats directament a l’autor Ignasi Roda, per un valor de 450€ i que li van ingresant al seu compte bancari, a mida que es vagin venen als interesats.

Segons Ignasi Roda, ara, els veïnat podrà passar a recollir-lo gratuïtament per la botiga Taller de Serveis de Jordi Tardós, situat a la Plaça del Pi de Bellaterra.

El llibre va ser escrit per Ignasi Roda amb la col·laboració d’un comitè assessor veïnal format per Francesc Garriga Barata, Jordi Martí i Jané, Josep Maria Mas Franco, Frederic Roda Pérez, Joaquim Sala-Sanauja i Santiago Vila-puig i Codina.

Read Full Post »

Les veïnes i veïns de Bellaterra, que tant van lluitar per evitar l’abocador Can Fatjó dels Aurons, estàn convidats al taller i aprofitar per veure l’exposició Polítiques del Sol a cura de Christian Alonso.

Christian Alonso, comisari de l’Exposició Polítiques del Sol|BELLATERRA. CAT

Aquest dissabte dia 25 de gener, a les 11 hores, el Centre D’Art Maristany de Sant Cugat (tocant l’estació dels FGC) convoca un interesant taller cultural amb motiu de l’exposició Politiques del Sòl a cura de Christian Alonso. El taller l’obrira Kevin Buckland, i es centrarà en l’anàlisi d’accions de desobediència elaborades des de la imaginació artística i concebudes com a eines d’intervenció i interrupció de narrativa dominant.

POLÍTIQUES DEL SÒL
A cura de Christian Alonso

Amb la participació artistica dels artistes Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almarcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas

L’objectiu de l’art és provocar una profunda reflexió sobre les polítiques del sol, i en aquest cas Bellaterra ho té molt present per la seva lluita cívica que va evitar la creació d’un abocador al Clot de Can Fatjó dels Aurons, una zona que el veïnat reclama con part substancial del poble, i que amb la recollida del 60% de signatures positives aquest 2019, vol annexionar-se com un barri nou de Sant Cugat del Valles. L’última paraula que tindrà la Generalitat de Catalunya, una vegada escoltada la decisió democràtica majoritaria de les veïnes i veïns de Bellaterra

Can Fatjó dels Aurons és el centre de l’Exposició Polítiques del Sol|BELLATERRA. CAT

Han col·laborat desinteressadament Bellaterra. Cat, Plataforma contra l’Abocador Can Fatjó dels Aurons, Tatiana Fernández, Guillem Sallent, Àlvar Roda i Francesc Pérez

Read Full Post »

Poema La Nit de Reis

(Dolors Monserdà i Vidal, Barcelona 1845-1919)

Nina de porcelana de col·lecció|CEDIDA

LA NIT DE REIS

Dins d’un piset xic i pobre
que hi ha a peu pla d’un terrat,
treballa una pobra dona,
treballa sense parar.
Si algun cop minven ses forces,
no desmaia, no, que sap
que al mirar a sa filleta,
les tornarà a recobrar.

Diuen tots quants la coneixen
que hermosa ha estat sens igual:
avui d’aquella hermosura
sols per record li han quedat,
unes trenes ondejades,
negres, sedoses, brillants,
que, a l’estendre’s damunt d’ella
a besar ses plantes van.

La nit de Reis n’és vinguda,
i sembla que amb més afany,
treballa la pobra mare,
tot mirant-se el seu infant.
—Mareta, li diu la nina,
fiqueu-me al llit, que és prou tard,
i tinc por vindran los Reis
i encara no hi hauré anat.
—Qui sap si vindran, filleta!
lo nostre pis, és tan alt!
—Prou, com que baixen del cel,
ja els hi ve bé de passar!
i a fe mare que els espero
amb gran desig aquest any.
Vull que em portin una nina
com aquella que hi ha a baix!
—Les nines, són per les nenes
que ja res falta els hi fa;
tu fill meu, que estas descalça
los hi tens que demanar
que et portin sabates noves.
—Ai, mare, no em feu plorar!
ja n’estic aconhortada
de caminar a peu descalç,
de portar robeta vella,
de morir-me treballant;
però que em dugan la nina
que jo sempre he demanat!
Des de l’any que van portar-la
a la nena que està a baix,
jo hi he pensat cada dia,
jo de nit l’he somniat.
Ai, mare, i que n’és d’hermosa!
i que bonica que va!
Té una careta tan fina,
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita,
que fins dentetes hi ha!
Obre els ulls quan està dreta,
i, per dormir, els té tancats,
té uns cabellets com de seda
i els té rossos i rissats,
porta lo vestit amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero, i fins guants!
Jo en vull una com aquella,
que tot l’any l’he demanat!
puix si demà quan me llevi,
la nina no haig de trobar,
com que de nit la somnio,
la toco i la duc a braç,
pregaré a Déu que al dormir-me
mai me torne a despertar!

Un gran crit llancí la mare,
del fons del cor arrencat,
i agafant a sa filleta
i estrenyent-la amb fort abraç:
—Vés-te’n al llit, amor meva
li digué amb febrós afany,
vés, mes a Déu no demanis
que no et vulla despertar,
que la nina que tu esperes,
com la desitges tindràs.
Quan tot just lo dia apunta,
ja la nena s’ha llevat;
plora i riu i salta i brinca,
i el que li passa no sap.
Li han portada aquella nina
que ella tant ha demanat:
li han portada i té la cara
que sembla de setí blanc,
té una boqueta petita
que fins dentetes hi ha!
porta vestidet amb róssec
i amb serrells i farbalans,
i fins mitges i polaques,
i fins sombrero; i fins guants!
Res li manca, res li manca
de quant ella ha demanat;
sols li falten a la mare,
les trenes negres, brillants,
que fins a terra arribaven,
que hermosejaven son cap,
que entre mig de sa pobresa
les havia tant guardat!

Dolors Monserdà i Vidal
(Barcelona, 1845-­1919)
«La Nit de Reis»

Dolors Monserdà i Vidal|INSTITUT CATALÀ DE LES DONES

Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona 10 de juny de 1845-31 març 1919) va ser una escriptora, poetessa, narradora, dramaturga, assagista i articulista espanyola. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909. Va destacar pel seu compromís en defensa de la situació de les dones. Està considerada costat de Josepa Massanès i Carme Karr una de les primeres feministes catalanes. Adopta el terme feminista però rebutja les bases laiques de l’feminisme internacional i advoca per un reformisme catòlic i nacionalista de tints conservadors. Signava habitualment Dolors Monserdà de Macià.

L

Read Full Post »

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Avui diumenge dia 29 de desembre de 2019, ens hem desplaçat des de Bellaterra a Barcelona per visitar el Palau de la Generalitat de Catalunya. Per respecte al medi ambient i per comoditat ho hem fet amb els FGC, un dels trens més puntuals d’Europa.

Un any més ha estat un plaer gaudir d’aquesta història del nostre país, en companyia d’altres ciutadanes de casa nostra. Els dies 2 i 3 de gener de 2020 la porta de Palau tornara a ser oberta per seguir la sempre interesant visita d’aquesta institució medieval única a Europa, com seu de Govern.

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Igual que el de València, és un dels pocs edificis d’origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construir, la Generalitat de Catalunya. És al barri gòtic de la ciutat de Barcelona a la plaça de Sant Jaume, enfront de la Casa de la Ciutat.

El Palau de la Generalitat és un dels símbols més preuats de Catalunya, entre altres motius pel fet que ha aconseguit superar contingències històriques i polítiques i perquè s’erigeix, juntament amb el Palau del Parlament, en un baluard de la democràcia a Catalunya.

ORÍGENS

L’any 1289, les Corts Catalanes -considerades des de l’any 1300 com una representació de la totalitat o «generalitat» de Catalunya- van establir una comissió delegada per la recaptació dels impostos que les Corts atorgaven al rei. Les Corts, o General de Catalunya, reunides a Cervera el 1359, van institucionalitzar aquella comissió o Diputació del General de Catalunya, integrada per diputats dels tres estaments: militar o nobiliari, eclesiàstic i popular o reial (representants dels gremis i ciutadans de les poblacions sotmeses directament al rei). És a partir d’assumir aquestes noves funcions que surt la necessitat d’ocupar una seu administrativa i representativa.

El 3 de desembre de 1400, els representants del tres braços: Alfons de Tous, Jaume Marc i Ramon Desplà varen adquirir del comerciant Pere Brunet, per 38.500 sous, la casa originària del que, amb les posteriors ampliacions, esdevindria l’actual Palau, més concretament l’edifici del carrer de Sant Honorat.

La institució, va substituint, en certa manera, el poder reial executant les decisions de les Corts Catalanes. L’exercici d’aquestes funcions de govern, justícia i defensa militar, justifiquen la ubicació i dimensions del Palau de la Generalitat.

PRIMERA ABOLICIÓ

Segles més tard, al XVIII, Felip V d’Espanya, va lluitar contra Catalunya perquè aquesta va prendre la decisió de defensar com a pretendent al tron d’Espanya l’Àustria Carles III, aixecant el Regiment de la Diputació del General de Catalunya. En els darrers mesos del 1713, però, la Generalitat va romandre inoperant, i bona part de les seves funcions van ser assumides pel Consell de Cent de Barcelona. Aquesta situació, en el context de la Guerra de Successió Espanyola, va acabar l’11 de setembre de 1714, data en la qual Barcelona queia a les mans de Felip V. La Generalitat i les Corts Catalanes foren abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de gener del 1716, transgredint les Constitucions catalanes. El Palau de la Generalitat es convertí en seu de la Reial Audiència.

PRIMERA DEVOLUCIÓ

Tot i l’ocupació parcial per part de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, la recuperació total del Palau no fou fins al retorn de les institucions de la Generalitat quan, a conseqüència de les eleccions municipals espanyoles de 1931, Francesc Macià pactà el restabliment de la Generalitat i n’esdevingué president (1931-1933). Macià abolí les quatre diputacions provincials i aquest Palau va tornar a ser la seu de la Generalitat i del seu govern. Sobre la base de l’Estatut d’Autonomia de 1932 (Estatut de Núria), Catalunya es dotà d’un Parlament, d’una Administració de Justícia pròpia (Tribunal de Cassació), i d’unes forces d’ordre públic. El seu successor, el president Lluís Companys, va completar l’any 1934 la unificació del poder polític autònom mitjançant la supressió dels governadors civils provincials introduïts pel Govern de Madrid al segle XIX.

SEGONA ABOLICIÓ

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim feixista de inspiració nacional-catòlica abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, Lluís Companys, fugit l’any 1939 a França fou detingut per la Gestapo, li va ser aplicada l’extradició a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940). Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l’exili fins que, l’any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també a l’exili.

Novament s’imposà un govern centralista els governadors civils i les diputacions provincials, i en aquest Palau s’instal·là la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.

SEGONA DEVOLUCIÓ

Després del restabliment de la democràcia a Espanya i de les eleccions generals espanyoles (1977), aquest Palau esdevingué novament la seu de la Generalitat restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978. Com a President de la Generalitat, Josep Tarradellas prepara la restitució de la institució, els primers traspassos i el nou Estatut d’Autonomia que fou promulgat en desembre de 1979.

Als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya i el 10 d’abril restava constituït. Finalment, amb l’elecció d’Heribert Barrera com a President del Parlament i de Jordi Pujol com a president de la Generalitat, qui formà el govern de la I legislatura del període democràtic actual, la Generalitat va quedar bàsicament constituïda.

Read Full Post »

Cicle. Recuperem la memòria històrica a través de xerrades, tallers, exposicions, itineraris i un club de lectura. Del 20 de novembre al 9 de maig.

Amb motiu de la reedició del Diccionario del franquismo (Anagrama i Ajuntament de Barcelona, 2019), de Manuel Vázquez Montalbán, us convidem a participar en aquest cicle d’activitats de recuperació de la memòria històrica, organitzat per Biblioteques de Barcelona i els centres cívics.

La inauguració del cicle tindrà lloc el dimecres 20 de novembre (19h) a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle, on es donarà una visió general del període i es presentaran les activitats del cicle. Anirà a càrrec de Xavier Domènech, historiador, i Emili Cortavitarte, coordinador del cicle i president de Fundació Salvador Seguí.

Organitzen:
Xarxa de Centres Cívics de Barcelona
Biblioteques de Barcelona

Hi col·laboren:
Anagrama
Agència Literària Carmen Balcells

Read Full Post »

Bellaterra. Cat s’ha reunit amb Ramon Andreu, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra (EMD) , per demanar-li la creació de la Biblioteca Veïnal de Bellaterra, seguint el desig de veïnes i veïns del nostre poble, que a través de les xarxes socials demanen fer donacions d’una part dels seus estimats llibres familiars.

Sala Petita de l’EMD oferta per crear la Biblioteca Veïnal de Bellaterra|ARXI BELLATERRA. CAT

Molts llibres privats de Bellaterra poden deixar les seves prestatgeries per passar a lluir públicament un actiu espai cultural de l’EMD, això és el que podria passar al nostre poble, més quan des de fa temps ja existeix un actiu Club de Lectura. Veïnes i veïns es volen unir amb la idea de crear aquesta Biblioteca Veïnal Bellaterra, que serà gestionada entre membres voluntaris del poble i poden fer realitat l’objectiu de superar moltes expectatives.

La proposta concreta de Bellaterra. Cat ha estat de crear-la a la Sala Petita de l’EMD, instal·lant estanteries de mitja alçada i omplir-la amb els centenars de llibres donats per Bellaterra i oberta a l’aportació pública. Aquesta sala es perfecte perque disposa de sistema gratuït Wifi, molta llum natural i sistema propi d’aire acondicionat amb bomba de calor, a més d’ascensor perquè la gent gran pugui accedir sense problema, i un bany public impecable.

La Biblioteca Veïnal Bellaterra que es proposa estaría composta amb exemplars de totes les classes i per a tots els gustos. Novel·les, contes infantils, receptaris, tots ells de donacions de veïnes i veïns que s’han de convertir en la part fonamental d’aquest petit però noble projecte cultural per Bellaterra.

El president Ramon Andreu veu molt positiva la creació d’aquesta biblioteca veïnal, assegurant que «és una bona acció cultural crear-la entre les veïnes i veïns de Bellaterra, amb un espai públic com la seu de l’EMD, sempre obert a tothom», tant és així, que ha confessat que col·laborarà per fer-la realitat el més aviat possible.

Aquesta Biblioteca Veïnal Belaterra serà un punt de trobada per amants de la cultura, ja que a més de fer-se donacions , també poden portar-se els llibres prestats a casa, i organitzar petites activitats públiques del sector cultural.

Read Full Post »

Centre dArt Maristany de Sant Cugat

Exposició “Polítiques del sol” a cura de Christian Alonso, del 13 de desembre de 2019 al 3 de març de 2020

“El projecte curatorial Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’ocupar l’espai terrestre per diferents sistemes socials”.

Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almárcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vilapuig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas

Els habitants de Bellaterra i Sant Cugat van fer frenar l’abocador Can Fatjó dels Aurons, inpulsat pel batlle de Cerdanyola Toni Morral|ARXIU BELLATERRA. CAT

El projecte curatorial Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’ocupar l’espai terrestre per diferents sistemes socials. Partint de la idea de que les crisis mediambientals, polítiques i socioeconòmiques remeten a una crisi de les maneres de ser, de sentir, de pensar i d’actuar, proposem que per fer front a les pertorbacions dels territoris mentals, socials i físics, cal que imaginem la natura, la cultura i la tecnologia en una mateixa terra, on els humans només constituïm una petita part d’una gran multiplicitat no humana. Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de relació, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI

Exposició seleccionada a la Convocatòria de Projectes Curatorials d’Art Contemporani

CENTRE D’ART MARISTANY
Carrer d’ Àngel Guimerà, 2
08172 Sant Cugat del Vallès
☎️ 93 165 85 89
maristany@santcugat.cat

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »