Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Cultura’

Bellaterra, 26 de novembre de 2024

Es reemeten les dues primeres temporades “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” i, a més, s’incorporarà “Bola de Drac Súper”, que es veurà per primera vegada en català

Son Goku, dibuix original de Guy Pérez (Barcelona, 1981) 📷 CEDIDA

Els fans de la sèrie japonesa “Bola de Drac”, estrenada a Catalunya als anys noranta, estan d’enhorabona. El retorn de Son Goku ja és aquí: “Bola de Drac” es pot veure a la plataforma 3Cat des d’aquest dimarts, 26 de novembre.

Es recuperen les primeres temporades de la ficció d’Akira Toriyama “Bola de Drac” i “Bola de Drac Z” – aquesta última estarà disponible a partir del 5 de desembre -. Tot plegat, s’emmarca dins l’aposta per una oferta audiovisual àmplia per a tots els públics a la plataforma 3Cat.

Bola de Drac Súper”, per primera vegada en català

Més endavant s’incorporarà al catàleg “Bola de Drac Súper” (2015-2018), que s’emetrà per primera vegada en català a l’SX3.

A la plataforma digital 3Cat i al SX3 s’hi podran veure en total 575 capítols de la sèrie doblats al català.

3Cat ha arribat a un preacord amb Toei Animation per oferir els 575 capítols de la celebrada sèrie i la cessió gratuïta del doblatge al català per poder-lo distribuir internacionalment a altres plataformes.

Això sí, les cançons de la sèrie no sonaran en català. Per indicacions de la productora, la banda sonora s’ha d’emetre amb la llengua original, la japonesa, tant aquí a Catalunya com a qualsevol altre país del món.

40 anys de l’estrena

La reemissió de la trilogia coincideix amb el 40è aniversari de l’estrena de la sèrie japonesa, més de trenta anys després de l’emissió del primer capítol en català a TV3. “Bola de Drac” va arribar a Catalunya als anys 90 i, amb un gran èxit d’audiència, la saga ha esdevingut un referent de l’anime en català per a diverses generacions i s’ha creat un fenomen al voltant de les aventures de Son Goku.

De fet, Catalunya és un dels punts del món amb més seguidors del manga, l’anime i la cultura japonesa, i amb el retorn de Bola de Drac, 3Cat es vol acostar més a aquesta comunitat  amb diverses accions per descobrir novetats, trobar-se i ser protagonistes de l’actualitat.

L’aposta per la mítica sèrie japonesa s’emmarca en l’estratègia d’oferir continguts audiovisuals de qualitat i en català per connectar més amb el públic infantil a través de les plataformes 3Cat i SX3.

Cinc valors que “Bola de Drac” ens ensenya i perduren en el temps
A banda de les aventures del Son Goku i els seus amics, “Bola de Drac” es caracteritza per transmetre uns valors fonamentals que mereixen ser esmentats

El dia que Son Goku va començar a parlar en català

1. El valor de l’amistat

A “Bola de Drac”, l’amistat és molt més que una simple connexió: és una força vital que dona sentit a l’aventura i impulsa els personatges a superar-se constantment. I en aquesta història, el vincle entre en Goku i en Krilin és un dels més icònics, una amistat plena de moments èpics i de lleialtat inqüestionable. 

El simple fet que en Goku sempre estigui disposat a sacrificar-se per salvar els altres és una manifestació de com l’amistat no es tracta només de compartir èxits, sinó de ser allà en els moments més difícils.

El Goku amb el seu amic Krilin: una amistat plena de moments èpics i de lleialtat inqüestionable (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

2. La noblesa

Es reflecteix clarament a través del mític Núvol Kinton, el núvol groc que en Goku utilitza per desplaçar-se.

Aquest núvol permet viatjar a gran velocitat, però només el poden fer servir aquells que tinguin el cor pur, com el Son Goku. Si algú intenta pujar-hi sense tenir bones intencions, el núvol els rebutjarà i el travessaran. D’aquesta manera, aquest simple objecte simbolitza com la bondat i la noblesa poden obrir camins que els altres no poden seguir.  

El núvol Kinton només pot ser portat per aquells que tinguin el cor pur (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

3. El sentit de la justícia: el bé, el mal i les segones oportunitats

El sentit de la justícia es manifesta de manera clara a través de la figura del Gran Rei Enma, l’ogre encarregat de jutjar les ànimes.

És ell qui decideix si algú va al paradís o a l’infern, segons les accions que hagi fet el personatge en qüestió durant la seva vida. 

Per exemple, Son Goku sempre anirà al paradís, ja que la seva vida ha estat dedicada a salvar l’univers i protegir els innocents. En canvi, Freezer, amb una obsessió per conquerir i una moral destructiva, sempre serà condemnat a l’infern. 

Tot i això, la justícia no és sempre tan simple. Dabra, el rei de l’infern, és enviat al paradís com a càstig. El Gran Rei Enma, en lloc de premiar-lo, vol que es redimeixi i es converteixi en una millor persona. Aquesta excepció ens ensenya que, de vegades, la justícia no només castiga, sinó que també ofereix segones oportunitats per canviar.

Per aconseguir les Boles de Drac i derrotar els enemics s’ha de treballar en equip (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

4. El treball en equip, l’esforç i la recompensa

La cooperació per assolir els objectius establerts; que important que és a “Bola de Drac”. L’exemple més clar és la cerca de les set Boles de Drac. Des del començament de l’aventura, en Goku, la Bulma i altres personatges es veuen obligats a unir forces i combinar intel·ligència, força i valentia per trobar-les. Cadascun hi aporta alguna cosa única, i és precisament aquest treball conjunt el que els permet superar les proves, enfrontar-se als enemics i mantenir l’esperança en moments difícils. Al final, reunir les set boles i convocar el drac Shenron per demanar els desitjos simbolitza la recompensa a la perseverança.

El Gran Rei dels Dimonis, antic adversari del Son Goku, acaba sent perdonat i convertit en un aliat (©Bird Studio/Shueisha, Toei Animation)

5. El perdó

Un altre valor present en l’anime és el perdó. Al llarg de la història, hi ha moments en què els personatges decideixen donar una segona oportunitat a antics adversaris, fins i tot quan aquests han causat molt de dolor. És el cas, per exemple, del Gran Rei dels Dimonis o el rei dels insults i renecs, el Vegeta, qui s’acaba convertint en un aliat i el marit de la millor amiga del Goku, la Bulma. 

Akira Toriyama va morir el primer de març de 2024

Font: 3Cat

Read Full Post »

Bellaterra, 22 de novembre de 2024

LLUÍS TORRES|Aquestes són algunes cobertes que ha tingut el llibre “Jo no sóc espanyol” de l’escriptor i periodista Víctor Alexandre d’ençà que es va publicar l’any 1999. Vuit edicions amb l’original i un canvi en la 9a. Torna a canviar en l’edició de butxaca del 2002, en té una altra en la del 2009, i una altra en la versió espanyola.

Víctor Alexandre i Benet, conegut pel nom de ploma Víctor Alexandre (Barcelona, 10 d’abril de 1950), és un escriptor català en llengua catalana.
Començà la seva carrera professional el 1972 a Ràdio Popular d’Eivissa, i el 1974 a Ràdio Joventut, a Barcelona, on fou el primer periodista radiofònic a presentar música estrangera en català. Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 (1976-1993), entre els quals Trobada, Aperitiu amb Diamants o Hollywood Boulevard, i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Va presentar el programa Cinema a l’abast a RTVE Catalunya, va ser redactor del programa Clàssica del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. Va escriure a les pàgines de la revista Lletres gairebé des dels seus inicis, i col·labora habitualment als portals El Món, Racó Català, Cugat.cat i Tot Sant Cugat.

Victor Alexandre i Benet 📷 CEDIDA

El 2007 va estrenar l’obra de teatre Èric i l’Exèrcit del Fènix, sobre el cas de repressió política d’Èric Bertran, que va suposar el seu debut com a dramaturg. L’any 2008 va publicar Nosaltres, els catalans, llibre en què Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents, entre els quals: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain. El desembre del mateix any se li atorgà el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per l’obra Set dones i un home sol i tot seguit va publicar Trifulkes de la Katalana Tribu, la història de Catalunya explicada amb humor i didàcticament per a lectors de 8 anys en amunt (Joan Vilamala, va escriure dotze cançons per aquesta obra teatral, i Toni Xuclà en va compondre la música).  Sobre el seu llibre Jo no sóc espanyol, Núria Cadenes va dir que va marcar un abans i un després en la presa de consciència nacional de Catalunya.

Read Full Post »

Bellaterra, 18 de novembre de 2024

Chur/Coira, capital del Cantó dels Grisons

LLUÍS TORRES|Poc es parla des de Catalunya del Romanx, llengua llatina tant propera, parlada per uns 40.000 persones al Cantó dels Grisons. Coira o Chur és la seva capital. El respecte de Suïssa per les llengües minoritàries, portà a introduïr el Romanx al bitllets del CHF, -tal com es pot veure a la foto de sota-, està escrit en alemany, francès, Itàlia i romanx (els 4 idiomes oficials de Suïssa). També tenen el seu propi canal de televisió (RTR) i La Quotidiana, l’únic diari en Romanx.

Bitllet de 1.000 francs suïssos on està incorporat el Romanx: Banca Nazionale Svizzera

El Romanx és una de les llengües descendents de la llengua llatina parlada de l’ Imperi Romà , que al segle V dC va substituir les llengües celtes i raètiques abans parlades a la zona. El romanx conserva un petit nombre de paraules d’aquestes llengües. El romanx també ha estat fortament influenciat per l’alemany en el vocabulari i la morfosintaxi.

Presentació d’un reportatge de la televisió en Romanx 📷 RTR

La llengua es va anar retirant progressivament a la seva àrea actual al llarg dels segles, sent substituïda en altres zones pels dialectes alamànic i bavarès . Les primeres escriptures identificades com a romanx daten del segle X o XI, tot i que les obres principals no van aparèixer fins al segle XVI, quan van començar a desenvolupar-se diverses varietats escrites regionals. Durant el segle XIX la zona on es parlava la llengua va decaure a causa de la industrialització de Suïssa, però els parlants de romanx van tenir un renaixement literari i van iniciar un moviment lingüístic dedicat a aturar la decadència de la seva llengua .

En el cens suís de 2000, 35.095 persones (de les quals 27.038 viuen al cantó dels Grisons ) van indicar el romanx com la llengua de “millor domini” i 61.815 com a llengua “parlada regularment”. 

El Cantó dels Grisons és el més extens de Suïssa. En color verd, territori on es parla el Romanx

El 2010, Suïssa va canviar a un sistema d’avaluació anual que utilitza una combinació de registres municipals dels ciutadans i un nombre limitat d’enquestes. El 2019, hi havia 40.074 residents suïssos que parlaven principalment romanx;  l’any 2017, 28.698 habitants del cantó dels Grisons (14,7% de la població) l’utilitzaven com a llengua principal.

El Romanx es divideix en cinc grups dialectals regionals diferents ( Sursilvan , Vallader , Putèr , Surmiran i Sutsilvan ), cadascun amb la seva pròpia llengua escrita estandarditzada. A més, el 1982 es va introduir una varietat panregional anomenada Rumantsch Grischun , que és controvertida entre els parlants de romanx.

VISITEU LA CIUTAT DE CHUR/COIRA

Chur és la ciutat més antiga de Suïssa i un punt de partida ideal per a excursions de descoberta al cantó dels Grisons. El pintoresc nucli antic, l’ampli ventall d’oferta cultural i gastronòmica, un telefèric des del centre de la ciutat directament a l’experiència de muntanya, així com els viatges en tren amb el Ferrocarril Rètic fan que una estada a Coira sigui única i inoblidable. Descobreix les possibilitats!
La vibrant ciutat alpina amb arrels històriques està enclavada en un paisatge magnífic. Chur és el centre cultural dels Grisons, la seu del bisbe i la ciutat més antiga de Suïssa. Nombroses botigues, restaurants, bars, museus i galeries creen un toc gairebé mediterrani al seu nucli antic totalment lliure de cotxes. Com a nucli central del ferrocarril Rètic, es pot accedir des de Chur a centres turístics famosos com Davos, St. Moritz i Arosa, així com les rutes panoràmiques mundialment famoses del Glacier Express i el Bernina Express. A la muntanya local de Brambrüesch es pot arribar directament des del centre de la ciutat amb telefèric.

Viande des Grisons, un de l’especialitats gastronòmiques de Suïssa

PODEU VEURE EL CANAL OFICIAL DE TELEVISIÓ RTR A L’ENLLAÇ DE SOTA

https://play.google.com/store/apps/details?id=ch.rtr.player

WEB OFICIAL DE LA CIUTAT DE CHUR: https://www.chur.ch/

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de novembre de 2024

Pocs dies després que s’estrenés, la sèrie s’ha convertit en la més vista de tota la història de Netflix, fins i tot superant la sèrie sud-coreana Ojingeo Geim que havia abatut tots els records històrics.

LLUÍS TORRES|Arcane és una sèrie de televisió ambientada a l’univers de videojocs de League of Legends (LoL). La sèrie, composta per tres actes, de tres episodis cadascun, d’aproximadament quaranta minuts cadascun, va ser produïda per Fortiche Production amb la supervisió de Riot Games que ho va anunciar amb motiu del desè aniversari del joc.

El primer episodi de la sèrie es va estrenar el 6 de novembre de 2021 mentre que l’últim es va estrenar el 20 de novembre de 2021. La sèrie va romandre en producció durant gairebé sis anys. Va pujar al rànquing de les sèries més vistes a Netflix i només una setmana després del seu llançament va desbancar la sèrie Squid Game i també té la valoració més alta entre totes les sèries de la plataforma de streaming.

Configuració

El món en què està ambientat Arcane és el de tota la franquícia de League of Legends. En particular, els esdeveniments es poden limitar a la ciutat de Piltover.

Piltover és una ciutat molt rica, fins i tot definida com ” la ciutat del progrés ” per les ments brillants que hi viuen i perquè està situada entre les rutes comercials de dos grans continents. La ciutat, però, està terriblement dividida. La part superior, més florida i progressiva, és una zona central rica en aparença i gesta. Conserva bona part del poder a la Consulta, l’òrgan de govern que pren decisions per a tota la ciutat. Els barris marginals, en canvi, són un embolcall de carrerons i barraques on viuen els habitants més pobres, molts d’ells delinqüents. L’esperança de vida dels pocs treballadors és terriblement baixa, tant és així que molts nens queden orfes. Aquesta zona aterra la part alta potser també per les fortes diferències que presenta, començant per l’aire molt contaminat per l’anomenat Zaun Gray .

“ Per als estrangers, l’aire de Zaun és pesat, irrespirable i amb un regust acre i químic: el del gris de Zaun. En canvi, els residents troben l’aire exterior lleuger i impalpable “.

Trama

La història tracta de l’equilibri entre la ciutat rica de Piltover i els seus propis barris marginals. Tanmateix, la invenció de l’Hextech, una ciència capaç de controlar la màgia fins ara prohibida, amenaça el ja precari equilibri de les dues àrees. Enmig de la gran discòrdia entre Piltover i l’anomenat Zaun, s’escampa una guerra entre tecnologies màgiques, creences contradictòries i propòsits inabastables. El robatori d’uns objectes de preu inestimable tindrà llavors enormes conseqüències a la resta de la ciutat, canviant-ne l’equilibri i provocant un potencial col·lapse de tot ordre.

Personatges

Principal:

Caitlyn Kiramman: Caitlyn és una guàrdia de Piltover que busca la pau entre els dos regnes.  El seu personatge ocupa el lloc de la justícia moltes vegades dins de la sèrie.

CAITLYN|Caitlyn és una agent de Piltover.  Otrora, va fer ús de la seva perícia i dots detectius per exposar la corrupció a Zaun i Piltover, però, després de l’atac de Jinx al Consell, ha abandonat tota esperança d’aconseguir la pau.

Ekko: Ekko és un noi dels barris marginals i un gran coneixement del lloc i de la mecànica.

EKKO|Ekko dóna vida als Firelights, un grup de zaunites que han construït una nova llar que juren protegir.  Per a la seva sorpresa, ha trobat un bon amic a Heimerdinger, i tots dos lluiten per fer de Zaun un lloc millor.

Heimerdinger Cecil B.: Membre del consell, així com un científic i inventor brillant.

HEIMERDINGER|Heimerdinger ja va advertir el Consell de Piltover sobre els perills de fer servir la màgia sense precaució.  Després d’aprendre dels seus errors amb Jayce, Heimerdinger anima Ekko a seguir buscant una solució i treballa amb ell per solucionar el problema en lloc de limitar-se a oferir consell.

Jayce Talis: un científic i inventor brillant que persegueix el progrés alhora que dóna la màxima importància a la seguretat dels habitants de Piltover.

JAYCE|Després d’un seguit d’esdeveniments, Jayce comença a qüestionar l’ús de la tecnologia hextech per millorar les vides dels piltovans.  Mentrestant, amb Heimerdinger i Ekko descobreix que l’ús d’aquesta tecnologia ha enverinat la Ciutat Subterrània.  La seva investigació continua, fins que topen amb una mica més…

Jinx/Powder: Jinx és un criminal maníac i impulsiu de Zaun que viu per causar estralls a Piltover sense preocupar-se per les conseqüències.  És la germana petita de la Violet

JINX|Jinx tenia l’ànima dividida en dos
identitats: la forta i poderosa filla que va criar el mateix Silco, i la temorosa i feble germana petita de Vi. Ara, després d’acceptar el monstre que Vi ha creat, Jinx s’hanconvertit en un receptacle buit, la noia maleïda que fa malbé.

Mel Medarda: Mel és un hereu renegat del clan Medarda.  És un polític ambiciós les accions del qual impacten a tota la ciutat.

MEL|La prudent inversió de Mel en la tecnologia hextech ha transformat Piltover en un dels majors focus comercials de tota Runaterra, i en una de les persones més influents de la ciutat.  Després de l’atac de Jinx, Mel planta cara a la seva mare i al conseller Salo per protegir el somni de Jayce.

Silco: Silco és un senyor del crim poderós i despietat.  Dona suport a la independència de la regió de Zaun respecte a Piltover i està disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir-ho.

Singed: Singed és un químic d’excel·lent habilitat dels barris marginals.  Va dedicar la seva vida a una recerca inhumana del coneixement

Vander: Vander és el líder de facto dels barris marginals a més de ser el pare adoptiu de Vi, Powder, Mylo i Claggor.

Violet/VI: Hi ha un antic criminal: un cap calent impulsiu que no té por mentre guarda un vague respecte per les autoritats.  És la germana gran de Powder.

VI. Després d’acceptar que Powder ja no existeix, Vi assumeix què ha de fer: encarregar-se del monstre que ha creat, és a dir, Jinx.  Sabent el perillós que pot arribar a ser la seva germana, Vi s’alia amb Caitlyn i accedeix a portar la insígnia d’agent.

Viktor: Viktor és l’assistent d’Heimerdinger i ve dels barris marginals.  Creu que tots els de sota es mereixen un futur millor i està disposat a trobar la manera de donar-los-ho.

SEVIKA|Tot i els advertiments sobre els seus perills, Viktor sobrepassa els límits de la tecnologia hextech.  Guiat per la culpa, s’embarca en una croada per complir el somni: posar la tecnologia hextech a l’abast de tothom.

Recurrents: Benzo, Claggor, Grayson, Marcus, Mylo, Sevika, Cassandra Kiramman

Producció

Els coproductors Christian Linke i Alex Yee van fer dues entrevistes diferents.  El primer al canal LoL i el segon a ScreenRant.  Aquests són alguns passos:

CHRISTIAN LINKE: Diria que ens interessava molt la doble perspectiva sobre la situació política entre Piltover i Zaun (as) […] una bona manera de mostrar com de fàcil és deixar-se influenciar pel teu propi punt de vista sense entendre realment què és. és com a l’altre costat.

ALEX YEE: Les connexions màgiques que veus a la sèrie són les que succeeixen entre personatges que vénen de costats oposats del món.  Crec que una cosa fàcil de perdre’s quan estàs immers en la història […] és com tot a la pantalla és un acte d’amor: cada rerefons, cada element i cada personatge.  Algú va passar tot el seu temps centrant-se a fer-ho el millor possible.

Font: Riot Games, Giovanna Tomaiuolo, Renato Liperoti,

Read Full Post »

Bellaterra, 30 d’octubre de 2024

LLUÍS TORRES|Bellaterra que no té cinema, però sí un veïnat majoritari per assistir als cinemes de Sant Cugat, en particular per aprofitar i gaudir tots els dimarts d’entrades per només  a 2€ per als majors de 65 anys a Cine Yelmo del Centre Comercial Sant Cugat, i com no, d’aparcament gratuït als soterranis del centre.

Cine Yelmo Centre Comercial Sant Cugat

Aquesta promoció és vàlida tots els dimarts des del 30 d’abril fins al 31 de desembre de 2024, entrades a 2€ per a persones més grans de 65 anys. Poden adquirir a la taquilla del cinema o en el seu defecte al bar del cinema, web, app i quioscos de Cine Yelmo

No vàlid per a esdeveniments, continguts +QUE CINEMA (Òpera, Ballet, Teatre, Musicals, Concerts, Documentals, Reestrenes o altres continguts dins de la marca +Que Cinema).  No vàlid per a formats UHD, Macro XE, Dolby Atmos i 4D Emotion*.  No incloses les ulleres 3D. 

Per aprofitar aquesta promoció caldrà portar el document d’identitat perquè el personal del cinema pugui comprovar les dades corresponents al punt d’accés.

La promoció és vàlida per a tots els cinemes del grup Yelmo.

Aquesta gran oportunitat per gaudir del cinema a boníssim preu és gràcies al finançament de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Visuals, el Ministeri de Cultura i Esport, Govern d’Espanya.

*Sala Junior inclosa en promoció tenint en compte els propis termes i condicions de la sala. 

Read Full Post »

Bellaterra, 11 d’octubre de 2024

La cita serà gratuïta i hi haurà un punt de trobada a l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de Bellaterra a les 18.30 hores, per anar passejant fins a l’indret amb l’equip del festival. En cas de voler-hi anar amb cotxe, es podrà accedir des del carrer 1 del Turó de Sant Pau (G35V+99 Bellaterra). El concert començarà a les 19 hores i serà gratuït.

BOFESTIVAL al Campus de Bellaterra

LLUIS TORRES|4ar. BOFESTIVAL d’experiències artístiques a la natura de Bellaterra. El dissabte 19 d’octubre, la programació es trasllada a Bellaterra, amb una Passejada Artística pels boscos de la UAB. La jornada començarà a les 10.15 hores des de l’estació de Bellaterra, amb un esmorzar comunitari que donarà pas a un recorregut artístic per diversos espais naturals, on es podran gaudir d’espectacles de petit format.

BoFestival arriba a la seva 4a edició, proposant un cap de setmana ple d’art i natura. Les activitats es desenvoluparan entre Sant Quirze del Vallès i els boscos de Bellaterra i la UAB, amb entrada lliure i obert a tots els públics, incloent-hi el familiar.
Sant Quirze acollirà la jornada inaugural
El Parc de les Morisques de Sant Quirze serà l’escenari que obrirà el festival la tarda del divendres 18 d’octubre a partir de les 17.30 hores. L’artista Claire Ducreux, reconeguda per la seva sensibilitat escènica, serà l’encarregada de presentar l’espectacle ‘Fleurir les abîmes’, una proposta que barreja dansa, teatre, humor i poesia en un ambient íntim i proper. Aquesta actuació busca captivar el públic en un espai natural privilegiat i accessible per a tothom.

Un dissabte artístic als boscos del Campus de Bellaterra

El 19 d’octubre, la programació es trasllada a Bellaterra, amb una Passejada Artística pels boscos de la UAB. La jornada començarà a les 10.15 hores des de l’estació de Bellaterra, amb un esmorzar comunitari que donarà pas a un recorregut artístic per diversos espais naturals, on es podran gaudir d’espectacles de petit format.
La programació inclou artistes com la guitarrista i compositora Amaia Miranda, la bailaora “La Chachi” acompanyada per la cantaora Lola Dolores, la performer Mabel Olea, i l’artista de circ Manel Roses. A més, Ángel de Miguel oferirà un espectacle de llit elàstic integrat en l’entorn natural. La jornada es completarà amb una col·laboració sonora i textual entre Marta Diez i el col·lectiu Animal Religion, que lligarà les diferents propostes artístiques.

Entrada lliure per a tothom

El BoFestival és un esdeveniment que aposta per la sostenibilitat i l’accessibilitat, tant per als artistes com per al públic. Totes les activitats són gratuïtes, fomentant l’accés lliure a la cultura i la participació de persones de totes les edats. A més, es tindrà especial cura en fer els espais accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

El festival culminarà el 27 de novembre amb una actuació de dansa a càrrec de Sònia Gómez i Encarni Espallargas a la Sala Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta iniciativa, organitzada per Elclimamola, compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Font: Diari Sant Quirze, Javi Quintano, BoFestival,

Per més informació, visiteu: http://www.bofestival.cat

Read Full Post »

Bellaterra, 11 d’octubre de 2024

Josep M. Jaumà, autor de Maragall a casa

LLUÍS TORRES|Amb ocasió del 13è Aniversari de la representació en viu Maragall a casa, el seu autor en Josep Maria Jaumà, ens presenta en llibre el texte de l’obra que es representa des de 2011 a la casa familiar del poeta Joan Maragall (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911), situada al carrer Alfons XII de Sant Gervasi de Barcelona.

Casa familiar Joan Maragall i Gorina, al carrer Alfons XII, 79, al barri de Sant Gervasi de Barcelona

Maragall a casaés un espectacle creat per Josep M. Jaumà a partir d’articles, poemes i correspondència del poeta Joan Maragall i Gorina, que es representa des de l’any 2011 al menjador de la seva casa de Sant Gervasi, des d’on l’actor Jep Barceló, sota la direcció de Dolors Vilarasau, ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari. Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al “Diario de Barcelona” va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat. Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat- es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà. El fet que vint anys dedicats quasi exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després. El centenari, any en què es creà l’espectacle, va ser una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que (malgrat els obstacles de l’època) arribà a assolir, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.

Menjador de la casa Joan Maragall i Gorina de Sant Gervasi (Barcelona), on es representa en directe l’obra Maragall a casa

Font: Editorial L’Avenç Josep Maria Jaumà

Read Full Post »

Bellaterra, 8 d’octubre de 2024

Josep Mateu (autoretrat)

Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.

LLUÍS TORRES|Bellaterra acollirà una exposició fotogràfica en homenatge a Josep Mateu Morenilla (1930-2022), reconeguda figura destacada en l’àmbit de la fotografia artística. La mostra es podrà visitar al Centre Cívic de la  Plaça Joan Maragall de Bellaterra, des de l’11 d’octubre fins al 10 de gener, oferint un recorregut per la seva prolífica trajectòria, que s’estén des de 1950 fins al 2022.

Josep Mateu Morenilla 📷 CEDIDA

L’exposició reuneix fotografies de gran format que foren exposades del 13 de març al 13 d’abril de 2024 l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, fotografies de gran format que capturen paisatges, personatges i escenes de la vida quotidiana, on la seva mirada única convida a una reflexió profunda sobre la bellesa dels moments i l’essència de la vida. Aquest viatge visual permet explorar la sensibilitat artística de Mateu, que va saber immortalitzar l’instant amb autenticitat i passió.

Josep Mateu i la seva connexió amb Bellaterra

Josep Mateu va viure a Bellaterra des de l’any 1980 fins la seva mort el 2022, i el seu llegat fotogràfic ha estat cedit a l‘Arxiu Històric de Sabadell, on es preservaran més de 100.000 instantànies que capturen no només la seva visió artística, sinó també la història viva del seu temps. Aquesta exposició és una oportunitat única per conèixer una obra que, més enllà de la tècnica, es defineix per la seva autenticitat i passió per la fotografia

El Grup Divergent va retre homenatge al fotògraf Josep Mateu i Morenilla (membre fundador del grup l’any 2017), en forma d’exposició fotogràfica, obra que abasta del 1950 al 2022, any del seu traspàs. Més de 7 dècades d’amor i dedicació a la imatge fotogràfica dins l’ampara del Càmera Club Sabadell, del qual n’era soci honorari.

El més natural hagués estat que Càmera Club Sabadell li oferís aquest darrer detall després dels seus 72 anys com a soci, però després d’haver-ho demanat dues vegades i davant el desinterès de la junta directiva, Divergent va decidir agafar el testimoni i es va posar com a fita l’organitzar aquella exposició. Es varen posar en contacte amb la família i es posaren d’acord de com ho volíem fer.

La preparació de l’exposició va estat un treball de visualització de tota la seva obra per poder fer una tria dels negatius que van creure més interessant a nivell artístic, digitalitzar-los i reproduir-los sobre paper en fotografies de gran format que són les que van exposar a la sala. L’exposició és composà de 24 obres físiques de mides entre els 50×96 cms, mostra reforçada per un passi de diapositives de la seva extensa obra fotogràfica mitjançant un monitor on s’hi van visualitzant les seves instantànies.El que més va atraure de la col·lecció artística d’en Josep Mateu que s’esposà és la seva habilitat de trobar un punt de vista i un enquadrament efectiu per comunicar el que ell volia. Aquest determina allò que veiem en la fotografia i des d’on ho veiem. En Josep Mateu també era un juganer i feia de les seves fotografies joguines per disfrutar-les ell i els seus espectadors quan les contemplem. Hi ha multitud de fotos seves que es visualitzen d’entrada amb un somriure.

Els temes que fotografia són diversos: paisatges, personatges, escenes de carrer, bodegons… però sempre hi destaca amb gran força la seva manera de veure les coses. Destaca també la seva capacitat per captar el moment que dóna interès a la imatge i l’habilitat per capturar l’expressió dels personatges que fotografia.

Se li reconeix un parell d’etapes. La seva primera etapa, la majoria de fotografies en blanc i negre i més desconeguda és la que encaixa més amb els standards fotogràfics de l’època. Ell no era un perfeccionista de la tècnica del revelat, sempre havia admirat al seu amic Josep Busoms perquè deia que a ell no l’importava repetir infinitat de vegades una còpia fins que li sortia com ell volia. En Mateu era més directe, era més discret i a voltes s’infravalorava, potser per aquesta mancança de perfecció en el resultat final de les seves fotografies. No per això aquestes deixen de tenir el seu impacte, la seva estètica i el seu missatge.

La segona etapa és la divergent on el que més li interessa és el que diu la fotografia deixant de banda tota tècnica. Ajudat pel Photoshop crea imatges imaginàries i escènes de la vida i de l’actualitat amb una visió sarcàtica, crítica o divertida. Tant se li endonà el que pensin els col·leges o els espectadors de les seves instantànies, ell s’ho pasava bé amb les creacions que feia i amb això ja en tenia prou.

Enamoren les fotografies familiars on els fills fan de models improvisats per aconseguir instantànies de gran valor compositiu i sentimental. Es posa a la pell dels infants i reprodueix amb imatges el seu món desenfadat, sincer, sense hipocresia; mirades innocents i escenes joganeres i a voltes esperpèntiques.

En Josep Mateu, a part de la fotografia artística té un extens arxiu de fotografia de reportatge fruit dels seus nombrosos viatges per la geografia del nostre país, la qual obviarmen, és inevitable que els dos estils es creuin de manera inevitable.

Font: Joan Rosell, Divergent

JOSEP MATEU MORENILLA (1930-2022)

Va néixer el 30 de març del 1930 a la Maternitat de Sabadell. Fill d’en Joaquim Mateu (Quimet) i de Teresa Morenilla. Vivien a cal Seydoux de Sabadell (empresa tèxtil francesa) on el seu pare n’era el comptable i la seva mare la portera. Al cumplir dos anys va néixer la seva única germana, la Carmen. Va ésser alumne de l’Academia Miralles per poc temps i després va anar a fer escola amb el Sr. Pujol, professor particular, que no podia exercir a l’escola pública per haver col·laborat amb els republicants. Aquest li va ensenyar anglès entre d’altres materies. Ell va tenir molta facilitat pels idiomes, cosa que li serviria en el futur per fer classes particulars així com pels seus viatges a l’estranger.

LA SEVA VIDA LABORAL
Als 16 anys va deixar d’estudiar i va entrar a treballar a l’escriptori de l’empresa tèxtil de cal Llonc. Aquí ja va iniciar la seva trajectoria professional on després d’estar-hi força temps va iniciar la seva etapa de viatjant com a representant de l’empresa. Més endavant, ja casat i amb fills, el van reclamar de l’empresa Baygual Llonch, també tèxtil. Després d’uns anys va passar del ram del tèxtil al de les arts gràfiques, concretament a Busquets Gruart. Va ser aquí on va començar a viatjar per tot el món. Anys després torna a canviar de feina i es traslladà a València amb tota la família, per treballar de representant a l’empresa de bijuteria «Creaciones Gralo». Hi van estar 2 anys. De retorn a Sabadell va anar a fer de representant al sector de l’alta joieria fins a la seva jubilació.

LA SEVA VIDA LÚDICA
Quan tenia 14-15 anys el seu pare li va regalar la seva primera càmera fotogràfica i la va estrenar en una excursió a Mura. Sembla que va ser llavors que va agafar el cuquet per la fotografia. També de ben jove es va apuntar a la JAS (Joventut Atlètica de Sabadell) per practicar atletisme on va fer bones amistats: Josep Bussoms, Francesc Llorens, Antoni Farell… Havia heredat l’afecció per l’esport del seu pare. Va fer el servei militar a Saragossa i el van acabar destinant a l’aeroport del Prat. Ell contentíssim perquè li encantaven els avions. És una altra de les seves grans aficions.

LA SEVA VIDA FAMILIAR
En una sortida a Núria, el juliol de 1952, amb tota una colla, va coneixer a la Carme Vives Humbert, també de Sabadell i filla de fabricant del tèxtil. Ella treballava de secretària a l’ajuntament de Sabadell. Es van prometre i el 12 d’abril del 1955 i es van casar al Santuari de la Salut. La residència familiar va començar a Sabadell, València, Sabadell i Bellaterra. Van tenir 4 fills: Sergi, Georgina, Glòria i Olga. Morí sobtadament el 28 de febrer del 2022 a l’edat de 91 anys.
La faceta fotogràfica

Josep Mateu Morenilla 📷 Josep Busoms

El seu bagatge fotogràfic s’inicia fent-se soci del Casinet juntament amb en Josep Busoms. El 1950, a l’edat de 20 anys, l’Antoni Fité, secretari de Càmera Club Sabadell, el covenç perquè es faci soci de l’entitat sota la presidencia de Carles Gumbau i així ho va fer. De la mà dels seus companys Jaume Bañó, Quadres, Francesc Barat… aprèn tècniques fotogràfiques, aconsegueix revelar les fotografies a casa seva i comença a participar als mensuals de l’entitat.

Degut a la seva feina de viatjant no pot participar assiduament en els esdeveniments de Càmera Club, però la contrapartida és que en els seus viatges per la península fa amics i contacta amb altres entitats fotogràfiques com les de Ponferrada, Salamanca, Burgos, Reus… de la mà de Josep Busoms que curiosament també viatjava com a representant tèxtil i coincideixen de manera puntual en els seus desplaçaments per la península.

Durant els anys 1968-1969 es va traslladar a viure a València, on a través del Camera Club de Valencia va aprendre a revelar negatius de color i al seu retorn a Sabadell, juntament amb Josep Busoms van practicar el color en els seus laboratoris casolans i van fer algun curset de com revelar un mateix el color.

El 1999, en motiu de la celebració del cinquantenari de Càmara Club Sabadell se li concedeix el reconeixement de soci honorari i deixa de pagar la quota annual de l’entitat.

El 2016 és soci fundador d’un grup fotogràfic independent format per membres de diverses entitats fotogràfiques de Sabadell que es troben un dia a la setmana per parlar i comentar de fotografia. Aquest grup va començar les seves reunions a diversos bars de Sabadell i el 2019 va establir-se a la UES pagant lloguer d’una sala. Finalment el 2022 s’establiren a l’Acadèmia de Belles Arts fins el dia d’avui.

Font: Joan Rosell, Divergent, EMD Bellaterra

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de setembre de 2024

DESTINO,8 novembre 1968 📷 Biblioteca de Catalunya

LLUIS TORRES|Des de Bellaterra.Cat, hem dedicat força temps a la recerca de totes les cròniques de teatre del bellaterrenc Frederic Roda Pérez, que va escriure per la revista Destino dels anys 1963 al 1968. Escanejades totes les portades i pàgines de teatre, les hem enviat a Ignasi Roda Fàbregas, perquè ens va dir que vol reunir-les en una publicació (o potser dos), ja que el gruix de l’obra podria superar els 600 articles. Cal tenir present que la revista Destino dedicava al teatre tota una plana on s’incloïa: articles de fons, crítica teatral, gasetilles i tot allò que tenia a veure amb el mon teatral.

Font: Destino, Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 1 de setembre de 2024

DESTINO: 25 abril 1964 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

LLUIS TORRES|Des de Bellaterra.Cat, hem dedicat força temps a la recerca de totes les cròniques de teatre del bellaterrenc Frederic Roda Pérez, que va escriure per la revista Destino dels anys 1963 al 1968. Escanejades totes les portades i pàgines de teatre, les hem enviat a Ignasi Roda Fàbregas, perquè ens va dir que vol reunir-les en una publicació (o potser dos), ja que el gruix de l’obra podria superar els 600 articles. Cal tenir present que la revista Destino dedicava al teatre tota una plana on s’incloïa: articles de fons, crítica teatral, gasetilles i tot allò que tenia a veure amb el mon teatral.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »