BELLATERRA.CAT

DRET I ÈTICA D’UN SOU per Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)

Tothom té dret a cobrar per una feina. Aquest axioma, i en una societat com la nostra, no l’hem de qüestionar perquè és par inherent al sistema. Tanmateix un dret no implica una obligatorietat i la persona té la opció de cobrar o no segons li abelleixi. En el cas de la renuncia a percebre diners per una feina, el motiu pot ser diferent segons els cassos: un favor, l’altruisme, la no necessitat, i fins i tot una manera de figurar, que de tot n’hi ha. A Bellaterra, i majoritariament, els que han esmerçat feina per la comunitat ho han fet sempre de manera altruista . Vull possar l’exemple de les diferents juntes que han regit els destins de, la Unió de Propietaris, primer, i després la Unió de Veïns. En destaco aquesta perquè és la més antiga, però podria citar totes les Associacions que conviuen a casa nostra. També vull fer menció de la magnífica feina dels monitors del GEB que, a més d’altruistes és vocacional, tot un altre estadis més transcendent. En algunes ocasions -i crec amb bon criteri- la Unió de Veïns va tenir l’encert de contractar gestors professionals que és feien càrrec de les feixugues gestions amb l’Ajuntament. Això alliberava de burocràcia la junta, cosa que els permetia fer una acció més social i veinal. Cal dir però, que la renúncia a cobrar uns diners per la feina feta no eximeix de ser rigorós alhora de fer la dita feina. És més; mai s’ha de justificar una mala gestió pel fet de no cobrar-la. La responsabilitat moral d’un voluntariat és tant o més compromesa que la no voluntària.

Tot aquest preàmbul ve a conte per la polèmica suscitada pels sous que, ara regeixen l’EMD Bellaterra, s’ha otorgat, un sou al qual hi tenen tot el dret, ja que fan una feina i cal cobrar-la. No val a dir que, fins ara, ningú havia cobrat per treballar per la comunitat ja que, el no fer-ho era una opció personal que res té a veure amb les circunstancies actuals. Tenim una EMD, un òrgan legislatiu el qual contempla el règim de renumeració dels seus càrrecs. La Polèmica però, sorgeix alhora de quantificar aquest sous, i aquí és quan entrem en el terreny ètic o moral. Les empreses privades estableixen (o haurien d’establir) els seus sous en funció dels seus beneficis. Les empreses Públiques en funció dels seus recursos. En el cas de les primeres, tots sabem fins a quin punt es pot arribar a distorsionar els criteris en la aplicació de sous. La privacitat es pot permetre el luxe de ser inmoral. No pas l’empresa pública i, en aquest cas, una EMD. Els recursos de que disposa un ens públic no sempre (per no dir quasi mai) es corresponen a les necesitats. L’actual endeutament dels municipis n’és un exemple prou evident.

L’EMD de Bellaterra neix en un moment de crisi, quan a tothom se li demana estrèyer el cinturò. També neix amb un pressupost molt minso amb el que tan sols es podrà fer front a les despeses que generin les seves, també, minces competències. A aixó cal afegir que, tan la Presidència com les vocalies s’han triat a menys d’un any vista de les properes eleccions municipals i que per tant tenen la precarietat que els hi otorga la curta durada del seu mandat. Totes aquestes circumstàncies em fa pensar si la decisió de Gent per Bellaterra de fixar-se uns sous que, quantitativament, representen vora un terç del pressupost de l’EMD, pot ser o no, èticament desarcertada. Repeteixo que estan en tot el dret de cobrar per la seva feina, però Dret i Ètica, sovint van per camins diferents. Cal reflexionar sobre tot això, tant la societat civil com els que ara exerceixen de polítics. A aquest darrers també dir-los que procurin fer-nos partícips de totes les decisions que ara prenguin ja que poden condicionar la gestió dels qui, el proper any, seran escollits per regir l’EMD. Potser seran els mateixos però, si no ho són, tot allò que ara facin, en aquest breu temps de govern, pot hipotecar el futur de la recent estrenada EMD de Bellaterra i això sí fora començar amb mal peu.

Bellaterra, 15 d’octubre de 2010

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català i Cronista de Bellaterra, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Read Full Post »

GUERRA

Tant de bo les guerres només fossin per a conquerir fites on la gent no hagués de morir i sí treuren profit: Guerra a la pobresa, guerra per evitar el canvi climàtic, guerra a l’enriquiment il·lícit, etc. Malauradament però, no és així i les guerres es declaren per interessos ideològics, polítics, econòmics, de poder, sense mirar les conseqüències sobre les persones.

La guerra és innata a la humanitat i fa evident la nostra incapacitat a resoldre conflictes, i invoquem els déus de la guerra que no són altres que els déus de les religions, desnaturalitzant el missatge que se suposa ens donen totes elles: estimar el proïsme com a un mateix. Mark Twain (1835-1910), ho va expressar magníficament en el seu article Oració de guerra* (1904)

El primer que em sobte de les guerres és la docilitat dels soldats que lluiten. No em refereixo a que lluitin dòcilment sinó que obeeixen a cegues els seus comandaments que, des d’una posició de confort, els ordenen matar persones. Quina és la raó per la que els homes accepten matar homes sense ni tant sols plantejar-s’ho? Torno a Oració de guerra de Mark Twain i la seva demolidora lectura que fa quan s’encoratja una nació, un poble, anar a la guerra.

“Oh! Déu i Pare nostre, els nostres joves patriotes, ídols dels nostres cors, van a la batalla. Ves-hi tu amb ells. Amb ells, en esperit, també nosaltres deixem la dolça pau de les nostres llars estimades per destruir l’enemic. Oh, Déu i Senyor nostre, ajudans a reduir els seus soldats en sagnants despulles amb les nostre granades, ajudans a cobrir els seus fèrtils camps amb les pàl·lides formes dels seus patriotes morts; ajudans a ofegar el retruny dels nostres canons amb els gemecs de dolor dels seus ferits, ajudans a esquinçar els cors de les seves innocents vídues amb penes incurables: ajudans a arrasar les seves llars humils amb un huracà de foc; ajudans a deixar-los sense sostre i que els seus fills vagaregin sense plànyer-los pel desert de la seva terra desolada, vestits amb parracs y morint de fam i de set, exposats a les flames del sol d’estiu i als vents gelats de l’hivern, sense cor, exhaust i implorant inútilment de Tu, que els concedeixis el refugi de la tomba. Per nosaltres que t’adorem, esclafa Senyor les seves esperances, pastura les seves vides, perllonga la seva amarga peregrinació, fes que els seus peus s’arrosseguin pel camí, que els reguin amb les seves llàgrimes, que la sang dels seus peus ferits embruti la neu blanca. Tot això t’ho demanem imbuïts desperit d’amor i en l’esperit d’quell que és Font d’Amor i que és refugi sempre fidel i amic de tots els desgraciats i que busquen la seva ajuda amb el cor humil i contret. Amén.

Poc més cal afegir. O potser sí. La meva reflexió des del confort potser no sigui precisament la més encertada i, com tantes altres, caurà ben aviat en l’oblit d’una societat que tendeix a oblidar perquè un nou conflicte naixerà promogut per l’absurditat de l’home i dels qui manen, i desviarà la nostra atenció, com ara passa, de les catàstrofes naturals o les morts a mar d’aquells que creuen que es dirigeixen a un món millor. La guerra és una tragèdia contínua que afavoreix una pocs gràcies al sacrifici de molts. Vet aquí l’absurditat.

Ignasi Roda Fàbregas
Bellaterra, 13 d’octubre de 2023

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Read Full Post »

Sorprèn la decisió política de l’actual Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, i vulgui anomenar 1 d’octubre la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall i no pas eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra.

Cronica d’Ignasi Roda Fàbregas

Benvolgut i benvolguda

L’actual EMD té la intenció de posar nom a la sala d’actes del Centre Cívic i anomenar-la 1 d’octubre.

Prou saps del meu compromís amb la causa independentista, per tant aquesta carta no té sospita de refusar la idea per raons ideològiques.

Crec, però que el nom d’una sala o d’un teatre no ha d’estar vinculat a un fet polític sinó a un fet cultural i, en aquest cas, un fet teatral.

Al president de l’anterior EMD li vaig suggerir que, per a mi, i des del punt de vista de cronista de Bellaterra, el nom més adient seria el de Frederic Roda, l’home que va portar a Bellaterra el teatre d’una manera inusualment intensa, comparat a altres urbanitzacions de Catalunya.

Us exposo algunes dades significatives:

Accions teatrals promogudes per Frederic Roda

Cicles de teatre a l’hostal i al Club Bellaterra (dècada dels 40/50)

Impulsor dels Jocs Florals de Bellaterra

Impulsor dels autosacramentals a les escales de l’església, dirigent 5 muntatges. (50/60)

Impulsor del Ier, festival internacional de dansa de Bellaterra (1976)

Fundador del la Companyia Inestable de Bellaterra (1983), havent dirigit més d’una quinzena d’obres.

A això cal afegir la seva activitat de dinamitzador, promovent actes culturals de tota mena: nomenclator de carrers, homenatges a veïns il.lustres, ideant actes de fraternitat veïnal, etc. Una llarga llista d’activitats i iniciatives que crec el fan mereixedor d’un reconeixement.

Potser diràs que em mou el sentiment de fill quan et faig arribar aquesta carta. Potser sí, però, per sobre d’això hi ha la meva convicció que els pobles han de valorar allò que els seus conciutadans han fet per la cohesió veïnal i en favor de la cultura i donar visibilitat a quedat amb accions com posar nom als indrets i espais que compartim (carrers, places, locals, etc ).

Per aquesta raó m’agradaria promoure, junt amb tu, una recollida de firmes per demanar a l’EMD que dediqui el nom de la sala d’actes al meu pare, Frederic Roda.

Si vols recolzar la idea m’ho dius i et faré arribar la carta de recollida de signatures amb la relació dels qui la promocionem, perquè li donis el vist i plau i endaguem aixi la campanya.

Gràcies per llegir-me.

Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra) 15/10/23

Read Full Post »