Arxivat a Bellaterra | Etiquetat 28M 2019, politica |
Bellaterra, 9 de juny de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim amb el veïnat de Bellaterra aquesta carta de la UVB del juliol de 1991, que hem trobat al nostre arxiu de L’Esquirol de Bellaterra. Aquest comunicat, pels punts tractats, us portarà a una problemàtica de plena actualitat, força reivindicativa en el dia a dia del nostre poble, i que amb seguretat podria millorar-se, amb una EMD que hauria de valorar i respectar el que reclama el veïnat, i que molt sovint no es té en compte ni es respon oficialment. Com deia Josep Maria Riba, en el programa del seu partit polític Bellaterra Endavant, -que va guanyar la presidència de l’EMD-, : “Menys diners al despatx i més a l’espai públic”. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!
UNIÓ DE VEINS DE BELLATERRA
Juliol, 1991
ASPECTE URBÀ DE BELLATERRA
La Unió de Veïns pretén, amb aquesta comunicació, que tots els veïns de Bellaterra considerin una “questió prioritaria” el fet d’aconseguir que l’aspecte de les nostres vivendes i llur entorn sigui correcte, que no hi hagi contradiccions entre el que tots desitgem i allò que veiem realment, que siguem capaços de dotar la nostra comunitat d’aquesta presència neta, ordenada i estètica que requereix i que NOMES NOSALTRES PODEM ASSOLIR amb un petit esforç solidari del qual tots en sortirem beneficiats.
Hem rebut varies queixes en aquest sentit que palesen problemes entre veïns i que cal esmenar. El que fem, per tant no és només esmentar qüestions personalitzadas davant el gran volum de les mateixes sino que creiem que es necessària una reflexió generalitzada que encoratgi tothom a ésser conseqüents per obtenir l’equilibri estètic urbà que necessitem.
Axí dons hem de tenir present uns quants aspectes cabdals:
A) Arbres, vegetació, etc… que envaeixen la vorera o el carrer per sobre dels murs o tanques que impedeixen el pas dels vianants.
B) Tanques perimetrals que donen al carrer amb esquerdes que comporten perill d’ensorrament. Alguns, fins i tot, mal acabats o despintats.
C) Voreres sense fer o molt deteriorades, plenes d’herbes, terres
o deixalles.
D) Tanques i portes d’accés despintades i fetes malbé. Tanques metal.liques deformades, trencades, rovellades…..
E) Materials de construcció que ocupen les voreres que s’han dei- xat abandonats o potser esperant fer-los servir no se sap quan.
F) Neteja de les voreres, sobretot quan s’hi ha deixat terra per jardineria etc…..
jardineria etc…..
g) Comunicar als veïns propietaris de parcel.les no edificades l’obligació de netejar els matolls que hi creixen i espe- cialment d’eliminar les herbes que cauen sobre les voreres. Aquests són extrems d’acompliment obligat que han de dur a ter- me amb una certa periodicitat. Si després d’advertir.los repetidament, no compleixen amb la seva obligació, us preguem que ho comuniqueu a la secretaria de la Unió de Veïns a fi d’actuar per la via administrativa, amb tot i això, la Unió de Veïns es posarà en contacte amb els esmentats propietaris de parcel.les no edificades per recordar.lis llurs obligacions. demanant la col.laboració dels veïns que solen coneixer els propietaris, amb l’única finalitat de recolzar l’acció.
H) Pel que fa a les possibles descarregues de terra, deixalles etc… que de tant en tant es realitzen en parcel.les no tan- cades, per part de constructors o transportistes no controlats, us preguem que identifiqueu les matrícules dels camions i feu la corresponent ent denúncia a la Policia Municipal de Cerdanyola, comunicant a la secretaria de la Unió de Veïns la vostra actua- ció concreta a fi de que la mateixa pugui seguir l’acció legal o reforçar el control davant la Policia Municipal.
1) També podeu fer arribar a la secretaria de la Unió de Veïns la vostra opinió sobre aquelles irregularitats que considereu pel que fa a les plaques senyalitzadores de tràfic, pals de telèfons, il.luminació, plaques identificatives dels carrers, etc.. que estiguin deteriorats, mal col.locats, puguin ésser perillosos, no funcionin, etc… Tot això ens permetrà ser més ràpids i eficaços davant la solució dels problemes.
I com a conclusió direm que si son capaços de plantejar-nos tot això que hem exposat com una “questió prioritària” i ens esforcem en col.laborar, és possible que dins d’un temps prudencialment curt, poguem aconseguir que Bellaterra aconsegueixi una presència “neta, ordenada i estètica” que serà en definitiva la Bellaterra que tots desitgem i ens mereixem.
UNIO DE VEINS DE BELLATERRA
AREA DE FOMENT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat L'Esquirol de Bellaterra 1991 |
Martina i Domènech de Bellaterra
Font: L’Esquirol de Bellaterra
Arxivat a Bellaterra |
8 entrevistes a vuit poetes, vuit baules. Vuit converses que Marta Nadal va tenir amb elles i que ara amb la bellaterrenca Anna Guell cusen per fer-ne un tapís de poetes referents, on la paraula és la veritable protagonista.
Vuit poetes, vuit Baules
Conversa i recital poètic de Q-ars Teatre Dilluns i dimarts
La Gleva Teatre
10–25 de juny 2024
ENTRADES: laglevateatre.koobin.com/baules
Vuit poetes, vuit baules és un espectacle construït a partir de les vuit entrevistes a poetes que la filòloga, periodista i escriptora Marta Nadal ha recollit en el seu llibre Baules: vint-i-una escriptores i la seva literatura. Montserrat Abelló, Marta Pessarrodona, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Dolors Miquel, Bel Granya, Sònia Moll i Àngels Gregori.Les converses que Nadal va tenir amb totes elles són el punt departida a través del qual anem cosint, a manera de canemàs, una triadels poemes de cada autora, amb la voluntat de presentar un tapís de poetes referents del present més immediat que ens impulsen aconstruir un futur sòlid. Un cant a la més estricta contemporaneïtat,en què de ben segur tots plegats en podrem trobar referents.Elements sonors i audiovisuals acompanyen aquesta proposta, i totplegat, esdevé una trobada entre Marta Nadal i Anna Güell, en unentorn acollidor i senzill, on la paraula és la veritable protagonista.Autoria: Marta Nadal i les vuit poetes.
Direcció: Anna Güell
Intèrprets: Anna Güell i Marta Nadal
Espai escènic i sonor: Tània Banús
Vestuari: Anita
Font: Garring Producció: Associació Q-ars Teatre
(*) Anna Güell i Torné (Sabadell, 31 octubre 1961), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió i també directora de teatre.
L’any 2007 va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu pel seu paper a El mercader de William Shakespeare i Leonci i Lena de Georg Büchner.
En televisió ha participat
Qui? (1990)
Agencia de viatges (1993)
La Lloll (1995)
Estació d’enllaç (1996)
Poblenou (1996)
Laberint d’ombres (1998)
Jet Lag (2001-2006)
Porca misèria (2006)
La Via Augusta (2007)
Kubala, Moreno i Manchón (2012)
Com si fos ahir (cap. 276 i següents) (2018)
En cinema ha participat:
1995 Puro veneno, de Xavier Ribera
2000 Gossos, Romà Guardiet
2003 Beatriz, Barcelona Claudio Zulián
2016 Laia, Lluis Danès
2017 Vida Privada, Sílvia Munt
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Anna Güell, Cultura |
Bellaterra, 7 de juny de 2024
IGNASI RODA FÀBREGAS|M’he adonat que des que vaig començar a escriure al Substak no us he ofert un currículum com cal del pare i crec que va essent hora que ho faci.
Us he de dir, però que el currículum que us ofereixo no és obra meva sinó de la Mon Agell (Qui fou responsable de premsa i relacions públiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, va morir el passat dissabte 4 d’abril de 2015 als 82 anys, víctima d’un càncer. Va estar vinculada a l’Institut del Teatre durant més de vint anys, des de 1977 fins a la seva jubilació el 1998, i era presidenta l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, ADB, per a qui va treballat fins l’últim moment en l’organització del Premi Memorial Margarida Xirgu i la instauració del Premi Frederic Roda de Teatre atorgat per Òmnium Cultural dins la Nit de Santa Llúcia) i la Mercè Cucurny (Professional del món de la comunicació. Es va iniciar al sector de la comunicació quan encara no existia la llicenciatura universitària de “Publicitat i Relacions Públiques”. La seva trajectòria professional arriba des de campanyes electorals, fins a l’elaboració de projectes de comunicació, o la realització i el seguiment d’accions orientades a diferents sectors com ara el cultural (edició, teatre, música, dansa), el financer i el de recerca.dues dones molt properes a ell i que en gran manera van vetllar per deixar constància de la seva feina)
Gràcies a elles i a la Rosa Férez que va escriure el llibre Converses consentides, he pogut accedir a molta documentació que m’ha permès descobrir facetes del pare per a mi desconegudes.
Així, doncs, us deixo amb una literatura no tant creativa, però que a ben segur us servirà per conèixer una mica més la dimensió del personatge.
Frederic Roda Pérez, nat a Barcelona, 1924. Fill de Frederic Roda Ventura (advocat) i Pepita Pérez de Cambra (mestressa de casa), llicenciat en Dret, advocat, director de teatre, crític de teatre, promotor social i cultural.
Frederic Roda pertany a una generació de «revitalistes», una generació que va entomar la gran desfeta social, política i cultural del nostre país conscients que calia no defallir i no sotmetre’s al vencedor. Pertany a un grup de persones que no es van rendir, anys al contrari, van creure en la seva capacitat i, per què no?, en la seva astúcia, per esperonar la societat i aixecar de nou la cultura a casa nostra.
Frederic Roda accedeix al teatre «com un derivatiu d’altres coses, va ser una casualitat. Vaig començar d’actor amateur, i com un derivatiu d’altres feines», i aquest derivatiu va esdevenir un dels eixos principals de la seva activitat al llarg de tota la seva vida, començant per la seva gran capacitat de promotor i engrescador de molts projectes. Un home polivalent que va saber posar-se al servei del teatre i de la cultura.
La seva activitat es va desenvolupar en diferents àmbits i institucions. En destaquem:
Institucions on ha treballat:
Director de Serveis d’Òmnium Cultural (1967-1970)
Sotsdirector de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1970-1980)
Director del “Centre d’Estudis Pirandellians” de l’Institut del Teatre
Membre del Consell Assessor de Teatre de la Generalitat de Catalunya
Director de l’Exposició “Catalunya en la España Moderna” (1714-1983), organitzada per la Generalitat de Catalunya (Madrid, 1983)
Director del Centre de Representació i Informació de la Generalitat de Catalunya a Madrid (1983-1985)
Docència:
Professor Adjunt de Dret Polític de la Universitat de Barcelona (1948-1952)
Collaborador i Professor de Cursos de RRPP del Centre d’Estudis Novostudio
Professor de l’Escola Superior de RRPP de la Universitat de BarcelonaPresident de l’Escola Superior de Tècnics en Animació Sociocultural i Turística
Impulsor de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès
Associacions:
Membre i primer cap electe de CC (1945-1950)
Director de l’ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona) (1955-1963)
Secretari d’Sport Club Bellaterra
Secretari de l’Associació de Propietaris i Veïns de Bellaterra
Vicepresident de la Secció Espanyola de Pax Christi (1976)
Membre de la Comissió Permanent de Justícia i Pau de Barcelona (1966-1975)
Membre fundador i Secretari General de l’Institut Víctor Seix de Polemologia
President de l’Associació Amics de Bellaterra
Director de la Universitat Internacional
President de l’Associació Espanyola de RRPP (1973-1976 i 1980)
President de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (1977-1979)
President de la Institució Francesc Carreras Candi de Potencial Humà (1980-1982)
Conseller de l’Institut de Drets Humans de Catalunya
Vicepresident de la SCCL Ràdio Associació de Catalunya (1983-2002)
President de l’Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació (1994-1997)
President de la Comissió per la Resolució Alternativa de Conflictes del Collegi d’Advocats de Barcelona (1997-2000)
Diversos:
Crític teatral a Catalunya Exprés (1955-1957)
Crític teatral a Destino (1963-1968)
Crític teatral a La Vanguardia
Col·laborador del diari Avui
Collaborador del diari La Vanguardia
Empreses:
Advocat assessor del Banc de Biscaia (1945-1975)
Assessor de Fomento Barcelonés de Inversiones
Conseller i Cap de Promoció del Grup d’Empreses Seix i Barral
Secretari General de Foment d’Inversions, S.A.
Conseller-Secretari de Mèdica Barcelona, S.A.
Conseller de Difusora Internacional, S.A.
Conseller Secretari de Madrid, S.A. de Seguros Generales
Conseller Secretari de Grup d’Empreses Cafisa
Conseller de Línia de Comunicació, Serveis Editorials
Conseller de CeGe, Creacions Gràfiques
Assessor Real Automòbil Club de Catalunya
Assessor de Didò, materials didàctics
Assessor del Collegi d’Enginyers de Ponts i Camins
Guardons:
Creu de Sant Jordi, Generalitat de Catalunya (1995)
Medalla d’Or al Mèrit Artístic, Ajuntament de Barcelona (2004
El seu traspàs va ser el dia 1 de marc de 2006 a la ciutat de Barcelona.
Font: Ignasi Roda Fàbregas
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Any Frederic Roda Pérez, biografia |
Bellaterra, 7 de juny de 1997
LLUÍS TORRES| Compartim el projecte de remodelació de la Plaça del Pi, presentat per la Unió de Veïns de Bellaterra, -aparegut al número 66 de desembre de 1997 i gener de 1998 de L’Esquirol de Bellaterra-.
Es tracte d’altre projecte de polèmica actualitat, per la modificació de l’anterior de 2019, sol·licitat per Ramon Andreu (GXB) a la Generalitat, que ha modificat l’actual presidència de Josep Maria Riba (BE) a l’EMD. La renovació s’ha de fer efectiva abans de finalitzar l’estiu de 2025, (si no es vol perdre l’aportació econòmica de la Generalitat de Catalunya en un 75 % i Ajuntament de Cerdanyola en un 25%). Una vegada més es tracte un projecte en el que no ha participat democràticament ni directament el veïnat de Bellaterra.
Pojecte de renovació de La Plaça del Pi presentat per la UVB l’any 1997
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Font: L’Esquirol de Bellaterra (número 66 de desembre de 1997)
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat L'Esquirol de Bellaterra 1997 |
Bellaterra, 7 de juny de 2024
LLUÍS TORRES|Avui compartim l’article d’opinió “Jugársela en Pin i Soler” d’Olga Tello, aparegut al número 66 de L’Esquirol de Bellaterra de l’any 1997. Aquest carrer, tant polèmic i perillós pel seu fort trànsit, està d’actualitat pel projecte que tenen els nous gestors de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra. Jordi Macarulla, president del partit polític Bellaterra Endavant va anunciar el 2023 que les entrades i sortides del carrer Pin i Soler i Camí Antic de Sant Cugat passarien a ser d’un sol sentit i que si algú veia problemes “Que es busqui la vida”. Tot indica que aquest polèmic projecte és presentarà i votarà al Ple de Bellaterra del mes de juliol, una decisió no consensuada democràticament amb veïnat que amb seguretat aportarà cua i problemes.
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat L'Esquirol de Bellaterra 1997 |
Bellaterra, 6 de júnior de 2025
LLUIS TORRES|La nova normativa d’ascensors entrarà en vigor el dia 1 de juliol de 2024. A quines comunitats de veïns afecta el Reial Decret 355/2024?
Es tracta d’una legislació que inclou canvis tècnics per reduir el nombre d’accidents i que afectarà les instal·lacions d’alguns blocs d’habitatges, empreses i particulars
Reial Decret 355/2024, de 2 d’abril, pel qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària ITC AEM 1 Ascensors, que regula la posada en servei, modificació, manteniment i inspecció dels ascensors, així com l’increment de la seguretat del parc d´ascensors existent.
➡️https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2024-7258
NOVA INSTRUCCIÓ TÈCNICA COMPLEMENTÀRIA AEM 1 (ITC)
Font: Cleries, BOE,
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Normativa ascensors 2024, Societat |
Més contents que un ginjol !
Bellaterra, 6 de juny de 2024
LLUÍS TORRES|L’any 2007, “L’Associació Salvem el Ginjoler de Sant Gervasi”, al igual que va fer el veïnat de Sant Cugat del Vallès amb el Pi d’en Xandri (1774), van evitar la tala i que l’Ajuntament ho declarés monument, i crear la Placeta del Ginjoler, del carrer Arimon de Barcelona.
“El ginjoler centenari del carrer d’Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar l’any 2007 per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria“
L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc Lluís Pérez, propietaris del Restaurant La Taula, -molt proper al Ginjoler-, van participar activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va escoltar el veïnat i en lloc de construir-se 3 cases adossades, van crear la Placeta de Ginjoler, amb una placa de record a Isabel Nuñez, morta de cáncer un anys més tard.
El Pi d’en Xifré (1774) de Sant Cugat
Símbol de la lluita ecològica veïnal de Sant Cugat per preservar l’entorn natural, el Pi d’en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb uns 250 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l’any 1774. L’arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d’en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d’un pagès anomenat Xandri
Un quart de mil·lenni no se celebra cada dia i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha volgut aprofitar l’ocasió per fer l’anunci oficial. El Pi d’en Xandri, un enorme arbre situat al parc natural de Collserola, té tots els números de ser catalogat com a arbre monumental de Catalunya. Aquest pi pinyoner és tot un símbol per a la vila i, en aquests dos segles i mig de vida, ha sobreviscut a tot tipus de contratemps.
Ara, el consistori no només vol celebrar-ne l’aniversari amb un conjunt d’activitats, sinó que també ha impulsat que tingui el reconeixement que creuen que es mereix, com explica l’alcalde, Josep Maria Vallès.
“Tots els portaveus polítics de l’Ajuntament vam posar-nos d’acord per fer la petició d’arbre monumental a la Generalitat. El primer filtre ja l’hem passat, ho estan estudiant i, amb la boca petita, puc dir que ens diran que sí.”
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Una icona vallesana
El Pi d’en Xandri es va plantar el 1774 per marcar els límits d’unes terres i les seves dimensions l’han convertit en un punt molt visitat. Lloc habitual de trobada per als excursionistes, l’arbre es troba al parc de la Torre Negra i, actualment, ja està qualificat d’arbre d’interès local i comarcal.
Té 23 metres d’alçada i un tronc de més de 3 metres de perímetre. La copa, de 21 metres d’amplada, té una forma molt peculiar a causa de la gran nevada del 1962, quan l’arbre va perdre bona part de les seves branques pel pes de la neu.
Els santcugatencs van lluitar per salvar-lo quan, el 1997, algú el va voler tallar amb una serra mecànica i també li van calar foc. Un atac que mai ha estat resolt i del qual encara s’està recuperant.
Des d’aleshores, el pi viu apuntalat i tècnics forestals el revisen un cop l’any per veure en quin estat es troba. L’expert Sergio Perdices, que vindria a ser el metge de l’arbre, ens en fa un diagnòstic prou positiu, tot i el repte afegit que ha suposat la manca d’aigua.
“Està sa, però pot ser que hagi estat una mica estressat. Ha estat un any d’una sequera molt forta i això l’arbre també ho nota. Queda una mica més trist, no té gaire bon creixement, el color de la fulla no és el seu verd…”
Per això, s’han de posar en marxa diferents actuacions, com subratlla Jordi Torrijos, que era el director de Parcs i Jardins quan el pi va rebre l’atac d’ara fa 27 anys i va presentar un pla per salvar-lo.
“Han estat anys de sequera molt intensos i ha crescut poquet. Segueix creixent, però molt menys. Per tant, cal seguir treballant en tècniques de manteniment i fer treballs de reg.”
Els actes organitzats per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per celebrar els 250 anys del Pi d’en Xandri han començat amb aquesta jornada, en què han participat alumnes de l’escola que porta el nom de l’arbre, i s’allargaran fins a l’octubre.
Font: 3Cat
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat Ecologia, Ginjoler de Sant Gervasi, Pi d'en Xandri de Sant Cugat del Vallès |
Arxivat a Bellaterra | Etiquetat THE BELLATERRIAN |
BELLATERRA.CAT 