Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Societat |
FACTA NON VERBA X BELLATERRA
LLUIS TORRES|Sorprèn que l’entrada a Bellaterra des de Sabadell, estigui tant deixada, amb restes de plàstics i vegetació poc acurada, més quan és una de les principals competències que té l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada |
Bellaterra.Cat comparteix les fotos i vídeos fets en la manifestació de diumenge 5 de maig de 2024, contra el rètol gegant “Cerdanyola del Vallès” instal·lat per l’Ajuntament de Cerdanyola en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament del 12 de maig.
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Societat |
“BELLATERRA TÉ IDENTITAT PRÒPIA”
El cost del gegant rètol “Cerdanyola del Vallès” hauria costat uns 32.000 euros
Bellaterra, 5 de maig de 2024
LLUÍS TORRES| Un grup d’unes 60 persones del veïnat de l’Entitat Descentralitzada de Bellaterra s’ha manifestat a les 19h d’avui diumenge dins de la rotonda d’entrada des de Sabadell, al costat del gegant i costòs rètol -d’uns 32.000€ segons han dit-, instal·lat per l’Ajuntament de Cerdanyola, en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament del 12 de maig. S’ha fet sense cap mena de parlaments, ni oficial ni veïnal. Ha dominat la massiva presència de pancartes i banderes oficials demanan el respecte al veïnat i els sentiments locals de Bellaterra. La manifestació s’ha desconvocat sobre les 20:15 hores.
Entre altres persones del veïnat han assistit Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, Jordi Macarulla, president de Bellaterra Endavant i portaveu d’aquest partit al Ple de la Junta Veïnal de l’EMD, la vocal Chus Cornellana (BE), també Carles Triginer vocal de Gent per Bellaterra, etc., etc.,
A l’enllaç de sota podeu veure vídeo de la manifestació veïnal 👇
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Societat |
Bellaterra, 5 de Maig de 2024
L’ANY 1936 per Artur Vidal Solà (*)
Semblava que l’estiu de 1935 seria una bona temporada per Sport Club Bella-Terra. Teniem el nou edifici social, petit però un bon començament per a les nostres necessitats i nosaltres amb la mateixa empenta que l’última temporada.
No va ésser així. La situació del país era bastant moguda. Els partits polítics i la societat en general havien arribat a palesar unes discrepancies, recels i odis personals incompatibles amb una bona convivència ciutadana. La llista de les malvestats, incendis, crims, assessinats politics era realment esfereïdora. La si- tuació era de preguerra civil i els militars i les dretes feia temps que conspiraven i les agressions i assassinats entre sindicalistes, falangistes, socialistes i altres eren freqüents.
Bé, he fet aquesta relació per tal de complementar-la amb la situació de Ca- talunya. Segons l’Estatut de 1939 el govern de la Generalitat tenia competència sobre l’ordre públic i totes les forces de seguretat ciutadana estaven a les ordres del conseller de governació senyor Espanya. Sembla com si els partits politics de Catalunya, l’Esquerra Republicana i la Lliga Catalana de Francesc Cambó, havessin arribat a un acord tácit de no agressió per no empitjorar la situació a la nostra terra. Així és que la convivència en el nostre país era molt diferent. Els diaris de Madrid parlaven del «Oasis Catalán». Si bé el clima no era paradisiac, era força aceptable i no es respirava un clima pre bèl-lic. Per aquesta circumstància, la burgesia catalana, el juliol de 1936, com cada any, es va escampar per les diverses contrades de Catalunya; el daltabaix va agafar a molts dels prohoms dels diversos partits polítics repartits en els respectius llocs d’estiu.
A Bellaterra i com cada any, a primers de juliol ja hi havia tota la colònia. Els meus pares s’havien mudat a Bellaterra els primers dies del mes però jo vaig trigar uns set o vuit dies més. El dia 30 de juny havia acabat el servei militar i amb el meu amic Manuel Martine, varem recórrer algunes comarques de Catalunya visitant els seus monuments, els bons restaurants i les cases de meuques més recomanades. No recordo exactament el dia, segurament el nou o deu de juliol quan vaig arribar a Bellaterra. La meva dedicació no podria ser tan intensiva com l’any abans per que treballava com a passant amb un advocat de Barcelona.
La vida estiuenca s’havia représ normalment. Els joves del Club varem organitzar una petita festa com a començament de temporada. Seria un berenar col·lectiu, una enlairada de globus i uns modestos focs artificials. La corresponent comissió de socis va anar a Sabadell a comprar al mercat les viandes, els globus i focs artificials.
La tarda del dia 18 de juliol ens varem reunir tots en un ambient de germanor i armonia als jardins del Club: varem fer un berenar alegre, es varen enlairar els globus i després, ja de vespre, con a fi de festa varem encendre els focs artificials.
Unes quantes hores després comença- ven a Barcelona els focs naturals de fusells, pistoles i canons. A la matinada del dia 19 de juliol l’exèrcit sortia al carrer per declarar l’estat de guerra i es va trobar enfrontat amb les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya. Havia començat la quarta guerra civil espanyola en el transcurs d’una centúria . Al Marroc i algun altre indret s’havien estronat el dia abans.
No parlaré dels fets corresponents a BeIlaterra durant aquells dies doncs això pertoca a una crònica general, però si crec que he de recordar ací que després d’unes quantes incidències més o menys greus la Urbanització va quedar controlada per el camarada Pérez i els seus nois i que el dia 22 o 23, quan el tren va funcionar de nou, l’èxode dels estiuejants cap a Barcelona fou masiu. Durant els anys 1936 a 1939 continua la vida de Bellaterra però amb uns altres ocupants; el Club es va col-lapsar totalment i crec que la pista de tennis va servir de galliner. Amb l’estiu de 1936 va acabar l’estapa fundacional de Sport Club Bellaterra. Després de 1939, quan varem retornar els antics estiuejants més alguns de nous, va començar una segona etapa amb el nom de Club Bellaterra.
(*) Advocat i Jutge Municipal Excedent de l’Institut d’Estudis Nord-Americans, autor de l’obra Jurisprudència Comercial Marítima publicada per la Llibreria Bosch de Barcelona l’any 1965
Font: L’Esquirol del Vallès 1986
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Bellaterra 1936 |
Bellaterra, 5 de maig de 2024
El Carrer de Lope de Vega de Bellaterra té una llargada d’uns 75 metres, comença al Carrer de Lleó XIII i finalitza al bosc molt a prop de l’AP-7
Félix Lope de Vega y Carpio
(Poeta, prosista i autor dramàtic, Madrid, 25 de novembre de 1562-27 d’agost de 1635)
Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria. Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments. L’aspecte sentimental és prou significatiu: s’enamorà de l’actriu Elena Osorio (literàriament, Filis), episodi que recordà després a La Dorotea (1632); raptà Isabel de Urbina (Belisa), amb qui es casà; vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján (Camila Lucinda); vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al sacerdoci; ja ordenat, però, s’enamorà de Marta de Nevares (Amarilis). Aquest darrer amor, que esdevingué tràgic, conjuntament amb uns fets familiars molt trists, apressaren la seva mort. Aquesta vida tan intensa restà reflectida en la seva obra lírica, tant en els sonets de Rimas humanas (1602) i Rimas sacras (1614) —entre els quals Suelta mi manso, mayoral extraño, ¿Qué tengo yo que mi ansiedad procuras?, etc., com en els romanços aplegats al Romancero general (1600) i a La Dorotea (Pobre barquilla mia, A mis soledades voy, etc.). És extraordinària la seva capacitat per a imitar la poesia popular (cançons, romanços, nadales, corrandes, etc). Aquest tipus de producció és recollit amb preferència a Rimas humanas y divinas del Licenciado Tomé de Burguillos (1634).
El 1609 aparegué el seu Arte nuevo de hacer comedias, on exposa la seva nova concepció dramàtica: prescindir de les regles clàssiques, mesclar l’element tràgic amb el còmic i introduir-hi el popular, a fi que el teatre sigui una autèntica imitació de la vida. Recomana els temes al·lusius a l’honra i a l’honor, els històrics i els llegendaris. De la seva producció teatral que ens ha pervingut (unes 460 obres d’unes 1.500 que n’escriví), hom pot destriar una sèrie de peces i aplegar-les segons els temes: motius i tradicions castellanes i hispàniques (El caballero de Olmedo, Peribáñez y el Comendador de Ocaña, Fuenteovejuna, etc.), religioses (Lo fingido verdadero, La buena guarda, etc, a més dels actes sacramentals La siega, La Maya, La adúltera perdonada, etc.), de costums (La dama boba, Los melindres de Belisa, etc.), mitològiques (El Perseo, El marido más firme, etc), d’ambient exòtic (El gran Duque de Moscovia, El castigo sin venganza, etc). Escriví també poemes èpics, burlescs, religiosos, històrics i mitològics (La hemosura de Angélica, La Circe, La gatomaquia, etc) i narracions i novel·les en prosa (La Arcadia, El peregrino en su patria, Novelas a Marcia Leonarda, La Dorotea, etc.). L’any 2014 hom recuperà Mujeres y criados, comèdia escrita entre el 1613 i el 1614 que es donava per perduda
Plànol oficial de Bellaterra| EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Nomenclàtor de Bellaterra |
Ajuntament de Cerdanyola, 13 de juny de 2021
El projecte de dignificació dels accessos a la ciutat tindrà continuïtat amb la instal·lació de lletres iguals o similars a d’altres rotondes. Està previst, en un futur, dignificar l’entrada des de la UAB, des del parc de l’Alba i també des de l’accés nord (*)
(*) Que Cerdanyola es refereixi a l’entrada des de l’accés nord es refereix a Bellaterra?
Per què no l’ha instal·lat també a la rotonda d’entrada de la Universitat Autònoma de Barcelona, -en plena campanya electoral 12 Maig al Parlament de Catalunya- com ha fet a la rotonda del col·legi La Vall de Sabadell, d’accés a l’Entitat Descentralitzada Bellaterra?
Des del govern municipal de Cerdanyola del Vallès un dels projectes prioritaris és millorar la imatge de la ciutat en general i en particular els seus accessos.
Una de les inciatives per aconseguir-ho ha estat la instal·lació d’una estructura tipus rètol formada per una base de formigó de corten sobre la que s’han instal·lat unes grans lletres d’hacer galvanitzat amb el nom de la ciutat ‘Cerdanyola del Vallès’. La seva instal·lació es completarà amb la instal·lació de la il·luminació de les lletres, la plantació d’un parterre de flors i la reforma i ampliació de la instal·lació de reg automàtic
Font: Ajuntament de Cerdanyola
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat politica |
LA BELLATERRA DEIXADA
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat La Bellaterra deixada |
Dilluns, 6 de maig de 2024, 20h., a la casa familiar Maragall, Carrer Alfons XII, 79, Barcelona (molt a prop de l’estació Plaça Molina FGC, L7, Plaça Catalunya Av. Tibidabo)
📍Maragall a casa és un espectacle construït a partir dels seus articles, poemes i correspondència.
📍Des del menjador de la seva casa de Sant Gervasi, Joan Maragall ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari.
L’Obra
Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al ‘Diario de Barcelona’ va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat.
Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat– es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà.
El fet que vint anys dedicats gairebé exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després.
La data del centenari ha estat una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que arribà a assolir malgrat els obstacles de l’època, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.
Això és el que hem pretès modestament: representar amb un repàs breu, però el més viu possible, la seva vida.
L’Espai
A prop de la Plaça Molina de Barcelona, en un turonet de Sant Gervasi, hi ha un habitatge on des del jardí es veu Collserola i, en els dies clars, el Montseny i els Pirineus. Havia estat la casa del poeta Joan Maragall. Hi va viure des del 1899 fins el moment de la seva mort, ocorreguda el 20 de desembre de 1911 –és a dir, enguany se’n commemora el centenari–
La planta baixa d’aquesta casa de tres plantes, fou cedida per la família a la Biblioteca de Catalunya com a casa-arxiu; allí es recull tota la documentació referida al poeta, en especial els seus famosos dietaris, guardats amb cura per la seva esposa Clara, on tant hi podeu trobar un esbós d’un dels seus poemes o una idea per algun dels seus articles al “Brusi”, com una relació de la tos dels seus fills en uns dies de catarro col·lectiu o unes anotacions de les canonades d’aigua de la casa que ell s’encarregava de revisar cada dia.
En aquest marc íntim, i concretament en el menjador de la casa, l’amic Jaumà ens ha implicat en Jep Barceló i a mi en un espectacle engrescador confegit a partir de poemes, articles i correspondència de Maragall, amb un ideari, encara avui molt vigent: la relació Catalunya-Espanya, el seu pensament progressista i regeneracionista, el rebuig de la violència, la idea d’educar la burgesia en l’art i la bellesa: “el món potser està fonamentat en principis, però qui el mou són els somnis i cançons”…
Un convidem a una immersió en la figura humana i pública del poeta des del menjador de casa seva.
Al fons, la casa de Joan Maragall.
📷 Martina Pérez Vilarasau.
Fitxa artística i tècnica
Autor Josep Maria Jaumà
Dramatúrgia i direcció Dolors Vilarasau
Actor Jep Barceló
Música original i banda sonora Joan Alavedra
Il·luminació Nani Valls
Tècnic de so Francisco Bellido
Vestuari La Perla29 – Eulàlia Cortijos
Disseny gràfic Ignasi Bassó – Criteri.cat
Enregistrament banda sonora
Estudis de Cugat.cat
Tècnic Raül Orgales
Veus en off Joan Fàbregas (pare)
Dolors Vilarasau (Clara/Amandita)
Joan Berlanga (Unamuno)
Xavier Tor (veu “El Correo Catalán”)
Jaume Pla (Cambó)
Joan Vallvé (veu ressó)
Pere Pahissa (narrador)
Josep Maria Balcells (Josep Pijoan)
Agraïments:
Dolors Lamarca – Oriol Izquierdo – Dolça Tormo – Pere Maragall – Marta Serrés – Joan Gaya -Ignasi Bassó – Oriol Broggi – Jéssica Sotodosos – Xavier Luna – Martina Pérez Vilarasau – Marisa Salgado – Xavier Valls – Salvador Fenollar – Pere Mayans – Eugènia Serra – Esther Vilar
https://www.maragallacasa.cat/index.html
Font: Josep M. Jaumà, Dolors Vilarasau,
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Cultura |
BELLATERRA.CAT 