“La sajolida (Sarriette en francès), és la millor herba aromàtica per rebaixar la sensació de panxa inflada després de menjar llegums“
Sajolida en flor de Bellaterra
La sajolida és una planta molt aromàtica i molt fàcil de cultivar a Bellaterra, a més està lliure de plagues i malalties
Havíem tastat, el romaní per millorar la digestió dels llegums, però els millors cuiners aconsellen que és més eficaç la sajolida com també en Marc Estévez en el seu llibre Deliciosa Natura que la té com una herba de propietats digestives: «Unes branquetes durant la cocció ens ajudaran a combatre les digestions pesades i les flatulències»
La sajolida és molt utilitzada en fitoteràpia, industria farmacèutica, culinària, per amanir olives…
Hi han dos tipus de sajolides, ambdues disposen més o menys de les mateixes propietats:
El seu habitat natural son espais secs i pedregosos, arenosos, sempre a ple sol. Molt fàcil de trobar-la el Parc Natural del Garraf. Tolerant amb qualsevol clima excepte els més freds i humits i ombrívols. A més altitud i excés d’humitat menys oli essencial. Exigent amb el drenatge. Prefereix terres lleugeres, arenoses i calcàries Com més sec és el terreny, més olor desprenen les seves fulles. Reg moderat. Regs abundants però poc freqüents.
Es reprodueix per llavor al febrer.
Pot florir des del juny fins a l’octubre S’adapta molt be amb l’espígol, romaní i farigola. És una planta aromàtica lliure de plagues i malalties
LLUÍS TORRES|Avui s’ha dut a terme la signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Vila Casas i la Fundació Villavecchia amb la finalitat d’apadrinar l’espai “Sala d’estar i joc” del Pavelló de la Victòria, ubicat al recinte històric de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
El Pavelló de la Victòria serà un “hospice” infantil pioner que donarà suport integral a infants i joves amb malalties cròniques complexes, avançades i en els últims dies de vida, i estarà al servei de tots els infants atesos a la Xarxa d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica de Catalunya (XAPPI), oferint també ajuda i acompanyament a les seves famílies. Serà un espai on les famílies podran gaudir d’estades de respir i benestar, accedir a teràpies i propostes de lleure i oci.
El Pavelló de la Victòria també serà un espai de trobada i cura per als professionals, des d’on s’impulsarà el coneixement i la recerca en cures pal·liatives pediàtriques i es promourà la implicació de la comunitat i el suport a entitats i centres educatius.
“El bellaterrenc Fèlix Riba i Farrés, -germà de l’actual president de l’EMD de Bellaterra-, fou regidor d’esports amb el partit CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, però ningú recorda millores ni inversións esportives a Bellaterra“.
LLUIS TORRES|Veïnat de Bellaterra ha recordat a les xarxes socials local, -la sorprenent notícia que publicà el mitjà Cerdanyola Informa el dia 14 de desembre de 2014-, compartim aquella sorprenent crònica.
Cerdanyola, 14 de desembre de 2014
L’exalcalde de Cerdanyola, Toni Morral, l’exregidor i portaveu d’ICV-EUiA, Santi Cayuela, l’exregidor d’esports, Fèlix Riba, i l’actual cap d’esports de l’Ajuntament han estat denunciats per la Fiscalia, per presumptes concessions d’instal·lacions públiques a una empresa privada.
L’any 2008, l’Ajuntament de Cerdanyola, amb Toni Morral al capdavant, va realitzar dues concessions sense cap concurs públic (Piscina Municipal de Montflorit i Centre Esportiu Altis) a la Federació Catalana d’Handbol. Ara, sis anys després, aquestes concessions estan sent mirades “amb lupa” per la fiscalia per suposades irregularitats. Ja han sortit els primers presumptes responsables denunciats: Toni Morral, Santi Cayuela, Fèlix Riba i la cap d’esports de l’Ajuntament.
Adjudicacions sense concurs
L’anterior equip de govern de Cerdanyola (ICV-EUiA i CiU) va adjudicar la gestió i explotació de les dues instal·lacions sense un concurs públic.
Altis
El Casal de l’Esport Altis va ser adjudicat directament per l’Ajuntament al 2008. Aquesta decisió va ser aprovada en un plenari amb vots a favor d’ICV, EUiA, CiU y PSC. Llavors, Fèlix Riba (CiU) era regidor d’esports i Santiago Cayuela (ICV-EUiA) de finances.
Piscina de Montflorit i de Fontetes
Les dues piscines municipals de Montflorit i Fontetes també van ser adjudicades a dit per l’Ajuntament a la FCH. Aquesta adjudicació, com la de l’Altis, també es va realitzar l’any 2008.
Manca de transparència en la comissió d’investigació
Al 2013 es va crear una comissió d’investigació per analitzar els contractes de la FCH i l’Ajuntament. Malgrat les “bones aparences”, aquesta comissió com a eina contra les corrupcions i irregularitats a l’Ajuntament està sent inútil, els grups polítics de l’oposició que participen es queixen contínuament de la manca d’informació: informes de supervisió i control d’obres, comptes anuals auditades de 2008, 2009 i 2010,…
ICV no va apostar per la gestió pública
Després que l’exalcalde Toni Morral declarés per primera vegada, ara fa un mes, davant la policia en el marc de la investigació que està fent Fiscalia per suposades irregularitats en relació a la privatització de serveis, ICV-EUiA va voler sortir del pas al·legant la defensa dels treballadors.
Segons el grup municipal, aquesta concessió es va atorgar sense cap tipus de concurs públic per a poder oferir els dos serveis a tots els usuaris i evitar l’acomiadament de 16 treballadors i treballadores. Amb aquestes declaracions, ICV-EUiA deixa clar que ells mai han apostat ni aposten per municipalitzar els serveis que havien estat privatitzats. Al 2008, quan aquests serveis van quedar desèrtics, va tenir dos bones oportunitats per fer-ho, però van voler continuar la política privatitzadora iniciada amb els mandats del PSC anys anteriors.
Si el Govern hagués volgut aprofitar el moment que vivien aquests dos serveis per municipalitzar-los, cap d’aquests 16 treballadors i treballadores hagués patit cap acomiadament.
ICV tornaria a cometre la irregularitat
Jordi Miró, portaveu d’ICV, ha manifestat que tornarien a repetir els fets, ja que això va permetre salvar el servei i els llocs de treball.
Dues denuncies a Morral en una setmana
L’exalcalde Antoni Morral s’ha vist implicat, en l’última setmana, en dos casos de presumpta corrupció. A més a més del cas que està estudiant la Fiscalia per les concessions irregulars a Cerdanyola, el seu nom també apareix entre els deu exalcaldes acusats per anticorrupció per cobrar sobresous il·legals de la Federació de Municipis.
Els mandats de Toni Morral es van caracteritzar pel malbaratament de diners públics: parquings subterrànis sense sortida al mercat (deute de 4.300.000 euros), el “pont de la vergonya” (2.000.000 euros), pedres venecianes (60.000 euros), lletres “Facta Non Verba” (24.000 euros), contractació de càrrecs de confiança que van cobrar 24.000 euros i mai van aparèixer per l’Ajuntament,..
Santi Cayuela i la seva sortida del consistori l’octubre passat
Santi Cayuela, un dels denunciats per Fiscalia, va dimitir el mes d’octubre. Segons ell, aquesta dimissió es devia motius personals. Dos mesos després d’aquesta dimissió ha esclatat aquest cas de pressumptes concesions irregulars.
Cayuela, a més del càrrec a l’Ajuntament de Cerdanyola, ha tingut tres càrrecs a la Diputació de Barcelona: portaveu adjunt del grup ICV-EUiA, vocal de la Comissió Informativa d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies i vocal de la Comissió Especial de Comptes. Pels seus càrrecs a la Diputació de Barcelona, ha estat cobrant, anualment 14 pagues de 3.795,85 euros.
Durant aquests anys al capdavant de la política local, Santi Cayuela ha donat el seu vistiplau a obres faraòniques, com la construcció d’un pont inservible i perillós (més de dos milions d’euros), la construcció d’uns pàrquings soterranis ruïnosos, la construcció d’una biblioteca en zona inundable i, la més grossa de totes, la construcció del Centre Direccional: indústria, habitatges i centre comercial a sobre i als voltants d’un dels aboacadors tòxics més grans d’Europa. Ara Fiscalia està estudiant si, al 2008, també va donar el vistiplau a una concessió irregular d’instal·lacións esportives públiques. De
“Es una llàstima que manipulin informacions, tan el President Riba com Bellaterra Diari, en coses del nostre poble“.
“I si cal serà la Bea Ripol Carulla, -Secretaria Interventora d’EMD de Bellaterra-, qui tindrà que donar fe d’aquestes informacions”.
Portada de Bellaterra Diari 📷 CEDIDA
CHUS CORNELLANA | Per evitar dubtes, a mi no m’ha cessat ningú, l’EMD és molt presidencialista, però això el president Riba no ho pot fer.
Jo segueixo sent Vocal de la Junta Veïnal de l’EMD, però no per Bellaterra Endavant, sinó Vocal no adscrita, perquè m’he donat de baixa d’aquest partit polític.
Tinc veu i vot en els Plens de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra i m’ha de convocar a la Junta de Portaveus. Segueixo sent la Presidenta Suplent
Seguiré treballant per Bellaterra sense cap interés economic, personal, familiar , i sense manipulacions.
Es una llàstima qu manipulin informacions tan el President Riba com Bellaterra Diari, en coses del nostre poble.
Puc entendre la rebequeria del president Riba, totalment incorrecta, però no te raó, els que han estat en política local ho saben. (En altres xats de Bellaterra he estat més explicita).
“I si cal serà la Bea Ripol Carulla, Secretaria Interventora d’EMD de Bellaterra qui tindrà que donar fe d’aquestes informacions”.
LLUÍS TORRES|El 27 de desembre de 2000, Rafael Wirth ens feia quatre cèntims del desaparegut del Restaurant Finisterre (1943-1994) a La Vanguardia.
Brigada de cuina i sala del desaparegut Restaurant Finisterre (1943-1994), Diagonal, 469, de Barcelona
En el Finisterre de Galícia estava situat la fi de la terra. No hi havia res més abans de 1492. El Finisterre era, aleshores, l’última cosa i suposo que el més “in”. Arribar al Finisterre era l’objectiu de tots aquells que emprenien un llarg viatge i treien el cap on ningú mai no va poder arribar. En aquell lloc descansaven i menjaven sabent que eren, ja aleshores, uns privilegiats.
Finisterre també va ser a Barcelona un restaurant de privilegi.
En realitat, a la ciutat dels anys setanta hi havia diversos restaurants senyers i senyors. Tant és així que el president Pujol (qui mai no va ser un comensal exquisit) ho va recordar un dia del 1998 quan va assenyalar que “fa vint anys la cuina catalana de nivell gairebé no existia”. Però ningú no va oblidar que en aquella època establiments com Reno, Agut d’Avignon i Finisterre cobrien les màximes aspiracions dels ciutadans.
Finisterre va tancar un dia i va deixar al carrer uns clients assidus i exigents. També va enviar gent a l’atur i un deute de 73 milions a la Seguretat Social que declarava incobrable per insuficiència de béns. Total, que el Finisterre ha estat en hibernació aquests darrers anys en un espai urbà que s’ha anat deteriorant. Situat a la Diagonal, cantonada Villarroel, a prop de Francesc Macià, ha mantingut l’alt tendal verd que protegia del sol o de la pluja els clients, quan aquests entraven o sortien.
Ha conservat a les múltiples finestres els seus colors verds, al llarg d’una façana que se’n va més enllà dels setanta metres. Però, en conjunt, és un niu de restes, en zona amb vocació de ser una de les més fines de Barcelona. Per això interessa assenyalar que un sòlid grup empresarial, que controla deu restaurants a Barcelona, hi obrirà al maig, mitjançant un traspàs, amb un nou nom i un concepte de restauració mediterrani i modern. Això diuen els que gestionen locals com Citrus, Mussol o Txapela.
El vell Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Al voltant de les seves taules, representants de societats s’apostaven entre forquilles i ganivets per adonar dels suculents menjars a uns preus que avui s’anirien a les quinze mil pessetes
Però ara les empreses compren i venen, tanquen i obren negocis a altres llocs i les despeses de representació dels directius són més limitades.
Per això va tancar el Finisterre: per la mala gestió econòmica dels titulars i per la recessió que afectava els clients i les seves empreses. Així, doncs, el nou restaurant obrirà a preus de cinc mil pessetes i un equip de 40 persones atendrà en dos torns els previstos cent cinquanta comensals, de dia i de nit. És interessant que alguna cosa tancada s’obri, que alguna cosa vella es transformi. Però no serà el mateix, és clar. Perquè a aquests preus l’enrenou de veus serà notable.
Escrivia André Maurois que un menjar de dos comensals és el més agradable de totes, perquè l’absència d’oients suprimeix la vanitat.
Afegia que un dinar de sis a vuit persones és ideal per a la conversa brillant, perquè els uns i els altres són a prop i no cal aixecar la veu. Però a partir de deu o dotze, és difícil que la paraula pugui ser escoltada per tothom. Vaig esperar que el nou fòrum permeti la tranquil·la confidència de les parelles i també la discreta xerrada entre no més de vuit persones unides al voltant d’un negoci.
La belleterrenca Chus Cornellana, ex vocal independent als partits polítics Gent per Bellaterra i Bellaterra Endavant
LLUIS TORRES| La belleterrenca ChusCornellana, va sortir-se ahir dilluns, del partit polític Bellaterra Endavant(BE). Chus seguirà com vocal no adscrita, amb veu i vot als plens de la Junta Veïnal de Bellaterra. La seva sortida de Bellaterra Endavant (BE), deixa en greus moments la presidència de Josep Maria Rosa, ja que hauran renunciat 4 dels seus 5 vocals. Jordi Macarulla, el president d’aquest mateix partit, també ha deixat aquest càrrec, i ha estat escolida una belleterrenca, nom que es donarà a conèixer al proper ple extraordinari del 8 d’abril.
“L’aposta d’entitats seria posar-les en xarxes viàries, teulades, canals de reg, abocadors o polígons industrials, entre altres espais, cosa que seria una alternativa a l’actual dependència de les nuclears”.
Operari instal·lant plaques fotovoltaiques a una casa de Bellaterra
Compartim aquest interessant article del periodista DAVID RODRÍGUEZ del diari PÚBLICO, sobre el món de les energies renovables.
En un moment en què les patronals i altres actors econòmics tornen a pressionar el Govern perquè prolongui la vida de les centrals nuclears, entitats ecologistes i partidàries de la transició energètica plantegen alternatives viables per evitar-ho. I això passa per un desplegament important de les renovables, que es podria fer sense la necessitat d’ocupar terrenys de cultiu i espais naturals protegits.
En aquest sentit, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa defensa l’aprofitament dels espais antròpics, és a dir, aquells que s’han modificat per la mà de l’ésser humà, com a zones per instal·lar teulades solars. Basant-se en dades d’un estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat, subratlla que amb aquesta proposta es pot generar energia per a 8,1 milions de persones, superant la xifra d’habitants actuals de Catalunya. Això contrasta amb allò que defensen les patronals Foment del Treball i Pimec, per a qui avui dia no es pot prescindir de l’energia nuclear, ja que en cas contrari, Catalunya patiria una apagada energètica.
Xarxes viàries, teulades, canals de reg, pedreres no restaurades, antigues mines, abocadors, teulades, hivernacles, polígons industrials, zones d’aparcament… Aquests són els espais que, segons Fernando Prieto, responsable de l’Observatori de la Sostenibilitat, podrien servir com a base per instal·lar les plaques solars per assolir el territori català.
El resultat seria disposar de 33.861 hectàrees, que produirien 29.878 GWh durant l’any, per subministrar energia a 8,1 milions de persones. A partir d’aquest estudi, Montse Coberó, membre de la Xarxa Catalana per Transició Energètica Justa, recorda que ja “hem fet una proposta al Govern perquè faci un inventari amb els municipis de les zones susceptibles d’acollir aquestes instal·lacions”.
De fet, Coberó creu que l’Administració hauria d’agilitzar la normativa per autoritzar els permisos per instal·lar les plaques fotovoltaiques a les zones antròpiques. “L’últim recurs hauria de ser destruir les àrees de cultiu per posar teulades”. Des de la Xarxa es lamenta que fa més d’un any que la Generalitat no ha convocat la taula de seguiment del desenvolupament de les energies renovables, centrada a analitzar l’evolució del sector.
El repte de l’emmagatzematge La Xarxa precisa que hi ha moments en què les plaques solars deixen de rebre energia dels aerogeneradors, ja que no hi ha infraestructures d’emmagatzematge. Per aquesta raó, reclama articular mecanismes per guardar aquesta energia sobrera, sempre tractant de generar el menor impacte possible sobre el medi natural.
En una zona molt concreta, com és l’exemple de l’autopista AP-7, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa considera que, en aquests 340 quilòmetres, es podrien fer servir per a la instal·lació de plaques solars i que cobririen entre un 3% i un 5% de la demanda elèctrica del territori. Prenent com a base l’estudi Informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’AP-7, elaborat per Sergi Saladié i Lluís Salvat, l’entitat augura que amb “una intervenció més intensa, és a dir, bàsicament ampliant els trams coberts amb fotovoltaica o combinant fotovoltaica i eòlica” es podria quintuplicar la producció de renovació.
Els dos investigadors han arribat a la conclusió que, comptant falsos túnels, cobertes d’àrees de servei i talussos, es podrien instal·lar 1.761 MW de potència fotovoltaica, amb una producció anual de 2.056 GWh.
Pel que fa a l’emmagatzematge, el coordinador del grup de treball de fotovoltaica del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Alberto Barriga, detalla que l’expansió de les bateries —tant darrere del comptador com a escala de xarxa— és essencial per optimitzar la generació renovable i reduir la dependència del gas durant els períodes de baixa producció renovable. “La transició cap a l’emmagatzematge ha de ser impulsada també per particulars i pimes. Aquest enfocament descentralitzat no només millorarà l’eficiència del sistema, sinó que empoderarà els consumidors en la gestió energètica, alhora que reforçarà l’estabilitat de la xarxa”, apunta.
Tancament del parc nuclear Catalunya serà el territori de l?Estat més afectat pel tancament del parc nuclear. Així ho ha acabat PwC España, que ha presentat recentment l’informe Impacte del tancament nuclear a Catalunya. El document alerta que aquest impacte es traduiria en la pèrdua d?uns 10.500 llocs de treball que genera el sector i una aportació directa al PIB català de 900 milions. Així, el president de la Comissió d’Energia de Pimec, José Enrique Álvarez, afirma que “s’ha de prendre una decisió d’urgència”. Álvarez creu que la solució implica perllongar la vida de les nuclears un mínim de deu anys. “Estan preparades per a això, sens dubte”, assegura, en una visió que contrasta amb la de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa.
L´any 2025 pot marcar un punt d´inflexió pel desplegament de les energies renovables. Tot i així, el seu enlairament està vinculat a la regulació, independentment de la conjuntura del preu del gas. Per fer el pas cap a un model energètic més equilibrat i sostenible cal voluntat política i les modificacions legislatives per facilitar el desplegament de les infraestructures energètiques.
Ara, any 2025, repassant el vídeo d’arxiu de Bellaterra .Cat d’aquell 20 de febrer de 2020, poden veure les reivindicacions veïnals presentades per la nostra veïna Laura Ruiz i els resultats d’aquells compromisos adquirits per l’alcalde Carlos Cordón amb el veïnat de Bellaterra.
La bellaterrenca Laura Ruiz, en nom del veïnat de Bellaterra va exposar als representants del Govern municipal de Cerdanyola, tota una bateria de temes d’interès comú com és la seguretat, pilones, càmeres de trànsit, allumenat, neteja, ect., etc.,
LLUÍS TORRES|Han passat 5 anys des d’aquell 20 de febrer de 2020 quan el veïnat de Bellaterra es va reunir al Centre Cívic de Bellaterra amb els principals regidors del govern i amb Carlos Cordón, l’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, per escoltar les principals demandes del veïnat de Bellaterra, amb la promesa de respondre el més aviat possible.
Aquella llarga reunió del 2020 no va tindre un aire polític sinó del poble cap als representants que són els administradors del que envolta i preocupa a Bellaterra. El veïnat va exposar llargament el que els hi preocupa, i Cerdanyola va respondre comunicant unes inversions generals de 5.400.000 euros, les més fortes des de l’any 1979, destacant la renovació de l’allumenat general amb leds, etc.,
Recordem el llistat dels 10 punts tractats:
La seguretat a Bellaterra Temes de Salut Temes de Trànsit Transport públic Espai públic (voreres, clavegueram i enllumenat Pàrquing de la Plaça del Pi Problemes de Deixalles i brossa Problemàtiques sobre el clot de Can Fatjó dels Aurons. Estació de bombeig Tirso de Molina. Problemàtica a Can Jeroni Martí. Modernització de Bellaterra Relacions i instàncies amb l’EMD
L’Esquirol de Bellaterra , número 81, febrer- juliol de 2003 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
ELS MURS DE BELLATERRA
Passejant per Bellaterra he arrivat a la conclusió que potser la podríem anomenar la ciutat emmurallada. Així com hi ha «Las casas colgantes de Cuenca» o «Los jardines de Babilonia», també podríem parlar d’ «Els murs de Bellaterra».
És cert que donada la configuració del terreny, a Bellaterra, els murs sovint són necessaris. Són, podríem dir, els murs terapèutics o de sosteniment. També és cert que donada la configuració de les persones, els murs poden ser necessaris per tal d’aconseguir sentir-se lluny del <<mundanal ruído». Són, també murs terapeutics (d’un altre tipus de teràpia) o d’aïllament personal. Està bé que els murs aguantin el terreny, que ens donin seguretat. És respectable que els murs ens aïllin i ens donin privacitat, encara que de vegades sembla una competició per veure qui el farà més grossa. Però això no exclou que tinguem en compte la seva integració en el paisatge.
No entenc com un senyor arquitecte (per encàrrec del propietari) pot dissenyar i dirigir la construcció d’una casa molt maca amb jardí paradisíac i pot quedar-se «tan panxo» deixant, per exemple, un mur de formigó al carrer, o bé, un mur de dimensions faraóniquess.
Des d’el meu punt de vista això és un despreci pel paisatge, és una agressió a l’entorn.
Evidentment, aquesta sensibilitat meva és personal i in-transferible. Ens queixem de l’Ajuntament de Cerdanyola pel manteniment de les voreres, enllumenat, pavimentació, etc, però de vegades penso que Déu n’hi dó la col.laboració amb la degradació del paisatge urbà. I això és una cosa que depèn únicament de nosaltres.
Crec que s’hauria de fer una campanya d’embelliment de murs.
Murs estètics, que s’integrin al paisatge, murs que permetin passejar sense sentir-se agredit. Murs que converteixin Bellaterra en una ciutat jardí més que en una urbanització bunkeritzada. I això és fàcil d’aconsseguir, bé amb jardineria, bé amb revestiments. També cal dir que hi ha força murs dimensionats estrictament pel que és necessari, i generalment fixeu-vos que aquests també són els més estètics, els que respecten el paisatge. Per això penso que podríem instaurar uns premis “Taronja i Llimona” al mur més maco i més lleig respectivament. Tot això em passa per caminar per Bellaterra. També em podia haver quedat a casa.
El 28 de desembre de 2024 en va deixar l’estimat mossèn Toni Oliver, capellà que l’any 1974 va crear el Grup Escolta Bellaterra. Va morir als 80 anys, al seu poble natal de Sineu (Mallorca). Tenia 80 anys, neixent el dia 16 de maig de 1944. És recordada la seva figura, bàsicament, per la seva lluita social i cultural de Bellaterra. Compartim l’entrevista que li va realitzar L’Esquirol de Bellaterra.
Mossèn Toni Soler (1944-2024 📷 L’ESQUIROL DE BELLATERRA
Antoni Oliver i Bauçà, nascut a Sant Joan, al bell mig de l’illa de Mallorca és, des de fa uns vint anys, el rector de l’església parroquial de la Santa Creu a Bellaterra. Perquè Bellaterra, encara que no sigui municipi, sí que és parròquia independent.
Aviat farà 25 anys que Bellaterra és parròquia. I ho celebrarem com cal. Llavors estava a Bellaterra mossèn Plàcid Armengol i en crear-se els nous arxiprestats, ell va triar de dependre del de Sant Cugat, perquè estava claríssim que Bellaterra no havia de dependre de cap parròquia de Cerdanyola, que quedava molt lluny i molt mal comunicada. De fet ja portava molts anys funcionant com a parròquia. Al morir mossèn Plàcid, no ofegat com molta gent pensa, si no per un atac de cor quan es banyava al mar, vaig encarregar-me jo de Bellaterra.
I també t’ocupes d’altres parròquies.
Sí, de La Floresta (Sant Cugat) i de la Vallvidrera baixa (Barcelona), que com Bellaterra, són barris d’un altre municipi que els té molt abandonats. Vallvidrera fa cent anys era poble i amb una història mil.lenària, ara està super-degradat. I tu has triat Bellaterra per viure-hi Si, des de fa deu anys que visc aquí, o al menys, hi dormo cada dia.
Potser a molta gent li va sobtar una mica que recolçeci tant obertament la segregació, Mai he pensat que això fos una qüestió política, crec que és qüestió d’estimar Bellaterra. Pot ser si només portés aquí dos anys no hauria dit res, però fa vint anys que hi sóc i m’estimo Bellaterra. Crec que es pot obrir el camí a una veritable comunitat humana i a moltes coses que no hi són. Es diu que Bellaterra segregada serà un poble elitista. Jo no tinc aquesta por. Dependrà de les eleccions. Ara Bellaterra és un lloc tancat per a la gent jove, tancat pels joves que han nascut aquí i que no poden quedar-se a viure-hi, és caríssim, i un poble sense la continuitat de la seva pròpia gent no té arrels, no pot ser poble. Jo crec que un ajuntament de Bellaterra programarà les coses de forma que la seva pròpia gent, la gent del poble, pugui quedar-se a viure-hi, com es fa a tot arreu. Es clar, si la gent de Bellaterra tria un Ajuntament que vulgui això.
Alguna idea d’ aquestes ja l’ has llençat al sermó de la missa de Festa Major.
Sí, és un tema molt important. És el futur de Bellaterra. Igual que la idea de tenir un Cementiri a Bellaterra. No es tracta de fer un
<<Jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església aquests dos llums nous de ferro forjat.>>>
cementiri de super-luxe perquè vinguin a enterrar aquí a la gent rica d’arreu, si no de fer un cementiri normal per a la gent de Bellaterra. Es que Bellaterra pot ser un poble preciós, perquè no podrà créixer massa i llavors un es podrà trobar amb l’alcalde pel carrer i parlar amb ell sense demanar audiència. Això no pot passar ja a cap poble del Vallès. I ho dic sense passió, perquè jo no penso retirar-me aquí, no tinc cap casa per viure-hi i d’aquí a uns anys puc marxar, però pels qui ho visquin, serà molt maco.
Mai no havies pensat de venir a treballar a Bellaterra?
No, Al principi pensava que estaria dos o tres anys només. Jo sóc d’una fornada de capellans que va sortir del seminari amb més voluntat de servei que de voler càrrecs, i no per mèrit nostre, si no de l’educació que ens van donar. Jo ja havia fet el noviciat als Pauls i havia estudiat teologia a Sant Cugat, amb els jesuites. També havia estat treballant un temps al tercer món. De sempre he tingut vocació de missioner. Aquí, al principi, es pensaven que jo era comunista, i la realitat és que al partit comunista mai podria sentir-me hi bé. Sí que sóc catalanista i nacionalista, potser per això penso que Bellaterra té dret a ser independent si ho vol la majoria de la gent. Sí d’aquí a quinze o vint anys volen una altra cosa, doncs que ho facin.
A part del teu mallorquí, al qual ja ens hem habituat …
Accent sí que en tinc, però no parlo mallorquí, perquè quan torno a Mallorca he de fer un esforç per parlar com ells, i em diuen que parlo català…
No, si volia dir que costa molt d’entendre els teus sermons perquè no s’et sent bé
És que l’església té mala acústica… I tu no et dirigeixes sempre al micro, vas girant la cara cap als costats, o bé tens el micro a l’alçada del cor, no de la boca.
Ah, potser sí, perquè segons qui puja a llegir se sent millor, però, de fet, l’església té mala acústica. S’ha fet sense un disseny previ i s’han afegit laterals i racons. Ja no sé quina mena d’altaveu possar-hi. Segons quina part de l’església se sent bé, però si dones més volum als altaveus, ja no s’hi sent.
La il.luminació de l’església, també és difícil?
Mira, jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església de Bellaterra aquests dos llums nous. Són fets d’un manyà, d’un autèntic artesà del ferro forjat dels que ja no en queden.
Feia més de deu anys que se les havia demanades. Cal entendre que no són qualsevol llauna, són ferro forjat. Han valgut quatre – centes mil pessetes, però ja estan pagades.
“No em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no està a prop de Déu“.
És clar que no es podia penjar un gran llum al mig, perquè taparia les pintures. A on s’havien de col.locar? A mi els focus no m’agraden, no es tracte d’il·luminar el sacerdot, que no ha de ser una figura. El sacerdot és l’acompanyant de la pregaria.
N’estàs satisfet de la participació dels teus feligresos?
Sí, sempre he trobat gent per la catequesi, caps pels grups escoltes o per tocar l’òrgan. En quant a la participació a la missa, cal tenir en compte que Bellaterra és un lloc problemàtic per a la religió. ?
Sí, perquè hi ha l’Opus i el no-Opus. La gent de l’Opus té la seva manera d’anar a missa, jo els respecto i mentre ells respectin els demés no em ficaré amb ells. En un moment determinat sí, perquè van pretendre que tothom s’agenollés a l’hora, etcètera. Això és secundari, per anar a Deu n’hi ha molts de camins, i la celebració de l’Eucaristia no pot ser un lloc de fricció. El capellà no s’ha de ficar en res. Ell presideix l’Eucaristia però cadascú pot viure-hi la seva espiritualitat tal com ho senti. El capellà ha de respectar el tarannà de la gent. Crec que una missa no ha de ser per dir, quina missa més maca, què bé que canten, si no per apropar-se a Deu. Tampoc em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no a prop de Déu. A la vida hi ha moments que es necessita més a Déu i això cadascú s’ho sap. A l’homilia del diumenge de la Festa Major, sortia l’imatge del pare que surt a llençar-se als braços del fill en el moment que més el necessita. Un tema que es discuteix molt a l’Església.
BELLATERRA.CAT 