Bellaterra, 25 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim l’article que els bellaterrencs Josep Cardó i Lluís Cusidó van publicar al número 15 de 1987 a L’Esquirol del Vallès. Una història dels 25 anys de la primera revista “Bellaterra”, que va aparèixer regularment els anys 1960, 61 i 62, fins arribar a aconseguir el número 27 que marcà la seva desaparició definitiva.
25 anys de la primera revista “Bellaterra”, per Josep Cardó i Lluís Cusidó
Més d’una vegada s’ha parlat desde aquestes mateixes pàgines dels antecedens que com a publicació dedicada als temes i actualitat de Bellaterra, ha tingut al llarg dels anys aquest «ESQUIROL».
De la mateixa manera que s’ha comentat l’intent d’una revista periòdica amb tots els ets i uts» que el recordat Sr. Climent Vidal Pons va portar a terme als voltans de l’any 1936, quan Bellaterra estaba en els seus mes clars inicis. Avui volem evocar una publicació que amb el nom de «BELLATERRA», va apareixer regularment els anys 1960, 61 i 62, fins arribar a aconseguir el número 27 que marcà la seva desaparició definitiva.
I sembla que ara es un bon moment per parlar-ne, tota vegada que un petit calcul ens permet constatar que es compleixen precisament 25 anys de la seva darrera aparició.
Recordar avui els inicis de la publicació comporta evocar com era Bella-Terra ara fa uns 30 anys i quin era el ventall de diversions que oferia durant els llarguisims hiverns als que hi viviem tot l’any i teniem 15, 16 0 17 anys.
Imagineu el que era trovar-se envoltat de pins, amb una pau i tranquilitat que nosaltres consideravem excesiva, amb uns trens que circulaven tan sols cada hora i que desapareixien després de les 10 de la nit, sense que el nivell de motorització, avui habitual entre la joventut, es pogués ni tan sols sommiar i amb totes les hores del día i de la nit per davant…. No era doncs extrany que Sabadell, entrevist en la llunyanía, ens semblés l’emporium de la diversió i Barcelona, intuïda darrera del Tibidabo, una cosa així com «Las Vegas».
Però com tot no podia limitar-se a anar cada nit a casa de la familia Cusidó a veure «Los Intocables» o el «Perry Mason» en la seva versió castellano- sudamericana», sempre donavem voltes pensant amb què podiem omplir les hores, i sense saber massa bé com, va néixer l’idea de publicar una revista. Qui més, qui menys feia els seus primers intens amb la ploma, convençut de que tenía moltes coses per dir el fet de que un dels companys, en J.M. Tort concretament, es sentís atret per els misteris de la fotografia, feia les coses més planeres.
Vist avui i fredament, resulta digne de l’equip rector de «LA CODORNIZ», la idea de fer néixer una revista per comentar l’actualitat d’un lloc on mai passava res, però amb juvenil entusiasme, creiem que les noticies ja neixerien que de no ésser així, nosaltres mateixos amb un seguit d’activitats que planejaven, les crearíem.
I el primer cos de redacció quedá constituit. Els seus integrans eren l’es- mentat J.M. Tort, en Lluís Cusidó, en Josep Cardó en Just Treceño que si bé no era bellaterrenc de tot l’any, motius de carácter molt personal, el feien estar a Bellaterra tantes hores com podía.
La revista disposa desde el primer moment de local social. El soterrani de casa els Tort, a on en Josep M. tenia installat el seu laboratori fotogràfic, es convertí en la redacció, i entre la roba estesa que la Sra. Tort retirava avans de que acabés tacada de tinta, va iniciar el seu caminar la revista BELLATERRA.. Alguns mesos més tard, en Jordi
Camprubi, en Ramón García, varen unir el seu esforç al dels ja esmentats, i al llarg dels 3 anys que va durar la seva aparició, a la revista, varen colaborar bellaterrencs prou coneguts com Mn. Placid Armengol, David M. Eloy, Josep M. Riu, Mercè Lieonart, Francesc Garriga, Fèlix Estrada i alguns d’altres que ho feien sota pseudònims que avui resulten dificils d’esbrinar. El repartiment del primer exemplar es feu durant la Misa del Gall del Nadal de 1959, distribuint-se l’edició corresponent al Gener de 1960. Resulta avui emotiu comprobar com el primer article està dedicat a la memòria del Sr. Climent Vidal Pons, desaparegut en aquelles dies i de qui, amb la publicació de la revista, semblava recollir-se el «testimoni del seu vell desig d’una publicació bellaterenca.
🎥https://youtu.be/xHdZAtCA_yk?si=C5Mt2H6tTLIWBHz9
Al llarg dels tres anys la revista fou un generador d’activitats, de les que posteriorment s’en recollia puntual notícia en les seves pàgines. Així trovem comentaris sobre campaments infantils, representacions teatrals, concursos fotografics, sesions de cinema amateur…
Rellegir avui els textes publicats en aquells moments permet donar-se compte del què era la vida a Bellaterra i la seva evolució. Així podem senyalar com a anècdota curiosa i il-lustrativa, que en primer número s’incloïa un co- mentari dolgut, motivat per la desaparició de l’estanc que hi havia als porxos de l’Hostal. Avui, uns quans anys després, els fumadors encara seguim lamentant’ho.
Quedi però, anècdotes a banda, constància de la publicació al llarg de tres anys, d’aquelles pàgines nascudes d’uns entusiasmes juvenils i d’una certa dosis d’aborriment, pero que ens permeten avui, 25 anys després, una visió aproximada del que era la Bellate- rra d’aquells «feliços» anys 60.
Font: L’Esquirol del Vallès, Elena Cusidó
BELLATERRA.CAT 