Arròs del chef Dani Feraru del Restaurant La Taula de Barcelona
Ingredients:
4 trossos de costella de porc 4 trossos de botifarra blanca i negra 150 g rovellons botons 150 g de sípia 1 pebrot verd 1 pebrot vermell 200 g d’arròs bomba 800 ml de fumet de peix 1 ceba de Figueres 2 grans d’all 2 tomàquets madurs
Preparació:
Daureu lleugerament la costella, la botifarra blanca i negra i reserveu-ho. Daureu la sepia i reserveu-la. En el mateix oli, daureu els alls i la ceba de Figueres picada. Deixeu coure la ceba uns 30 min, a foc molt lent, fins que es caramel·litzi. Afegiu-hi els pebrots i el tomàquet ratllat. Quan el tomàquet sigui ben cuit, afegiu-hi la sípia, la costella, la botifarra blanca i negra, els rovellons botons i enrossiu-hi l’arròs. Aboqueu el fumet bullent damunt de l’arròs. Repartiu-ho bé i no ho torneu a tocar; poseu-ho a punt de sal. Feu-ho coure al forn 10 min, a 200 ºC. Traieu-ho del forn i deixeu-ho reposar.
“Amb motiu de la inauguració oficial del passatge que porta el seu nom a Bellaterra, s’edita la seva narració «El solei de can Domènec», que obtingué el Premi en Prosa als Jocs Florals de Bellaterra l’any 1952”.
Placa equivocada del passatge, no carrer, Joaquim Buigas i Garriga de Bellaterra
NOTA BIOGRAFICA
Joaquim Buigas i Garriga va néixer a Barcelona el 12 de juliol de 1886. De molt jove es traslladà a Amèrica, on, ultra capacitar-se en l’organització agricola i ramadera, co-negué totes les sensacions de l’aventura a través de nom-brosos viatges i caceres. D’aquesta part accidentada de la seva vida nasqué l’escriptor; «La illustració Catalana», «La Veu de Catalunya i altres publicacions donaren àmplia acollida a les seves cròniques, a les quals seguiren narra-cions més d’estil literari però no menys viscudes quant als escenaris i als tipus de les més diverses latituds. De retorn a Catalunya, de més a més de desenrotllar una gran acti-vitat en les més diverses creacions entre les quals el famós «TBO», el periòdic amb el nom del qual es designen avui totes les altres publicacions similars-, publicà diver-sos volums de «Contes i narracions» i altres reculls -«Pas-sant l’estona», «Proses selvàtiques», «Croquis americans», <<<De tots colors», «Un grapat d’històries», «De la rambla a l’Argentina», «Quasi tota la veritat», etc., que acrediten la seva ploma com una de les més ben dotades en el camp de la narrativa catalana.
Amb motiu de la inauguració oficial del passatge que porta el seu nom a Bellaterra, s’edita la seva narració «El solei de can Domènec», que obtingué el Premi en Prosa als Jocs Florals de Bellaterra l’any 1952.
6 de juliol de 1980.
📷 Cedit per Xavier Viladevall
EL SOLEI DE CAN DOMÈNEC
Un grapat d’anys endarrera, aquest indret on avui hi veiem Bella-terra, no era gens conegut i poquíssima gent el petjava. Els pagesos del veïnat l’anomenaven el solei de can Domènec».
Atalaiat del Tibidabo o des de qualsevol altra serra circumveïna, no oferia pas cap tret especial per cridar l’atenció i es confonia amb el paisatge gris i fat de la monotonia vallesana, d’aquest vast semi-pla clapejat de boscos i conreus, solcat per xaragalls, torrents i rieretes. Mes, esguardat de Cerdanyola estant, que per la seva proximitat feia que els ulls sovint s’hi fixessin, adquiria un panoràmic relleu no mancat de certa atracció. Des del pla nivell es veia bon xic més alt, accidentat i atapeït de boscos, assolint un mig aspecte de muntanya llunyana i feréstega. Començava més enllà de les terres del castell i tenia com a únic senyal de vida humana la masia de can Domènec teulada a dues aigües, façana esblanqueïda, un paller, dos xiprers… al terme d’un torrent vorejat de pollancres i bo arredosada al peu d’una sèrie de turonets que anant-se sobremuntant entre valls i barrancades arribaven a la serralada que, tallant l’horitzó, partia les hisendes de can Fatjó i can Camps.
Per tots els indrets, enllà d’enllà no s’hi clissava cap habitacle i la meitat de les vegades ni una ànima vivent. Era una extensa clapa de boscúria creuada per desdibuixats corriols, esfondra-des carreteres de gavella i per un camí -llevem-nos el capell sagramental. Hi planava la més completa solitud; però, en canvi, s’hi explaiava a pleret la vida selvatica com en cap altre lloc dels encontorns. La flora i la fauna del nostre clima hi arrelava i hi vivia com en terreny privilegiat. Per les carenes, les plantes més odorants farigola, romaní, espígol… a mig aire; per entre els pins, alzines i roures, els arços, els ginebres (els nostres bells conífers), els arboços… Per les obagues, la coscollina, el matafull, el galzeran, les falgueres i ufanoses eures i vidalbes -les nostres lianes arrapades als troncs seculars… Allí s’hi encauava el teixó que de nit davallava als conreus baixos, per ses timbes s’esmunyia la gineta, al fons de l’espessedat hi miolava el gat mesquer, l’esquirol saltava de pi a pi. A hora tardana, entre les dues clarors dels crepuscle, la guilla amunt i avall glapia els conills… Arreu xiscles, cantarelles i brogit d’ocells. La perdiu escotxejava pels turons, l’àguila volava baixa i de nit, quan les tenebres ho engolien tot, de fondalada a fondalada s’oïa ressonar l’acorador plany de la cabra boja…
A l’hivern hi havia prou redosos contra el llevant, la tramuntana i el gregal; de vegades el xaloc enviava alenades caldes i el sol hi enviava els seus raigs i de lluny es veia com hi queien de ple. i d’aquí venia el nom ben adquirit de solei…
Un bon dia els esbufecs i trepidació d’un tren que passà brunzent entre el solei i la masia profanaren la tranquillitat millenària del condormit indret. Més ençà el comboi s’hi aturà enfront d’una escaient estació a tall de torreta amb el seu jardinet i batejada amb el nom de Bella-Terra. Era tan polida i alegroia que convidava a baixar-hi. I aviat, com per art d’encís, per entre la pineda hi hagué una brollada de torretes amb les teulades rogenques, talment molsuts reigs ben assaonats. Hi acudiren estiuejants, excursionistes, caçadors, caragolaires… I vet aquí que l’aïllat oasi on la solitud hi planava i la vida selvatica s’hi expansionava a pleret, esdevingué una atractivola colònia forestal o, millor, di-guem-ne ciutat jardí (fa més bonic). Aleshores, les perdius cotxejaven de més lluny, els conills sols s’atrevien a deambular de nit, el teixó féu una grossa marrada per baixar al pla, la guineu manefla, bo i asseguda al cim d’un turó, contemplà astorada la insòlita transformació del seu feu, i l’àguila ex-sobirana del lloc planejà més amunt, quasi a frec de boires.
“El Reial decret que regula aquest extrem, el 1021/2022, explicita que els bars i restaurants espanyols podran utilitzar ous frescos a les cuines per a l’elaboració de receptes de consum immediat si compleixen unes condicions clares en termes d’higiene en la producció i comercialització. La llei no s’actualitzava des del 1991”.
Restaurant Via Veneto de Barcelona preparant un Steack Tàrtar amb un rovell d’ou fresc davant del client 📷 RTVE
LLUIS TORRES ✍️ Durant molts anys hem vist com als restaurants es preparava els Steack Tàrtar, utilitzant el rovell d’ou fresc, tot i estar prohibit per llei, per evitar la temuda salmonel·losi. També els programes de cuines de les televisions ho transmetien sense respectar normatives sanitàries.
L’estiu, amb la calor castigant els carrers, és un dels moments en què més preocupen les mesures sanitàries que bars i restaurants prenen a les cuines. Alguns aliments arrosseguen la gramalleta de ‘perillosos’ a la seva associació amb les altes temperatures.
Una qüestió que arriba a la categoria de debat públic a l’ou. El risc associat a aquest bàsic de la dieta mundial no és fútil si no es prenen les mesures adequades tant en l’àmbit domèstic com en el professional per evitar la temuda salmonel·losi.
Està prohibit?
Des del mes de desembre del 2022, va entrar en vigor un canvi normatiu que deixa molt clar com i quan està permès emprar aquest aliment sense tractament previ.
El Reial decret que regula aquest extrem, el 1021/2022, explicita que els bars i restaurants espanyols podran utilitzar ous frescos a les cuines per a l’elaboració de receptes de consum immediat si compleixen unes condicions clares en termes d’higiene en la producció i comercialització. La llei no s’actualitzava des del 1991.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ha estat la que, a través d’un informe molt detallat, ha definit aquestes cures especials amb l’ou fresc i amb closca. Així, tots els bars i restaurants d’Espanya els poden fer servir per elaborar plats com els ous fregits o passats per aigua.
Calor i alimentació: està prohibit fer servir ou fresc en bars i restaurants?
Institut d’Estudis de l’Ou
«Amb la norma anterior, els ous frescos no es podien fer servir en preparacions cuinades per sota dels 70°C al centre de l’aliment. S’havien de substituir per ‘ovoproductes’, que no poden reemplaçar l’ou fresc a les receptes que no barregen clara i rovell», expliquen des de l’Institut d’Estudis de l’Ou –una entitat sense ànim de lucre creada el 1996 amb l’objectiu de recolzar la investigació, la formació i la divulgació sobre aquest aliment–.
Què es pot cuinar amb ou fresc?
Els establiments que preparin menjars amb ou fresc a les receptes han de sotmetre’l sempre a un tractament tèrmic. Han d’assolir una temperatura igual o superior a 70°C durant dos segons al centre del producte. «O qualsevol altra combinació de condicions de temps i temperatura amb què s’obtingui un efecte equivalent», matisen.
«També es poden fer servir ous frescos si es cuinen a una temperatura de 63°C durant vint segons al centre del producte i se serveixen per al seu consum immediat, el cas dels ous fregits, cuinats a baixa temperatura, escalfats, truites poc quallades i preparacions similars en què l’ou no arriba a coagular-se del tot».
En cas que no es compleixin les condicions anteriors, s’obliga a substituir l’ou fresc per ‘ovoproductes’ com l”ouevina’. Tot i això, tant els aliments elaborats amb ou, com els ‘ovoproductes’ que no es consumeixin immediatament i que «no siguin estables a temperatura ambient» s’han de conservar per sota de 8°C i consumir-se en un màxim de 24 hores a partir de la seva elaboració.
Culmia Xaloc Parc de l’Alba, és la nova promoció ubicat a la BV-1413 de Cerdanyola, aquest districte nou i innovador acull aquesta exclusiva promoció que es compon de 66 habitatges d’1, 2, 3 i 4 dormitoris, dissenyats per oferir el màxim confort i adaptar-se a diferents estils de vida. Cada habitatge compta amb àmplies terrasses, espais oberts i una distribució funcional que aprofita al màxim la llum natural.
Cada detall està dissenyat per millorar la teva qualitat de vida:
– Piscina comunitària envoltada de jardins per gaudir del sol i de l’aire lliure. – Espai Club Social, un punt de trobada ideal per a reunions, esdeveniments o activitats. – Zones enjardinades, perfectes per desconnectar sense sortir de casa. – Espai Smart Box, per rebre les teves comandes de manera còmoda i segura. – Espai cardioprotegit, pensat per a la seguretat i la tranquil·litat de tota la família. – Qualificació energètica A, per garantir un menor consum i més estalvi en el teu dia a dia. – A més, la promoció compta amb baixos amb jardí privat, ideals per als que busquen un extra d’espai a l’aire lliure.
CULMIA Xaloc Parc de l’Alba
Cada habitatge ha estat dissenyat per adaptar-se a diferents estils de vida, amb una distribució funcional, amplis dormitoris, llum natural i àmplies terrasses que permeten gaudir de l’exterior sense sortir de casa. A més, disposa de 82 places d’aparcament per a cotxes, 41 per a motos i 66 trasters per donar resposta a les necessitats de mobilitat i emmagatzematge dels residents.
Imatge virtual del projecte del Parc de l’Alba a Cerdanyola del Vallès 📷 ACN / INCASÒL
Un entorn prometedor
Parc de l’Alba, amb més de 400 hectàrees, combina habitatge, zones verdes i àrees d’activitat econòmica com el Barcelona Synchrotron Park, i aspira a convertir-se en un referent europeu en innovació i urbanisme verd.
Avui, 31 de maig, a la Plaça de Sant Ramon de Cerdanyola del Vallès
Cartell Terra d’Art 2025
‘Terra d’Art’: una mostra per visibilitzar el talent artístic local de Cerdanyola
L’esdeveniment neix per donar veu a artistes emergents de la ciutat i fomentar la connexió i la comunitat creativa a través d’exposicions, actuacions, xerrades i activitats participatives.
Amb l’objectiu de posar en valor el talent artístic Cerdanyola, arriba Terra d’Art, una nova mostra artística que vol donar visibilitat a creadores i creadors locals i, alhora, crear comunitat entre artistes i públic. El projecte sorgeix de la constatació que hi ha molt talent ocult a la ciutat i que calen espais on els artistes puguin mostrar les seves obres, intercanviar experiències i establir vincles.
L’esdeveniment se celebrarà el dissabte 31 de maig, d’11 a 20 h, a la plaça de sant Ramon, i inclourà una zona. La jornada inclourà una zona de paradetes amb obres d’il·lustració, ceràmica, màgia, fotografia, tèxtil, merchandatge musical i més disciplines creatives. També hi haurà un escenari amb actuacions musicals, espectacles de màgia, xerrades inspiradores i altres sorpreses. L’objectiu és generar un ambient acollidor i festiu que propiciï les connexions i l’intercanvi entre artistes i visitants.
Per tal que ningú es quedi fora, Terra d’Art també habilitarà un espai expositiu on els artistes que no puguin assistir-hi presencialment podran deixar una mostra del seu treball i formar part de l’esdeveniment.
Terra d’Art és una crida a descobrir, compartir i connectar. Una oportunitat per conèixer el talent emergent de Cerdanyola i inspirar-se en una jornada plena de creativitat, art i bon rotllo.
“El projecte Stolpersteine constitueix una de les iniciatives més distintives que executa el Memorial Democràtic”.
Llambordes que seran instal·lades a la localitat d’Albages. Memorial Democràtic.
El projecte Stolpersteine constitueix una de les iniciatives més distintives que executa el Memorial Democràtic. Les llambordes s’emplacen davant de la residència on va néixer la persona homenatjada o en el darrer lloc on va viure en llibertat a Catalunya. Si es desconeixen els llocs, se situen en un punt cèntric del municipi.
Gunter Demnig (Berlín, 1947) és l’artista alemany que va promoure aquesta iniciativa. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín, el maig de 1996, i estaven dedicades a persones jueves víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg (Berlín). Des d’aleshores, se n’han instal·lat més de 100.000 arreu del món, i majoritàriament a Europa.
Es considera el projecte de memòria descentralitzat més gran que s’ha fet a hores d’ara. Les llambordes es fabriquen artesanalment a Alemanya, en un gest de respecte i d’humanitat que contrasta amb l’extermini industrialitzat del nazisme.
En alemany, Stolpersteine significa ‘pedra que fa ensopegar’ i, d’acord amb Demnig, “no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor”. A més, el fet de situar les llambordes a terra té un significat especial, en la mesura que sempre que algú vulgui llegir la inscripció de la Stolpersteine cal que s’hi inclini i, per tant, fa una reverència al nom de la persona deportada. Una manera més de retre homenatge a les víctimes i recordar-les.
“L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol* va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques.”
El sostre del monestir es va ensorrar el 1990
MADRID SÍ PAGA ELS TRAÏDORS
CARLES CAMPS✍️El monestir de Santa Maria de Sixena es troba en aquella zona de Catalunya que anomenem Franja de Ponent, que és la part de Catalunya que Javier de Burgos iniquament va posar sota control de províncies aragoneses el 1833. És un monestir molt antic, fundat en el segle XII.
Acabada la Guerra d’Espanya del 1936-39 (coneguda pel malnom de Guerra Civil), el monestir de Sixena, com la gran majoria d’edificis religiosos situats en zona republicana, havia sofert greus desperfectes a mans dels criminals incontrolats de la FAI.
L’agost de 1936, després del saqueig, l’arquitecte i historiador Josep Gudiol va visitar el monestir, que havia quedat força malmès, particularment els frescos, enfosquits pel fum dels incendis. Gudiol va tornar a Barcelona a cercar fons per a rescatar l’art de Sixena. Va aconseguir 4.000 pessetes, que li va donar el llavors conseller de cultura Ventura Gassol, xifra molt alta per a l’època i molt més en plena guerra; a més de pagar-li dos tècnics especialistes en aquestes tasques. Es pot dir que els catalans s’ho van treure del plat per pagar aquesta restauració.
Val a dir que el govern de l’estat va aprovar l’operació. Amb l’ajut de la població de Vilanova de Sixena, es van arrencar les pintures i es van dur a Barcelona, on es van guardar a la Casa Amatller.
El 1940, van ser depositades de forma segura al MNAC i van ser restaurades el 1943 pel mateix Gudiol, acabat de tornar de l’exili. El 1960, el qui era llavors director d’aquest museu, Josep Maria Ainaud de Lasarte va promoure el rescat de la resta dels frescos que encara hi havia a Sixena. D’acord amb les autoritats de llavors, l’estat, l’ajuntament de Vilanova de Sixena i de la mateixa comunitat, la resta de frescos i la resta d’obres d’art també van ser dutes a Barcelona, restaurades i posades sota protecció.
El sostre del monestir es va ensorrar el 1990. Si Catalunya i els catalans no hi haguessin intervingut, totes les obres d’art de Sixena s’haurien perdut per sempre.
El 1992, el llavors conseller de cultura de la Generalitat, Joan Guitart, va arribar a un acord amb la superiora de la comunitat segons el qual el monestir va cedir les obres d’art a la Generalitat a perpetuïtat. El pacte només es trencaria si les obres no estaven ben custodiades, que no és el cas. La cessió va venir acompanyada pel pagament de 40 milions de pessetes per part de la Generalitat de Catalunya, una suma considerable en aquell moment. Com a conseqüència de la gran davallada de vocacions religioses, la comunitat de Sixena havia envellit molt. El 1980, les monges van ser traslladades a Barcelona, a Vallvidrera, amb les companyes de la seva orde, on hi romandrien fins la seva mort. La darrera va morir l’any 2000. Catalunya no tant sols va tenir cura de les obres d’art d’aquest monestir, sinó també de les persones.
Durant totes aquestes dècades, a l’Aragó, ningú va moure un dit ni es va preocupar absolutament de res, ni es va gastar un sol cèntim ni en rescatar, ni en restaurar, ni en conservar aquestes obres d’art. Si s’haguessin deixat les obres d’art del monestir sota la responsabilitat dels aragonesos, aquestes ja s’haurien destruït, no existirien. Si Catalunya no hagués acollit les monges del monestir, ves a saber on haurien anat a parar.
Tres dels sarcòfags de les monges de Sixena exposats a Lleida 📷 ACN
Ara, amb la feina feta, els diners gastats, tot el treball fet i les monges ja mortes, els aragonesos, en comptes d’agrair la feina feta per Catalunya, tenen la barra i el cinisme de parlar d’espoli i exigir-ne el retorn a l’Aragó; retorn d’uns objectes que, cal insistir-hi i remarcar-ho, si no fos per Catalunya ara ni tant sols existirien. Òbviament, no diuen ni una paraula de compensar Catalunya d’alguna manera per les despeses i enrenous provocats pel rescat, trasllat i conservació de totes aquestes obres d’art.
Els tribunals espanyols -no podia ser d’altra manera-, els han donat la raó. No han tingut en compte cap dels arguments de la Generalitat, entre els quals un de ben objectiu: un nou trasllat malmetrà, de ben segur, les obres de forma definitiva i potser irreparable. Fins l’advocat dels aragonesos ha dit públicament que vindrà a recollir les obres amb un camió especialitzat, com si es tractessin de sacs de patates. Tant se’ls en donen les obres d’art, el que és important és humiliar a Catalunya i premiar els aragonesos que, de tenir una identitat i un idioma propis i d’haver defensat, fins al 1714, els seus drets, els seus furs i el seu autogovern davant el rei de Madrid, les seves autoritats i la inquisició castellana, han passat a sotmetre’s de gust a l’estat espanyol.
Hi ha aragonesos enterrats al Fossar de les Moreres, aragonesos que sabien què hi havia en joc, també al seu país. Però d’aquest aragonesos, pel que sembla, no en queden gaires.
Potser Roma no pagava els traïdors, però Madrid, pel que es veu, sí que ho fa.
(*) Montserrat Gudiol i Corominas (Barcelona, 9 de juny de 1933 – 25 de desembre de 2015) fou una pintora catalana, filla de l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol i Ricart.
Montserrat Gudiol i Corominas, filla de Josep Gudiol i Ricart, amb el bellaterrenc Francesc Pérez i Torres
Agents de trànsit van escorcollar un vehicle aturat a l’A-2 i van trobar-hi rellotges i altres productes robats
A. Castelló (Matadepera) Els Mossos d’Esquadra van detenir la matinada del 19 de maig dos homes de 19 i 25 anys, una dona de 22 i un menor d’edat com a presumptes autors d’un robatori amb força que havien comès hores abans en una casa de Matadepera. Agents de l’àrea regional de Trànsit de la regió policial Metropolitana Sud va veure un vehicle aturat amb quatre ocupants a l’A-2 a l’altura de Sant Feliu de Llobregat. En escorcollar-lo van trobar rellotges, bosses de mà d’alta gamma i ulleres de sol que acabaven de sostreure d’una casa de Matadepera. La investigació va concloure que dos dels detinguts tenien relació amb altres robatoris.
La Unitat d’Investigació de Terrassa i la Unitat Central de Robatoris amb Força de la DIC tenien oberta una investigació per identificar i detenir els autors d’un robatori amb violència a l’interior d’una casa de Bellaterra i set robatoris amb força que havien tingut lloc entre el 30 de març i el 26 d’abril a Matadepera (5) i a Seva (2).
El modus operandi que feien servir els lladres era sempre el mateix: forçaven una finestra per accedir a l’interior de la casa, i, un cop a dins, regiraven totes les estances per sostreure joies i diners principalment. Tenien molta mobilitat i es desplaçaven en cotxe per cometre els robatoris.
En el cas del robatori amb violència, però, quan la propietària va accedir a casa seva, va veure un individu passejant per l’exterior i, tot seguit va sentir sorolls al pis de dalt. En comprovar si hi havia algú, va localitzar un segon individu que la va amenaçar i la va intentar agredir amb un objecte punxant, la va fer caure a terra d’una empenta i va abandonar la casa per acabar fugint en cotxe juntament amb la persona que rondava per l’exterior.
Els investigadors van identificar dues persones, un major d’edat i un menor, que haurien participat en els robatoris. Concretament, el major va participar en set dels nou robatoris mentre que el menor va fer-ho en tres. Aquestes dues persones són dos dels detinguts que els agents de trànsit van detenir a l’A-2, motiu pel qual també van quedar detinguts per aquests vuit fets.
Els tres majors d’edat van passar a disposició judicial el 20 de maig al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Terrassa, mentre que el menor va quedar en mans de la fiscalia de menors de Barcelona.
Els nous vocals de Bellaterra Endavant tornen a prendre possessió després de la falta de quòrum del Ple anterior de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, un ple declarat nul per Beatriz Ripol Carulla, secretària interventora de l’EMD.
Al Ple de Bellaterra d’ahir no hi havia la presència de les 2 dones vocal: Laura Batalla (ERC) i Chus Cornellana (Independent no adscrita). BE, el partit polític que gestiona l’EMD de Bellaterra ja no té cap dona vocal.
Un moment de la sessió plenària 📷 Captur del canal Youtube de l’EMD Bellaterra
RÀDIO CERDANYOLA|La marxa de l’oposició (GXB, ERC, i Chus Cornellana), de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra en el plenari anterior (29 d’abril de 2025), de caràcter ordinari, va fer que no hi hagués quòrum i això ha provocat que els nous vocals del grup de govern haguessin de tornar a prendre possessió en sessió extraordinària. La secretària de la institució admet que la Junta Veïnal d’abril “va ser invàlida”, però el govern insisteix que “no es van prendre acords” i la manté com realitzada.
La secretària de l’EMD, Beatriz Ripol, iniciava aquest 27 de maig la sessió extraordinària del Ple de l’EMD recordant que en la Junta Veïnal ordinària del mes passat els vocals de l’oposició -Gent per Bellaterra, Esquerra Republicana i la vocal no adscrita- van abandonar el plenari i, atès que els nous vocals del grup de govern encara no havien pres possessió, la sessió es va celebrar sense el quòrum necessari d’una tercera part dels membres. No obstant això, la secretària indica que en aquesta Junta Veïnal no es van adoptar acords, sinó només es va oferir informació.
Una de les conseqüències d’aquesta falta de quòrum és que es tornava a fer la presa de possessió de Marc Carballeira i Fernando Dieste com a vocals de Bellaterra Endavant, al temps que en la nova sessió s’incorporava també el tercer vocal, Ricard Balart. Però la secretària subratllava que no es pot impedir la presa de possessió d’un vocal ja que seria vulnerar els seus drets i que en cas de reiterar-se la situació del plenari anterior, només caldria la presència de president i secretària
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, destaca el diàleg obert a l’oposició en les últimes setmanes davant les seves queixes al considerar que no es respecten dates previstes pel Ple ordinari amb canvis arbitraris i sense consens, cosa que, afirmaven, impedeix preparar el plenari, presentar mocions o fiscalitzar de manera adequada l’acció de govern.
Riba manifesta que aquest diàleg obert busca “reconduir les relacions”, tenint clar que cal “respectar les formes” però anar sobretot al contingut de les propostes amb l’objectiu de millorar Bellaterra.
Veure el vídeo complert del Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra 👇
El vocal de GxB, Carles Triginer, es va queixar de la redacció de l’acta de la sessió anterior perquè no contemplava la invalidesa del plenari i va preguntar directament a la secretària, que va assumir que la d’abril no era un sessió vàlida i que l’acta s’hauria d’esmenar. Per Triginer, això suposa que “tot el que va passar” va ser nul i, com conseqüència immediata, cal tornar a fer un dels quatre plens ordinaris anuals marcats per la normativa.
El president de l’EMD va destacar que les consultes a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) indiquen que la Junta Veïnal es va constituir de forma correcta i que, tot i la marxa dels vocals de l’oposició, el plenari com a tal s’ha de donar per realitzat ja que no es van perdre acords que decaiguessin per falta de quòrum. Triginer va insistir en la disparitat de criteris de president i secretària i Josep Maria Riba apuntava que es tornarà fer una consulta a l’ACM.
Pel que fa a la resta de la sessió, els tres nous vocals -que substitueixen Jordi Macarulla, Lorena De la Peña i Gemma Moliner- van prendre possessió del seu càrrec amb normalitat. El president de l’EMD, Josep Maria Riba, destaca que són tres bones incorporacions a la Junta Veïnal i el govern de persones preparades i implicades en la vida social de Bellaterra.
Per la seva banda, Marc Carballeira, Ricard Balart i Fernando Dieste van posar de relleu el seu esperit constructiu i l’objectiu de defugir les discussions i aportar a la millora de Bellaterra.
D’altra banda, es va informar del nomenament de Norman Portell com a nou portaveu de BE en substitució de Jordi Macarulla -retirat de la vida política- i el calendari de sessions de Ple i de Junta de Portaveus es va retirar de la votació per dubtes en el redactat. La sessió, de caràcter extraordinari, es va celebrar amb l’absència de la vocal d’ERC i la vocal no adscrita.
BELLATERRA.CAT 