Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

Biografia de Gjon ‘s Tears

Gjon Muharremaj (Broc, 29 d juny de 1998) és un cantant suís d’ascendència albanokosovar, conegut pel seu nom artístic Gjon ‘s Tears.  Després de participar en diversos programes de talents a Suïssa, Albània i França, Muharremaj va ser seleccionat com el representant suís pel Festival de la Cançó d’Eurovisió el 2020 i 2021, amb els temes «Répondez-moi» i «Tout l’Univers» respectivament  .

De pare kosovar i mare albanesa, Gjon Muharremaj va començar a cantar per casualitat als 9 anys.  Mentre tocava al piano elèctric els acords de «Can not Help Falling in Love» d’Elvis Presley al seu avi, aquest li va demanar que cantés.  Amb la seva interpretació, el va veure plorar per primera vegada de manera que, com a conseqüència, va decidir afegir “Tears” al seu nom artístic.

El 2011, sent un nen, va participar en la primera temporada d’Albània s Got Talent.  Allà, va ser un dels finalistes per la seva habilitat a l’hora d’interpretar cançons en francès. Un any després, es va presentar a la versió suïssa de el mateix programa, on va arribar a les semifinals.

En 2019, amb 20 anys, va participar en la vuitena temporada de The Voice: la més belle voix, l’edició francesa de la veu.  Amb Mika com a coach, Gjon va arribar fins a la semifinal de el programa.

D’altra banda, també el 2019, Gjon ‘s Tears va llançar el seu senzill debut, «Babi».  La cançó, d’estil indie-pop, conté versos en anglès i un cor albanès.

El 4 de març de 2020, la televisió pública de Suïssa (SRG SSR) va revelar que Gjon s Tears representaria a país alpí a Eurovisió 2020, celebrat a Rotterdam (Països Baixos), amb la cançó «Répondez-moi» [5] No obstant això  , el festival va ser cancel·lat a causa de la pandèmia de COVID-19.  Per aquesta raó, la televisió pública suïssa ho va seleccionar internament per representar el país a Eurovisió 2021, aquest cop amb el tema «Tout L’Univers».

En aquest mateix mes, la productora La Fàbrica de la Tele i Mediaset van escollir la cançó «Tout L’Univers» de Gjon ‘s Tears com a banda sonora de la docu-sèrie «Rocío, explicar la veritat per seguir viva» i amb la consegüent visibilització en  Espanya a l’emetre en prime-time a Telecinco.  Tanmateix, la seva cançó només va servir de banda sonora durant dos programes, quan va ser reemplaçada per una de les seves principals competidores a Eurovisió, «Voilà» de la francesa Barbara Pravi.  Aquest canvi va ocasionar una gran revolta a les xarxes en què va participar el propi cantant.

Lletra de la cançó Tout L’Univers
(Gjon’s Tears)

Laisse le vent qui frôle
Sa main sur mon épaule
Le vide dans ma tête
Pas la moindre cachette
C’est l’aube qui décline
Derrière un champ de ruines
Le moment de grandir
Ne pas te retenir
Je vois derrière nous des morceaux de toi
Et ce que la douleur a fait de moi
Tout l’univers
Nos deux cœurs sous la terre
Au milieu des failles où tout éclate
Se trouver au point d’impact
Sans toi
Que deviendront nos souffles
S’ils restent sur le bord?
Cet amour qui nous tord
Je vois derrière nous des morceaux de toi
Et ce que la douleur a fait de moi
Tout l’univers
Nos deux cœurs sous la terre
Au milieu des failles où tout éclate
Se trouver au point d’impact
Sans toi
Derrière mes paupières
Trouver de l’air
Ahh
Au milieu des failles et des ressacs
Nous nous retrouvons au point d’impact
Comment soigner nos coeurs qui éclatent?
Tout l’univers

Font: Musixmatch
Compositors: Nina Machteld C Sampermans / Xavier Michel / Wouter H Hardy / Gjon’s Tears

Read Full Post »

La cantant parisina Barbara Pravi (Franca)

Biografia de Bàrbara Pravi

Piévic va néixer a Paris en el si d’una família d’artistes i músics. El seu avi era d’origen serbi i la seva mare d’origen iranià. Utilitza el seu nom d’artista Pravi com a referència a la paraula sèrbia prava, que vol dir ‘autèntica’.

Va rebre un contracte el 2014 i va treure la seva primera cançó Pas grandir el 2017. Dos anys més tard, va escriure la cançó francesa pel Festival de la Cançó d’Eurovisió Júnior 2019, Bim bam toi, amb la qual Carla Lazzari va acabar en cinquè lloc. El 2020, va escriure la cançó francesa J’imagine per al Festival de la Cançó d’Eurovisió Júnior 2020, amb la qual Valentina Tronel va guanyar el Festival.

El 2021, Pravi va participar en la preselecció francesa per al Festival de la Cançó d’Eurovisió 2021. Va guanyar amb la cançó Voilà i representarà França el 22 de maig a la ciutat neerlandesa de Rotterdam.

Lletra en francès de la cançó Voilà (Barbara Pravi)

Écoutez moi
Moi la chanteuse à demi
Parlez de moi
À vos amours, à vos amis
Parler leur de cette fille aux yeux noirs et de son rêve fou
Moi c’que j’veux c’est écrire des histoires qui arrivent jusqu’à vous
C’est tout
Voilà, voilà, voilà, voilà qui je suis
Me voilà même si mise à nue j’ai peur, oui
Me voilà dans le bruit et dans le silence
Regardez moi, ou du moins ce qu’il en reste
Regardez moi, avant que je me déteste
Quoi vous dire, que les lèvres d’une autre ne vous diront pas
C’est peu de chose mais moi tout ce que j’ai je le dépose là, voilà
Voilà, voilà, voilà, voilà qui je suis
Me voilà même si mise à nue c’est fini
C’est ma gueule c’est mon cri, me voilà tant pis
Voilà, voilà, voilà, voilà juste ici
Moi mon rêve mon envie, comme j’en crève comme j’en…

Read Full Post »

Månekin, grup italià de Roma guanyador d’Eurovisió 2021

🥇AUGURI cara #Italia 🇮🇹 Vince Eurovision Song Contest 2021con Zitti E Buoni Måneskin ‼️són un grup de rock italià format a Roma el 2016 i format per Damian David (veu), Victoria De Angelis (baix), Thomas Ray (guitarra) i Ethan Torchio (bateria).

Van aconseguir notorietat el 2017 després de la participació en l’ onzena edició de X Factor , gràcies a la qual, tot i situar-se en segon lloc, van signar un contracte amb el segell discogràfic Sony Music , llançant l’EP Chosen el mateix any.

https://www.rtve.es/m/alacarta/videos/eurovision/final-eurovision-2021-italia/5912877/

El 2021 van guanyar la 71a edició del Festival de Sanremo amb la cançó Zitti e buona , amb la qual van representar Itàlia guanyant el Festival d’Eurovisió 2021 , convertint-se en els tercers guanyadors italians de la història del cant després de Gigliola Cinquetti el 1964 i Toto Cutugno el 1990 i, com havia succeït en ambdós casos al Cinquetti el 1964, el segon que va arribar al Festival de Sanremo – Eurovision Song Contest el mateix any i la primera participació en els dos concursos de cant.

Read Full Post »

El concert en directe de Petter Udland Johansen amb la col·laboració de la seva parella Arianna Savall, omple l’auditori d’El Musical de Bellaterra

Arianna Savall i Petter Udland Johansen |BRLLATERRA.CAT

Després de la pandèmia declarada l’11 de marc de 2020,  sembla que les activitats culturals en directe de Bellaterra tornen de mica en mica a la normalitat. La tornada de la música en viu amb el concert de Petter Udland Johansen organitzat per El Musical de Bellaterra, es va convertir en una autèntica experiència sensorial, n’és una bona mostra l’èxit d’assistència de veïnat al petit auditori del Conservatori Professional de Música del carrer Ramon Llull de Bellaterra, que comparteix la mateixa fusta i teixit del de Barcelona, on l’OBC té la seu.

Auditori El Musical amb totes les mides sanitàries|BELLATERRA.CAT

La presentació del CD The Road Not Taken de Petter Udland Johansen ha estat ahir divendres una fita emocionant en l’etapa actual, però també ha esdevéngut tot un repte. Al cap i a la fi, es un punt de trobada cultural de persones i, per descomptat, es va celebrar amb totes les mesures de seguretat sanitàries que la COVID-19 comporta. A mesura que el concert avançava, l’entrega i emoció dels assistents es va omplir de vitamines musicals per la”ànima, i es va agraïr amb forts aplaudiments, sota les mascaretes i ulleres entelades.

Acompanyat per la seva companya de vida i música, la bellaterrenca Arianna Savall, nascuda a Basel (Suïssa), el cantant i compositor noruec Petter Udland Johansen (també conegut pel seu conjunt Hirundo Maris, va presentar ahir a El Musical de Bellaterra el seu àlbum en solitari amb composicions romàntiques pròpies: unes cançons interpretades en anglès i noruec que Petter va endolcir amb la seva veu i les notes del piano, tot i que domina altres instruments com el violí i la mandolina.

Jordi Savall amb la família Santiago Vila-Puig|BELLATERRA.CAT

Les íntimes composicions de Petter recorden els paisatges naturals de la seva ciutat natal Oslo, i els ambients colorits de cases de fusta amb terres plenes de catifes cruixents de neu, i mirades profundes cap els fiords i el cel de Noruega. Les seves melodies estàn inspirades en Edgar Allan Poe i la recerca d’El Dorado, i que ens portava a recordar per moments, la Noruega del gran compositor Edvard Hagerup Grieg,  amb unes influències clàssiques que uneixen l’amor i la Joie de vivre

Aplaudiments familiars al final del concert de Petter Udland Johansen| BELLATERRA.CAT

Arianna i Petter es van conèixer l’any 1995 a La Seu d’Urgell i després van viure a Basel, on es van especialitzar en música antiga. Des del 1998 estàn junts com a parella i comparteixen el que els uneix, entre la confluències  del nord, centre i el sud d”Europa, i sempre que els seus concerts ho permeten, gaudeixen de la seva llar a Bellaterra.

Read Full Post »

Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera catòlica macedònia d’origen albanès. Nascuda a Skopje (Macedònia del Nord), el 26 d’agost de 1910 — Calcuta (Índia), el 5 de setembre de 1997

Filla d’uns botiguers albanesos, entrà (1928) a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham (Irlanda). Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un col·legi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta. Fundà la congregació de les missioneres de la caritat (1950) i obrí el Nirmal Hriday (‘Cor pur’), llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers. L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800 centres d’acolliment (hospitals i asils, especialment) i unes 70 escoles. La majoria d’aquestes institucions estan localitzades a l’Índia, però també n’hi ha a molts altres països, àdhuc del món desenvolupat (el 1982 fou oberta una casa a Sabadell).

La seva figura, determinades preses de posició en relació a certs temes com ara la contracepció, així com les condicions i l’orientació de les institucions creades per ella foren objecte de crítiques per part de sectors diversos.

Rebé el premi internacional de la pau Joan XXIII (1971), el premi Kennedy (1973) i el Nobel de la pau (1979). Fou beatificada l’any 2003 pel Papa Joan Pau II i el 4 de setembre de 2016 el papa Francesc la canonitzà. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. No obstant això, va enfrontar també una sèrie de crítiques, com les objeccions de Christopher Hitchens, Michael Parenti, Aroup Chatterjee i el Consell Mundial Hindú. El 2010, al centenari del seu naixement, va ser homenatjada al voltant del món i el seu treball fou reconegut per la presidenta índia Pratibha Patil.

Font: Enciclopèdia Catalana, Wikipèdia

Read Full Post »

El cantant i compositor Petter Udland Johansen (també conegut pel seu conjunt Hirundo Maris juntament amb Arianna Savall) llança el seu àlbum debut en solitari amb composicions pròpies: cançons de piano entre música popular, improvisació i influències clàssiques, que uneixen els seus múltiples interessos i influències com a músic.

Sent noruec, va viatjar i va viure a molts països europeus, va experimentar i interpretar diversos estils musicals, des de la música pop i folk fins a la música antiga i medieval.

Aquest àlbum molt personal és una expressió acolorida, emotiva i profundament honesta d’una ànima musical distintiva que recorre els molts camins de la vida.

crèdits

llançat el 13 de novembre de 2020

Petter Udland Johansen – veu, piano
Jonas Niederstadt – productor d’enregistrament

Font: El Musical de Bellaterra, http://www.bandcamp.com

Read Full Post »

És possible que una part del nostre veïnat desconegui la figura de Frederic Roda Pérez i el seu compromís social i cultural amb Bellaterra”.

D’esquerra a dreta: Joaquim Cassolà, Amadeu Cusidó, Fèlix Estrada, Frederic Roda i Josep M Garcia Planas. Membres de la Unió de Veïns i propietaris de Bellaterra. Dècada dels anys 60|CEDIDA

Des de Bellaterra.Cat hem manifestat reiteradament l’abandó del nostre entorn, però no ens hem manifestat, creiem, el suficient per denunciar també l’oblit de molts dels nostres veïns i veïnes desapareguts que tant van fer per Bellaterra.

La figura de Frederic Roda es recorda i es reivindica en el món del teatre amb el premi de textos dramàtics que convoca l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) http://www.adb.cat i la Diputació de Barcelona (DIBA). Un premi amb una trajectòria de 6 anys i que a poc a poc es va consolidant com a un referent per als dramaturgs en llengua catalana.

Frederic Roda és un bellaterrenc de tota la vida. Va venir a estiuejar a la dècada dels anys 30, aquí va conèixer M Rosa Fàbregas amb qui es va casar i va tenir 10 fills. Eren altres temps. Si teniu curiositat per tot el que aquest veí va fer a Bellaterra només us cal consultar el Llibre de Bellaterra que el seu fill Ignasi Roda va escriure amb motiu del 75è aniversari del naixement de Bellaterra. La seva activitat va ser frenètica, tant pel que fa al teatre, promovent des dels anys 40 representacions, festivals i autosacramentans a les escalinates de l’església, fins a la fundació de la Companyia La Inestable, entitat que encara ens segueix oferint cada any teatre a Bellaterra. També des de la antiga Unió de Propietaris, avui dia UVB com des del club Bellaterra, passant per la creació de l’entitat Amics de Bellaterra, o l’impuls de la segona etapa de l’Esquirol de Bellaterra o l’assessorament de l’empresa Fomento Barcelonés de Inversiones, i que ell anomenava amb sorna el nostre FBI. Es pot dir que Frederic Roda va ser el gran promotor cultural i social de Bellaterra.

Read Full Post »

Frédéric Roda|Òmnium Cultural

L’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i la Diputació de Barcelona han convocat el Premi Frederic Roda de teatre 2021 amb la finalitat de seleccionar un text escrit en català i donar suport als dramaturgs i la seva obra.

Termini de presentació de sol·licituds fins el 15 de juliol de 2021.

Tramitació de les sol·licituds

Les sol·licituds, amb la documentació exigida a la convocatòria, s’hauran de presentar a través del formulari de sol·licitud on line.

Apunt informatiu

Els interessats que tinguin dificultats per realitzar la presentació de la sol·licitud en línia i de la documentació requerida en aquesta convocatòria podran, abans de finalitzar el termini de presentació, dirigir-se al Registre General de la Diputació de Barcelona (Rambla Catalunya 126, Barcelona), on rebran assistència per part dels funcionaris adscrits a la Unitat de Registre-Oficina d’Assistència en matèria de registres per realitzar aquest tràmit, de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00 hores. Prèviament caldrà consultar al web els horaris i condicions per a la presència física al Registre: https://www.diba.cat/web/registre.

Important

En aquest darrer supòsit, l’interessat haurà d’anunciar a la Gerència de Serveis de Cultura mitjançant correu electrònic adreçat a oda.pfredericroda@diba.cat, la tramesa efectuada abans de la finalització del termini establert de la convocatòria.

El Premi Frederic Roda

Creat l’any 2014 per l’ADB, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i el suport d’Òmnium Cultural, el premi ret homenatge a la memòria de qui fou una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana en les seves diverses facetes de cofundador de l’ADB, sotsdirector de l’Institut del Teatre, director, pedagog, dinamitzador cultural i crític teatral.

Els guardonats de la primera època del premi van ser Lluïsa Cunillé per “Boira”, l’any 2014, i David Plana per “Els encantats” i Josep Maria Miró per “La travessia”, l’any 2015.

L’any 2018 es renova el certamen des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, fent partícip el món local i els espais escènics municipals.

El premi de l’edició 2018 va ser per a l’obra “Lamarr: natura morta”, de Carles Batlle, que es va representar entre novembre i desembre de 2020 al TNC, dirigida per Sergi Belbel. 

El premi de l’any 2019 va ser per a “Rita” de Marta Buchaca, que es va estrenar a la Sala Beckett l’octubre de 2019, dirigida per l’autora i interpretada per David Bagés i Anna Moliner.

L’any 2020 el primer Premi Frederic Roda va ser per a “Negatius” de Sílvia Navarro Perramon. En aquella edició, excepcionalment amb la finalitat de donar suport al sector cultural afectat pel context generat per la Covid-19 s’atorga un segon premi extraordinari que va ser per a “Quan els llops udolen” de José Ignacio Garzón. 

Font: D’una, Ignasi Roda

Read Full Post »

A la Llibreria Paper’s de Bellaterra podeu encarregar la versió catalana i castellana|BELLATERRA.CAT

Sinopsis de SIRA


La segona gran guerra s’ha acabat i el món comença una tortuosa reconstrucció. La Sira deixa enrere les seves funcions com a col·laboradora dels serveis secrets britànics i ara afronta el futur amb moltes ganes de serenitat. Però no ho aconseguirà. El destí li té preparada una tràgica sorpresa que l’obligarà a reinventar-se, prendre sola les regnes de la seva vida i lluitar amb força per encaminar el seu futur.

Entre compromisos, intrigues i esdeveniments històrics que marcaran una època, Jerusalem, Londres, Madrid i Tànger seran els escenaris pels quals transiti. Allà s’enfrontarà amb drames i retrobaments, encàrrecs arriscats, sentiments profunds i l’experiència de la maternitat.

La Sira Bonnard –abans Sira Quiroga, abans Arish Agoriuq– ja no és la innocent costurera que ens va enlluernar entre patrons i missatges clandestins, però el seu atractiu segueix intacte.

Torna la Sira, carismàtica i inoblidable.

Read Full Post »

Espardenyes d’una parella a Bellaterra|BELLATERRA.CAT

L’espardenya és una peça de calcer lleugera de fibres naturals (com el cotó, pells d’animal, vímet o lona) amb una sola de cànem, fibra d’espart (origen del seu nom), fique, jute o caranday, tradicional a moltes regions càlides del món. Tenen una impermeabilitat a l’aigua deficient, però tenen una bona permeabilitat a l’aire que afavoreix la transpiració dels peus i absorbeix la suor. A Catalunya, les Illes Balears, l’Aragó i el País Valencià, així com a les comarques murcianes frontereres amb aquest, com la Vall de Ricote i l’Horta de Múrcia, ha agafat caire de calçat nacional.

Aquestes sandàlies són molt populars a banda i banda dels Pirineus, des de Catalunya fins al País Basc (anomenades espartina), on han suplantat l’avarca tradicional. Ha estat el calçat tradicional tant masculí com femení de la gent de pagès (sobretot a zones poc humides), i també de les classes populars urbanes. També es fan servir per a ballar sardanes i jotes, els trabucaires i el ball de bastons com a complement folklòric, entre altres manifestacions de la cultura popular catalana. A més, les espardenyes, com les avarques menorquines, són avui les sabates més populars per als catalans. En algunes contrades la paraula «espardenya» es fa servir per referir-se a qualsevol calçat en general.

A Catalunya, el cànem fa temps que es cultiva per fer cordes, teixits i espardenyes. Als Pirineus, a causa del clima (humitat, pluja i neu), les espardenyes no eren tan pràctiques com les sabates de cuir (sabates i avarques) o de fusta (esclops), sinó que es produïen per a ser venudes a la ciutat. És per aquesta raó que es fan especialment als contraforts pirinencs del sud de Catalunya per vendre-les al sud i a l’Alt Vallespir al nord, per vendre-les a França (espadrille). Es realitzen especialment a Tortellà, Sant Llorenç de Cerdans i la Farga d’Avall (Pirineus Orientals).

Les espardenyes també s’utilitzen tradicionalment a la Xina i a l’Amèrica Llatina.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »