Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Opina’

Bellaterra.Cat ha demanat l’opinió sobre la problemàtica de Can Jeroni Martí a Jordi Macarulla (president del partit polític Bellaterra Endavant) i a Josep Maria Riba (president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra), però no han volgut aportar la seva.

Compartim amb el veïnat de Bellaterra les opinions rebudes i altres publicacions històriques per un millor coneixement de la situació de la zona de la Masia Can Jeroni Martí, una construcció de l’any 1927.

Can Jeroni Martí de Bellaterra |CEDIDA

📍11 desembre 2007, CCMA/3Cat :

La formació política, Gent Per Bellaterra, ha anunciat que presentarà al·legacions contra al pla urbanístic de Can Jeroni Martí, aprovat a l’últim ple de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El portaveu de la formació, Ramon Andreu, explica que ‘el 96% dels veïns que van respondre a una enquesta feta en període electoral, s’oposen a la construcció de pisos en el municipi’. Aquest pla urbanístic suposaria la construcció d’una vuitantena de pisos a uns terrenys prop de la masia de Can Jeroni. Segons Andreu ‘aquest tipus de construcció no s’adequa a les construccions de la resta del municipi’ i proposen construir-hi dotze cases unifamiliars.

11 novembre 2010, opinió de Fèlix Riba, exregidor de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, a Bellaterra.Cat :

📍Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 13 anys, es va resoldre amb un canvi de Planejament, qu donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inasimible per l’Ajuntament, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.

19 juliol 1921, Ramon Viladomat, Diputació de Barcelona :

📍La Diputació de Barcelona entrega l’estudi que analitza l’increment de la densitat d’habitatge i equipament públic a Bellaterra. El document analitza la idoneïtat i les repercussions d’augmentar la densitat d’habitatges i orienta sobre les estratègies per incrementar el sòl destinat a equipaments públics. L’estudi analitza l’estratègia d’un augment de densitat generalitzat en tot l’àmbit, concloent que aquest augment tindria greus repercussions ambientals i funcionals. L’estudi proposa, doncs, un augment de densitat en àmbits concrets, ben comunicats amb el transport públic, poc consolidats o amb disconformitats i amb possibilitats de transformació. Les càrregues urbanístiques de cessió d’aprofitament i de sistemes generades per aquest augment de densitat es proposa destinar-les a la promoció d’equipament públic. Amb l’estudi lliurat l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola podràn argumentar decisions i redactar la figura de planejament adient per tal d’augmentar la densitat d’habitatges en l’àmbit que considerin més oportú.

11 agost 2023, Opinió d’Ignasi Roda a Bellaterra.Cat :

📍Pel que fa a l’expropiació forçada que l’ajuntament va executar de la resta de terres i la casa, val a dir que el consistori mai no va voler pagar el preu estipulat perquè aleshores el preu d’expropiació s’havia equiparat al preu del sol privat. La cosa va anar a judici i l’ajuntament va perdre plet i recursos subsegüents i, es clar, el deute va anar creixent. D’aquí aquella mena de pacte soterrat contrari al pla urbanístic que regia (i regeix) a Bellaterra. Un acord que es van treure de la mànega sense consultar el veïnat, si més no pel greuja comparat de molts propietaris que seguien estant forçats a construir en terrenys de 1000/1500/2000 metres segons la zona. No cal dir que a Bellaterra hi ha hagut picaresca i algunes cases estan subdividides per fer més suportables els costos. També hi va haver alguna cosa tèrbola amb uns pisos construïts al barri de Can Domènec i que encara segueixen funcionant com a tals.
Ara assistim a noves requalificacions de dubtosa legalitat o, si més no, que no es fan públiques. L’EMD hauria de donar a conèixer tot aquest “desgavell”. La sostenibilitat econòmica de Bellaterra ha de passar tard o d’hora per un nou pla urbanístic més en consonància amb la realitat que vivim. Bellaterra va deixar de ser fa molts i molts anys una “zona residencial” i va a passar a ser una urbanització més, com tantes que hi ha, deixada a la ma de Déu pel seu ajuntament.

17 novembre 2023, Andrés Rueda a la xarxa veïnal Temes de Bellaterra

📍Si no es recondueix el cop de pilota de Can Jeroni Martí i hi ha un pla digne de l’entorn dels pisos i masia amb benefici a la comunitat continuarem tenint femers, merda, negocis tèrbols i hostals il·legals en tota aquesta zona. Aquí s’ha de moure amb diligència i eficàcia i més aviat que tard la nostra EMD… de fet ja ho haurien d’haver fet i tenir-nos informats.
Als veïns potser ens toca sortir de la zona confortable i començar amb les pancartes i els talls de trànsit a les 8 del matí i que la cua col·lapsi l’autopista… que comencin a tenir clar que quan comencem serem serem, però tenaços….i que les utilitzarem amb contundència que ens dóna la legalitat de comunicar-ho. Les nostres armes són poques però potents. No ens podem callar, no ens hem de callar..
Aquesta densitat d’edificació la gaudirem o patirem nosaltres. Si l’operació urbanística només hi és per a benefici de l’Ajuntament és una nova puntada de peu i menyspreu a Bellaterra. Només servim per tapar els forats. L’evidència no necessita gaire argumentari. La bona relació s’ha de fer des del mínim respecte i no des del menyspreu.
L’agressió a Bellaterra, entre unes coses i les altres, comença a ser un maltractament tan evident que no fer res frega elbmasoquisme.
Doneu-li una pensada veïns…

18 novembre 2023, Guillem Nadal, portaveu de GXB a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra :

📍La zona de Can Jeroni Martí té un cúmul de situacions pendents de resoldre. Uns ocupes a la masia, lloguer d’horts i parcel·les per cases prefabricades, un aparcament enorme de caravanes i autocars en zona forestal, abocaments de runes i restes de jardineria. Tot plegat pendent de desnonar, ordenar i poder convertir-ho en una zona verda i d’equipaments molt necessària i reclamada pels Bellaterrencs que no disposen d’instal·lacions municipals.
A més a més ara s’estan construïnt les parcel·les requalificades per l’Ajuntament de Cerdanyola al 2008, abans de la creació de l’EMD amb pisos i cases adossades.
Als que erròniament van pensar que posar un pisos podría permetre que els fills o les parelles de gent gran es podrien quedar a Bellaterra, la realitat dels preus ja els ha despertat.
Només ha permès la massificació de la zona i l’especulació urbanística.
Els hi passarà el mateix als que volen permetre construïr dues cases per parcel·la, la mal anomenada “dividir les cases” perquè els fills es quedin. Permetre l’especulació urbanística, massificar Bellaterra com la resta de l’àrea metropolitana i perdre la Bellaterra singular que avui tenim i hem de conservar entre tots.

19 novembre 2023, Elisenda Clascà, candidata alcaldia de Cerdanyola per IMPULS “Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària” :

📍En relació a la situació actual de la zona de la Masia de Jeroni Marti, el que esta clar és que es tracta d’un cas judicialment tancat. Ara per ara caldria estar ben atent, per poder minimitzar l’inevitable impacte sobre el trànsit, de la millor manera possible, i conseguir que la Masia passi a ser patrimoni de la l’EMD, però amb condicions.

Read Full Post »

DRET I ÈTICA D’UN SOU per Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)

Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra)

Tothom té dret a cobrar per una feina. Aquest axioma, i en una societat com la nostra, no l’hem de qüestionar perquè és par inherent al sistema. Tanmateix un dret no implica una obligatorietat i la persona té la opció de cobrar o no segons li abelleixi. En el cas de la renuncia a percebre diners per una feina, el motiu pot ser diferent segons els cassos: un favor, l’altruisme, la no necessitat, i fins i tot una manera de figurar, que de tot n’hi ha. A Bellaterra, i majoritariament, els que han esmerçat feina per la comunitat ho han fet sempre de manera altruista . Vull possar l’exemple de les diferents juntes que han regit els destins de, la Unió de Propietaris, primer, i després la Unió de Veïns. En destaco aquesta perquè és la més antiga, però podria citar totes les Associacions que conviuen a casa nostra. També vull fer menció de la magnífica feina dels monitors del GEB que, a més d’altruistes és vocacional, tot un altre estadis més transcendent. En algunes ocasions -i crec amb bon criteri- la Unió de Veïns va tenir l’encert de contractar gestors professionals que és feien càrrec de les feixugues gestions amb l’Ajuntament. Això alliberava de burocràcia la junta, cosa que els permetia fer una acció més social i veinal. Cal dir però, que la renúncia a cobrar uns diners per la feina feta no eximeix de ser rigorós alhora de fer la dita feina. És més; mai s’ha de justificar una mala gestió pel fet de no cobrar-la. La responsabilitat moral d’un voluntariat és tant o més compromesa que la no voluntària.

Tot aquest preàmbul ve a conte per la polèmica suscitada pels sous que, ara regeixen l’EMD Bellaterra, s’ha otorgat, un sou al qual hi tenen tot el dret, ja que fan una feina i cal cobrar-la. No val a dir que, fins ara, ningú havia cobrat per treballar per la comunitat ja que, el no fer-ho era una opció personal que res té a veure amb les circunstancies actuals. Tenim una EMD, un òrgan legislatiu el qual contempla el règim de renumeració dels seus càrrecs. La Polèmica però, sorgeix alhora de quantificar aquest sous, i aquí és quan entrem en el terreny ètic o moral. Les empreses privades estableixen (o haurien d’establir) els seus sous en funció dels seus beneficis. Les empreses Públiques en funció dels seus recursos. En el cas de les primeres, tots sabem fins a quin punt es pot arribar a distorsionar els criteris en la aplicació de sous. La privacitat es pot permetre el luxe de ser inmoral. No pas l’empresa pública i, en aquest cas, una EMD. Els recursos de que disposa un ens públic no sempre (per no dir quasi mai) es corresponen a les necesitats. L’actual endeutament dels municipis n’és un exemple prou evident.

L’EMD de Bellaterra neix en un moment de crisi, quan a tothom se li demana estrèyer el cinturò. També neix amb un pressupost molt minso amb el que tan sols es podrà fer front a les despeses que generin les seves, també, minces competències. A aixó cal afegir que, tan la Presidència com les vocalies s’han triat a menys d’un any vista de les properes eleccions municipals i que per tant tenen la precarietat que els hi otorga la curta durada del seu mandat. Totes aquestes circumstàncies em fa pensar si la decisió de Gent per Bellaterra de fixar-se uns sous que, quantitativament, representen vora un terç del pressupost de l’EMD, pot ser o no, èticament desarcertada. Repeteixo que estan en tot el dret de cobrar per la seva feina, però Dret i Ètica, sovint van per camins diferents. Cal reflexionar sobre tot això, tant la societat civil com els que ara exerceixen de polítics. A aquest darrers també dir-los que procurin fer-nos partícips de totes les decisions que ara prenguin ja que poden condicionar la gestió dels qui, el proper any, seran escollits per regir l’EMD. Potser seran els mateixos però, si no ho són, tot allò que ara facin, en aquest breu temps de govern, pot hipotecar el futur de la recent estrenada EMD de Bellaterra i això sí fora començar amb mal peu.

Bellaterra, 15 d’octubre de 2010

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català i Cronista de Bellaterra, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.


Read Full Post »

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra

GUERRA

Tant de bo les guerres només fossin per a conquerir fites on la gent no hagués de morir i sí treuren profit: Guerra a la pobresa, guerra per evitar el canvi climàtic, guerra a l’enriquiment il·lícit, etc. Malauradament però, no és així i les guerres es declaren per interessos ideològics, polítics, econòmics, de poder, sense mirar les conseqüències sobre les persones.

La guerra és innata a la humanitat i fa evident la nostra incapacitat a resoldre conflictes, i invoquem els déus de la guerra que no són altres que els déus de les religions, desnaturalitzant el missatge que se suposa ens donen totes elles: estimar el proïsme com a un mateix. Mark Twain (1835-1910), ho va expressar magníficament en el seu article Oració de guerra* (1904)

El primer que em sobte de les guerres és la docilitat dels soldats que lluiten. No em refereixo a que lluitin dòcilment sinó que obeeixen a cegues els seus comandaments que, des d’una posició de confort, els ordenen matar persones. Quina és la raó per la que els homes accepten matar homes sense ni tant sols plantejar-s’ho? Torno a Oració de guerra de Mark Twain i la seva demolidora lectura que fa quan s’encoratja una nació, un poble, anar a la guerra.

“Oh! Déu i Pare nostre, els nostres joves patriotes, ídols dels nostres cors, van a la batalla. Ves-hi tu amb ells. Amb ells, en esperit, també nosaltres deixem la dolça pau de les nostres llars estimades per destruir l’enemic. Oh, Déu i Senyor nostre, ajudans a reduir els seus soldats en sagnants despulles amb les nostre granades, ajudans a cobrir els seus fèrtils camps amb les pàl·lides formes dels seus patriotes morts; ajudans a ofegar el retruny dels nostres canons amb els gemecs de dolor dels seus ferits, ajudans a esquinçar els cors de les seves innocents vídues amb penes incurables: ajudans a arrasar les seves llars humils amb un huracà de foc; ajudans a deixar-los sense sostre i que els seus fills vagaregin sense plànyer-los pel desert de la seva terra desolada, vestits amb parracs y morint de fam i de set, exposats a les flames del sol d’estiu i als vents gelats de l’hivern, sense cor, exhaust i implorant inútilment de Tu, que els concedeixis el refugi de la tomba. Per nosaltres que t’adorem, esclafa Senyor les seves esperances, pastura les seves vides, perllonga la seva amarga peregrinació, fes que els seus peus s’arrosseguin pel camí, que els reguin amb les seves llàgrimes, que la sang dels seus peus ferits embruti la neu blanca. Tot això t’ho demanem imbuïts desperit d’amor i en l’esperit d’quell que és Font d’Amor i que és refugi sempre fidel i amic de tots els desgraciats i que busquen la seva ajuda amb el cor humil i contret. Amén.

Poc més cal afegir. O potser sí. La meva reflexió des del confort potser no sigui precisament la més encertada i, com tantes altres, caurà ben aviat en l’oblit d’una societat que tendeix a oblidar perquè un nou conflicte naixerà promogut per l’absurditat de l’home i dels qui manen, i desviarà la nostra atenció, com ara passa, de les catàstrofes naturals o les morts a mar d’aquells que creuen que es dirigeixen a un món millor. La guerra és una tragèdia contínua que afavoreix una pocs gràcies al sacrifici de molts. Vet aquí l’absurditat.

Ignasi Roda Fàbregas
Bellaterra, 13 d’octubre de 2023

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Read Full Post »

Sorprèn la decisió política de l’actual Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, i vulgui anomenar 1 d’octubre la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall i no pas eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra.

Cronica d’Ignasi Roda Fàbregas

Recollida de signatures per anomenar Frédéric Roda la sala gran del Centre Cívic de Bellaterra

Benvolgut i benvolguda

L’actual EMD té la intenció de posar nom a la sala d’actes del Centre Cívic i anomenar-la 1 d’octubre.

Prou saps del meu compromís amb la causa independentista, per tant aquesta carta no té sospita de refusar la idea per raons ideològiques.

Crec, però que el nom d’una sala o d’un teatre no ha d’estar vinculat a un fet polític sinó a un fet cultural i, en aquest cas, un fet teatral.

Al president de l’anterior EMD li vaig suggerir que, per a mi, i des del punt de vista de cronista de Bellaterra, el nom més adient seria el de Frederic Roda, l’home que va portar a Bellaterra el teatre d’una manera inusualment intensa, comparat a altres urbanitzacions de Catalunya.

Us exposo algunes dades significatives:

Accions teatrals promogudes per Frederic Roda

Cicles de teatre a l’hostal i al Club Bellaterra (dècada dels 40/50)

Impulsor dels Jocs Florals de Bellaterra

Impulsor dels autosacramentals a les escales de l’església, dirigent 5 muntatges. (50/60)

Impulsor del Ier, festival internacional de dansa de Bellaterra (1976)

Fundador del la Companyia Inestable de Bellaterra (1983), havent dirigit més d’una quinzena d’obres.

A això cal afegir la seva activitat de dinamitzador, promovent actes culturals de tota mena: nomenclator de carrers, homenatges a veïns il.lustres, ideant actes de fraternitat veïnal, etc. Una llarga llista d’activitats i iniciatives que crec el fan mereixedor d’un reconeixement.

Potser diràs que em mou el sentiment de fill quan et faig arribar aquesta carta. Potser sí, però, per sobre d’això hi ha la meva convicció que els pobles han de valorar allò que els seus conciutadans han fet per la cohesió veïnal i en favor de la cultura i donar visibilitat a quedat amb accions com posar nom als indrets i espais que compartim (carrers, places, locals, etc ).

Per aquesta raó m’agradaria promoure, junt amb tu, una recollida de firmes per demanar a l’EMD que dediqui el nom de la sala d’actes al meu pare, Frederic Roda.

Si vols recolzar la idea m’ho dius i et faré arribar la carta de recollida de signatures amb la relació dels qui la promocionem, perquè li donis el vist i plau i endaguem aixi la campanya.

Gràcies per llegir-me.

Ignasi Roda Fàbregas (Cronista de Bellaterra) 15/10/23

Read Full Post »

Publicacions de Cerdanyola i altres mitjans parlen del “President de Bellaterra“, quan el correcte i legal és fer-ho com President de l’EMD de Bellaterra.

Ignasi Roda Fabregas (Cronista de Bellaterra), ho deixa força clar en el seu recent llibre Nova Crònica de Bellaterra Recull d’articles, cartes i altres documents, 2000-2023

L’Ajuntament de Cerdanyola també va titular Josep Maria Riba, President de Bellaterra, quan el càrrec oficial és President de l’EMD de Bellaterra|CEDIDA

“QUÈ DIU LA PREMSA OFICIAL” Ignasi Roda Fàbregas, (setembre 2017)

CARTA DEL SENYOR RAMON ANDREU

És bo que un càrrec electe agraeixi la contribució de tots aquells que formen la junta de l’EMD, encara que sigui utilitzant un llenguatge tòpic i una certa grandiloqüència.

Potser el temps li ha fet entendre que, en una comunitat com la nostra, el que cal és anar plegats i no actuar amb els tics totalitaris que solen mostrar els que assoleixen majories absolutes.

En les majories absolutes es demostra la intel·ligència dels mandataris que han d’interpretar la confiança dels electors com un mandat per a assolir cohesions i actuar de manera generosa.

En la seva carta, però, hi una cosa que grinyola i és que el senyor Ramon Andreu s’autoproclama President de Bellaterra, i no!, ell no és el President de Bellaterra sinó el President de l’EMD de Bellaterra. Fixi’s, senyor Andreu, que ni tan sols el senyor Puigdemont es presenta com a President de Catalunya sinó com a President de la Generalitat de Catalunya, i fins i tot el senyor Rajoy ho fa com a President del Govern Espanyol. Coses del protocol, ja se sap! Quan Bellaterra sigui una república, com preconitzava Valentí Castanys en la seva auca (República! Monarquia! / Bellaterra cada dia) aleshores triarem President.

Font: Llibre Nova Crònica de Bellaterra
Recull d’articles, cartes i altres documents
Ignasi Roda Fàbregas, 2000-2023

Read Full Post »

Veig que Gent per Bellaterra, partit que torna a presentar per quarta vegada i amb el mateix candidat, fa bandera de què Bellaterra és Sant Cugat!!

Àlvar Roda Fàbregas, bellaterrenc president de l”Ateneu de Sant Cugat del Valles

Això em recorda un director de màrqueting de partits polítics que deia “si vols guanyar unes eleccions fes demagògia”. ¿Entenc doncs que si Gent per Bellaterra guanya, automàticament Cerdanyola acceptarà i haurà d’anul·lar l’EMD, ens quedarem en els llims i haurem de demanar a Sant Cugat que ens accepti per crear una nova EMD? Per molt que hi dono voltes no entenc aquesta nova juguesca, i ho dic amb coneixement del tema, perquè ni la Generalitat ni el Parlament ni els mateixos Ajuntaments voldran aquest despropòsit, encara més, em sabria molt de greu que Cerdanyola i Sant Cugat s’enfrontessin per culpa de Bellaterra. Sé que es va fer un referèndum i va sortir que la població de Bellaterra volia anar a Sant Cugat, però entenc que no es va explicar prou bé les conseqüències que això representaria, és més, es va fer una campanya totalment encaminada a què sortís el si i ni tan sols es va plantejar una assenyada taula per parlar-ne i veure els pros i contres. En el seu dia vaig dir que aquell referèndum era el fracàs de la política. Està clar que a cada comicis s’han inventat algun tema que després no han complert. Un any la Independència de Bellaterra, un altre any l’espai sanitari, ara Bellaterra és Sant Cugat i altres promeses, com les pilones, les càmeres, etc… que va fent bulli l’olla. En el seu dia em vaig acomiadar amb un “Apa a deu Andreu” i no per un tema de malícia personal, sinó per un tema d’ineficiència política. Entenc que han intentat fer un esforç que se suposava podria afavorir la Gent DE Bellaterra, però no sé veure per enlloc aquestes millores desprès d’haver governat i amb majoria absoluta durant tretze anys!. Encara més, ha provocat enfrontaments estèrils amb l’Ajuntament de Cerdanyola i amb molta d’altra gent que creiem que l’EMD faria alguna cosa per millorar Bellaterra en conjunt. Sap greu dir-ho, però sento com si Gent per Bellaterra ens hagués tractat com idiotes. De tota manera la política té aquestes coses: que moltes vegades no ens mereixem els polítics que ens governen. Està clar que necessitem un canvi i gent nova, que no perdi el temps amb ximpleries i que sigui mínimament eficaç, imaginatiu i arribi a pactes que és en definitiva el que requereix la política. No voldria caure en el parany del que deia el director de màrqueting, què per guanyar “busqui compari i si trobeu alguna demagògia millor compri” Aquest diumenge, que tinguem sort!!

Àlvar Roda va formar part als anys 60 i 70 del grup Tricicle, juntament amb Frederic Roda i Ignasi Roda. El grup, que va pertànyer al moviment de la Nova cançó, tenia estil amb una forta càrrega d’ironia que es reflectia en les lletres de les seves cançons, moltes d’elles escrites expressament per a ells per poetes catalans: Pere Quart i Miquel Martí i Pol, entre d’altres.

Àlvar Roda Fàbregas

Read Full Post »

Apreciats,

El motiu d’aquest comunicat és el d’informar-vos de dos robatoris que malauradament hem patit en dos dies consecutius i que us passo a detallar tot seguit:

El proppassat dia 27 de març, em van robar un patinet elèctric el qual es trobava estacionat dins del meu jardí, donat el perill o el risc d’explosió que aquests tipus de vehicles sembla que tenen, fa temps vaig decidir deixar-lo fora del meu garatge per precaució, doncs bé, algú va saltar el mur de la finca i a fosques se’l va enduu.

El dia següent em vam comprar un altre i el vam deixar estacionat en el lloc “Bicitancat” de la Plaça del Pi de Bellaterra, doncs al vespre, el van robar també.

Dit això, m’agradaria fer difusió d’aquesta malaurada noticia, sobretot per alertar al veïnat. Personalment considero que l’espai “Bicitancat” no dona la seguretat que alguns van prometre alhora d’instal·lar-lo, sobretot perquè la porta d’accés es trobava forçada, no hi ha càmeres de vigilància ni a dins de l’habitacle ni a fora de manera que es tinguessin imatges de l’accés. Diuen que per accedir-hi prèviament has d’estar registrat, però un es registre de manera gratuïta i per tant, no hi ha cap tipus de control per saber qui ha entrat i quan ho ha fet. Desconec qui té la responsabilitat d’aquest espai, l’EMD? l’Ajuntament de Cerdanyola, organisme que tant cuida al residents de Bellaterra? o potser la responsabilitat es de FGC?, ja ho esbrinaré.

Cada dia es coneixen casos d’intrusisme en cases de Bellaterra, ahir des del Turó de Sant Pau, em comentaven de l’existència de persones d’ètnia gitana que transiten pels carrers i que, ja se sap segur, que estan ocupant habitatges de la zona.

Hem de posar fil a l’agulla per reconstruir una Bellaterra digne dels seus residents.

Us agrairia que féssiu possible la difusió del meu cas pel mitjans que considereu oportuns.



Read Full Post »

Bellaterra, 25 de novembre de 2022

Ignasi Roda Fàbregas
Dramaturg, Director de teatre i
Cronista de Bellaterra

EN RESPOSTA A VICTOR ALEXANDRE

Vagi per endavant la meva Santcugatència prou demostrada amb la meva participació en la cultura de la ciutat. L’any 1976 hi vaig anar a viure i de patac, vaig col·laborar en la campanya del primer alcalde democràtic després de la dictadura, l’Àngel Casas, no pas perquè fos del partit sinó per amistat, i vaig escriure sengles auques dels alcaldes de Sant Cugat del Vallès i de l’Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM) que recitava per places i carrers mentre ell repartia propaganda i parlava amb els veïns. Després i fins ara hi ha una llarga llista dintervencions, sempre en l’hàbit cultural, per tant es podria arribar a pensar que soc un pro integració de Bellaterra al municipi, però no. Les meves causes no són administratives, perquè, diguem-ho clar, només hi ha raons administratives per justificar una annexió a un municipi i rebutjar l’original. El Victor Alexandre, en el seu article Bellaterra Santcugatnca sembla un fervent defensor de la causa, però hi ha certes imprecisions que em sorprenen venint dun periodista que hauria de cercar tota la informació necessària per parlar de qualsevol tema.

En primer lloc, La vocació de Bellaterra de convertir-se en un municipi independent és molt antiga no és pas certa. Fins lany 1977 no es va generar una consciència col·lectiva del problema de desavinença amb Cerdanyola del Vallès. Fruit daixò va ser un referèndum per aconseguir ser una ELM (Entitat Local Menor) amb un suport majoritari de Bellaterrencs.

Anteriorment als anys 70, o potser fins a mitjans dels 60, Cerdanyola considerava Bellaterra (i ho era) un lloc destiueig. Però la gent shi va anar instal·lant definitivament i es sumaven als que ja hi vivien tot lany. Això va comportar, per dir-ho dalguna manera, un desgast infraestructural superior al d’una colònia estiuenca i Cerdanyola no va estar a l’alçada del que hauria de ser un bon Ajuntament.

Aquest dèficit d’atenció de serveis i infraestructures es va arrossegar anys i anys i aleshores va esclatar, primer el referèndum del 1977 i després el moviment de segregació que va començar el 1990.

Tampoc és cert que, en el procés de segregació, el “94% dels Bellaterrencs fossin favorables a independitzar-se” El Víctor confon les dades amb el “referèndum” del 8 de juny 1977 on el 91,91€ de caps de família va demanar de constituir una ELM. És significatiu això de caps de família, oi?

També cal dir que, titllar d’un seguit de problemes legals” els 20 anys que Bellaterra va quedar atrapada en la dinàmica jurídica de la segregació és, com a mínim, superficial. Li puc suggerir al Víctor que es llegeixi el llibre Bellaterra 1930-2005. Crònica de 75 anys i hi trobarà un extens capítol sobre el tema.

És cert que Sant Cugat del Vallès… manté vincles de tota mena” amb Bellaterra, però la raó l’hem de trobar en el tren i fins i tot, i aquí si que vull ser molt contundent, amb una raó classista. Cerdanyola del Vallès era preeminentment un municipi obrer perquè el seu creixement el va determinar la fàbrica Uralita, de la que el municipi ha heretat una llosa terrible. Bellaterra en canvi es nodria d’una burgesia benestant més afí a Sant Cugat, on, des que els anglesos portats per Pearson per fer la línia de FFCC va fer un golf, la seva població va anar augmentat amb la burgesia barcelonina. La cultura Bellaterrenca impulsada per molts dels seus habitants i secundada, val a dir-ho, per lalcalde de Cerdanyola del Vallès Domènec Fatjó els anys 50 i 60, el qual va posar-la sota d’un paraigua de protecció del franquisme, era més afí amb l’activitat cultural de Sant Cugat del Vallès.

El Víctor també serra quan diu que: Per a Sant Cugat del Vallès, és clar, seria un guany extraordinari, tenint en compte que l’annexió de Bellaterra comportaria també l’annexió geogràfica de la Universitat Autònoma. La UAB no pertany a Cerdanyola del Vallès, sinó a Barcelona. Per dir-ho duna manera entenedora, primer: la UAB no va pagar ni un duro (ara caldria dir euro) de llicències d’obres. Segon: La UAB va deixar clar al moviment de segregació que amb ells no hi comptessin ja que pertanyien a Barcelona. Això també ho explica el llibre de la història de Bellaterra.

També em sembla poc encertat que el Víctor compari la independència de Catalunya amb la de Bellaterra, quan diu: “És la mateixa relació que la d’Espanya amb Catalunya perquè, en aquest moviment de Bellaterrencs pro Sant Cugat del Vallès o el moviment segregacionista, no s’esgrimeix cap raó política sinó administrativa.

Per acabar vull afegir la opinió d’una persona molt rellevant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès quan la vaig convidar el 2012 a fer una xerrada sobre l’EMD de Valldoreix i em va dir que, per l’Ajuntament era un grà al cul. No era pas una referència despectiva sinó per la complexitat que suposa per un ajuntament gestionar una relació amb una EMD i els costos que suposa. Jo li vaig respondre que si un ajuntament fes el que ha de fer amb tot el seu territori, no caldria que existissin les EMD,s i simplement amb les inversions necessàries que es requereixen i una oficina de proximitat ben planificada d’atenció ciutadana, es resoldrien molts dels problemes que han dut a que els habitants d’aquests grans extensions geogràfiques i de concentració humana important (Bellaterra i Valldoreix tenen vora 3.000 i 9.000 habitants), busquin la independència. Però, una independència municipal no és la panacea d’una comunitat millor gestionada, i l’EMD de Bellaterra nés un exemple.

Per acabar, aclarir que Ciutat Badia, que a partir de 1994 es va independitzar passant-se a dir Badia del Vallès, pertanyia a una mancomunitat formada per Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès, una correlació complexa ja que calia coordinar dos ajuntaments.

No vull entrar a valorar els beneficis o no de que Bellaterra s’integri a Sant Cugat del Vallès, però curiosament aquells que maldaven per la via de la segregació, ara resulta que defensen el model de l’EMD proposat per l’alcalde Toni Morral. Potser si hagués funcionat bé l’EMD de Bellaterra no hauria calgut engegar aquesta via i seguir mantenint un litigi que ja porta 32 anys en actiu.

Ignasi Roda
Dramaturg, director de teatre
Cronista de Bellaterra

25/11/22

Read Full Post »

Rebo “amb il·lusió” (que diria el Mas Polònic) la notícia de la creació a Bellaterra d’un parc que, sembla, es dirà Parc de la Bonaigua, i que, a més serà Metropolità.

El bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, dramaturg, professor i director de teatre, cantautor, etc.,|FOTO: BELLATERRA.CAT

És del tot engrescador que el nostre entorn es nodreixi despais protegits per a gaudir, però se m’obren tot un seguit de preguntes que m’agradaria que algú me les respongués. Potser són preguntes que molta gent es fa, potser no són totes les preguntes que caldria fer o potser son preguntes que la gent que no es fa preguntes se les pot fer seves. Les detallaré una per una i a veure què en surt.

Primera pregunta: Qui ha decidit el nom de Parc de la Bonaigua? Cert que existeix la Font de la Bonaigua, però això només és un bocinet la de la zona compresa. Hi haurà algú que l’ha batejat, oi?

Segona pregunta: Per què Parc de la Bonaigua? Pot semblar la mateixa pregunta que l’anterior, però el matís està en que si el parc porta aquest nom, la contradicció és que la Font de la Bonaigua no existeix. Va existir, sí, fa molt i molt de temps, però les filtracions la van condemnar. I fins i tot ja aleshores el biot de la carretera que passa per sobre de la font i que lEMD va tenir a bé destapar de la mala herba, no pas per recuperar la fon sinó per indicar el lloc, donava més bona aigua que la mateixa Font de la Bonaigua.

Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra

Tercera pregunta: Per què Parc de la Bonaigua? Ja hi tornem! Sembla la mateixa pregunta que les anteriors a no ser que aquesta fa referència a que tot el seu traçar correspon al Torrent de Can Domènec. Així hi consta en els plànols topogràfics i fins i tot hi ha recorreguts assenyalats. Busqueu a Google Torrent de Can Domènec.

Torrent de Can Domènec de Bellaterra

Quarta pregunta: El traçat del parc és un corriol? Qui ha tingut a bé endinsar-se, i ho dic així perquè hi ha trams per on costa de passar (a menys que no s’hagin arreglat) observarà que el traçat segueix la torrentera. Caldria saber quina superfície tindrà, si els boscos que fan llinda amb el torrent es compten com a parc i si seran transitables.

Cinquena pregunta: Qui tindrà cura del parc? A Bellaterra patim allò de les fronteres de municipi. Per exemple: hi ha zones boscoses abandonades que ni el municipi de Sant Quinze ni el de Cerdanyola es posen dacord a netejar i mantenir. Aquest parc transita per 2 municipis i 1 EMD (Barcelona – Cerdanyola del Vallès – EMD Bellaterra). Quan dic Barcelona és perquè molta gent es creu que la Universitat és de Cerdanyola i algun il·lús de Bellaterra. No, la universitat és, com consta en el seu nom i grafisme (UAB) Universitat Autònoma de Barcelona. Seràn capaces aquestes entitats polítoco/administratives de coordinar el manteniment del parc?

Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra

Sisena pregunta: Per què no s’ha fet un concurs de noms pel parc? No és pas que m’oposi a un nom concret, però crec que la participació del veïnat fa que es senti més implicat en el projecte i per tant s’el faci seu. Fora fàcil pensar que el nom més apropiat seria Parc de Can Domènec, però entenc que és un cognom propi que dona relleu a la masia que hi havia abans, masia que es va enderrocar quan feren la universitat. Posats a pensar també hi ha la Font del Carme, per dir un altre nom o potser Vall Moranta, que és la planura que arrenca de l’estació de Bellaterra i va enllà d’enllà cap a la serralada de Collserola. Sense donar-hi massa voltes ja tenim tres possibles toponímics Parc Metropolita Can Domènec, Parc Metropolità Font del Carme, Parc Metropolita Vall-Moranta.

Font de la Bonaigua de Bellaterra d’aigua no potable

Setena pregunta: S’ha tingut en compte el grau d’humitat d’aquest parc? Aquesta pregunta pot semblar absurda ja que de tots es sabut que un torrent és una zona humida, però el cert és que Bellaterra compta amb l’únic tram mínimament urbanitzat d’aquest futur parc; em refereixo precisament a la Font de la Bonaigua. Fins a la dècada dels 60 la font era un indret excel·lent per anar-hi a jugar, però us parlo d’un temps remot en que Bellaterra era preeminentment un lloc d’estiueig i per tant, la obaga de la font convidava a passar-hi llargues estones. El canvi climàtic produït sobre tot per la barrera de pol·lució que va generar l’autopista, va fer que Bellaterra deixes de ser una zona de clima sec per a ser una d’humit. Això va afectar la Font de la Bonaigua. Amb les Festes Majors dels 80 es va voler recuperar i allí es feien els concursos de paelles, però poca cosa més. Tampoc els jocs d’infants que s’hi van posar van animar la concurrència, per no dir el mal estat dels accessos i el tancament de la font (aigua no potable) que van fer de la font un lloc poc atraient. Per tant, i tornant a la pegunta, caldrà tenir molt en compte el clima del parc per dissenyar-ne la seva estructura i el seu us.

Torrent de Can Domènec de Bellaterra

Vuitena pregunta: Per què no sha contemplat com a prioritari el túnel sota la BV-1414? No és una obra complexa ja que el traçat del túnel seguiria el mateix que el del torrent. Per dir-ho duna altre manera, primer hi havia el torrent i desprès hi van fer la carretera. Serà que aquesta depèn de la Diputació i aquesta no vol entrar en el projecte? Per a mi és una peça clau del parc, tant pel que fa a la connexió lliure de trànsit cap a les dos grans zones escolars com pel Circuit de Ronda de tot Bellaterra connectant el parc amb la zona de Sant Quirze, passant pel barri de Sant Pau, seguint el Camí Verd i de nou connectar amb el parc, i això sense pràcticament ni tocar l’asfalt.

Novena pregunta: S’exposarà el projecte a l’opinió pública? L’Ajuntament de Barcelona s’ha fet un fart d’exposar projectes a l’opinió pública dels barris i trobo que és un bon sistema. Però vull anar més enllà i demanar que, si es fa, es presenti quelcom més que planells, que s’exposin fotos i fins i tot alguna maqueta. Que l’exposició pública sigui un bon reclam perquè la gent de Bellaterra es faci seu el projecte.

Desena pregunta: Servirà de res aquest article? Això ni jo mateix us ho puc contestar. Ho deixo a les vostres mans.

Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

Una molt bona noticia és que Bellaterra tingui una sala d exposicions, com més coses millor..

Chus Cornellana, veïna de Bellaterra

Vull pensar que és un error d concepte, no malintencionat, però aquesta sala és del Centre Civic de Bellaterra, no de l EMD. L’EMD, si alguna vegada es disposa de pressupost té que anar a un altre lloc, aquí està de prestat.

El Centre Civic és una de les poques coses públiques que tenim a Bellaterra i tindria que funcionar com a tal, com succeeix amb el Centre Civic del Turó de Sant Pau,  ho gestiona l’EMD pero segueixen sent  Centres Civics, com tots els demés.

Un ajuntament mai s’apròpia d’un Centre Cívic, perquè el veïnat no ho permetrien, tampoc ho pot fer una EMD.

Ja he dit al principi que espero sigui un error d’expresió, però com ho he vist d’altres vegades,  no voldria que Bellaterra es quedés sense Centre Civic.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »