LLUIS TORRES|Des de l’any 2010, any de la creació oficial de l’EMD de Bellaterra, mai s’havien fet inauguracions oficial de cap obra feta al nostre poble, ni tant sols amb l’obertura del Camí de l’Escultor Vilanova, en forma de ferradura, que arriba fins al carrer de Can Llobet. Un gran passeig a través del bosc, -ple d’alzines, pins i romaní-, que un veí incívic amagat, va tancar amb unes enormes portes de ferro i clau inclosa.
Detall del camí de vianants paral·lel al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra
Els gestors de l’EMD de Bellaterra, a través del seu canal Bellaterra TV, ha convidat al veïnat a la inauguració oficial, -a les 13:00 hores del dia 14 de març-, es tracte de la primera fase de l’itinerari de vianants del Camí Antic de Sant Cugat, una obra pensada per millorar la seguretat i l’accessibilitat dels vianants, així com per fomentar-ne l’ús, tot i que molts del veïnat estàn molt descontents amb el tram que va des del carrer Sant Llorenç fins al de Canigó i Tosca, ja que l’EMD no ha respectat el projecte inicial presentat pel vocal Jordi Macarulla al ple de la Junta Veïnal, que donava més seguretat als vianants, perquè el camí havia de seguir al costat de les cases, tal com s’ha fet el primer tram de pilones a Sant Llorenç.
Polèmic tram 2 del Camí de Vianants entre Sant Llorenç i Canigó/Tosca amb 33 places d’aparcament al costat de les cases
Els gestors de l’EMD de Bellaterra diuent que l’objectiu és continuar ampliant aquest itinerari amb noves fases fins a completar tot el recorregut del Camí Antic fins la Plaça de Montserrat.
A l’acte del dia 14 de març assistiràn representant de l’Ajuntament de Cerdanyola i de la Diputació de Barcelona, institucions públiques que han cofinançat el projecte. Està previst que el veí Ignasi Roda ofereixi una dedicatòria especial al Camí Antic, segurament acompanyat de la seva guitarra. Desconeixem si haurà tallada de cinta amb estisores i presència dels partits de l’oposició ERC i GXB.
“La repressió franquista va aniquilar els alcaldes per extirpar la República i les polítiques republicanes”
L’aniquilació de la democràcia municipal republicana. Còrdova 1936-1942 d’Antonio Barragán Moriana 📷 Utopía Llibres
ARACELI R. ARJONA|Entrevista a Antonio Barragán Moriana (Catedràtic d’Historia Contemporánea de la Universitat de Córdova)
-Com era el mapa polític dels ajuntaments de Còrdova durant la República abans del 18 de juliol del 1936?
-La major part d’ajuntaments eren del Front Popular i estaven constituïts per forces d’esquerres (Partit Socialista, UGT, Federació Nacional de Treballadors de la Terra, Esquerra o Republicana, Unió Republicana i fins i tot el Partit Comunista. El seu alcalde era Manuel Sánchez Badajoz, un funcionari de Correus que va ser un dels executats els primers dies de la revolta, en aplicació de l’anomenat bàndol de guerra. Durant tota la segona República, no hi va haver eleccions municipals encara que això no significa que no hi hagués canvis als ajuntaments perquè, després del triomf de la dreta a les eleccions del 1933, molts són cessats pels governadors civils i en el seu lloc, apareixen comissions gestores municipals. La República tenia intenció de convocar eleccions municipals el 12 d’abril del 1936, però no van arribar a realitzar-se.
-¿Per què no hi va haver eleccions municipals?
-La pressió parlamentària i mediàtica de la dreta va fer que el govern del Front Popular suspengués la convocatòria. -Aquests canvis als ajuntaments, amb quin criteri es fan? -Els ajuntaments legals seguien sent els constituïts el 1931, encara que va haver-hi cessaments governatius d’alcaldes i regidors des de juny a octubre de 1934. Després de les eleccions generals del febrer del 1936, els ajuntaments van intentar acoblar-se al que s’havia votat el 1931, reajustant-lo a la nova correlació de forces existents cinc anys després.
-Ara s’identifica la República amb l’esquerra, però a la República hi havia partits de dretes. Què passa amb els alcaldes de dretes?
-A Priego, Fuente Tójar, Almedinilla, Luque, trobem alcaldes del Partit Republicà Progressista que és de dretes ia ells no se’ls toca un pèl, són els únics de la província que van recolzar la revolta militar i mentre la resta intentava resistir, uns amb més fortuna que altres, els del districte de Priego, reuneixen el ple i aproven un document. Això només passa en aquests municipis. -No obstant, Alcalá Zamora es va exiliar d’Espanya quan va començar la guerra.
-A ell el va agafar fent un creuer per Europa i encara que era el cap del partit, no va tenir res a veure amb la determinació per la qual van optar els alcaldes d?aquells pobles. Alcalá Zamora va morir a l’exili, però els seus coreligionaris van aprovar la revolta i cap va ser jutjat ni va patir represàlies, encara que se’ls va cessar immediatament per ser alcaldes republicans. -Les sentències dicten que “els alcaldes de tots els excessos haguts durant el domini vermell”. -Culpables per acció o per omissió. Això es repeteix a la major part de les sentències que condemnen a mort oa 30 anys de reclusió major. No obstant, jo demostro al llibre que aquests alcaldes no només no van ser culpables dels excessos sinó que van intentar evitar-los a les zones controlades per la República fins al final de la guerra i hi ha centenars de testimonis defensant els alcaldes, negant que fossin els culpables dels excessos.
-¿A quins excessos es refereix?
-A les zones controlades per la República, hi va haver repressió contra els revoltats, contra els propietaris agraris, les classes subalternes, sacerdots que són executats perquè els grups republicans pensen que són els que han ajudat i animat el cop d’estat, sobretot, en aquests pobles del nord de la província. Això és el que intenten evitar els alcaldes, que aquests excessos anessin a més. Però per a la justícia militar, l’important era localitzar l’alcalde, encara que els responsables d’aquests excessos, que n’hi va haver, fossin uns altres.
-¿Per què es converteix els alcaldes al capdavant de turc?
-Al llibre, em pregunto si els van matar per la seva trajectòria política o sindical prèvia, per defensar l’ordre republicà o per lluitar a les files de l’exèrcit republicà. La repressió franquista va aniquilar els alcaldes perquè eren la més alta representació política i simbòlica de la República i així extirpar la República i les polítiques republicanes.
-¿Hi ha algun cas especialment cruel?
-Hi ha expedients que destaquen per la seva extraordinària duresa com el de l’alcalde de Puente Genil, Antonio Romero, que ni tan sols va ser alcalde en el període del Front Popular i que va ser condemnat a mort pel procediment de garrot vil. És l’únic alcalde executat per aquest procediment, al seu propi poble. A altres se’ls condemna a garrot vil, però se’ls afusella.
Antonio Barragán Moriana 📷Chencho Martínez
-¿No hi havia alcaldesses a la República a Còrdova?
-No hi havia alcaldesses, però sí dones regidores i n’hi va haver alguna que va assumir la direcció de l’Ajuntament períodes curts, però no és freqüent trobar-les. Aquestes dones van acabar a l’exili i algunes condemnades a penes de reclusió importants.
-¿Què passa després d’aquest desmantellament dels ajuntaments?
-Primer es creen comissions gestores afectes al règim franquista. Sempre dic que el que va venir, no va ser la pau, sinó la victòria per això es va crear una nova administració municipal d’acord amb el nou règim, amb ajuntaments compostos per antics monàrquics, falangistes, carlins, membres de l’antic partit de Primo de Rivera, la Unió Patriòtica i totes les forces que van donar suport a la sublevació.
-¿La província de Còrdova tenia més representació del Front Popular que altres províncies?
-Sí, aquí les eleccions les va guanyar clarament el Front Popular. A Còrdova, es va donar un context peculiar a la guerra perquè hi va haver territoris controlats des del principi pels revoltats i altres controlats per la República fins al final. I és que mentre el cop d’estat triomfa en hores o dies a la capital i als grans municipis del sud, la zona nord, Peñarroya i la Vall dels Pedroches, aguanta la guerra fins a finals de març del 1939, de manera que la repressió serà duríssima.
-¿Per què aquest llibre ara?
-Espero que llibres com aquest ajudin a tenir un coneixement més fonamentat del que realment va passar i que la desinformació que s’imposa avui dia cedeixi pas als treballs dels historiadors. És important que se sàpiga que la repressió judicial militar del franquisme sobre els alcaldes va ser planificada, va tenir objectius molt clars, continuïtat en el temps, va ser complementària a altres accions repressives, implacable, molt dura ia més va tenir tons d’exemplaritat evidents. A la segona part del llibre, estudio uns 150 expedients sumarials de persones que van passar per l’alcaldia o la direcció dels consells locals municipals i he de dir que és una sort que tots aquests expedients es poden consultar gràcies a un projecte de recerca que desenvolupa la Càtedra de Memòria Democràtica perquè estan digitalitzats.
Font: Utopia Libros, Antonio Barragán Moriana
UTOPÍA LIBROS Patio Beatillas|Plaza de las Beatillas s/n 14001 Córdoba · T. 957 04 69 71 editorial@utopialibros.com
Cara i creu del camí de vianants del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell: Molt acceptable el primer tram, penòs i lamentable el segon, donant preferència al parking de 33 cotxes i no pas a la vorera protegida pels vianants
Josep M. Riba, president de l’EMD de Bellaterra, canvià a dit el projecte del segon tram del camí de vianants del Camí Antic -de Sant Llorenç a Tosca/ Canigó-, donant preferència a l’aparcament per 33 cotxes (costat de les cases) i fent la vorera al costat de la perillosa carretera.
Detall del primer tram del camí de vianants del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra
Cal recordar que va ser en Jordi Macarulla, vocal de mobilitat de l’EMD, i president del partit polític Bellaterra Endavant, qui va presentar el projecte del Camí de vianants del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, al ple de la Junta Veïnat de Bellaterra, però lamentable que finalment només s’ha respectat el primer tram: des de les pilones al carrer Sant Llorenç-, però no pas el segon tram: des del carrer Sant Llorenç als carrers Canigó/Tosca, el que demostra el poc respecte cap el veïnat.
El molt acceptable primer tram del camí de vianants que va des de les pilones al carrer Sant Llorenç de Bellaterra
És una llàstima i poc democràtic que els gestors de l’EMD de Bellaterra, -per la pressió d’un parell de veïns del Camí Antic-, no hagin respectat el projecte inicial compromès davant del Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra, i passés a modificar-lo a dit, sense respectar la vorera per vianants tocant les cases.
Detall del molt acceptable primer tram del camí de vianants al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell (entre les pilones i el carrer Sant Llorenç) de Bellaterra
Esperem que Bellaterra recuperi aviat aquest important espai públic, que des de fa anys i panys una part del veïnat del Camí Antic, l’ocupen com aparcaments privats.
“El document va ser fruit d’un procés participatiu en un moment històric convuls del país, no només a la Universitat sinó a tota la societat, tan sols uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco”.
Campus de Bellaterra de la UAB 📷 El Periódico de Catalunya
El febrer de 1975 es va aprovar, en el marc d’una diada de reflexió organitzada per professorat i alumnat d’una molt jove Universitat Autònoma de Barcelona, un document que portava per títol «Per una Universitat nova en una societat democràtica», que, amb el temps, va acabar coneixent-se com el Manifest de Bellaterra:
El document va ser fruit d’un procés participatiu en un moment històric convuls del país, no només a la Universitat sinó a tota la societat, tan sols uns mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco.
Els 22 punts del Manifest de Bellaterra van ser la base dels primers Estatuts democràtics de la Universitat, i el document va esdevenir ràpidament un model a seguir per a universitats d’arreu de l’Estat.
Cinquanta anys després, amb l’objectiu no només de recordar sinó també de posar en relleu què va significar el Manifest, analitzar-ne el context històric i debatre amb alguns dels protagonistes directes, la UAB organitza un acte commemoratiu obert a tothom que tindrà lloc el 12 de març a les 12 h a la sala d’actes del Rectorat. Per assistir-hi, és necessari inscriure-s’hi prèviament. Es podrà seguir també en directe pel canal de YouTube de la UAB.
Vista aèrea Universitat Autònoma de Barcelona 📷 UAB
Programa acte de commemoració:
L’acte començarà amb les paraules de benvinguda del rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, i la secretària general, Esther Zapater. Tot seguit, Jordi Sancho pronunciarà la conferència «El Manifest de Bellaterra: construint democràcia des de la Universitat».
El Cor de Cambra de la UAB interpretarà cançons emblemàtiques com D’un temps, d’un país, de Raimon, i The Times They Are a-Changin’, de Bob Dylan.
També es farà una taula rodona moderada per Enric Marín, amb la participació de personalitats destacades com l’exrectora Margarita Arboix, José Luis Martín Ramos i Borja de Riquer, que reflexionaran sobre el context històric i l’impacte del Manifest.
Finalment, el rector clourà l’acte acompanyat de la tradicional interpretació del Gaudeamus igitur i amb una invitació a compartir un refrigeri per donar fi a la commemoració.
Llegenda del Xuixo, la típica pasta catalana que va néixer l’any 1918 a la pastisseria que la família Puig tenia al carrer de la Cort Reial, 15 de Girona.
Detall de Xuixo de Girona 📷 CEDIDA
Sembla que un pastisser francès, refugiat de la Segona Guerra Mundial, va ser el que va ensenyar a Emili Puig a fer una pasta molt típica de França, la “chou à la crème” i que li va servir d’inspiració al pastisser català per crear el Xuixo català o més ben dit el Xuixo gironí. Es tracta d’una pasta de forma allargada i farcida de crema. Al final trobareu la recepta.
Durant el segle passat, junt amb el croissant era una de les pastes que no podia faltar en els esmorzars de tots els bars de Catalunya o acompanyant els xurros a les xurreries. Girona, per celebrar el centenari va voler retre un homenatge a aquesta pasta típica de la ciutat, col·locant una placa en el lloc on va néixer ara fa cent dos anys i que donava el tret de sortida a l’Any del Xuixo, durant el que es promocionava aquesta delícia de la pastisseria gironina per tota la ciutat i a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #anyxuixo.
Llegenda d’en Tarlà de l’Argenteria
Al voltant del Xuixo va néixer una llegenda que diu que en una època en què la pesta estava present a tota Catalunya, es va produir un petit brot d’aquella epidèmia al carrer de l’Argenteria de Girona i per evitar els contagis les autoritats de la ciutat van decretar la quarantena de tot el carrer on eren els tallers dels argenters. El van tancar a banda i banda amb canyes que també es posaven a les portes i finestres de les cases, ja que creien que les canyes evitaven la transmissió de la malaltia.
Per entretenir els veïns del carrer de l’Argenteria que no podien sortir del carrer, va aparèixer un personatge força curiós, el Tarlà, un acròbata que feia acrobàcies pel mig del carrer. Diuen que en Tarlà es va enamorar de la filla d’un pastisser. Un dia mentre visitava a la seva enamorada, va arribar el pare de la noia i ell es va amagar dins d’un sac de farina que el va fer esternudar “Xui–xui“ i el pare el va descobrir. Per no fer enfadar el pare li va prometre que el casaria amb la seva filla i li donaria la recepta d’una pasta molt dolça a la que van anomenar Xuixo, en record a l’esternut que el va delatar. D’aquí neix la llegenda del Tarlà de l’Argenteria.
Actualment, durant determinades festes o fires de la ciutat de Girona, un ninot que representa en Tarlà es penja de banda a banda del carrer de l’Argenteria i va fent giravoltes en record de les cabrioles que feia quan va néixer el Xuixo.
Imatge de la ciutat de Girona 📷 CEDIDA
Recepta del Xuixo
Ingredients per 8 xuixos:
250 grams de farina de força 10 grams de llevat de forner 1/2 culleradeta de sal 10 grams de sucre amb gust de vainilla 45 grams de sucre Un ou 90 ml. de llet sencera tèbia 15 grams de mantega Crema pastissera per farcir-los Oli suau per fregir o millor de gira-sol. Preparació:
En un bol gran barregem la farina, la sal, els dos sucres i el llevat. Fem un forat al mig, que quedi en forma de volcà i posem un ou batut al centre, anem pastant i afegint la llet tèbia, de mica en mica, sense parar de pastar fins que ens quedi una massa fina i tova.
Sense parar de pastar afegim la mantega a temperatura ambient i quan es comenci a desenganxar de les parets, li donem forma de bola i la deixem reposar tapada amb un drap, uns 30 minuts, fins que hagi doblat el seu volum.
L’estirem amb un corró fins que ens quedi d’un centímetre de gruix i la tallem en 8 triangles, com si anéssim a fer croissants. Col·loquem una mica de crema pastissera en la base de cada triangle, els enrotllem cap a la punta i els tanquem pels costats. Els deixem reposar 1/2 hora més, fins que tornin a doblar el seu volum.
Preparem una paella fonda o una fregidora amb abundant oli i quan sigui ben calent, fregim els xuixos fins que quedin daurats. Els traiem, els deixem escórrer en paper de cuina i els arrebossem amb sucre.
L’únic inconvenient que té aquesta pasta tan típica de Girona, són les calories, entre 300 i 400 per cada xuixo.
“Molina ha estat escollida per la majoria dels representants de l’Assemblea General, que l’entitat ha celebrat ahir divendres, 7 de març, a Granollers”.
Mar Molina, tinenta d’alcaldessa de l’Àrea d’Espai Urbà, Acció Territorial i Participació de l’Ajuntament de Sabadell, és la nova presidenta de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) 📷 CEDIDA
Després d’haver estat escollida, Mar Molina ha agraït la confiança dipositada i ha afirmat que “assumeixo aquesta gran responsabilitat per seguir fent d’aquesta associació l’eina imprescindible per als ajuntaments de tot el país, en matèria de mobilitat i transport públic”.
Molina ha afirmat que“cal treballar, de la mà dels municipis, per avançar cap a una mobilitat més eficient, sostenible i accessible per a tothom. La mobilitat és clau per la qualitat de vida de les persones” i en aquest sentit ha afegit que “cal garantir que tothom, visqui on visqui i sigui quina sigui la seva situació personal o econòmica, tingui garantit l’accés a una mobilitat segura i de qualitat.”.
La presidenta de l’AMTU també ha comentat que“volem continuar acompanyant tots els ajuntaments, tant petits com grans” i ha afirmat que “ho farem treballant colze a colze amb totes les institucions amb qui ja col·laborem, per defensar els interessos dels municipis i fer front a tots aquests reptes de futur”.
Durant l’Assemblea General de l’AMTU també s’ha nomenat Aurora Carbonell, alcaldessa de Granollers, com a vicepresidenta primera, i Jordi Xena, alcalde de Santa Maria de Palautordera, com a vicepresident segon.
Molina també representarà l’AMTU al Consell Català de la Mobilitat i al Consell d’Administració de l’ATM de Barcelona.
Sobre l’AMTU:
L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) és una associació d’ens locals d’àmbit nacional català. Actualment l’AMTU integra 148 ens locals.
La finalitat de l’AMTU és la millora constant del transport col·lectiu de viatgers, així com de la mobilitat en general, a partir de l’optimització dels recursos disponibles, l’assessoria tècnica als associats, l’acompanyament en la gestió i la representació i defensa dels interessos dels membres associats davant de les administracions i organismes competents en la matèria.
L’alcalde Domingo Fatjó Sanmiquel (1923-2011), alcalde de Cerdanyola des de 1959 a 1976, va inaugurar l’estiu de 1965, l’avinguda José María Marcet Coll (alcalde franquista de Sabadell entre 1940 i 1960).
L’alcalde de Cerdanyola Domingo Fatjó 📷 CEDIDA
L’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant) i Carlos CordónNúñez (Sabadell, 1 d’octubre de 1984). -polític del PSC i arquitecte català-, alcalde de Cerdanyola del Vallès des del 2019, no compleixin la llei vigent de Memòria Democràtica, tot i aprovada la moció presentada per Gent per Bellaterra, en el ple de la Junta Veïnal des de fa un any. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
D’aquestes subvencions de 500 milions d’euros per tota Catalunya, permetran destinar 375.000€ a un projecte per Bellaterra, que s’haurà d’executar en els propers tres anys. L’EMD caldrà que presenti aviat una memòria valorada del projecte per accedir a aquests fonsdel PUOC 2025-2029.
L’actual reforma parcial de la Plaça del Pi de Bellaterra prové del projecte que l’EMD va presentar l’any 2019 a la Generalitat de Catalunya.
El president de l’EMD de Bellaterra, Josep M. Riba (dreta), amb el conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau (centre) i el president de l’EMD de Valldoreix, Juanjo Cortés (esquerra) 📷CEDIDA
Ahir, dia 6 de març de 2024, es va celebrar la presentació de les subvencions PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) adreçades a les entitats locals de Catalunya. L’acte va tenir lloc a l’Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat i, en representació de l’EMD de Bellaterra, hi va assistir el seu president, Josep Ma Riba.
Aquestes subvencions permetran destinar 375.000 € a un projecte per Bellaterra, que s’haurà d’executar en els propers tres anys*. En el proper mes, caldrà presentar una memòria valorada del projecte per accedir a aquests fons.
Amb l’aprovació del 7 gener 2025 de del nou Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2025-2029, l’Executiu fa costat als ajuntaments i dona un impuls a projectes que contribuiran a la dinamització econòmica i a la millora del territori
Els canvis introduïts en el nou model dotaran de més flexibilitat i autonomia als ens locals per escollir els projectes subvencionables La proposta es va aprovar per unanimitat en la darrera Comissió de Cooperació Local de Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat 2025-2029.
Durant els pròxims cinc anys, l’Executiu destinarà 500 milions d’euros per millorar els pobles i ciutats de Catalunya. Una inversió que dobla el pressupost de l’anterior convocatòria 2020-2024 que era de 250 milions d’euros i referma el compromís del Govern amb el món local.
Impulsat pel Departament de la Presidència, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i Relacions amb Aran, el PUOSC és un dels instruments més eficaços de suport als municipis petits i mitjans perquè puguin tirar endavant diverses obres destinades a la dinamització econòmica i a la millora del territori. Hi poden accedir tots els municipis, les Entitats Municipals Descentralitzades (EMDs) i els consells comarcals, així com les mancomunitats, sempre que els municipis que en formen part renunciïn al pressupost atorgat en benefici d’un projecte comú.
“El braç de gitano artesà és un clàssic a les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser”.
Braç de Gitano de nata 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES|Segons publica avui en U. Comas a El Punt-Avui, el Gremi de Pastisseria de Barcelona, el Gremi de Pastissers de Girona, el Gremi de Pastisseria de Lleida i el Gremi d’Artesans Pastissers de les Comarques de Tarragona han triat conjuntament el braç de gitano com a Postres Emblemàtiques de Catalunya per a commemorar que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Aquest matí, els presidents de tots quatre gremis han presentat la iniciativa a l’Escola de Pastisseria del Gremi i Museu de la Xocolata de Barcelona. L’acte ha comptat amb la presència de Carina Amigó, cap del Servei de Foment de la Qualitat Agroalimentària Diferenciada i la Gastronomia de la Generalitat de Catalunya, i de figures reconegudes de la pastisseria catalana.
Els pastissers escullen el braç de gitano Postres Emblemàtiques de Catalunya 📷 GREMI DE PASSTISSERS
En nom dels quatre gremis catalans, Miquel A. Zaguirre, president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, ha reivindicat la pastisseria com a part essencial de la gastronomia catalana i del teixit comercial: “la cultura pastissera, amb una àmplia varietat de productes i elaboracions, està fortament lligada a la nostra identitat i tradició, tant a través dels hàbits gastronòmics com de la xarxa del comerç de proximitat”.
En aquest sentit, ha destacat que “el braç de gitano artesà és un clàssic a les llars catalanes des de fa diverses generacions i simbolitza a la perfecció el nostre gran patrimoni pastisser”.
Al llarg de 2025, les pastisseries catalanes agremiades que ho desitgin donaran un protagonisme destacat a les diferents versions d’aquesta especialitat en els seus establiments. La iniciativa compta amb el vistiplau de l’associació Veus Gitanes, que considera positiu reivindicar el lligam de la nomenclatura i l’origen de les Postres Emblemàtiques de Catalunya 2025 amb el poble gitano.
BELLATERRA.CAT 