El veïnat de Bellaterra no mereix la deixadesa ecològica des de fa anys, amb 115 arbres talats als diferents carrers de Bellaterra per les administracions de Cerdanyola i EMD.
7 Plàtans gegants de Bellaterra talats per l’Ajuntament de Cerdanyola
LLUÍS TORRES|La deixadesa ecològica pública a Bellaterra és palpable i demostrable (sobren paraules, i només heu de passejar per diferents carrers, com Coma de Comins, Carretera Bellaterra, Av. Film, Av. José María Marcet, Av. Bertomeu, Miquel Servei, Joan Fàbregas, Ramon Llull, Passatge de la Creu., etc.,) Tenim uns 115, i van en augment. Els últims talats per l’Ajuntament de Cerdanyola són els del carrer Coma de Corbins , i els 7 plàtans gegants de la vorera de l’Avinguda Josep Maria Marcet, al costat de les vies dels FGC.
El que sorprèn és la poca moguda veïnat per exigir quelcom més que queixar-se entre uns pocs en xarxes socials. Després de dos anys, la Junta Veïnal de l’EMD presidida per l’anomemat ecologista, Josep Maria Riba Farrés, qui no ha fet realitat les seves promeses del programa electoral (partit polític Bellaterra Endavant). El veïnat i votants ho veuen com una venda de fum, més quant recentment s’han talat més arbres, com és el cas dels del carrer Coma de Corbins.
Uneix-te el 8 de març de 2025 per celebrar el Dia Internacional de la Dona sota el lema: “Per TOTES les dones i nenes: Drets. Igualtat. Empoderament”.
Dissabte 8 de març de 2025, a les 18h
L’EMD de Bellaterra organitzà la commemoració del Dia Internacional de les Dones a la Plaça Maragall (davant del Centre Cívic de Bellaterra)
Lectura del Manifest Oficial a càrrec de Chus Cornellana, vocal independent al partit polític Bellaterra Endavant i l’EMD de Bellaterra.
Lectura de poemes amb les veïnes bellaterrenques Mei Barceló i Elisenda de Clasca.
Xocolatada solidària al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall a càrrec del Cafè El Turó de Sant Pau de Bellaterra
Us hi esperem 💜
El tema d’aquest any reivindica ampliar la igualtat de drets, el poder i les oportunitats per a totes, amb un futur feminista en què no es deixi ningú enrere. L’apoderament de la propera generació és el nucli d’aquesta idea, ja que la joventut, especialment les dones joves i les nenes adolescents, seran les protagonistes de canvis duradors en el futur.
A més, aquest any marca el 30è aniversari de la Declaració de Beijing, un document clau en l’avenç de la igualtat de gènere que ha aconseguit molt des de la seva adopció en camps com la protecció jurídica, l’accés a serveis, la participació de les dones i els canvis en normes socials, idees i esterotips enquistats al passat.
Actuem i involucrem mitjans, governs, líders d’empreses i comunitaris, la societat civil i la joventut, i qualsevol altra persona amb la capacitat d’exercir influència i prendre mesures a les nostres comunitats. Demanem a les persones amb lideratge que prenguin mesures i inverteixin en la promoció dels drets de les dones i la igualtat de gènere. Compartim les històries i els missatges al voltant del Dia Internacional de la Dona en plataformes digitals per generar un diàleg i inspirar l’acció.
En conjunt, podem ser la generació que tanqui la bretxa i assoleixi la igualtat de gènere.
A finals d’any la fàbrica de Girona elaborarà un tipus de bossa que pesa menys que els recipients de vidre i de diferents mides, des de 75 fins a 275 grams
Amb l’objectiu de continuar fomentant l’elaboració de productes amb envasos reciclables, Nestlé Espanya ha decidit invertir aproximadament 15 milions d’euros a la seva fàbrica de cafè soluble Nescafé i de càpsules Nescafé Dolce Gusto, a Girona. Aquesta inversió permetrà millorar els processos d’envasament i reduir l’ús de plàstic verge en favor de materials reciclables.
Segons informa Nestlé en una nota de premsa, la fàbrica ha iniciat la construcció de dues noves línies d’envasat que permetran utilitzar materials reciclables i treballar amb màquines més eficients energèticament. Aquestes línies estaran equipades amb tecnologia d’última generació i un alt grau d’automatització. Es preveu que les obres finalitzin a finals d’any.
Gràcies a aquestes noves línies, la fàbrica de Nestlé a Girona començarà a produir la bossa refill (per omplir) de Nescafé amb material reciclable. Aquest producte, que ja fa uns dos anys que és al mercat, ofereix als consumidors la mateixa recepta i qualitat de Nescafé en un envàs més sostenible, que també permet reomplir el clàssic pot de vidre de cafè soluble. A més, aquesta bossa conté un 97% menys de pes en embalatge que el pot de vidre, contribuint així a reduir la petjada ambiental
La nova línia permetrà –destaca la companyia– elaborar a finals d’any diversos formats, des de 75 fins a 275 grams, amb la nova bossa, tant en la modalitat de Nescafé Classic com el Descafeïnat.
Sobrets de cafè
D’altra banda, Nestlé està construint una nova línia d’alta velocitat per als sobrets de Nescafé, que permetrà envasar aquest producte en monomaterial reciclable. Aquesta mesura reduirà l’ús de plàstic verge en 60 tones anuals i farà possible la producció de fins a 1.200 sobrets per minut. Això garantirà la fabricació dels sobrets de Nescafé Classic Natural i Nescafé Classic Descafeïnat tant per al sector de la restauració i l’hostaleria com per al sector retail (venda directa), ara en un envàs més sostenible.
La fàbrica de Nestlé a Girona, en funcionament des de 1968, inclou la producció de cafè soluble Nescafé i la planta de càpsules Nescafé Dolce Gusto, operativa des del 2009. Actualment, compta amb més de 900 treballadors i exporta el 75% de la producció de càpsules i el 84% del cafè soluble a 56 països d’arreu del món. Aquesta planta es basa en un model sostenible, amb una reducció del 40% en les emissions de CO2 per tona de producte en els darrers cinc anys i una disminució del 22% en el consum total d’energia. A més, disposa d’una caldera de biomassa que reutilitza els pòsits del cafè per generar vapor, i el 2025 entrarà en funcionament una segona caldera que permetrà valoritzar més de 52.000 tones de pòsits de cafè anuals.
El febrer de 1975 es va aprovar, en el marc d’una Diada de Reflexió organitzada per professorat i alumnes d’una molt jove Universitat Autònoma de Barcelona, un document que portava per títol “Per una universitat nova en una societat democràtica” que, amb el temps, va acabar coneixent-se com el Manifest de Bellaterra.
Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona en construcció
El document va ser fruit d’un procés participatiu en un convuls moment històric del país, no només a la universitat sinó a tota la societat, ta sols mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco.
Els 22 punts del Manifest de Bellaterra van ser la base dels primers Estatuts democràtics de la Universitat i va esdevenir ràpidament un model a seguir per Universitats d’arreu de l’Estat.
Cinquanta anys després, amb l’objectiu no només de recordar sinó del posar en valor què va significar el Manifest, analitzar el context històric i debatre amb alguns dels protagonistes directes, la UAB organitza un acte commemoratiu obert a tothom que tindrà lloc el 12 de març pròxim, a les 12 hores, a la sala d’Actes del Rectorat.
Programa acte de commemoració
L’acte començarà amb les paraules de benvinguda del rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, i la secretària general, Esther Zapater. Tot seguit, Jordi Sancho pronunciarà la conferència «El Manifest de Bellaterra: construint democràcia des de la Universitat».
El Cor de Cambra de la UAB interpretarà cançons emblemàtiques com D’un temps, d’un país, de Raimon, i The Times They Are a-Changin’, de Bob Dylan.
També es farà una taula rodona moderada per Enric Marín, amb la participació de personalitats destacades com l’exrectora Margarita Arboix, José Luis Martín Ramos i Borja de Riquer, que reflexionaran sobre el context històric i l’impacte del Manifest.
Finalment, el rector clourà l’acte acompanyat de la tradicional interpretació del Gaudeamus igitur i amb una invitació a compartir un refrigeri per donar fi a la commemoració.
Esperem no arribi un accident greu perquè a corre-cuita i hagi presència de tècnic o autoritat de trànsit per controlar-lo.
🎥 Imatges cedides per Meritxell Feliu
LLUÍS TORRES|Des de que l’EMD de Bellaterra presidida per Josep M. Riba, va començar les obres de renovació de la plaça del Pi de Bellaterra (Vallès Occidental), el conflictiu creuament dels carrers Avinguda Bertomeu (Carretera BV-1414), Ramón Llull i Lluís de Ábalos, amb uns caòtics girs i circulació, cap autoritat de les administracións mira per la seguretat dels vianants, siguin famílies del poble o estudiants de les diferents escoles de Bellaterra. Així ho denuncien diàriament el veïnat local a través de les seves xarxes socials.
Esperem no arribi un accident greu perquè a corre-cuita i hagi presència de tècnics o autoritat de trànsit per controlar-lo. Molts vehicles no respecten senyalitzacións, pas de vianants, etc., sobre tot als moments d’hora punta.
“Res no em sembla més tristament estúpid que vendre la vida a un partit polític qualsevol”.
Eugène Ionesco (1909-1994)
EUGENE IONESCO|La nostra època és una època decaiguda, perquè la preocupació per l’absolut ha estat substituïda pel problema polític, el futur polític; quan l’home ja no es preocupa pels problemes de les finalitats últimes, quan només li interessa el destí d’una nació política, de l’economia, quan els grans problemes tretafísics ja no causen dolor. deixen indiferents, la humanitat es degrada, es fa bestial.
Res no em sembla més tristament estúpid que vendre la vida a un partit polític qualsevol. Desconfiem de la mentida que pretén que el que és polític és també espiritual i que la política és també una resposta metafísica.
La política ja no és l’organització de la ciutat, és la desorganització de la ciutat, és desig de confusió i de destrucció, és la confusió per la confusió, la revolució per la revolució, és la voluntat oculta d’aniquilar les realitzacions de l’esperit: les revolucions inestables, les tiranies i les censures, les revolucions; les revolucions culturals cremen els llibres, destrueixen els monuments. Ho veiem també als nostres dies, el 1967; com en el temps de Savonarola, avui prevalen les prohibicions; les revolucions modernes, amb les seves falses religions, són com les revolucions cristianes que destruïen les cultures paganes, són com la fe musulmana que va destruir Bizanci i els monuments d’Atenes. Totes les revolucions destrueixen les biblioteques d’Alexandria.
Josep M. Solà i Llinàs del Torrent (Barcelona, 1919 – Sant Cugat del Vallès, 2009) 📷 CEDIDA
LLUIS TORRRES|Els poemes reunits en el llibre de poemes L’AGULLA DEL DESIG, del català Josep Maria Solà Llinàs del Torrent donen forma al trajecte creatiu de l’autor, una obra poètica realitzada al llarg de la seva vida. Reflecteixen el seu paisatge interior així com la bellesa de les coses i les vides que l’envolten. Com les puntades d’un brodat configuren els contorns del seu món particular i revelen amb transparència el seu gust per l’observació minuciosa de la natura, els seus interrogants vitals, les seves passions, la recerca constant de paraules que tradueixin el seu desig de donar-se a conèixer i d’entendre millor el seu propi ser. Van anar sorgint al pas del temps i són ara un testimoni durador de la seva mirada i de la constància del seu impuls creatiu.
JOSEP M. SOLÀ I LLINÀS DEL TORRENT
En paral·lel a la seva vida professional -anestesista i visitador mèdic-i familiar-pare de set fills i tres filles, es va dedicar de forma amateur a la pintura i a la literatura, així com a altres tasques participatives en l’àmbit associatiu de Sant Cugat del Vallès. Amb la seva esposa, Anna Arguimbau i Terol, va ser un dels fundadors de la Llar d’Avis de la Parròquia d’aquesta ciutat, on va organitzar diverses activitats culturals, entre les quals els Jocs Florals de la Gent Gran. És autor d’un poemari, creat entre el 1938 i el 1997, i d’un conjunt d’articles publicats al mitjà de comunicació local TOT Sant Cugat.
Detall d’un jardí de Bellaterra
EL NOSTRE JARDÍ
El jardí de casa nostra és un jardí singular l’hem anat plantant nosaltres i amb il·lusió l’hem cuidat.
Al matí hi canta l’alosa i a la fosca el rossinyol, de dia les caderneres i a mitjanit el mussol.
A menjar-se les engrunes hi van estols de pardals quan s’hi espolsen les tovalles en acabar de dinar.
Hi van també algunes merles i garses a picolar els raïms madurs que pengen per dessota l’emparrat.
Hi ha un estany petit on viuen quatre peixos de colors i al voltant caçant insectes sargantanes i dragons.
Tenim un roser soraia i roses piti-minívermelletes i rosades i grogues, per escollir.
I un roser de flors vermelles que dona roses tot l’any, hortènsies i una gardènia que floreix de tant en tant.
Hi viu menta i farigola, sajolida i romaní, una Maria-Lluïsa i una sàlvia i un malví.
I a més a més, mai hi manquen tarongina i poliol, totes, plantes remeieres per poder fer infusions.
Hi tením plantat espígol, una ruda i un llorer plantat en una torreta perquè encara és petitet.
Hi ha una perera petita i una parra i un til-ler que a l’estiu dona bona ombra. quan el sol és més sever.
També hi floreix una fúcsia gerani i un gessamí que escampa la seva aroma per tot l’entorn del jardí.
Hi ha clavells i margarides, azalees i un sens fi d’altres floretes i plantes que hi hem anat acollint.
Trasplantats de la muntanya s’hi troben ben arrelats un marfull i quatre boixos i un matoll de galceran.
A l’ombra hi viuen falgueres maduixeres i violers i fins i tot s’hi fa molsa i s’hi troba algun bolet.
Pel que dic, podria creure’s que el nostre jardí és molt gran; és recollit, voltat d’heures i petit com un didal.
És un raconet molt nostre on s’aplega tot un món curull de records i vida, i encara hi cabem tots dos.
Hi cuidem una marquesa que sense parar té fills, dona aristocràcia a dojo per regalar als amics.
i un alvocat que hi va néixer d’una polpa que hi va plantar la mestressa, que l’admira com si l’hagués engendrat.
Impulsora del projecte The Barcelonian és la directora artística i il·lustradora, Luisa Vera. El dissenyador, Stefano Puddu i el pròleg de Judit Carrera, directora del CCCB
Portada de Miguel Gallardo
L’Ajuntament de Barcelona i la Factoría Cultural Martinez publiquen The Barcelonian, títol que narra la ciutat de Barcelona a partir de les portades dissenyades per diferents il·lustradors d’una revista imaginària que ret homenatge a la capçalera The New Yorker.
The Barcelonian és un projecte artístic que va néixer durant el confinament, sota el guiatge de la il·lustradora Luisa Vera, a través de les xarxes socials i al qual es van sumar els il·lustradors més importants de la ciutat.
El llibre és, a més, un reflex de la comunitat artística que convida a llegir-ne les imatges com un diari de la ciutat.
L’any 2021 és va presentar el llibre a l’Auditori Teresa Pàmies del Centre Civic Urgell (carrer del Comte d’Urgell, 145). Varen participar Águeda Bañón, directora de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona; Perico Pastor, artista i un dels il·lustradors del llibre; Luisa Vera, fundadora de The Barcelonian, i Inés García-Albi, directora de la Factoría Cultural Martínez i coeditora de The Barcelonian.
Portada de Perico Pastor
THE BARCELONIAN
Va arribar a les llibreries el primer volum de The Barcelonian, titol coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i la Factoría Cultural Martínez. Es tracta d’un projecte artístic que va posar en marxa Luisa Vera (Alacant, 1962), que va visualitzar el que podria ser la capçalera The New Yorker, però en el marc de la ciutat de Barcelona, i va convidar altres artistes de la ciutat a participar en el projecte imaginant diferents portades que il·lustressin la ciutat. És a partir del mes de juny del 2020 que la portada d’aquella revista fictícia arribava setmanalment a les xarxes socials.
L’objectiu de The Barcelonian és explicar la ciutat a partir dels diferents ulls que formen la comunitat d’artistes que viuen i veuen Barcelona, posicionada com una de les grans capitals del disseny i de l’art d’àmbit internacional.
L’any 2021 arriba el web, on un desplegament de talent creatiu s’exhibeix com a aparador de la comunitat artística de barcelonina. El projecte va creixent i prenent forma, de manera que el maig del 2022 es duu a terme la primera exposició, al centre comercial L’llla Diagonal, i el setembre del 2022 les primeres 102 portades són exposades al Centre Cívic Urgell, on un recorregut per les imatges convida a passejar pels carrers de Barcelona d’una manera diferent i peculiar.
Portada de Martin Elfman
Aquestes 102 il·lustracions que representen les primeres portades són les que donen forma al llibre The Barcelonian, títol que, a més de retre homenatge a la reconeguda publicació The New Yorker, també homenatja l’enyorat Miguel Gallardo, la il·lustració del qual s’ha triat com a coberta del llibre.
Els artistes que apareixen en aquest primer volum han il·lustrat el que va representar la ciutat del confinament, una ciutat tancada, desolada, la ciutat del silenci, però, a més, també hi han representat les entranyes de la ciutat, com l’interior de les cases, els estats d’ànim, l’exercici i la capacitat d’adaptació que la societat va haver de desenvolupar per habituar-se a la nova situació.
THE BARCELONIAN
Ara bé, de mica en mica la ciutat es va obrint i arriba el color, un dels denominadors comuns de tot un desplegament de llenguatges, una ciutat impregnada de colors, amb una arquitectura que s’obre camí per mèrits propis. Però no hi falta ni la crítica ni la denúncia ni, per descomptat, el sentit de l’humor.
Portada de José Luis Merino.
Més de cent cinquanta artistes han participat en aquest projecte, que continua viu, com la ciutat, i que plasma la diversitat, la multiculturalitat, la creativitat i el talent que configura el nostre patrimoni intel·lectual. Hi ha tantes mirades sobre la ciutat com artistes que hi participen i que s’observen els racons, els habitants, els barris, els carrers i els interiors, és a dir, escenes de la vida quotidiana.
L’equip que compon The Barcelonian fa un esforç perquè aquest projecte sigui integrador, de manera que artistes reconeguts convisquin amb autors novells. També hi tenen espai totes les escoles i els diferents vessants de la il·lustració i, per descomptat, és un projecte paritari, que és l’única manera de reflectir la ciutat real, formant una comunitat.
THE BARCELONIAN
Portada de Patossa
The Barcelonian és un projecte viu, que continua traient el cap cada setmana, que continua narrant la ciutat, retratant-la, dibuixant-la, en el nostre peculiar homenatge a ella i a l’art.
THE BARCELONIAN
Portada de Luisa Vera
Luisa Vera, impulsora del projecte i directora artística, és il·lustradora i observadora d’històries des que té enteniment. Gaudeix de l’art (no tot), del ball (quasi tot) i de riure a gust (sobretot). El 1985 va fugir a Nova York per buscar-hi no sap què. El fet és que la seva carrera professional s’ha desenvolupat entre aquesta dutat i Barcelona, on viu. Amb les seves eines de treball (llapis, paper, un Mac i molt d’humor), intenta plasmar els aspectes més amables i irònics i menys aspres de la vida.
La Factoría Cultural Martínez és un laboratori d’idees amb projectes culturals propis en què col·laboren artistes, escriptors, professors, músics i professionals de diferents àmbits. És la coordinadora del projecte artístic The Barcelonian.
Perico Pastor (Pere Pastor i Bodmer), La Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 de gener de 1953, és pintor i dibuixant.
Perico Pastor davant de la seva obra Dos pastors per a Sant Just 📷 CEDIDA
PERICO PASTOR|Estudià a Barcelona. L’any 1976 s’establí a Nova York. Resideix alternativament als EUA i a Barcelona. En aquesta darrera ciutat feu la primera exposició individual el 1985. Ha publicat il·lustracions a The New York Times, Vogue, Village Voice, Harper’s, El País, etc. A banda de Barcelona i Nova York ha exposat a Cadaqués, Lleida, Madrid, Granada, París, Hong Kong, Sevilla, Tòquio, etc. Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, i paleta càlida i brillant, transmet una lluminositat mediterrània i una visió hedonista de la vida. La seva obra ofereix una visió vitalista de la vida quotidiana. Des del 1989 es dedicà més plenament a la pintura, especialment a l’aquarel·la, aprofundint en el seu estil colorista i espontani tractant temes quotidians. El 1990 realitzà una exposició individual al Marimura Art Museum de Tòquio, i participà en l’exposició “Catalonia‘90” a Nova York. El 2007 il·lustrà la versió interconfessional de La Bíblia.
El 1993 li van atorgar la Medalla Morera de l’Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra, i el 1997, el premi especial del Comitè Olímpic Espanyol en la Biennal de l’Esport en les Belles Arts. Amb una obra inconfusible,
Dibuix de Perico Pastor per la portada de la carta del Restaurant de l’Hotel Sarrià (actual Melià Barcelona)
Perico Pastor ha trobat el punt de fusió òptim entre el dibuix i la pintura, treballant habitualment sobre paper de poc gramatge, amb unes qualitats de textura i lluminositat que ajuden a potenciar els valors gràfics de la tinta xinesa o l’aquarel·la
BELLATERRA.CAT 