Feeds:
Entrades
Comentaris

Bellaterra, 5 de juny de 2024

“Una peça teatral al lloc on van executar Puig Antich, ara fa 50 anys, per reparar una injustícia que la democràcia no ha sabut restituir”

https://ca.goteo.org/project/reparacio-a-puig-antich-amb-la-model-com-a-escenar

Salvador Puig Antich

MOSTRAR LLISTAT DE NECESITATS
Volem que la reparació a Salvador Puig Antich sigui un dels esdeveniments teatrals, culturals, morals i democràtics més rellevants de la temporada 2024-25.

En la commemoració dels 50 anys de la seva execució es prendrà la presó de La Model de Barcelona com l’escenari d’una peça teatral amb professionals del més alt nivell.

Partint del llibre número 1 en vendes de no-ficció, “Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés” del periodista especialista en el cas, Jordi Panyella, al qual s’afegirà tota una recerca a través de testimonis, el sumari original, escrits del mateix Puig Antich, material audiovisual i bibliogràfic, i el suport de les germanes del Salvador, es desenvoluparà una dramatúrgia site-specific als espais de la presó barcelonina sobre tres eixos:

Deixar al descobert les irregularitats del judici injust que va condemnar a Puig Antich a partir de la investigació judicial que els advocats Martínez Ramos De la Cruz van fer per presentar un recurs de revisió de la condemna davant el Tribunal Suprem l’any 2001 i l’aparició de nous testimonis.

L’actor Marc Pujol a la Model de Barcelona 📷 CEDIDA

Recuperar la memòria d’un temps, a les acaballes del franquisme, un moment en què s’entreveia l’esperança d’un canvi social i democràtic, a través de la figura involuntàriament icònica de Puig Antich i el record que avui en guarden els seus vincles íntims.

Reviure les últimes setmanes, dies i hores, des que va ser capturat, passant pel moment del judici i la condemna, fins al moment de la seva execució a la sala de paqueteria de La Model la matinada del fatídic 2 de març de 1974.

https://youtu.be/Mw7xfbWwoSA?si=KzTP-AdId94FDf4M

L’espectacle també posarà en escena el Salvador real, donant-li la paraula. L’espectador no trobarà un Salvador idealitzat sinó un ésser viu amb totes les seves virtuts i els seus defectes, un personatge rebel, controvertit, encantador, ple d’anhels i contradiccions, el darrer garrot vil d’un règim que agonitzava i que va trasbalsar la societat de tal manera que encara avui el dol segueix imborrable. Com les seves germanes, som molts els que encara plorem aquella mort com a pròpia; l’espai de la Model, la lluita per la veritat i per una justícia que sembla impossible seràn el marc per apropar-nos a la memòria d’un temps que ens explica en part qui som ara. Compartir-ho en un acte teatral serà el canal per curar aquesta ferida.

Merçona, Montserrat, Imma i Carme Puig Antich al carrer Girona, 70, de Barcelona 📷 JORDI PANYELLA.

Descripció del projecte. Característiques, fortaleses y diferencials.

L’acte teatral de reparació a Salvador Puig Antich formarà part dels actes centrals commemoratius del Memorial Democràtic i serà programat del 4 al 9 de novembre del 2024 al Centre Penitenciari de La Model de Barcelona en un número de funcions limitat, no hi haurà entrades a la venda i l’accés de públic es restringirà exclusivament a les persones amb invitació. Entre les recompenses per col·laborar amb aquesta campanya de micromecenatge s’hi inclouen invitacions, el cartell firmat, assistència a un assaig, al col·loqui i/o al sopar de cloenda, així com el llibre firmat o la possibilitat de ser entitat col·laboradora o patrocinador oficial.

Paral·lelament s’obrirà la distribució de l’espectacle per portar-lo als teatres que ho desitgin dins el territori de parla catalana, alhora que s’atendran els centres educatius de secundària i universitaris que hi puguin estar interessats.

En la mesura de les possibilitats s’oferiran funcions accessibles respectuoses amb la diversitat funcional per posar la cultura a l’abast de totes les persones utilitzant serveis com la subtitulació, l’audiodescripció i la llengua de signes.

Objectius de la proposta:
Reforçar els valors democràtics de la nostra societat. Reobrir el cas des del teatre.

Crear un espectacle teatral site-specific amb La Model com a escenari
Reparar la injustícia del crim d’estat comès contra el Salvador Puig Antich i reclamar la veritat
Mantenir viva la memòria històrica i apropar-la a les noves generacions
Recuperar espais com La Model per aprendre de la nostra història
El que diferencia aquesta proposta de totes les altres expressions artístiques o periodístiques que s’han fet de la figura de Puig Antich és que tindrà lloc a l’espai dels fets amb l’impacte, la sensació i la significació que això implica.

El cost de la producció de l’espectacle, sumat amb la despesa de les 12 funcions d’exhibició a la Model és de 81.003€.

Les entitats que donen suport al projecte i que són les fonts de finançament actuals són:

Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Departament de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de cultura de Barcelona.
Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat (pendent de la resolució de la subvenció)
Contribució menor de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.

Amb les fonts confirmades s’assoleix el 20,5% dels diners que es necessiten i per això en la campanya s’ha marcat l’objectiu mínim de 30.000€ i un òptim de 64.398€ que ens permetria anar sobre segur.

Motivació y a quí va dirigit el projecte
Som un grup de professionals de la cultura compromesos amb els drets humans i els valors democràtics, creiem que el teatre és una eina per defensar-los, un espai de trobada i de llibertat. Al Salvador Puig Antich li van vulnerar el dret de defensa i li van treure la paraula, amb aquesta peça li volem tornar a donar la paraula i restablir els seus drets.

La motivació per reobrir el cas des del teatre és triple, la reivindicació d’una veritat manipulada pel règim franquista, la restitució d’una injustícia preescrita que malgrat els diferents intents ha estat impossible revisar i la reparació moral d’en Salvador, de les seves germanes i també de tota una generació que encara plora aquella execució atroç com a pròpia.

Aquest projecte va dirigit a totes aquelles persones compromeses amb la veritat i la justícia, amb la democràcia, amb la llibertat i els drets humans, als amants de la cultura i del teatre, a tothom que es senti interpel·lat en aquest clam de reparació. Va dirigit als qui volen donar suport a un projecte compromès i de qualitat més enllà de la lògica de la cartellera teatral barcelonina i també a aquells que vulguin veure el Salvador en escena, reobrir el cas per tancar la ferida, en un acte popular.

També va dirigit tant a aquelles persones que ara fa 50 anys van viure amb impotència l’execució injusta a Salvador Puig Antich, a tots aquells que van patir el franquisme, als que senten que es va deixar tot ‘atado y bien atado’, com també a tota una generació jove que vol saber què va passar, com va ser la transició, que es pot identificar amb la figura d’un noi que va lluitar i es va jugar la vida per una societat més justa.

Garrote vil

Experiencia previa y equipo:

L’equip que durà a terme aquesta proposta són professionals de primer nivell amb una llarga trajectòria i reconeixements en cadascuna de les seves àrees. L’equip està format majoritàriament per dones que ocupen càrrecs de responsabilitat.

Idea original i investigació documental:

JORDI PANYELLA: Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor del llibre ‘Salvador Puig Antich, cas obert’ (Angle, 2014, sis edicions). Periodista del Punt Avui especialitzat en l’àrea de tribunals, també ha publicat entre d’altres llibres: ‘Fèlix Millet, el gran impostor’ (Angle, 2012, dues edicions) i ‘Causa general’ (Angle, 2019, tres edicions).

Text:

MERCÈ SARRIAS: Com a guionista de ficció és creadora de les sèries ‘Plats Bruts’, ‘Porca Misèria’ i ‘Ermessenda’. Actualment treballa a la telenovel·la ‘Com si fos ahir’. Dels seus textos teatrals destaquen ‘Àfrica 30’ (Premi Ignasi Iglesias 1998), ‘En defensa dels mosquits albins’ (TNC, 2007) ‘Eva i Adela als afores’ (Sala Beckett, 2017) i ‘Una butaca al Pol Nord’ (Sala Flyhard, 2024).

Direcció:

JORDI PÉREZ SOLÉ: Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut de Teatre. Entre les seves produccions més destacades com a director i dramaturg destaquen: ‘Club Monteverdi’ (Palau de la Música, 2023), ‘Intempèrie’ (TNC, 2022), ‘Andròmeda encadenada’ (Palau de la Música/ Staatstheater Darmstadt, 2022), ‘Fuenteovejuna’ (Premi Buero Jove al millor espectacle 2020), ‘Oda a un llibertí’ (Off Liceu, 2017), ‘Dido & Aeneas Reloaded’ (Teatre Lliure, Neuköllner Oper, Premi Berliner Opernpreis, 2014) i ‘El Regal del Bicentenari’ (Comediants, Festival de Peralada, 2013)

Intèrprets:

CARME SANSA: Amb una llarga trajectòria com a actriu de teatre, televisió i cinema, ha viscut l’aventura escènica des de les èpoques de l’ Escola d’ Art Dramàtic Adrià Gual als anys 60, fins avui. Activista social, encapçalant plataformes en contra dels conflictes armats i en defensa dels drets de les dones i de la llengua catalana. Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha tres Premis de la Crítica Teatral de Barcelona, el Sebastià Gasch per la seva dedicació al “music-hall” català (1978), el Margarida Xirgu (1991), el Premi Crítica Serra d’Or (1998) o la Creu de Sant Jordi (2012).

Carme Sansa i Albert (Barcelona, 22 de febrer de 1943)

MARC PUJOL: Actor al Teatre Nacional, al Teatre Lliure, amb Dagoll Dagom, Comediants, El Tricicle, la companyia Dei Furbi i Obskené, entre d’altres. En audiovisual ha protagonitzat recentment el llargmetratge ‘La dona tancada’ i ha fet papers secundaris a les sèries ‘Merlí’, ‘Delta’, ‘El cor de la ciutat’ o ‘Plats Bruts’. Nominat als Premis Butaca 2016 per la seva interpretació a ‘73 raons per deixar-te’ de Guillem Clua.

Marc Pujol i Manyà (Barcelona, 18 desembre 1977) 📷 CEDIDA

BÀRBARA ROIG: Llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. És actriu i creadora, la seva trajectòria combina diferents àmbits i llenguatges escènics, que l’han portat tant a crear diversos espectacles amb les seves pròpies companyies, Les Bianchis o BCWTS, com a col·laborar en diferents creacions de Pau Ferran, Lara Díez o Sílvia Delagneau, entre moltes d’altres.

Barbara Roig i Grifoll 📷 CEDIDA

Escenografia:

ANNA TANTULL: estudia arquitectura a la ESTAB (UPC) i realitza cursos d’escenografia a l’escola Massana amb l’escenògrafa Meritxell Muñoz. Des del 2011 ha realitzat el disseny de l’espai escènic de diversos espectacles entre els quals destquen ‘A.K.A’ (guanyadora de 4 premis Butaca i 2 premis Max, 2019) ‘20 de novembre’ (nominada a 2 Premis Butaca) i ‘Broken heart history’ (nominada a millor espectacle de petit format als Premis butaca 2016).

Anna Tantull 📷 CEDIDA

Il·luminació:

SYLVIA KUCHINOW: dissenyadora de llums, premi Butaca 2022 i finalista als premis MAX per la il·luminació de ‘Canto jo i la muntanya balla’, entre els seus darrers treballs destaquen ‘Napalm al cor’ (Sala Beckett, 2024), ‘La festa’ (TNC, 2023), ‘Tot el que passarà a partir d’ara’ (Teatre Lliure, 2023), ‘Zona inundable’ i ‘Vent de Garbí i una mica de por’ (TNC, 2022).

Sylvia Kuchinow 📷 CEDIDA

Vestuari i caracterització:

NÚRIA LLUNELL: Graduada per l’Institut del Teatre, on actualment hi dóna classes de disseny del personatge, ha estudiat caracterització a l’Stick Art Studio. D’entre els seus treballs destaquen ‘Doña Rosita la soltera’ (Premi Butaca Millor Caracterització 2014), ‘A tots els que heu vingut’ (TNC, 2017), ‘El somni d’una nit d’estiu’ (TNC, 2015) i ‘La Gavina’ (Teatre Akadèmia, 2015) pels quals va ser nominada també als Premis Butaca.

Núria Llunell i Argemi

Espai sonor:

LUCAS ARIEL VALLEJOS: música i dissenyador de so, el 2015 rep el Premi Butaca per l’espai sonor de ‘Terra Baixa’, recentment ha treballat a ‘Fàtima’ (Teatre Lliure, 2022), ‘Sis personatges’ (Teatre Lliure, 2018) i ‘Esperando a Godot’ (Teatro Bellas Artes, 2019). En cinema ha estat guardonat pels premis Alcine 2017 pel documental ‘El cuarto reino’ i ha fet la banda sonora de ‘Unicornios’ (Álex Lora, 2023).

Lucas Ariel Vallejos 📷 CEDIDA

Assessorament i ajudantia de direcció:

HELENA MOLINÉ, Llicenciada en Ciències de la Comunicació (Periodisme) Màster en Direcció de Comunicació i Postgrau en Gestió Cultural. Ha treballat en mitjans de comunicació i ha estat responsable de comunicació de diferents empreses. Ha treballat tant per empreses privades com per l’administració pública sempre en l’àmbit cultural. Més de 15 anys d’experiència en gestió cultural, premsa, comunicació corporativa, formació en comunicació i relacions públiques. Va fundar la productora cultural LA MAMA i és membre del col·lectiu TARA, Cultura Audiovisual i Pensament Social.

Helena Moliné i Rodes 📷 CEDIDA

Producció:

Producció executiva. LA DRAMÀTICA. És una empresa de recent creació que ofereix serveis estratègics per les arts escèniques. Està formada
per la productora Natàlia Boronat que treballa amb una cartera de col·laboradores amb qui ha anat consolidant una relació laboral durant la seva carrera. Els projectes dels quals s’ocupa van des d’un assessorament específic fins la producció integral d’un espectacle, passant per distribució, o optimització de la fiscalitat en empreses d’arts escèniques. ladramatica.es

COMPROMÍS SOCIAL

Reforzar valors democrátics
L’Estat Espanyol ha bastit una democràcia sobre el perdó als botxins del Franquisme. La reobertura del cas Puig Antich ha estat denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya malgrat les proves irrefutables que demostren la farsa del procés judicial que el condemnà. Recuperar la memòria històrica és imprescindible per reforçar els valors democràtics, de justícia i de veritat. La reparació que neguen els tribunals només la pot restituïr la societat, el teatre és la nostra eina.

OBJECTIU DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: Igualtat de génere

Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i les nenes
Producció y consum responsable
Garantitzar modalitsts de consum i producció sostenibles
Pau, justícia i institucions sòlides
Promoure societats, justes, pacífiques i inclusives.

Carlos Rey González (Barcelona, 1943)
és un advocat i professor universitari espanyol. Fou capità auditor del Cos Jurídic de l’Exèrcit de Terra i participà en el consell de guerra de 1974 contra l’anarquista català Salvador Puig Antich, en el qual va redactar la pena de mort a garrot vil. Actualment, exerceix d’advocat penalista  i de professor en el

L’escrit d’acusació, firmat per la lletrada Laura Parés, es dirigeix contra el que actualment és advocat, encara en exercici, Carlos Rey, de 81 anys, i que a finals dels setanta tenia el càrrec de capità de l’exèrcit espanyol i exercia de jutge militar. Des que va deixar la carrera militar, Rey s’ha dedicat al dret penal, exercint a Barcelona, en casos coneguts com la defensa de l’expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho.

Hi ha va haver-hi una ordre d’extradició de Carlos Rey a petició de la justícia argentina, però el govern espanyol i la fiscalia no van donat el seu permís per executar-la.

Font: Goteo, Wikipèdia, Marc Pujol Manyà

Les flors del cactus de Sant Pere viuen  un màxim de 48 hores i recorden les orquídies, però amb un fort perfum


LLUÍS TORRES|Avui acaba de sortir en alguns jardíns de Bellaterra la flor del cactus de Sant Pere, Una flor que recorda les boniques flors d’orquidea, però amb una delicada dolça olor. Llàstima que només viu un màxim de 48 horas, després cau, per sortir de nou cada primavera.

L’Echinopsis pachanoi, anomenat comunament cactus de Sant Pere.

En l’Echinopsis pachanoi i flor de Sant Pere sorprèn les seves delicades, espectaculars i perfumades flors blanques, que surten dies abans de Sant Pere i duren obertes només unes 48 hores. S’utilitza en la medicina tradicional andina tant per a ús humà com veterinari i és àmpliament conreat com a planta ornamental. De vegades es confon amb el seu parent proper Echinopsis peruviana.

Detall del cactus de Sant Pere i les seves flors

Detall de la perfumada flor del cactus Sant Pere

Cacto arbori de port columnar encara que pot estar molt ramificat des de la base. De 3 a 7 m d’alt i de vegades sense distingir el tronc principal. Tiges cilíndriques color verd fosc, de vegades glauco, de 5 m de llarg i 8-15 cm de diàmetre. De 5-14 costelles, amples, arrodonides, amb profundes osques abans de cada areola, aquestes són blanquinoses i properes entre si. De 3-7 espines (de vegades absents), amarronadas, de 0,5 a 2 cm de llarg, és reconegut per la seva punta més verdosa clara.

Flor del cactus de Sant Pere a Bellaterra

Flor del cactus Sant Pere

Les flors del cactus Sant Pere són de color blanc, neixen prop de l’àpex de la tija, són nocturnes i amb una forta fragància, de 19-24 cm de llarg i 3-4 cm de diàmetre; pericarpelos i tub floral amb pèls negres. Fruit oblongo, verd fosc de 5-6 cm de llarg i 3 cm de diàmetre.

Font: info jardi

Portada del número 34 de L’Esquirol del Vallès, 1990

Tenim una altra edificació a Bellaterra, força abandonada i que comença a donar signes de deteriorament, ens referim a l’església. Tenim una església que sembla feta pels bellaterencs d’una època determinada. Immovilitzada, en quant a la seva estructura física la fa un xic abandonada. Als horaris de les misses els hi passa el mateix. Molts bellaterrencs han d’anar a altres esglésies de les rodalies per a poder combinar-se millor el seu temps, però principalment perquè crec i això és molt personal, que algunes persones, els diumenges, el primer que cau és la visita a l’església i després el que calgui.

És difícil tenir missa els diumenges i festius a les 9 del mati? La “moda” de buscar esglésies i temples amagats pels pobles per celebrar-hi casaments fa que siguin moltes les parelles que venen a casar-se a Bellaterra des d’altres indrets. Això provoca un “caos” circulatori a tot el carrer Joan Fàbregas, fins al punt que en més d’una ocasió es produeixen lleus enfrontaments de veïns amb els visitants. No podria controlar-se la circulació durant aquestes celebracions?

📷 L’Esquirol del Vallès

Bé, tornem a parlar de l’edifici. Com podeu comprovar per les fotos 1 i 2, és del tot necessària una restauració. Ignoro si això preocupa o no a la Unió de Veïns, però entenc que si, encara que com ha passat en altres assumptes que hem denunciat des d’aquestes pàgines, resultarà que ja s’han començat iniciatives o estudis per solucionar el problema (?).

ABOCADORS DEMOCRÀTICS

En tenim uns quants per tota la geografia bellaterrenca. Us en presentem alguns en les fotos 3, 4, 5, 6, 7 i prou, perquè no n’hi cabien més. Resulta ser que com que no es veuen, hi tiren deixalles des de la pròpia Bellaterra. No és possible! doncs… sí. Sembla difícil de creure, veritat? Doncs és així mateix!!! El que passa és que el “propietari de les deixalles” (també les deixalles tenen propietari) no ho sap, perquè ell es limita a donar l’ordre de que siguin tirades. Així de senzill. “TO ER MUNDO E GUENO”, o… no?

📷 L’Esquirol del Vallès

Parlem del Correu. Fa uns dies vaig rebre una notificació en la qual se’m comunicava el meu nomenament com a membre d’un jurat professional en un important premi nacional, i ves per on, la data de celebració de l’acte era tres dies abans de la data que jo vaig rebre a la carta. Vaig quedar de “fabula”! Gràcies, “Administración Nacional de Correos”. Ens diuen que els culpables són els gossos que no els deixen fer la feina… i és veritat. Altres vegades és per accidents laborals… i és veritat; també altres vegades és per abandonament del treball… i és veritat! No fa massa temps ens varen proposar unes bústies comunitàries a la Plaça del Pi. Genial idea! No tenim sencer l’únic plànol digne de Bellaterra, ni les sufrides cabines telefòniques (mil vegades reparades), i ara hi posarem 400 i 500 bústies, perquè es distreguin uns quants i a més a més seguirem sense tenir el correu.

QUANT ET RECORDEM JACINT!!! SANT JACINT DE BELLATERRA.

Hem arribat a la conclusió que podríem proposar a la “Administración Nacional de Correos” que li donéssim a l’amic i recordat carter de Bellaterra Jacint Ramos, una pensió vitalícia suplementària, quan arribi la seva jubilació, com a “SUPERCARTER”, doncs a la vista de tot el que ens està passant, està ben clar que després d’ell, RES…

Recordeu el que dèiem en el darrer número sobre el… bla, bla, bla del Club Bellaterra? Doncs bé, actes anunciats pel mes de juliol: blanc-verd en record d’en Lluís Castañé, SUSPÈS! Mostra de Gastronomia, SUSPÈS!… És o no bla, bla, bla? Sembla ser que la tant anomenada “desídia” acaba d’arribar a tots els sectors de Bellaterra. Quina pena!

Font: L’Esquirol del Vallès

“L’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra homenatja anualment a les seves àvies i avis de més de 75 anys”

LLUIS TORRES | Amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra va organitzar diverses activitats a Bellaterra.
El passat divendres 1 d’octubre de 2024 el veïnat de Bellaterra va celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran. A primera hora del matí, CIM, única residència del municipi va rebre safates plenes de pastes calentes i sucs de fruites per les àvies i avis que hi viuen en aquest centre del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell. Tot seguit, el president de l’EMD, acompanyat de tots els vocals, van visitar la residència per compartir una bonica solidària estona amb la gent gran i conèixer de primera mà les seves inquietuds i necessitats, així com per recordar emocionants anècdotes, històries i vivències.

Gent Gran: a les 13h., totes les àvies i avis del poble de Bellaterra van estar homenatjats per l’EMD i entitats de Bellaterra que els hi van oferir un dinar al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra. Donat el fòrum limitat de la sala, només varen estar presents la Gent Gran de Bellaterra convocada oficialment amb acreditació, a partir dels 75 anys i visquent al poble.


Tot el veïnat, després del dinar de Gent Gran,  es van sumar a l’engrescadora iniciativa de l’EMD i Entitats i varen passar una gran estona ballant a la Plaça del Pi, amb l’acompanyament solidari d’El Musical de Bellaterra, -la gran escola oficial de música creada per l’estimada Montse Roig-. A continuació, a les 18.30 hores, a una sala plena de gom a gom, es va gaudir de la representació teatral Un Prometatge d’Anton Txèkhov, una adaptació històrica de Joan Oliver, una vegada més dirigida pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, actor i director de teatre, que en aquesta ocasió especial la presentà sense ànim de lucre, en honor de la Gent Gran de Bellaterra.

La jornada bellaterrenca dedicada a la Gent Gran va finalitzar plena d’emocions i sentiments que van fer somriure a les persones assistents que van deixar missatges inesborrables com la importància d’escoltar i de dedicar temps i atenció als avis i les àvies, tot establint amb humilitat la Festa anual de Bellaterra dedicada a la seva Gent Gran. Salut i felicitat!

Des de l’EMD de Bellaterra s’agraeix enormement la implicació de tots i totes en les activitats programades i felicita novament als avis i les àvies del municipi per ser un exemple d’esforç, entrega i superació per a la resta de veïns i veïnes. VISCA BELLATERRA!!

Bellaterra, 4 de juny de 2024

LLUÍS TORRES|En ocasió del 96è aniversari del neixement del prestigiós actor en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 maig 1928), compartim la crònica que el bellaterrenc Jordi Guiu, director de L’Esquirol del Vallès, va publicar al número 33 d’aquesta revista que es publicà a Bellaterra aquell mes de maig de la primavera de 1990. Jaume va construí casa i visqué amb la seva família a Bellaterra, des de 1977 fins 1998. Posteriorment la casa familiar, amb la marxa dels seus fills Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta, se li va quedar gran, i decidí amb la seva muller Laura, passar a viure a la propera ciutat de Sant Cugat del Vallès, on segueix visquent fins el dia d’avui, tot i que sempre recorda els inoblidables anys viscuts a Bellaterra.

Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), visitant el Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra  📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Bellaterra, maig-juny de 1990

QUI ÉS EN JAUME PLÀ I PLADEVALL?

Tenim, afortunadament a Bellaterra, veïns i bons amics, que per ells, s’identifica Bellaterra. En Jaume es una d’aquestes persones. Ja té un lloc en la futura història local. Nascut al Maresme (es fill de Vilassar de Mar) per tant home del litoral Mediterrani, alegre, simpàtic, amb seny, català i bellaterrenc.

Va arribar a les costes del Maresme l’any 1928, quant a la Ciutat Comtal s’estava preparant l’Exposició Internacional. A Bellaterra hi va arribar l’any 1977, però la visitava, feia molts anys. En Jaume i la Laura formen un ensisador matrimoni que han aportat al país cinc fills; Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta.

En Jaume Plá es un exemple de l’home que pam a pam va construint-se la seva pròpia identitat professional i a la vegada es va enriquint d’un nivell humà envidiable. Va començar amb una maleta i un mostrari visitant tendes de perfumeria. Ben aviat es va donar comte que el seu destí era aquell ram. Va començar a estudiar, assistir a cursets, llegir informes, relacionar-se amb gent de RRPP i Marketing. Els seus principis van ésser, Lancaster, després Flamagas i més tard, com a Director Comercial Myrurgia. Finalment col-laborà amb IDESA, on es avui, pero ja amb participació directa. Es un autèntic home de Marketing, no para de viatjar.

Va ésser fundador del «Club de Marketing» a Barcelona e inclòs a donar classes de Marketing a ESADE com a professor.

Jaume Pla i Miquel Roca Junyent durant una trobada del Club de Marketing  a Barcelona 📷 CEDIDA

Diu que nomès té una pasió: el teatre. Fins i tot diu que si llegeix alguna cosa que no sigui informes del treball, es literatura relacionada amb el teatre. L’hi parlem de «hobbis», però ell ens diu, que només teatre! Però… nosaltres li sabem una altre passió. Una passió idolatria: Marylin Monroe. Recordem que va intentar cambiar el nom del carrer a on hi viu per posar-li carrer de Marylin Monroe. Vam ésser testimonis d’aquest event. Un grup d’amics d’en Jaume ens vam reunir a casa seva per descobrir la placa que donava nom al carrer. L’Aurèlia Campmany va fer un bonic parlament sobre la Marylin en el moment en que va descobrir la placa. Després… com sempre, tot s’en va anar a fer punyetes, pel poc coneixement i la poca comunicació que sempre arrela al nostre «barri».

Que podem dir d’en Jaume com actor de teatre, que tota Bellaterra no ho sàpigues! Es realment un autèntic fenòmen de l’escena. Quan està damunt de l’escenari, ell sol ho omple tot. No fa pas gaires anys, pel seu físic i la seva forma d’expressió tenia una semblança amb l’actor britànic Peter Sellers, però pasan els anys i ara està més pròxim a un altre actor britànic: Alex Guiness. Una vegada estan en Jaume i la Laura a Londres un senyor el va confondrà amb l’Alex Guiness. Si el Jaume haguès tingut un perfecte accent anglès, el pobre senyor avui encara estaria convençut d’haver parlat amb Sir Alex.

Compta en Jaume que una vegada, junt amb el seu amic Jordi Torras van fer un «spot>> publicitari per la TV sobre unes publicacions en fascicles, i va poguer comprovar la desmesurada popularitat que aquest mitjà té. D’arreu del pais va rebre trucades telefòniques per comentar-l’hi. Ara diu… que es queda com a millor record, i dels més emocionants de la seva vida, quant va poguer veure, de prop, les cares dels infants de Bellaterra quan per primera vegada van arribar els Reis Mags d’Orient.

No té definit cap personatge ideal per interpretar en el teatre, però ens diu que tot aquell paper que tingui un alt contingut humà, per ell representa un ideal el poguer-ho interpretar. Creu, com molts altres, que el problema de falta de comunicació de la gent a Bellaterra es produït perquè molts dels veïns «no viuen Bellaterra» encara que hi visquin. Home de RRPP, home amic dels seus amics, fidel i gran enamorat de la seva Bellaterra. Vol una Bellaterra millor. Vol sentir-se orgullós d’ésser bellaterrenc (en el fons, si sent). Jaume, que Deu et beneeixi i continuï donant-te la força necessària per continuar sent com ets. Sàpigues que tens amics de veritat, que t’estimen i que estàn orgullosos de ser-hi. Sort, salut i felicitat per a tu i tots els teus.

Font: L’Esquirol del Vallès, Nyec-Nyec

Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra no demana la retirada del rètol gegant de Cerdanyola del Vallès a la rotonda de La Vall i Turó de Sant Pau. (Veure’l a partir del minut 2.14) tal com exigeix el veïnat de Bellaterra

▶️https://www.youtube.com/live/Y8Um-GNs5I0?si=8dgmvSZsR5YweDRF

Bellaterra, 3 de juny de 2024

“El Vial Interpolar ens condemna com a poble i ens obliga a suportar una nova autovia quan ja suportem la C-58 i l’AP-7, dues de les carreteres amb més trànsit del país”, opina Ramon Andreu,  president de l’EMD de Bellaterra

Aquest gràfic explica el projecte de Vial Interpolar des de Sant Cugat a Sabadell passant per Bellaterra 📷 Adrià Gallego

El Vial Interpolar és una infrastructura projectada que uneix el polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat, a la B30/AP7, amb Sant Pau del riu Sec, a Sabadell, a la C58. El projecte suposa una autovia de 4 carrils -2 per sentit- amb una velocitat permesa de 80 quilòmetres per hora i el traçat previst a l’estudi de licitació de les obres passa per dins del nucli urbà de Bellaterra, seguint l’antiga via dels Ferrocarrils de la Generalitat.

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona (PSC), i el president de la Junta Veïnal de I’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu (GXB), estaven disposats a treballar amb la Generalitat per trobar la millor solució per a la connexió de les autopistes AP-7 i C-58. Pròximament decidirien quines accions conjuntes portarien les dues administracions. Els dos dirigents van mostrat la sorpresa per la reactivació del projecte, després que en converses amb el conseller de la Generalitat Lluís Recoder, abans d’aquell estiu, no se’ls comuniqués res.

L’alcaldessa Carmona va demanar el suport de tots els grups municipals per tombar el projecte. Les plataformes Bellaterra contra la Interpolar i Ciutadans pel Camí Verd, organitzades des del 2005, van recollir més de 20.000 firmes en contra del nou vial. El president de Ciutadans pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu:pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu: “Semblava que era un projecte que no corria pressa i ara ens el volen colar”. Dels 3,5 quilòmetres del traçat que passen per Bellaterra, dos ja són via verda.

Font: Tot Sant Cugat

📍”L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat és possible

📍Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola va anunciar que “Bellaterra és i serà sempre Cerdanyola”, sense respectar el que voten i firmen el veïnat.

Bea Ripol, secretaria de l’EMD de Bellaterra i el veí Oriol Capmany a la porta de l’Ajuntament de Cerdanyola per entregar oficialment el 60% de signatures

LLUÍS TORRES|Anys després que l’Ajuntament de Cerdanyola tanqués la porta a la petició dels veïns de Bellaterra perquè argumentava que no havien recollit més del 50% de les signatures necessàries a favor del canvi de municipi, ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó. Això vol dir que Cerdanyola va estar obligada a tramitar l’expedient, donar la seva opinió, demanar la de l’Ajuntament de Sant Cugat, i elevar la petició a la Generalitat, que és qui decidirà finalment si Bellaterra passa de ser una EMD de Cerdanyola a una de Sant Cugat.

La indepèndencia de Bellaterra respecte a Cerdanyola ve de lluny, però el penúltim capítol es va viure el 2015. L’11 de setembre d’aquell any, aprofitant el moment àlgid del Procés a Catalunya, l’EMD de Bellaterra va fer una consulta entre els seus veïns, que va votar massivament a favor de convertir-se en un municipi independent amb un 94% dels vots, sobre una participació del 53%.

El ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de llavors va votar en contra d’aquesta petició (CUP, ERC, CiU, Cs, ICV i PSC van votar no, i el PP sí), però després el Tribunal Constitucional va enterrar del tot aquesta opció el 2017 amb l’anul·lació de la llei que el Parlament de Catalunya havia fet ad hoc per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, i a la qual volia acollir-se Bellaterra.

Bellaterra es troba a 5 km del centre de Cerdanyola

Un cop es va tancar aquesta porta, Bellaterra va decidir obrir-ne una altra: la petició del canvi de municipi -deixar Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat- a través del decret 244/2007 que ho permet, sempre que ho demani una comissió de veïns i recullin més del 50% de les signatures favorables. El 2018 es va crear la Comissió Promotora d’annexió a Sant Cugat.

A finals d’aquell any van començar a recollir firmes entre el veïnat, i en van recollir 1.200 a favor (un 60%). L’Ajuntament de Cerdanyola, però, va dir que s’havia fet servir un cens erroni i que aquelles 1.200 signatures en realitat no arribaven al 50%. La Comissió Promotora va denunciar el cas a la justícia, i el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els hi va donat la raó.

L’Ajuntament cerdanyolenc, governat per PSC i En Comú Podem, va estar obligat a presenta recurs d’apel·lació i tramitar l’expedient, donar els seus arguments respecte a la segregació de Bellaterra, demanar-li a l’Ajuntament de Sant Cugat els seus arguments sobre l’annexió, i elevar tot a la Generalitat. Serà el Govern qui, en darrera instància, qui decidirà si Belletarra canvia de municipi o es queda com està.

L’Ajuntament de Cerdanyola ni el de Sant Cugat van voler valorar públicament la decisió judicial que tornava a posar una vegada més el cas de Bellaterra sobre la taula.

“12 anys de la tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat del Vallès”

Tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat
📷 ARXIU JAP

LLUÍS TORRES| JAP són les inicials de Jener, Alexandre i Pla, nom d’una tertúlia que va començar l’any 2012 al Zum-Zum de la Plaça Augusta de Sant Cugat del Vallès. En aquest petit però acollidor local personalitzat i atès per la professional Irma i família, tots els divendres, de deu a dotze del matí, es comparteixen, -acompanyat d’un esplèndid esmorzar-, els moments més interessants de la vida cultural de Sant Cugat, i allò que passa pel programa Molta Comèdia de Ràdio Sant Cugat,  presentat per l’Eduard Jener, un apassionat tertulià expert en Arts Esceniques, que també pública setmanalment a la revista Tot Sant Cugat. Aquell trio tertulià d’amics estava integrar per Eduard Jener, Jaume Pla i Victor Alexandre i van decidir batejar-se amb el nom JAP.

Des del mes de setembre de l’any 2012, al setembre de 2013, la tertúlia JAP va funcionar amb aquest tres ciutadans de Sant Cugat, però aleshores va anant creixent incorporant convidats, fins aquest 2024, que compleix el seu 12è Aniversari.

Tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat
📷ARXIU JAP

ALGUNS NOMS DE TERTULIANS QUE HAN PASSAT O ACTUALS DE LA TERTÚLIA CULTURAL JAP:

Àngels Solà, Jaume Pla, Salvador Fenollar, Eduard Jener, Víctor Alexandre, Xavier Tor, Josep Maria Jaumà, Eloy Sánchez, Toni Rueda, Rogeli Pedró, Octavi Sena, Enric Mustieles, Marta Uxan, Xavier Escura, Oriol Pujol, Josep Maria Vallès, Carmela Fortuny, Francesc Lluís Pérez, Núria Escamilla, David Pujol…

Alguns participants actuals a la tertúlia cultural JAP 📷 BELLATERRA.CAT

Sovint s’apropen de sorpresa a la taula de tertúlia amics o representants d’entitats locals i coneguts de Sant Cugat, que venen a saludar i donar el bon dia, tot aprofitant per aportar quelcom d’actualitat cultural.
Ens felicitem tots plegats per conservar quelcom tant natural con romandre per fer un cafè i xerrar com s’havia fet sempre entre amics i veïnat, fora del sistema fred i individual les xarxes socials per internet o telèfon mòbil.

Tertúlia cultural JAP a la terrassa del Zum-Zum de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Com deia el gran director d’orquestra Sergiu Celibidache (1912-1996):         “Més val viure-ho en directe, que  no pas fer-ho amb una foto de Brigitte Bardot!”

UBISOFT ESTÀ IMPULSAT PER PROFESSIONAL CREATIUS

En el seu nucli, Ubisoft està definit per la seva gent. Donem la benvinguda al talent de tots els orígens i d’arreu del món per crear jocs inoblidables i donar vida a idees que d’altra manera serien impossibles. Avui, els més de 45 estudis d‘Ubisoft i els més de 21.000 empleats formen un equip global divers que ajuda a donar alegria a tot tipus de jugadors d’arreu del món.

“Com a líder m’ha interessat el coaching i el desenvolupament del lideratge” MARIE-THÉRÈSE CORDON

“Burnout” a l’Hotel Campus de la UAB

Què és la síndrome de burnout i els seus símptomes?

Quan una persona presenta la síndrome de desgast professional, pot sentir-se esgotada cada dia, tenir una actitud cínica, sentir-se desmotivat i insatisfet amb el seu treball.  La síndrome de desgast pot estar acompanyada per símptomes físics com mals de cap, nàusees i dificultats per dormir.

Marie-Thérèse Cordon:

Vaig arribar a Sant Cugat l’any 1994 amb el projecte de crear la filial espanyola d’UBISOFT. Primer vaig fundar l’empresa de distribució editant, des de les nostres oficines de la plaça de la Unió, alguns videojocs, Rayman, Action Soccer, Kiyeco i els lladres de la nit, etc. entrem a grans empreses com El Corte Ingles, Fnac… L’any 1998 ja som 8 treballadors i creem l’estudi de desenvolupament, i ens traslladem a l’edifici Horizon a la Ctra. de Rubí on arribàrem a ser 80 treballadors. Creem també Gameloft Iberica. Com a pionera en la creació d’empreses de videojocs a Catalunya, vaig veure que Sant Cugat era la ciutat ideal: empresarial, verda i moderna; on anaven instal·lant els nostres treballadors i creaven les seves famílies.

Ens vam traslladar a l’Avinguda Ragull, i el 2010 al Centre Comercial de Mira-Sol on estàrem 10 anys meravellosos i on vam veure com es desenvolupava el centre comercial. Fa uns anys em vaig integrar a ADE Vallès, associació on trobo dones empresàries i directives, que igual que jo crec en la dona com a líder. Ens aconsellem, ens ajudem, ens veiem com a exemples les unes a les altres. Sabem que ser líder no és qüestió de sexe, és qüestió de ser autèntica, de saber el què vols i de treballar per aconseguir els objectius i per desenvolupar els nostres negocis.

Com a líder m’ha interessat el coaching i el desenvolupament del lideratge. Em vaig certificar com a Coach executiva i acompanyo a líders a créixer, a aconseguir els seus objectius i enfrontar-se als seus reptes professionals i personals. Crec en l’ésser humà, en la diversitat i en la inclusió. La humilitat, el reconeixement, són claus en la cultura empresarial, crec en el potencial gairebé més que en el talent. A ADE Vallès les dones de Sant Cugat hi trobem un lloc d’inspiració per desenvolupar-nos com a empresàries i contribuir al fet que la ciutat disposi d’innovació femenina.

Marie-Thérèse Cordon
Directora de Recursos Humans i Executive Coach Ubisoft.

http://www.ubisoft.com

Font: Ubisoft, Associació ADE Vallès, Tot Sant Cugat.