Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’


Mariàngela Vilallonga Vives, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Mireia Ingla, alcaldesa de Sant Cugat|BELLATERRA. CAT

Bellaterra. Cat ha assistit aquest vespre, a la Nit de poesia/Amants i estalvis al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, amb motiu del 19è Festival Nacional de Poesia, amb la presència de Mireia Ingla, l’alcaldesa de Sant Cugat i Mariàngela Vilallonga Vives, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Final de programació amb els participants a la Nit de poesia/Amants i estalvis al Teatre-Auditori de Sant Cugat/VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

A la Nit de Poesia d’enguany, de bracet amb poetes reconeguts que diran els seus versos mirant-nos als ulls i no al faristol, coneixerem persones anònimes o no tant que sense haver publicat cap llibre ni ofert cap recital han salvat la vida gràcies a la poesia. Perquè més enllà de la pagesia verbal, d’esporgar el pensament, de voler dir el que costa de dir o allò que no sabem que volem dir, la poesia pot prestar a la vida el miratge d’un sentit que la vida, per si sola, no té. Superat qualsevol escrúpol canònic, intel·lectual o estètic, agafada amb generositat, haurem de convenir que la poesia pot salvar una vida. Encara que no l’ompli, que deia aquell.

Escrit i dirigit per Jordi Lara Amb Nina da Lua, Lildami, Juan Pérez Cobo, Laia Martínez i López, Jaume Coll Mariné, Isabel Gorina, Carles Dachs, Qel Xiberta i Valentí Maymó

Música en directe La Cobla Mediterrània, Roger Santiago (trompeta solista) i Trio Qel Xiberta, Carlos López, Marc Vila, Joan Rectoret Arranjaments musicals Carlos López, Jordi Lara i Josep Maria Serracant Obres musicals “De nit, al pont de Sant Agustí” de Francesc Cassú – “El carrilet”, de Ricard Viladesau – “Agua morna”, de Qel Xiberta – “Cavalleresca”, de Joaquim Serra – “T’he vist un altre cop” de Qel Xiberta

Read Full Post »

Read Full Post »

LLUÍS TORRES

Bellaterra. Cat hem tingut el plaer d’asistir ahir al vespre, a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona per veure “Les mans d’Alícia”-Life Victoria, un emocionant documental sobre Alícia de Larrocha (Barcelona, 1923/2009), la pianista catalana universal.

VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Alícia Torra de Larrocha, a l’esquerra|BELLATERRA. CAT

La projecció de documental “Les mans d’Alicia” sobre Alicia de Larrocha dirigit per Yolanda Olmos i Verónica Font es basa en el gran arxiu personal de la familia, que des de 2011 estàn penjant a la web http://www.aliciadelarrocha.com

El documental és una història de passió per la música i un viatge per descobrir la que va ser una de les millors pianistes del segle XX, la barcelonina Alícia de Larrocha.

“Les mans d’Alícia” (2017) és el retrat humà i artístic d’Alícia de Larrocha (1923- 2009), d’una vida dedicada a l’estudi i al perfeccionament musical amb el reconeixement de multitud de premis.

Personatges de renom internacional com Itzhak Perlman Joaquín Achúcarro, André Previn, Maria Joao Pires o Martha Argerich comenten, en aquest documental, la seva tècnica, la seva passió i els motius pels quals va ser considerada una de les millors pianistes del segle XX.

Al final de la projecció, Alicia Torra de Larrocha, filla de la gran pianista, ens ha parlat en petit comitè sobre detalls artistics i familiars, tot recordant que l’any 2023 es compliran els 100 anys del naixement de la seva mare Alicia de Larrocha, que també coincideix amb el de Victòria dels Àngels, moment per preparar homenatges i activitats culturals.

Read Full Post »

Giorgio Bassani va néixer a Bolonya el 4 de març de 1916. És tanmateix la ciutat de Ferrara, on va passar infantesa i joventut, el lloc on està lligada la seva existència i bona part de la seva obra literària. El 1939, es llicencia a la Facultat de Lletres de Bolonya. D’origen jueu, Bassani fou víctima de les lleis racials de 1938; en efecte, el seu primer llibre, Una città di pianura (1940), aparegué sota el pseudònim de Giacomo Marchi. Militant antifeixista, seria empresonat el 1943.

La novel·la El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Al final de la Segona Guerra mundial, Bassani es desplaçà a Roma i s’hi inicià com a guionista de cinema i també com a actor. S’apunta, en aquesta època, al Partit Socialista Italià; el 1962 és elegit regidor per aquest partit, en què resta fins al 1966, data en la qual s’adhereix al Partit Republicà Italià. És també a partir d’aquesta època que la seva producció literària serà més important, en els anys 1950 i 1960. Algunes de les seves obres van rebre premis literaris i van ser adaptades al cinema. L’obra narrativa, que li donà popularitat, va ser reunida a La novel·la de Ferrara (Il Romanzo di Ferrara). Giorgio Bassani va ser també professor d’història a l’Acadèmia nacional d’art dramàtic, periodista i vicepresident de la RAI (1964-1966)

EL JARDI DELS FINZI-CONTINI

Obra

Giorgio Bassani fou un escriptor que tingué una cura meticulosa de la seva obra; així, una tasca de revisió, reescriptura i ordenació se succeeí al llarg de la dilatada carrera de l’autor. La forma final de tota la seva producció la dóna, avui, el volum d’Opere de la col·lecció de referència “I Meridiani”, de Mondadori (1998). Donem, a continuació, dividits per gèneres, els títols principals que Bassani publicà ordenats en dos aparats: sota el número 1, es llisten els títols que Bassani anà donant a la impremta; sota el número 2, s’indica el volum final que Bassani donà de la seva obra, fruit d’una profunda revisió (cas de bona part de la narrativa), d’una reestructuració significativa, etc. Algunes notes a certs títols informen de les reescriptures més profundes.

Llibres de narrativa.

Città di pianura (sota el pseudònim Giacomo Marchi) (Ciutat de planura, 1940).
Cinque storie ferraresi (Cinc històries ferrareses, 1956). Premi Strega.
Gli occhiali d’oro (Les ulleres d’or, 1958). Dut al cinema el 1987 per Giuliano Montaldo.
Una notte del ’43 (Una nit del ’43, 1960). Aparegut abans dins Cinque storie ferraresi. Dut al cinema per Florestano Vancini com a La lunga notte del ’43.
Le storie ferraresi (Les històries ferrareses, 1960). Versió acrescuda de Cinque storie feraresi.
Il giardino dei Finzi-Contini (El jardí dels Finzi-Contini, 1962). Premi Viareggio. L’obra més traduïda de Bassani, duta al cinema el 1971 per Vittorio De Sica.
Dietro la porta (Darrere la porta, 1964).
L’airone (L’agró, 1968). Premi Campiello.
L’odore del fieno (L’olor del fenc, 1972).
Dentro le mura (Dins la muralla, 1973). Reescriptura de les històries ferrareses.
Volum La novel·la de Ferrara.
Il romanzo di Ferrara (1974; versió definitiva, 1980). Conté: llibre primer, Dentro le mura; llibre segon, Gli occhiali d’oro; llibre tercer, Il giardino dei Finzi-Contini; llibre quart, Dietro la porta; llibre cinquè, L’airone; llibre sisè, L’odore del fieno.

Poesia

Llibres de poesia.
Storie dei poveri amanti e altri versi (Històries dels pobres amants i altres versos, 1945).
Te lucis ante (1947).
L’altra libertà (L’altra llibertat, 1952).
Epitaffio (Epitafi, 1974).
In gran segreto (Amb gran secret, 1978).
Recull final de l’obra poètica.
In rima e senza (Amb rima i sense, 1982). Premi Bagutta.

Assaig

Primer aplec d’assaig i crítica.
Le parole preparate (Paraules preparades, 1966).
Recull final de l’obra assagística i crítica.
Di là dal cuore (Enllà del cor, 1984).

Read Full Post »

Bellaterra gaudeix de la cultura popular de Catalunya: Visitem la seu dels Castellers Xicots de Vilafranca

[Video] BELLATERRA. CAT

Quan participaran colles de Castellers a la Festa Major de Bellaterra? Fem cultura popular!!

La Colla de Castellers Xicots de Vilafranca és una colla castellera de Vilafranca del Penedès fundada l’any 1982. Actualment formen part de la Colla més de dos-cents cinquanta castellers i castelleres, de totes les edats, sense cap mena de distinció social, política, cultural o religiosa. A tots els uneix la mateixa afició d’aixecar castells, el treball en equip i l’esperit de superació constant davant el gran nombre de reptes que la colla té per endavant

Read Full Post »

Dibuix original de Toni Marco Soriano

Mi padre, con 57 años, parado y expulsado del tejido laboral, hace estos dibujos cuando se aburre, todos hechos a mano, no hay dos iguales. Dice que no los vende porque no valen un duro, pero yo estoy orgulloso de él. Mi padre, con 57 años, parado y expulsado del tejido laboral, hace estos dibujos cuando se aburre, todos hechos a mano, no hay dos iguales. Dice que no los vende porque no valen un duro, pero yo estoy orgulloso de él.

Y me parecen una puñetera genialidad. https://t.co/gi4NJkDlPb

instagram.com/amarcosoriano/

Read Full Post »

El jardí dels Finzi-Contini de Giorgio Bassani (Bolonya, 4 de març de 1916 / Roma, 13 d’abril de 2000)

Argument

La novel·la comença amb un pròleg breu el 1957 en el qual el narrador, un jueu italià, descriu una visita al cementiri estrusc de Cerveteri, que li fa recordar el mausoleu familiar Finzi-Contini a Ferrara, buit amb dues excepcions: un nen jove, Guido, que moria de malaltia abans que naixés el narrador; i Alberto, el fill del Finzi-Continis i amic del narrador, que moria e càncer abans de la deportació massiva que enviava la resta de la família a un camp de concentració a Alemanya. En aquest punt, el narrador revela que cap del Finzi-Continis va sobreviure.

La primera part del llibre cobreix les experiències d’infantesa del narrador, descrivint els diversos cercles socials de la població jueva local i el misteri al voltant dels nens Finzi-Contini, Alberto i Micòl, que van ser escolaritzats separadament dels altres nens jueus i que només apareixien a l’escola principal per als exàmens anuals. El narrador va suspendre la seva prova de matemàtiques en aquell any particular, la primera vegada que va suspendre qualsevol dels exàmens anuals exigits per a la promoció, i marxa amb la seva bicicleta lluny de la reacció del seu pare. Va a parar a les parets de la mansió del Finzi-Continis, on té una conversa amb Micòl, la filla del Finzi-Continis. El narrador és convidat per Micòl a entrar al jardí. Es disculpa per la seguretat de la seva bicicleta. Ella li mostra un amagatall segur, però mentre amaga la seva bicicleta bada contempant Micòl – i perd la possibilitat de veure el jardí fins a uns anys després.

Les altres dues parts del llibre cobreixen els anys en què els nens acaben se sortir de la universitat. Les lleis racials han restringit la seva possibilitat de freqüentar els cristians ferraresos, i també el narrador. Alberto, Micòl, i uns quants adolescents jueus formen un club de tennis informal, jugant unes quantes vegades a la setmana al jardí dels Finzi-Continis Durant aquestes visites, el narrador i Micòl comencen una relació, però l’actitud de Micòl cap al narrador varia i la relació lentament va morint.

La secció final del llibre cobreix el lent pansiment de la implicació del narrador en el club de tennis, els seus intents vans de reprendre la relació amb Micòl, i la seva final marxa de Ferrara.

Read Full Post »

« Newer Posts