Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Cultura’

“No devoraràs aquest llibre: aquest llibre et devorarà a tu”

Sinopsi La sustancia del mal de Luca d’Andrea

El 1985, durant una terrible tempesta, tres joves són brutalment assassinats en el Bletterbach, un enorme canó tirolès els fòssils expliquen la història de l’món. Trenta anys més tard, el documentalista nord-americà Jeremiah Salinger s’instal·la a la petita localitat alpina amb la seva dona i la seva filla petita i, a mesura que va coneixent als habitants de la comunitat, s’obsessiona amb aquest cas mai resolt. Ningú al seu voltant desitja remoure el passat, com si aquell sagnant esdeveniment portés amb si una maledicció, i tots semblen amagar secrets inconfessables.

Ressenyes:

«El llibre us il·luminarà salvatgement i entendreu per què s’ha traduït a més de 30 idiomes. Doncs, com deia més o menys Pierre Lemaitre, en literatura, el crim és tan poderós com l’amor. I (aquí) hi ha molt de tots dos. […] La identitat de l’assassí o assassins no se’ns revelarà fins a l’última pàgina. Per entre mig gaudirem de múltiples indicis, línies de sondeig que són un mal pas, girs inesperats i escenes de magnífica tendresa en oposició a altres de gran tensió i discreta elegància narrativa. »
Ramon Ventura, El Periódico de Catalunya

Read Full Post »

Sònia i Victor de la Llibreria Paper’s de Bellaterra us recomanen pasar un bon estiu regellin “Un verano en el viñedo” de Barbara Delinsky

Un verano en el viñedo de Barbara Delinsky a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

UN VERANO EN EL VIÑEDO

Natalie Seebring és una dona exquisida, de bona posició social, propietària d’unes vinyes i un pròsper celler. Quan, als pocs mesos de quedar vídua, anuncia el seu casament amb un capatàs, pateix la incomprensió dels seus fills, pel que decideix escribrir les seves memòries. Per ajudar-la, contracta a Olivia Jones, una somiadora, restauradora de fotografies antigues, que viu sola amb la seva filla Tess. Encara que l’idíl·lic entorn oculta secrets i tensions, la vida de les dues dones dóna origen a una història plena de força en què s’obre per Olivia l’esperança d’un nou amor.

Read Full Post »

“Bon inici d’estiu per regellir i gaudir en profunditat de la gran novel·la europea La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, apassionant i ambiciosa com cap altre”

La Plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda|BELLATERRA.CAT

Poques vegades s’ha escrit en la nostra llengua catalana amb una poeticitat tan senzilla i amb una ironia tan dramàtica. Natàlia, la protagonista, ens explica la seua vida marcada per l’opressió i la necessitat d’alliberar-se’n.

Una història individual que es transforma en imatge d’una època agitada. Potser per això, i pel seu abundant simbolisme, és una de les novel·les més importants de la literatura europea del segle XX.

Carrer Mercè Rodoreda de Bellaterra (Vallès Occidental) ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La mare de Frankenstein és una novel·la contemporània contextualitzada en la postguerra espanyola. Està escrita per Almudena Grandes i va ser publicada l’any 2020, conformant la sèrie “Episodis d’una Guerra Interminable”.

La Madre de Frankenstein a un jardí de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Es tracta de la cinquena entrega d’aquesta sèrie sobre la Guerra Civil i el Franquisme, inspirada en els Episodis Nacionals de Benito Pérez Galdos. La narració descriu una de les pitjors dècades de segle XX – els 50- i la situació de la psiquiatria a Espanya en aquesta època, amb eix central en l’última etapa de la vida d’Aurora Rodríguez Carballeira, ingressada al manicomi de Ciempozuelos. Aurora Rodríguez Carballeira va ser coneguda en els anys 30 per haver assassinat la seva filla prodigi Hildegart Rodríguez Carballeira, quan va percebre que perdia el control sobre ella i es va sentir fracassar en l’educació de la jove com a “model de dona de el futur”.

Read Full Post »

Jia Tolentino, que va participar recentment al festival Primera Persona, elogia la prosa de Rodoreda

“Em va costar dir que no si algú em va demanar que fes alguna cosa”, diu Natalia, la narradora, en el paràgraf inicial de “La plaça del Diamant”, la novel·la de Mercè Rodoreda, de 1962 sobre la Guerra Civil espanyola, un llibre que se sent tan fresc i pur i inquietant com un vent que bufa la porta principal oberta i batent la seva casa. Natalia està cansada de vendre rebosteria durant tot el dia, però la seva amiga Julieta ha aparegut a la fleca i la va convèncer per anar a una festa a la plaça del poble. “Estava vestida de blanc, el vestit i les bata de pell, les meves sabates com dues gotes de llet, les meves arracades d’esmalt blanc, tres polseres de cervell que coincideixen amb les arracades, i un moneder blanc Julieta va dir que estava fet de vinil amb una forma en forma de marisc d’or Allà, a la plaça del Diamant, Natalia coneix Quimet, una jove amb els ulls com un mico, que la crida Colometa (“colom petit”) i li diu que ella serà la seva dona abans de final d’any. El sobrenom és apte: Natalia és indefensa, digna, tràgica, i també ho és la previsió de Quimet: aviat, es casen amb dos fills petits. A mesura que el món de la Natàlia s’acosta al seu apartament i la seva nova feina netejant la casa d’una família rica, el món obviament comença a canviar. Ja no hi ha llet, no hi ha més gas; el conflicte esclata als carrers i Quimet s’uneix a l’Exèrcit Republicà del Poble. Natalia es queda sola a Barcelona, amb els seus fills famolencs i el ramat d’ocells mig salvatge que Quimet intentava criar al terrat. Rodoreda, que va assistir a l’escola només tres anys i es va casar amb el germà de la seva mare quan tenia vint anys, va començar a publicar ficció als anys vuitanta, amb motiu del conflicte que representa en aquesta novel·la: sempre va escriure en català, una llengua. que va ser prohibida quan Franco va arribar al poder, el 1939. Va escriure “El temps dels coloms” a l’exili, a Suïssa, i lentament ha guanyat el reconeixement tant com a obra canònica de la literatura catalana: Rodoreda sovint es diu el català més influent. escriptor del segle passat, així com una novel·la vital i vital sobre la guerra. La bellesa autoconscient i el dolor fantasmagòric de la seva obra se sumen a una mena de plaer agut i transportador. Vaig ser transfixit quan el vaig llegir per primera vegada, fa poc. Em sentia com a Natàlia: ingènua, permeable i viva.

Mercè Rodoreda a la Plaça del Diamant de Barcelona|CEDIDA

La plaça del Diamant és una de les novel·les catalanes més reconegudes arreu del món. Publicada el 1962, a més de la repercussió entre els lectors del país s’ha anat traduint amb regularitat i ja es pot llegir en gairebé una quarantena de llengües. Aquesta setmana, la prestigiosa revista The New Yorker ha demanat als seus redactors que recomanin una lectura per a aquest estiu, i entre llibres d’actualitat com els de Nicholson Baker i Ashleig Bryant Phillips i clàssics com Guerra i pau, de Lev Tolstoi, i Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, hi ha La plaça del Diamant, recomanada per Jia Tolentino, autora de Falso espejo (Temas de Hoy, 2020), que fa unes setmanes va participar al festival Primera Persona Indoors, organitzat pel CCCB.

Read Full Post »

Austria obre una línia de 90 M d’euros per ajudar artistes Frelance

Portada de la bellaterrenca Arianna Savall al CD Bella Terra |ALIA VOX

La nova Secretària d’Estat d’Afers Culturals de l’executiu austríac, Andrea Mayer, ha informat de la posada en marxa d’un fons de fins a 90 milions d’euros per a artistes autònoms que estiguin registrats en el sistema de la Seguretat Social.

Els sol·licitants tenen dret a percebre un ingrés de fins a 1.000 euros a l’mes durant un màxim de sis mesos. S’estima que aproximadament 15.000 persones podrien acollir-se a aquesta línia d’ajuts.

Read Full Post »

El covid-19 ha trasbalsat les nostres vides, ens ha portat malaltia i mort, ens ha confinat a casa, ha paralitzat l’economia.


Bellaterra amb La Marató de TV3 a la Sala Gran de l’EMD|ARXIU BELLATERRA.CAT

El món cultural, tan ampli i divers, tan afeblit des de fa anys, ha patit de ple la sotragada. De cop, la cultura en viu -arts escèniques, concerts, recitals, presentacions, visites a museus, ús de biblioteques…- s’ha esfumat. Tot tancat: teatres, museus, llibreries i centres culturals. Els esforços per donar sortida digital a les creacions d’actors, músics, escriptors, ballarins i tota mena de creadors han estat notables, però la presencialitat, la màgia del directe, no sempre es pot substituir. I en tot cas la dimensió professional i comercial ha rebut una forta sotragada, amb l’enfonsament del consum i dels ingressos. Si ja veníem d’un sector en crisi, amb molta precarietat i inestabilitat laboral, i amb un insuficient suport públic en comparació amb els països del nostre entorn, la situació encara s’ha agreujat més. El daltabaix és preocupant. Aquest divendres mateix, per intentar pal·liar la duresa general, les conselleries de Cultura i Afers Socials anunciaven una línia d’ajuts de 5 milions d’euros per als treballadors culturals. Però, a banda de parar el cop, el que cal veure és com surt el sector d’aquesta tempesta perfecta en què plou sobre mullat.

Àmbit per àmbit, les problemàtiques varien, i també ho hauran de fer les solucions. En tot cas, si durant les setmanes més dures del confinament l’horitzó pintava negre, ara que s’està desaccelerant el desconfinament comença a produir-se un petit despertar. Hi ha moviment. Caldrà veure, però, com reacciona el públic. Perquè les butxaques dels consumidors estan més buides i la por al virus pot fer que a molta gent li costi tornar al teatre, als concerts, al cine, a l’òpera… Si l’alternativa digital que ha funcionat aquests dies esdevé refugi permanent, alguna cosa essencial haurem perdut. La digitalització en molts casos ha vingut per quedar-se, però els espectacles en viu no es poden perdre. Des de l’ARA, compromesos amb la creació, volem ajudar a tornar a encomanar el virus de la cultura. Per això des d’avui, a partir del dossier periodístic on presentem els reptes per als creadors i les institucions a curt, mitjà i llarg termini, donem el tret de sortida a la campanya ARA amb la cultura. Una vegada més ens posem al costat del talent cultural perquè una vida sense ficció, sense el poder de la imaginació, sense el gaudi estètic, sense històries i memòria, sense innovació, sense lletres i imatges, no val gaire la pena. Ara que l’hem trobat a faltar, hem de fer que la cultura formi plenament part de la nostra realitat: a casa, a l’escola, als mitjans de comunicació. Arreu. Que la política assumeixi aquesta necessitat com un pilar social. Per nosaltres no quedarà.

Read Full Post »

“La història de l’ascens de Modesta, de pobre camperola a l’aristocràcia europea, recorre el segle XX”

Hi havia una vegada una nena que va néixer l’1 de gener de 1900 a una casa pobra i en una terra encara més pobre. Es deia Modesta i era siciliana, però des del principi el seu cos i la seva ment van reclamar per a ella una vida més enllà dels confins del seu poble i de la seva condició de dona ignorant.

Quan encara era una nena, Modesta va ser enviada a un convent i d’allà al palau d’uns nobles, on el seu enorme talent i la seva intel·ligència maquiavèl·lica li van permetre controlar l’economia de la casa i convertir-se en aristòcrata gràcies a un matrimoni de conveniència, i això sense deixar de seduir homes i dones de tota mena, que serien companys fidels fins als últims dies de la seva vida. Amiga generosa, mare lliurada, amant sensual …

En fi, dona capaç de saltar-se amb enginy les regles de joc del seu temps per gaudir de l’autèntic plaer, Modesta habita les intenses pàgines d’aquesta novel·la i recorre la història europea de segle amb la força que distingeix els grans personatges de la literatura universal.

Read Full Post »

Paolo Giordano nos obliga a coger aire ante la crisis del COVID-19 y reflexionar sobre nuestra responsabilidad colectiva, porque, «en tiempos de contagio, somos un solo organismo, una comunidad».

Un nuevo virus irrumpe en un país lejano, aunque no tan lejano. La Tierra se ha vuelto pequeña. Día tras día, billones de impulsos digitales transportan la información a la velocidad de la luz de un punto a otro del planeta; infinidad de aviones surcan los cielos, borrando fronteras a su paso y trasladando sin pausa a millares de personas; y, a menor velocidad, miles de toneladas de mercancías se mueven en todas direcciones en un incesante intercambio mercantil que nutre la economía global.

Y si los bienes materiales llegan hasta los lugares más recónditos con inusitada fluidez, con mayor celeridad aún se transmiten los elementos intangibles consustanciales al ser humano: la palabra, las ideas, los sentimientos, las emociones. Así pues, ante la amenaza de un virus letal de alcance universal, una miríada de opiniones, conjeturas y teorías de todo tipo -desde aquellas basadas en el rigor de la ciencia hasta las que brotan de la fértil imaginación de iluminados y charlatanes- nos envuelve como un sofocante alud que nos dificulta ver, pensar y decidir con sensatez.

En este contexto tan especial, Paolo Giordano comparte con encomiable honestidad y valentía una serie de reflexiones y emociones que le provoca esta inaudita situación, poniendo de manifiesto otra vez una rara virtud para aunar dos mundos supuestamente irreconciliables: la contundente racionalidad del científico con la vulnerabilidad y las incertezas propias de un escritor sensible y comprometido.

Read Full Post »

“Amb tan sols vint anys, Paolo Giordano s’ha convertit en el fenomen editorial més rellevant dels últims temps a Itàlia”.

La solitud dels nombres primers, primera novel·la d’aquest llicenciat en Física Teòrica, ha estat guardonada amb el Premi Strega 2008 -el més important d’Itàlia- i ha aconseguit un èxit sense precedents per a un autor novell: més d’un milió d’exemplars venuts . Així mateix, ha despertat un gran interès internacional i serà traduïda a vint-i idiomes. ”

“Hi ha entre els nombres primers alguns encara més especials. Són aquells que els matemàtics anomenen primers bessons, ja que entre ells s’interposa sempre un nombre parell. Així, nombres com el 11 i el 13, el 17 i el 19, o el 41 i el 43, romanen propers, però sense arribar a tocar-se mai.

Aquesta veritat matemàtica és la bella metàfora que l’autor ha escollit per narrar la commovedora història d’Alice i Mattia, dos éssers les vides han quedat condicionades per les conseqüències irreversibles de sengles episodis ocorreguts en la seva infantesa. Des de l’adolescència ”

“Fins ben entrada l’edat adulta, i malgrat la forta atracció que indubtablement els uneix, la vida s’erigirà entre ells barreres invisibles que posaran a prova la solidesa de la seva relació.

La subtilesa dels trets psicològics dels personatges, així com la fondària i complexitat d’una història que suscita en els lectors les reaccions més variades, ressalten l’admirable maduresa literària d’aquest jove autor a l’hora de treure el cap, ni més ni menys, a l’essència de la soledat “.

Un llibre perfecte, construït amb la saviesa d’un narrador expert […] Tothom reconeixerà alguna cosa de si mateix en el llibre de Giordano, ja que el veritable protagonista d’aquesta meravellosa història és la soledat. Il Giornale

Giordano narra amb mà ferma i gran maduresa estilística una matèria candent, amb denses ramificacions emocionals. Corriere della Sera

«Res escapa a l’atenció de Giordano, que observa als seus personatges amb la delicadesa ferotge de qui sap que la vida es compon de fragments, tots preciosos”. La República

PAOLO GIORDANO va néixer a Torí, Itàlia en 1982. És llicenciat en Física Teòrica i treballa a la universitat amb una beca de doctorat. “Actualment viu a San Mauro Torinese. El seu pare, Bruno, és ginecòleg, mentre que la seva mare, Iside, és professora d’anglès.

Llicenciat cum laude en Física, combina la recerca en el seu camp amb l’escriptura.

Va aconseguir l’èxit internacional gràcies a la seva opera prima, La solitud dels nombres primers, amb la qual va guanyar el Premi Strega de 2008 i el Premi Campiello Opera Prima. També ha rebut, entre altres premis, el Merck Serono i el Frignano “

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »