“La Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha aprovat inicialment aquest 17 de març un pressupost amb unes despeses de 789.100 euros -després d’haver estat retirat en el plenari anterior- en una sessió en què es donava a conèixer la pròxima renúncia de tres membres del govern: Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner”.
LLUÍS TORRES| Compartim la crònica sobre l’EMD de Bellaterra publicada pel mitjà públic Cerdanyola Info el 18 de març de 2025, i que tracte sobre l’aprovació del pressupost i renúncia dels vocal del partit polític Bellaterra Endavant (BE!), Gemma Moliner, Lorena de la Peña i Jordi Macarulla (també president del mateix partit)
Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner el dia de la constitució de la Junta Veïnal de Bellaterra
El Ple de l’EMD de Bellaterra aprova un pressupost de 789.100 euros i aborda la remodelació del govern Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner el dia de la constitució de la Junta Veïnal de Bellaterra
El Ple de l’EMD de Bellaterra aprova un pressupost de 789.100 euros i aborda la remodelació del govern 18 de març de 2025 a les 10:43 La Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha aprovat inicialment aquest 17 de març un pressupost amb unes despeses de 789.100 euros -després d’haver estat retirat en el plenari anterior- en una sessió en què es donava a conèixer la pròxima renúncia de tres membres del govern: Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner.
Des del govern de l’EMD, Norman Portell explicava que aquests comptes per a 2025 són continuistes ja que no hi ha molt marge de maniobra amb uns ingressos condicionats per l’aportació neta de l’Ajuntament (570.000 euros) i les partides de les taxes i guals (55.000) i la gasolinera (52.000).
Portell explica que els comptes contemples unes despeses de 789.100 euros on destaquen partides com el manteniment de l’espai públic, amb 181.000 euros que augmenten un 3’8% respecte el pressupost precedent i on destaquen els treballs forestals a la zona del parc de l Font de la Bonaigua. El vocal de Bellaterra Endavant (BE) indica que el capítol de personal de l’EMD suposa el 24% del pressupost i que també destaca la partida de festes i actes populars, amb 125.000 euros.
L’oposició no donava suport a aquests comptes, però amb divisió de vot. Gent per Bellaterra (GxB) votava en contra i ERC s’abstenia. Guillem Nadal, de GxB, es queixava de falta d’informació i qüestionava algunes partides, especialment la de festes i actes populars. Nadal indica que quan el govern anterior de GxB dedicava 60.000 euros membres de l’actual govern ho criticaven i ara es dedica el doble.
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, indicava que en aquesta partida d’actes populars s’han inclòs els esdeveniments relacionats amb medi ambient perquè l’Entitat no té competències en matèria ambiental.
Per la seva banda, la vocal d’Esquerra anunciava l’abstenció com a postura per encoratjar el govern bellaterrenc a obrir més la participació. Laura Batalla insistia en reclamar la possibilitat de participar per actuar en benefici de tot Bellaterra.
El govern de l’EMD es va veure obligat a retirar l’aprovació inicial del plenari bellaterrenc en la sessió anterior quan una de les seves vocals, Chus Cornellana, va votar en contra de l’augment de dedicació i retribució del president de l’Entitat.
Macarulla, De la Peña i Moliner deixen la Junta Veïnal
D’altra banda, el president de l’EMD va anunciar la remodelació del govern a causa de la renúncia de tres vocals del grup que es faran efectives el pròxim mes (8 abril), Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner.
Josep Maria Riba subratlla que es tracta d’una renovació per donar una “energia renovada” al govern de l’EMD i que Bellaterra Endavant ja disposa de diversos candidats per prendre el relleu amb la màxima eficàcia i que la reorganització suposarà una nova delegació de funcions.
Riba destacava que la renúncia de Macarulla ja estava prevista per a mig mandat perquè deixa la política activa després “d’una llarga trajectòria de treball pel poble” de Bellaterra. Macarulla, actual portaveu de BE, va ser vocal de Convergents el passat mandat a l’EMD, però anteriorment havia destacat com un dels impulsors de la campanya per la independència municipal de Bellaterra als anys 90, moment en què també era president de la Unió de Veïns de Bellaterra.
LLUÍS TORRES|Compartim la carta de la nostra veïna Isabel Bernier, que va dirigir als lectores/ors de l’Esquirol de Bellaterra l’any 2001.
Isabel Bernier entre els veïns Joan Ramon Clascà i Santiago Vila-Puig
Carta als lectors de L’ESQUIROL
Amb la desaparició de l’Associació bellaterrenca Amics de Bellaterra, la Unió de Veïns va haver de fer-se càrrec de les dues entitats més importants que fins aleshores s’havien desenvolupat sota la tutela de la societat cultural desapareguda: el Teatre Inestable de Bellaterra i la revista L’ESQUIROL.
El Teatre va seguir en mans de les mateixes persones que l’havien dirigit fins aquell moment, i tan sols va passar a dependre econòmicament de la Unió.
Però L’ESQUIROL, es va entregar a la Unió de Veïns juntament amb la dimissió de la seva directora executiva i, per tant, va caldre organitzar-li, de manera urgent, la continuïtat, tenint en compte la importància de disposar d’un mitjà de comunicació propi a Bellaterra.
En aquella època, i des de l’any 1992, jo feia part de la Junta de la Unió de Veïns com a responsable de les relacions amb l’Ajuntament de Cerdanyola, sobretot pel que fa a la “conservació” del nostre poble -encara que el títol faci riure, tenia molta feina i tinc per orgull l’haver aconseguit la recuperació de l’espai o l’organització de les trobades que sota el lema “Netegem Bellaterra” pretenia sensibilitzar a tothom que la neteja no tan sols s’aconsegueix netejant, sinó també, no embrutant, entre d’altres objectius-.
Però el “tête a tête” continuat amb l’Ajuntament provoca força desgast per la quantitat d’energia que precisa i els mínims resultats que se n’obtenen -tot i que he d’agrair l’amabilitat amb la que sempre se’m va atendre i, per tant, la Junta va opinar que per tal que canviés una mica de tasca, podia fer-me càrrec de tirar endavant la revista, fins que es trobés l’equip idòni que se’n volgués encarregar. I jo vaig acceptar-ne el compromís.
He de confessar que allò va ser un repte per a mi. Ni els meus estudis -sóc mestre especialitzada en l’ensenyament de la Història- ni el meu entorn m’havien familiaritzat amb la premsa. I vaig haver de començar de “0”, com es diu vulgarment, posant-me davant de l’ordinador amb l’ajut del meu fill Carlos, per aprendre a utilitzar programes adients com el “Quark-X-Press” o el “Page-maker”, que fins aleshores desconeixia totalment. Vaig anar observant altres publicacions, em vaig envoltar de persones de confiança per tal que m’ajudessin a definir què podia interessar a Bellaterra i vaig voltar per tot arreu per aconseguir finançament mitjançant anuncis i també subvencions institucionals o de l’Administració.
Durant aquests cinc anys he intentat donar un aire independent a la revista publicant amb respecte tots els diferents escrits i les diverses opinions, i acollint cada cop a més col.laboradors i a més entitats participatives, cosa que sempre m’ha omplert de satisfacció.
Tan sols m’ha fallat la freqüència…És cert que jo mateixa sempre tenia la intenció de fer sortir un número cada dos mesos, però per a una persona sola, l’elaboració d’una revista sencera és molta feina, sobretot tenint en compte que és una feina totalment voluntària i no es poden deixar les obligacions pròpies per a dedicar-s’hi plenament i com ja sabeu tots, mai no ho he aconseguit.
Però en aquests darrers temps ha estat una situació familiar traumàtica la que em va impedir de publicar el número de juliol, i fins ara no m’he vist amb cor de treure’n un altre número. Moltes vegades, en fer l’esforç de construïr la revista m’he preguntat si valia la pena, si hi havia algú realment interessat en rebre-la, en llegir-la, en el seu contingut. Durant aquests mesos d’absència han estat una pila de persones, joves i més grans que m’han preguntat per L’ESQUIROL, i això ha fet que, amb l’ajut d’un grup d’amics, entre els que he de citar, de forma especial, a Ignasi Roda, em decidís a tornar a reemprendre la tasca amb noves energies.
Espero les vostres col.labor-cions, i moltes gràcies per endavant!!
Isabel Bernier
Número 76 Esquirol de Bellaterra, març- novembre de 2001 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Bea Ripol, per recomanació de Josep M. Riba, president de l’EMD de Bellaterra, ha decidit allargar la seva jubilació fins a la primavera de 2026.
“Compartim el marc normatiu aplicable al perllongament de la permanència en el servei actiu“
Bea Ripol Carulla, secretària interventora de l’EMD de Bellaterra i Oriol Campmany, a l’Ajuntament de Cerdanyola
“En el perllongament de la permanència en el servei actiu conflueixen dos interessos: el del funcionari que vol continuar treballant i el de l’Administració que no vol perdre’l perquè la seva actitud professional aporta un benefici cert”.
EAPC – Comentaris d’actualitat en matèria de personal al servei de les administracions públiques catalanes i el seu sector públic:
El perllongament de la permanència en el servei actiu: la confluència de dos interessos
En el perllongament de la permanència en el servei actiu conflueixen dos interessos: el del funcionari que vol continuar treballant i el de l’Administració que no vol perdre’l perquè la seva actitud professional aporta un benefici cert. La possibilitat de perllongar la permanència en el servei actiu més enllà de l’edat de jubilació forçosa i fins als setanta anys, com a màxim, ha tingut una important evolució aquests darrers anys, no només pels canvis legislatius sinó també jurisprudencials. En aquest apunt s’exposa l’evolució de la figura i es destaquen les principals conclusions que deriven de la doctrina del Tribunal Suprem (TS).
Marc normatiu aplicable al perllongament de la permanència en el servei actiu
A partir de la publicació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, s’enceta una nova etapa amb la derogació de l’article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, que configurava un veritable dret subjectiu del funcionari a perllongar voluntàriament la seva permanència en el servei actiu, sol·licitud que només es podia denegar per la manca del requisit d’edat o per la presentació de la sol·licitud fora del termini establert.
La regulació de caràcter bàsic vigent, la trobem en l’article 67.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP):
“La jubilació forçosa es declara d’ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d’edat. No obstant això, en els termes de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut, es pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixin setanta anys d’edat. L’administració pública competent ha de resoldre de manera motivada l’acceptació o la denegació del perllongament.”
A partir d’aquesta determinació legal, ens trobem que el legislador bàsic remet directament a les lleis de funció pública de desplegament de l’Estatut per regular les condicions del perllongament fins als setanta anys amb una puntualització: s’obliga a motivar la resolució, tant d’acceptació com de denegació del perllongament, amb la qual cosa queda clar que ja no es tracta d’un dret absolut del personal funcionari sinó que la decisió de perllongar o no el servei actiu està supeditada a una resolució motivada.
Pel que fa a les administracions públiques catalanes, l’article 38.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública –afegit per l’article 96 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics-, disposa les causes específiques d’atorgament o denegació del perllongament:
“3. El personal funcionari pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu fins, com a màxim, els setanta anys d’edat. L’òrgan competent per declarar les jubilacions ha de resoldre de manera expressa i motivada l’atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu, d’acord amb alguna de les causes següents: a) L’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa. b) La conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius. c) Les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans. Així mateix, l’òrgan competent pot resoldre de manera motivada la finalització del perllongament autoritzat. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, s’atorga el perllongament de la permanència en el servei actiu sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable. El que disposa aquest apartat no és aplicable als funcionaris que tinguin normes de jubilació específiques.”
Deixant de banda el període en què es van establir regles transitòries i excepcionals que restringien el dret a perllongar el servei actiu com a conseqüència de la situació de crisi econòmica –des del mes de març del 2012 al mes de març del 2017-, la regulació legal disposa, en vista a resoldre les sol·licituds de perllongament, una regla general i una regla excepcional.
La regla general obliga l’òrgan competent per jubilar que, davant d’una sol·licitud de perllongament, valori tant les causes objectives (és a dir, les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans) com les causes subjectives que afecten la persona que sol·licita el perllongament (és a dir, l’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa i la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius).
La regla excepcional, que opera en benefici del funcionari, atorga automàticament el dret a perllongar, sense cap altra valoració, sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable. Respecte d’aquesta darrera qüestió, cal tenir present la controvertida Sentència del TSJ de Catalunya, de 3 de març de 2015 –recurs núm. 330/2013-, que en una interpretació contra legem atorga el dret al perllongament a un funcionari no pas per completar el temps mínim de serveis per causar dret a una pensió de jubilació sinó que la concedeix automàticament per assolir la prestació de jubilació en la quantia màxima (optimització de la pensió), i argumenta de manera sorprenent que així ho fan altres ordenaments jurídics (com l’establert per al personal estatutari dels serveis de salut o la comunitat autònoma del País Basc) i que, malgrat que la normativa bàsica no en disposi res, es vulnera el dret a la igualtat de l’article 23.3 la CE si es mantenen regulacions diferents.
Criteris jurisprudencials sobre la motivació de l’atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu Partim de la STS de 15 de novembre de 2021 –recurs núm. 360/2020-, que resumeix la jurisprudència consolidada sobre l’article 67.3 del TREBEP, de la manera següent:
1. El perllongament de la permanència en el servei actiu és una excepció a la regla general de jubilació forçosa.
Reconeix que la regla general imposada per la llei és que la relació de serveis s’extingeix quan s’arriba l’edat de jubilació forçosa, mentre que l’excepció és que la relació de serveis pugui perllongar-se fins als setanta anys.
2. El perllongament és un dret del funcionari, però no és un dret absolut, sinó condicionat a les necessitats dels serveis.
El perllongament de la permanència en el servei actiu no és una expectativa o situació de simple interès sinó que és un dret individual del funcionari, no obstant això, no és un dret absolut sinó condicionat, atès que depèn de les necessitats del servei, i aquesta condició és el que atorga sentit a la idea d’excepcionalitat.
3. La motivació sobre el perllongament no està limitada necessàriament a raons estrictament organitzatives, estructurals o de planificació, sinó que es pot sustentar exclusivament en la valoració de l’aportació concreta del funcionari al servei públic i a la consecució de les finalitats encomanades.
Aquestes necessitats del servei, que condicionen el dret a perllongar, no necessàriament s’han d’entendre en un sentit estrictament objectiu (manca de personal, existència de vacants, volum de feina, etc.), atès que, encara que concorrin aquestes circumstàncies, no són un pressupòsit que comporti l’efecte automàtic d’atorgar el perllongament. Per tant, malgrat no concorri cap circumstància objectiva derivada de la planificació i la racionalització dels recursos humans –art. 38.3.c del TRFP-, en el sentit de disposar d’una anàlisi prèvia de disponibilitats i necessitats de personal, ja sigui des del punt de vista de nombre d’efectius com de perfils professionals o nivells de qualificació, el dret a perllongar es pot denegar per causes subjectives directament vinculades a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius (tal com reconeix explícitament l’article 38.3.b del TRFP).
En aquest aspecte es pot observar l’evolució de la jurisprudència del TS. Les primeres sentències, STS de 4 de novembre de 2015, centraven la motivació en aspectes exclusivament organitzatius: “En consecuencia, los criterios para la concesión o no de la prórroga, dentro de esa amplia discrecionalidad del legislador para fijarlos, han de ser objetivos y aplicables a todos los funcionarios afectados, sin que pueda utilizarse para denegar la prorroga un criterio subjetivo, máxime si implica materialmente una sanción, lo que acercaría la actuación de la Administración a la desviación de poder.”
Posteriorment, s’aprecia clarament el gir en aquesta jurisprudència i la STS de 22 de desembre de 2020 matisa que: “[…] la motivación de la decisión de la Administración respecto a la solicitud de un funcionario público sobre prolongación de la permanencia en el servicio activo, ex art. 67.3 EBEP, que deberá ajustarse a las previsiones al respecto de las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo del Estatuto Básico del Empleado Público, no está limitada necesariamente a razones de índole estrictamente organizativa, estructural o de planificación de recursos humanos, sino que también puede sustentarse en la valoración de la aportación concreta del funcionario al servicio público prestado y a la consecución de los fines encomendados, debiendo incorporar en todo caso la motivación necesaria.”
Tornant a la STS de 15 de novembre de 2021, al marge que des del punt de vista objectiu poden haver dades que afavoreixin el manteniment del funcionari en el servei actiu, si després d’analitzar-ne el rendiment i contrastar-lo amb les necessitats del servei es conclou que aquest no ha estat l’idoni o el que calia esperar, no és arbitrari denegar-li el perllongament de la seva vida activa.
4. La imposició prèvia d’una falta disciplinària al funcionari interessat a perllongar, no implica que el seu rendiment hagi estat deficient ni tampoc pressuposa que hagi de ser-ho en un futur.
La valoració negativa d’aquest aspecte subjectiu, vinculat a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius, no ha d’estar necessàriament condicionada per l’existència de sancions disciplinàries prèvies. Es desvincula així l’absència de sancions disciplinàries amb la valoració de la conducta professional. En paraules de la STS de 15 de novembre de 2021: “No estamos ante un expediente disciplinario regido por el principio de presunción de inocencia en el que se castiga un hecho o unos hechos concretos con base en una prueba que destruya la presunción de inocencia y atendiendo a su calificación jurídica según su tipificación legal; por el contrario la potestad que se ejerce al amparo del artículo 67.3 del EBEP se basa en ponderar la andadura profesional del solicitante desarrollada a lo largo del tiempo y contrastarla con las necesidades de la Administración.”
La STS de 18 de gener de 2021 també separa clarament, als efectes de denegar el perllongament, la valoració del rendiment amb les mesures disciplinàries: ”Por otro lado, es importante destacar que no es exigible la incoación del expediente disciplinario alguno al hoy actor para respaldar aquellas valoraciones que, en el periodo prolongado de varios años han constatado el bajo nivel de implicación y aportación a la consecución de los objetivos de la organización administrativa en que desempeñaba sus servicios. Obviamente, entre esta situación y la eventual comisión de infracciones disciplinarias existe un amplio margen. La denegación de la prolongación al servicio activo solicitada nada tiene que ver, en principio, con la comisión de infracciones disciplinarias, ya que un rendimiento deficiente o no acorde con lo esperable de un funcionario de determinado nivel y experiencia, no se corresponde, de manera necesaria, con la comisión de una falta disciplinaria.”
La STS de 15 de novembre de 2021 deixa clar que: “No estamos ante un expediente disciplinario regido por el principio de presunción de inocencia en el que se castiga un hecho o unos hechos concretos con base en una prueba que destruya la presunción de inocencia y atendiendo a su calificación jurídica según su tipificación legal; por el contrario la potestad que se ejerce al amparo del artículo 67.3 del EBEP se basa en ponderar la andadura profesional del solicitante desarrollada a lo largo del tiempo y contrastarla con las necesidades de la Administración.”
5. Als efectes de justificar un rendiment deficient no és imprescindible que les retribucions per productivitat s’hagin vist disminuïdes ni que el funcionari hagi estat anteriorment remogut del lloc de treball per rendiment insuficient o manca de capacitat per ocupar el lloc de treball.
La valoració negativa d’aquest aspecte subjectiu, vinculat a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius, tampoc no ha d’estar relacionada necessàriament amb el fet que s’hagin vist disminuïdes anteriorment les retribucions per productivitat o que el funcionari hagi estat objecte de remoció del lloc de treball per rendiment insuficient o manca de capacitat per ocupar el lloc de treball.
La STS de 15 de novembre de 2021 disposa clarament que: “Cobra así sentido que la valoración de esa vertiente subjetiva no tenga que estar vinculada a que con anterioridad no haya sido sancionado o no haya visto reducidas sus retribuciones por productividad o removido del puesto (cfr. artículo 20.4 EBEP). Esas posibilidades son propias de una relación de servicios viva y que no se hayan activado -en beneficio del solicitante-, no impide que próxima ya su extinción, se valore qué aporta al servicio y se concluya que no procede exceptuar en su caso la regla general de jubilación por razón de edad.”
6. El deure de motivar la resolució de perllongament, tant si és estimatòria com denegatòria, correspon a l’Administració, que ha de poder provar les circumstàncies que es tenen en consideració.
En relació amb el deure específic de motivar la resolució sobre perllongament de la permanència en el servei actiu, la jurisprudència reitera que recau sobre l’Administració la carrega de justificar-la, la qual cosa implica que les circumstàncies que fonamentin la decisió s’han d’ajustar a la realitat i la seva existència ha de ser provada.
La STS de 17 de març de 2016, sobre la motivació del perllongament, descarta qualsevol fonamentació genèrica i inconcreta, i destaca que “los simples datos macroeconómicos de la situación de crisis económica [de 2012] no pueden servir de motivación o causa válida para la denegación de la prórroga al recurrent. El Derecho de la crisis no es un paspartú que permita enmarcar cualquier acto, máxime cuando se ejercita la autotutela administrativa para denegar a un funcionario público la prórroga que prevé el artículo 67.3 de su Estatuto básico y que se debe denegar, o aceptar, con una motivación fundada legalmente y que responda a los hechos determinantes que se invocan”. Per aquest motiu considera que “La Administración recurrida no ha cumplido la carga de motivar la denegación de la solicitud exteriorizando una causa de la misma que sea válida en Derecho. Las supuestas razones económicas argüidas son insuficientes en el marco legal aplicable, por genéricas e inconcretas.
Tampoc no s’accepta jurisprudencialment una motivació sustentada en projeccions organitzatives de futur, és a dir, no vigents i incertes. La mateixa STS de 17 de març de 2016 es pronuncia en aquest sentit: “En cuanto a las razones operativas, además de completamente indefinidas y con cierta proyección de futuro, no son atendibles en cuanto se derivan de unas tareas de reorganización que se afirman expresamente iniciadas pero no concluidas y que pasan por redistribuir personal adscrito a otras unidades que no se determinan, desconociéndose en qué consisten o cómo se va a llevar a cabo tal redistribución, así como el personal y unidades afectadas.”
7. No és arbitrari denegar el perllongament si, després d’analitzar el rendiment del funcionari i contrastar-ho amb les necessitats del servei, es conclou que no ha estat l’idoni o el que calia esperar
Ja des de la STS de 6 de febrer de 2017 (rec. de cassació núm. 2155/2015), la prova de les circumstàncies concurrents recau en l’Administració, de tal manera que la denegació del perllongament se sustentava, respecte d’un funcionari del cos d’inspectors d’hisenda, sobre l’inadequat “nivell de qualitat en el desenvolupament de les funcions i tasques assignades, el volum de la càrrega de treball i els resultats assolits que estaven clarament per sota dels exigibles”.
La STS 12/2021, de 18 de gener de 2021, deixa clarament establert que “En definitiva, es perfectamente válida la ponderación, en la resolución administrativa sobre prolongación en la permanencia de servicio activo, de elementos individualizados basados en el trabajo desempeñado anteriormente por el funcionario solicitante, y que se valore su nivel de adecuación a los estándares de calidad y volumen de trabajo en el respectivo puesto de trabajo, así como si la contribución que pueda realizar a la consecución de los objetivos y metas propios del departamento, tanto en términos de calidad como cuantitativos, resulta positiva para los intereses públicos”.
Especialment interessant és el cas plantejat en la STS de 15 de novembre de 2021 –recurs núm. 360/2020-, ja esmentada, en relació amb un cas: “A grandes rasgos cabe deducir que al demandante se le ha denegado la prolongación de su vida activa por una sola razón: porque debido a las deficiencias en el desempeño del trabajo encomendado se ha considerado que, con esa prolongación, ningún beneficio aportaría al Tribunal de Cuentas.” El TS rebutja els arguments de la part demandant que sustentava la seva petició, d’una banda, en el fet de l’existència de places vacants dotades de la seva categoria i, de l’altra, en rebatre els informes desfavorables dels superiors que avalaven una qualitat en la seva feina sensiblement inferior a la dels seus companys d’igual nivell (escàs rendiment sustentat en el fet que el nombre d’informes que presentava era molt inferior al de la resta de l’equip, amb retards en l’entrega que provocaven reiterats requeriments dels seus superiors i, finalment, els treballs els entregava precipitadament, sense profunditat i amb errors que en dificultaven la supervisió). Com arguments afegits, les queixes de companys sobre el fet que feia i rebia nombroses trucades telefòniques particulars i que no mantenia actualitzada la formació tècnica (en els darrers 13 anys només va sol·licitar un curs formatiu i ho va fer a instàncies del seu superior, que la considerava imprescindible).
Finalment i molt més discutible, cal destacar que la STS núm. 12/2021, de 18 de gener de 2021, va més enllà i accepta com a justificació, derivada de l’informe incorporat a les actuacions, el fet de les absències reiterades degudes al precari estat de salut del funcionari, la qual cosa repercuteix negativament en el servei públic.
“Un nombre elevat d’enquestats reconeix sentir por per aquesta tecnologia“.
Bellaterra, 22 de març de 2025
EFE|Els espanyols mostren més incertesa i preocupació que optimisme i confiança davant de la Intel·ligència Artificial (IA), segons una enquesta que ha realitzat el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Un nombre elevat d’enquestats reconeix sentir por per aquesta tecnologia. Un alt percentatge de la població percep que la IA portarà més perjudicis que beneficis, sobretot al mercat laboral, a la creació i l’art.
Són també majoria els qui pensen que la programació i l’entrenament de la Intel·ligència Artificial ha de ser regulat i que les organitzacions han d’informar quan en fan ús. A més, hi ha moltes persones que apunten que fixar normes ètiques i garanties jurídiques més estrictes per a l’ús de la IA és un dels reptes principals de la humanitat.
L’enquesta sobre Intel·ligència Artificial del CIS pretén auscultar el grau de coneixement que els espanyols tenen sobre aquesta tecnologia, sobre l’ús que en fan i sobre les incerteses o els temors que genera.
El treball sociològic s’ha realitzat durant el mes de febrer a partir de 4.000 entrevistes telefòniques a persones grans (el 91,3% de nacionalitat espanyola) de 1.131 municipis de 50 províncies.
Temor a la utilització de les dades personals
Pràcticament la totalitat de les persones enquestades, el 96,4%, considera que els avenços tecnològics estan provocant canvis a la vida de les persones. El 28,7% considera que són progressos que generen sentiments d’incertesa, 27,7% interès, 18,8% preocupació i 8,5% por. Tot i així, el 9,2% dels enquestats es mostren optimistes davant la IA i només el 5,8% hi mostra confiança.
La immensa majoria constata la importància de la privadesa de les dades a internet. L’estudi del CIS revela un alt percentatge de persones preocupades per la utilització de les dades personals que facin les empreses privades (el 77%) o les institucions públiques (el 59,2%). La meitat de les persones veuen com a “molt probable” que les seves dades siguin utilitzades sense el seu coneixement o per enviar ofertes comercials.
Un 41,8% assenyala els governs i les mateixes empreses que recullen la informació com els principals responsables de protegir la informació personal quan s’usa internet.
El sistema d’intel·ligència artificial més utilitzat és el ChatGPT, ia força distància se situen Microsoft Copilot, Gemini i Perplexity. La majoria dels enquestats afirma que la IA pot ser utilitzada per difondre informació errònia o bulls, per cometre delictes o actes il·legals o per provocar més desigualtats.
Sabadell s’ha consolidat com la primera gran ciutat catalana en l’ús d’aigua recuperada per al seu dia a dia
Bellaterra reb l’aigua de la companyia CASSA i el barri del Turó de Sant Pau d’AGBAR
Recollir, tractar i sanejar les aigües residuals de té un cost de més de 6 milions d’euros 📷 L’AJUNTAMENT DE SABADELL
La depuradora de Sant Pau de Riu-sec és un referent internacional, tant per seva envergadura com per la tecnologia que utilitza per aconseguir aigua regenerada de gran qualitat.
Gràcies al seu tractament avançat, l’aigua que surt de la depuradora es pot fer servir per a tots els usos, menys els de boca. L’equipament ha rebut i continua rebent visites d’arreu del món. Institucions, empreses i investigadors de països com Corea, Israel o Xina, que volen conèixer en directe el seu funcionament i aplicacions.
I és que, davant del canvi climàtic, la gestió de l’aigua s’està reinventant arreu i Sabadell n’és un referent. Amb les noves inversions que s’estan portant a terme, impulsades per l’Ajuntament i Aigües Sabadell, la nostra ciutat s’ha consolidat com la primera gran ciutat catalana en l’ús d’aigua recuperada per al seu dia a dia, és a dir per a usos com regar i netejar espais públics, utilitzar aquesta aigua en les indústries o fer-la servir per a les cisternes de nous edificis.
Aquesta depuradora és una de les instal·lacions clau en la segona gran transformació que Sabadell està impulsant en la gestió de l’aigua. Si la primera es va produir quan, davant la necessitat, es van articular les infraestructures per portar aigua a la ciutat (l’abastiment Ter-Llobregat), ara Sabadell avança cap a l’autosuficiència hídrica.
Tal com ha explicat l’alcaldessa, Marta Farrés,
“davant del canvi climàtic, vam veure clar que calia un canvi de plantejament, que passa per aprofitar al màxim les possibilitats que tenim de reaprofitar aigua i utilitzar la potable només allà on calgui, que és bàsicament el consum humà”.
L’alcaldessa afegeix que
“tenim infraestructures per fer-ho possible, com aquesta depuradora, que és un referent a nivell mundial, tenim també mines i pous per treure aigua del subsol. Calia posar tot això en joc i fer les xarxes per arribar a més llocs amb aigua recuperada, estalviant així aigua potable i sent més autosuficients per no dependre de tercers. Aquesta és la gran transformació que ara estem afrontant”.
Per la seva part, Lluís Jordan, director general d’Aigües Sabadell, explica que
“La depuradora de Sabadell Riu Sec és referent en el sud d’Europa gràcies al seu avançat sistema de depuració d’aigua per membranes (MBR), una tecnologia molt eficient que permet una aigua depurada d’alta qualitat que, amb una desinfecció posterior, es converteix en aigua regenerada”.
Gràcies a la depuradora de Sant Pau de Riu-sec, l’any passat es van distribuir 93.412 m3 d’aigua regenerada, un 82% més que l’any anterior i rècord històric a Sabadell.
De fet, Sabadell és un dels únics municipis on l’aigua regenerada s’utilitza per a usos comercials i industrials, a més del tradicional reg i neteja de carrers. L’any passat més del 50% de l’aigua consumida al polígon de Sant Pau de Riu-sec ja va ser regenerada. Així mateix, l’ús d’aquesta aigua per a cisternes de lavabos també permet l’aprofitament d’aquest recurs.
Ara, amb les obres que s’estan portant a terme a la ciutat per impulsar l’ús de l’aigua procedent de la depuradora i de mines i pous, Sabadell podrà recuperar anualment 2 hm3 d’aigua i reduir així en un 20% el consum d’aigua potable.
Bea Ripol Carulla, també es advocada de professió i l’any 2012 publicà el seu llibre “Ley de Bases del Régimen Local” de difusió jurídica.
Bea Ripol Carulla, secretària interventora de l’EMD de Bellaterra, entregant a l’Ajuntament de Cerdanyola, les més del 60 % de signatures recollides per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
LLUÍS TORRES|Segons ens va comunicar en persona, Bea Ripol Carulla, secretaria interventora de l’EMD de Bellaterra, pasarà a jubilar-se el proper mes d’abril de 2025. Bea, tal com la coneixem al poble, ha estat durant la majoria dels anys de la presidència de Ramon Andreu, secretaria oficial, i haurà finalitzar la seva gestió amb l’actual president Josep Maria Riba, quan arriba al 50% del mandat.
Hem de reconèixer la gran feina que Bea va fer durant la campanya de recollida de firmes per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, donant fe en tot moment i supervisant legalment les dades i signatures del veïnat.
Fos desitjable que els polítics actual, aprofitant el proper dia 8 de març, data del ple de la Junta Veïnal de l’EMD, quan Lorena, Gemma i Macarulla, els tres vocals del partit polític Bellaterra Endavant, que aportaran els seus raonaments de dimissió com gestors de l’EMD, se li faci a Bea un agraïment i homenatge per tota la feina feta com secretaria interventora a l’EMD de Bellaterra.
Segons la companyia, serà el primer reciclador de metalls rars d’Europa i el major productor occidental de metalls rars.
Bellaterra, 19 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica RFI, l’empresa francesa Carester va inaugurar dilluns les obres de construcció d’una planta de reciclatge de terres rares a Lió, un projecte que es beneficiarà del cofinançament del Japó. Segons la companyia, serà el primer reciclador de metalls rars d’Europa i el major productor occidental de metalls rars.
Projecte de planta de reciclatge de metalls rars Caremag 📷 Carester.fr
L’empresa francesa Carester va inaugurar dilluns les obres de construcció d’una planta de reciclatge de terres rares a Lió, un projecte que es beneficiarà del cofinançament del Japó. Segons la companyia, serà el primer reciclador de metalls rars d’Europa i el major productor occidental de metalls rars.
La construcció, autoritzada des del 2023, “representa un gran pas cap a la independència d’Europa en metalls rars per a imants permanents”, va dir el president de Carester, Frédéric Carencotte, en una breu entrevista telefònica a l’AFP.
La fàbrica de Caremag “ens permetrà adquirir una tecnologia de la qual la Xina té el monopoli, ja que ja abasteix el 98% del mercat europeu“, va dir la ministra francesa de Transició Ecològica Agnès Pannier-Runacher, que va donar suport al projecte des del principi durant el seu mandat com a ministra d’Indústria.
Les terres rares i els imants permanents, que resisteixen la desmagnetització, tenen un paper clau en la transició energètica, però també en la indústria electrònica, per a motors de vehicles elèctrics, generadors d’aerogeneradors, robòtica i bombes.
La fàbrica començarà la producció a finals de 2026, o principis de 2027. A llarg termini, hauria de donar feina a 92 persones. La capacitat de reciclatge serà de 2.000 tones anuals, amb l’objectiu de produir aproximadament 800 tones de metalls rars lleugers (neodimi i praseodimi). També podrà refinar 5.000 tones de concentrats miners per produir 600 tones de metalls rars pesants separats (òxids de disprosi i terbi), és a dir, aproximadament el 15% de la producció mundial actual.
El projecte compta amb un finançament de 216 milions d’euros, dels quals uns 110 milions d’euros provenen dels socis japonesos Jogmec (organització pública per a la seguretat del metall i l’energia) i l’empresa Iwatani. 106 milions d’euros provenen de l’Estat francès en forma de subvencions i avançaments reemborsables, dins de les convocatòries de projectes France Relance i France 2030 i una bonificació fiscal per a la indústria verda.
Socis a llarg termini
“Per contrarestar el risc de dúmping de preus (venda de productes per sota del preu de producció)”, procedents principalment d’industrials xinesos desitjosos de mantenir el seu monopoli global, l’empresa ha “trobat socis a llarg termini” amb una “visió comuna”, que inclouen especialment els estats japonès i francès, va afegir el president de Carester, Frédéric Carencotte.
El grup d’automoció Stellantis ja ha signat un contracte pel qual es compromet a comprar part de la producció.
D’altra banda, “el 50% de la producció” es vendrà a la companyia comercial japonesa, que s’encarregarà de vendre els òxids pesants de metalls rars produïts per Caremag a “diversos socis industrials japonesos”.
Per la seva banda, la Sra. Pannier-Runacher es va referir a “una associació estratègica a llarg termini, com la que vam poder construir amb Toyota a Valenciennes”.
Des del punt de vista mediambiental, la futura fàbrica promet uns estàndards alts: “La meva fàbrica no abocarà efluents líquids“, va assegurar a l’AFP el Sr. Carencotte.
Així, el nitrat d’amoni, coproducte de les operacions, es reconcentrarà i es vendrà com a fertilitzant, i es reciclarà el 80% de les emissions directes de CO2, va dir.
“L’objectiu no és només extreure metalls rars, sinó també transformar-los i reciclar-los“, va dir diumenge el ministre d’Indústria Marc Ferracci en una entrevista a La Tribune, dedicada al desenvolupament de la mineria subterrània francesa.
Així, a França, tres projectes industrials més tenen com a objectiu reciclar imants permanents.
La start-up MagREEsource va inaugurar, al juny, a Isère, la primera fàbrica de proves d’Europa que produeix imants permanents a partir d’imants reciclats, amb una capacitat de 50 tones anuals.
El grup belga Solvay, d’altra banda, opera una fàbrica de productes de rendiment metàl·lic rar a La Rochelle. Aviat començarà la producció d’òxids metàl·lics rars per a imants permanents.
El grup miner d’Orano també va llançar el 2022 el projecte Magnolia, que pretén fabricar imants permanents d’alt rendiment.
“Renuncien el 50% dels vocals del partit polític Bellaterra Endavant que gestionen l’EMD de Bellaterra”
Jordi Macarulla Bombardó, president i creador del partit polític Bellaterra Endavant, va ser nomenat vocal de l’EMD el 17 de juny de 2023, i gestiona la mobilitat de Bellaterra.
Bellaterra, 19 de març de 2025
LLUÍS TORRES|Sorprèn i molt que Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, anunciés a l’últim ple de la junta veïnal de Bellaterra, les renuncies de 3 dels seus vocals: Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner, tot i que no se sap amb precisió els motius, ja que la transmissió feta a través del canal oficial EMD INFORMA de Youtube, va ser fracàs per manca de son i no s’entenia gairebé res. Assistents presencials al ple han comentat que Riba va fer una despedida i aplaçava als tres vocals, Lorena, Gemma i Macarulla, donessin explicacions sobre les seves renúncies al proper ple extraordinari del 8 d’abril de 2025.
Els 6 vocals del partit polític Bellaterra Endavant
Abans d’entrar formar part com vocal de l’EMD, durant 8 anys formà part del Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra, primer com a Convergència, passant al PDeCAT, després com a cap de llista per Convergents (el partit de Germà Gordó) i sempre com a oposició del partit Gent per Bellaterra, presidit per Ramon Andreu.
Jordi Macarulla, president del partit polític Bellaterra Endavant, ha estat vocal de l’EMD de l’oposició en dues legislatures, va ser President de la Unió de Veïns en els anys que es va plantejar la segregació de Cerdanyola per ser municipi propi i coneix molt bé Bellaterra i la manera de funcionar actual de l’EMD. El seu perfil professional ha estat el de gestor d’empresa multinacional.
Constantin Brâncuși va crear la primera versió de l’escultura “El petó” l’any 1907, i l’obra es troba al Museu d’Art de Craiova
Bellaterra, 19 de març de 2025
Escultura El Petó de Constantin Brancusi a la tomba de Tania Rachevskaya (1910) del cementiri parisenc de Montparnase 📷 Ministeri de Cultura de França
LLUIS TORRES|Compartim la descripció històrica del Ministeri de Cultura de França sobre la tomba de Tania Rachevskaya, al cementiri de Montparnasse, Île-de-France ; Paris (75) ; Paris 14e Arrondissement ; 3 boulevard Edgar-Quinet, monument que comprèn una base, amb el seu epitafi, així com una estàtua de Constantin Brancusi anomenada: El Petó.
La signatura de l’escultor Brancusi està enganxada a la part inferior de la base, i està datat l’any 1909, (tercer d’una sèrie produïda per Brancusi entre 1907 i 1940)
L’any 1910, Tania Rachevskaïa, una estudiant russa, es va suïcidar per amor al doctor Marbais, amic i compatriota de Brancusi. En honor seu, el doctor va encarregar a l’escultor la creació d’un monument funerari a la tomba de la jove, i va ser escollit El petó. La seva instal·lació es remunta a finals de 1910 o principis de 1911.
Reproducció oficial de l’escultura El Petó de Constantin Brancusi D’APRÉS BRANCUSI ADAGP A Crespelle Editions, (París 1995)
“Le Baiser” del cementiri de Monparnasse de París, és una escultura funerària de l’artista romano-francès Constantin Brâncuși, va ser declarat monument històric l’any 2010 per no poguer ser venuda, una decisió del Consell d’Estat de Franca.
Va ser el final d’anys de batalles legals, i la decisió emesa el dia 2 de juliol de 2021, el Consell d’Estat francès va decidir que l’escultura “El petó (Le Baiser), obra creada per Constantin Brâncuși, col·locada sobre la tomba de Tatiana Rachewskaia al cementiri de Montparnasse a París, no es traslladaria del seu lloc d’origen.
S’evità que els hereus de la jove russa retiressin l’estàtua i la venguessin, l’estat francès va incloure el conjunt funerari a la categoria de monuments històrics l’any 2010. Aquesta decisió, impugnada per la família, va ser confirmada pel Consell d’Estat. En un comunicat, aquest últim explica que “l’escultura es va comprar amb l’únic propòsit de quedar segellada a la tomba de la jove, constituint així un monument funerari indivisible”. Que autoritza l’estat francès a decidir el seu destí.
Constantin Brâncuși va crear la primera versió de “El petó” l’any 1907 i es troba al Museu d’Art de Craiova
El Petó (1907) de Constantin Brancusi al Museu d’Art de Craiova
L’obra original de la sèrie (la que va servir de model per a la següent) s’anomena “La sculpture de Craiova”. La segona versió amb potes és la del cementiri de Montparnasse. Aquesta és l’estela i el pedestal del monument a la jove russa Tatiana Rachewskaia que es va suïcidar l’any 1910. La seva família li va encarregar una estela funerària a Constantin Brâncuși, que aleshores era desconegut, però deixeble de Rodin. L’artista va rebre 200 francs francesos.
Acostats per comerciants d’art, els hereus del difunt van reclamar el 2005 els seus drets a la concessió perpètua i van fer les gestions per exportar-la. L’estat s’hi va oposar elevant l’obra al rang de tresor nacional, després va catalogar el conjunt funerari en la categoria de monuments històrics.
“El Consell d’Estat considera que un monument funerari erigit sobre un sepulcre que serveix de fonamentació, construït per un altre que no fos propietari del terreny, s’ha de veure en el seu conjunt, amb tots els elements que s’hi van incorporar i que integren l’edifici, com a construcció, en el sentit i per a l’aplicació de l’article 518 del Codi civil”.
En aquest cas, el Consell d’Estat va afirmar que l’estàtua va ser adquirida expressament per a la tomba de la jove, ja que està fixada a una estela funerària dissenyada expressament per a aquesta, feta amb la mateixa pedra que l’escultura i col·locada sobre la tomba, i que Le Baiser i la seva estela formen, així, juntament amb la tomba, un conjunt indivisible que constitueix un monument funerari.
Sorprèn que els representants de l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola no hagin tallat la cinta amb la senyera i ho hagin fet amb els colors de PSC.
Inauguració itinerari vianants Camí Antic de Sant Cugat (Bellaterra)
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica avui Cerdanyola Info, Riba, Pons i Aceña van ser els encarregats de tallar la cinta inaugural. Durant el seu discurs el representant de la Diputació, aquesta institució pretén facilitar a Ajuntament i EMD’s que els seus somnis es facin realitat. Segons Aceña, les primeres fases sempre són importants perquè obliguen a que vinguin futures etapes en les que finalitzar el projecte global. Aquest projecte, diu, “és important per poder gaudir de l’espai urbà en condicions”.
El tinent d’alcalde cerdanyolenc, Òscar Pons, indicava durant la inauguració que un dia plujós com el que s’estava produint posa de manifest la importància d’haver fet aquest itinerari, no només com a espai de passeig, sinó també com a espai de seguretat per als vianant. Pons confia que el treball transversal faci que la següent etapa arribi l’abans possible.
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, també explicava que en el tram en el que ja s’ha actuat encara caldrà fer alguna millora com és reforçar la il·luminació o la instal·lació d’algun banc.
Des de la redacció de Cerdanyola.info volen posar de manifest que els problemes de so de les diferents intervencions en l’acte es deuen a la intensa pluja que s’estava produïnt en aquell moment.
BELLATERRA.CAT 