El desaparegut Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona, tots els dilluns, oferia un plat principals al seu històric carretó calent, com per exemple, el Gigot d’Agneau rôti, salsa del seu rostit i mongetes guisades, Filet de bou estil Welligton, Salmó salvatge farcit, etc., etc. El Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, l’any 1990 oferia el seu carretó calent d’argent de la casa Christofle Orfebres de Paris, (a 5.000 Ptes. fixes, la porció de recepta del dia, fos la que fos).
Carro calent Christofle Orfevres de Paris, de l’Hotel Negresco de Niça, ara propietat del Restaurant Les Grands Buffets de Narbonne
LLUIS TORRES ✍️ D’espais de luxe a formats de menú del dia, pans, olis, mantega, postres, formatges o còctels poden viatjar sobre rodes per la sala d’un restaurant de luxe per complementar el servei de sala, esdevenir taules auxiliars dels plats i, fins i tot, afegir pur xou cooking.
Aquestes són els 3 carretons que hem vist al restaurant Les Grands Buffets a Narbonne i que podeu veure a les següents fotografies de Bellaterra Gourmet
Carretó de servei de la casa Orfèverie Wiskeman, 1900
El carretó calent s’utilitza generalment per transportar menjars i peces grans, com el filet, el Gigot de xai, un peix rostit complet o altres menges que han de conservar una temperatura determinada per mantenir les seves qualitats.
L’operació de “desossar i trinxar” es realitza quan es vol tallar aliments. L’operació s’aplica a les tasques de desossat, especejar, lleidar, escalopar per igual, un art que s’ha perdut molt a Barcelona per manca d’autentics professionals del sector de la restauració
A l’antiguitat, edat mitjana, existien especialistes en el noble “art de trinxar“que havien de saber anatomia i gastronomia per saber que peces eren les més apetitoses: Ecuyer tranchant(*). Els senyors de l’edat mitjana agradaven obstentar els rostits fent ells mateixos l’operació de trinxat, formant part de l’orgull de l’amfitrió. Sempre ha estat considerada l’operació de trinxar com una operació ceremonial prèvia a l’acte de menjar.
Des de l’ultramodern fins al més tradicional, aquest magnífic carretó/suport de servei de plata és una de les creacions de la casa Christofle Orfebre de Paris. Semblava que estava platejat, però podria haver format part de la col·lecció Gallia, que va ser “Creada a principis del segle XX, en el moment de la famosa Exposició de París de 1900, i la col·lecció Gallia pren el seu nom d’un aliatge d’estany d’enorme importància en el seu temps”. L’escriptura sota el mecanisme d’obertura diu Christofle Orfevre i a l’enorme tapa, de manera que es pot veure l’NH entrellaçat que indica l’Hotel Negresco de Niça.
Rechaud del Finisterre i els Crêpes Suzettes, que fou la millor de Barcelona
El desaparegut Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona, tots els dilluns oferia un plat principals al seu històric carretó calent, com per exemple, el Gigot d’Agneau rôti amb la salsa del seu rostit i mongetes guisades, Filet de bou estil Welligton, Salmó salvatge farcit, etc., etc. El Restaurant Cristal del Barcelona Hilton, l’any 1990 oferia el seu carretó calent d’argent de la casa Christofle Orfebres de Paris, (a 5.000 Ptes. fixa la porció de recepta del dia, fos el que fos)
(*) Professio: écuyer tranchant:
Tallar un tros de carn davant dels convidats mentre el sosté enlaire amb una forquilla: aquest art medieval està sent reviscut per atrevits maîtres d’hôtel.
“Avui dia és estrany presenciar un exercici de trinxat en un restaurant. El que era la glòria de la professió de sala fa només unes dècades ha pràcticament desaparegut del nostre entorn gastronòmic, ja que el servei a la taula s’ha convertit en la norma des de la Nouvelle Cuisine dels anys 70 i 80″.
S’ha perdut tot un gest de sala, tot i que l’aprenentatge de les tècniques de flameig i tall encara es practica a les escoles d’hoteleria, més com una manera de transmetre un patrimoni als joves aprenents que amb l’objectiu d’aplicar-lo diàriament en un restaurant. No obstant això, alguns, com Gil Galasso, “millor artesà francès, maître d’hôtel” i professor a l’escola d’hoteleria de Biarritz, volen recuperar el tall a taula i sobre la marxa.
L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach. Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.
Paquita i Lolita del Restaurant Hispania amb Lawrence Foster, director de l’OBC i Francesc Pérez Torres de La Taula
LLUIS TORRES ✍️ La gastronomia catalana i espanyola és plena de dones cuineres que, moltes vegades, han preferit allunyar-se dels flaixos mediàtics i centrar-se en una cuina autèntica i magistral. Lluny de figures com Carme Ruscalleda, Elena Arzak o Bego Rodrigo, sense no es posaria entendre part del nostre patrimoni gastronòmic.
Dues d’aquestes dones són la Paquita i la Lolita Rexach, que fa més de 50 anys que reivindiquen la cuina tradicional catalana al mític Hispània, ubicat al costat d’Arenys de Mar, a la costa del maresme.
La força de la tradició
Per conèixer la història del restaurant hem de mirar enrere, quan els seus pares van comprar aquesta casa situada en un lloc privilegiat, i que, curiositats de la vida, aleshores era un garatge ja anomenat “Hispània”. Inicialment era un bar de carretera (la nacional II passa per davant) on es paraven els camioners per prendre guisats i carajillos, i va anar evolucionant a casa de menjars.
Va ser en aquest punt quan un dia van demanar a les germanes Rexach si podien preparar un dinar. El menú servit va ser el següent: escudella i carn d’olla de primer i sardines a la brasa de segon. I així fins al final, que ha estat un no parar.
Però quins han estat els valors que fan destacar el restaurant? En primer lloc, una cuina catalana refinada sustentada en un producte de primeríssima qualitat. Aquest és el lloc ideal per degustar una bona gamba del port d’Arenys, unes sardines i anxoves extraordinàries, i els millors calamars de potera de la comarca. I la prova és que les germanes Rexach es desperten molt aviat per començar a seleccionar aquells ingredients que passen el seu exigent tall de qualitat. Seguidament, els focs es posen a funcionar i l’aire s’omple d’una olor boníssima dels guisats que fa hores i hores que es cuinen lentament i amb l’amor d’un bon xup-xup sense presses.
En segon lloc, tot el personal del restaurant treballa amb una devoció total i absoluta per als clients. I part d’aquesta devoció l’han rebut clients de renom, com el rei Joan Carles, que va venir per primera vegada l’any 1973, i encara és príncep. I li devia agradar molt perquè ha tornat tantes vegades que la taula principal de la primera sala és la del rei. Tampoc ens hem d’oblidar de Néstor Luján, que fins i tot els va cedir les millors referències del seu celler personal quan va morir. I també de Manuel Vázquez Montalbán, que va fer esment d’aquesta casa a diverses novel·les.
Els pals de paller del restaurant
L’ànima del Hispània és sens dubte la Paquita i la Lolita Rexach. Van aprendre tot allò que saben de la seva mare, Rosario Surós, cuinera de les d’abans que cuinava amb el cor i amb el cap, on contenia un munt de receptes tradicionals catalanes. Les dues germanes basen la cuina en influències familiars, especialment de la comarca de la Selva, i també de la riquesa de les hores del Maresme, que gaudeixen d’un clima càlid.
Plats com les patates Serrat, els pèsols de Llavaneres, la llagosta o el pollastre en escabetx són alguns dels clàssics que ofereixen a tothom qui pelegrina fins al restaurant a la recerca d’una cuina amb molt de caliu i tradició.
Actualment, a diferència de la seva formació auto didàctica a la cuina, el fill de la Paquita, Ramon, ha seguit amb el negoci familiar, formant-se de manera acadèmica i en altres restaurants.
Recomanacions
Si aneu al restaurant, no us podeu perdre alguns plats de renom que li han donat la fama, com els popets saltats, el turbot al forn, els pèsols primaverals de Llavaneras o la crema catalana. I els seus plats de peixos, l’èxit també està assegurat atès que sempre han sabut detectar les millors peces i els talls més saborosos.
Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys.
La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat. L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.
Des que el 1957 l’Hispania va obrir les seves portes com a restaurant -havia estat un garatge en els anys anteriors-, han transcorregut 52 anys. La família Reixach ha regentat aquest històric establiment amb un èxit sense precedents i la seva notabilitat ha transcendit les fronteres de l’estat.
L’Hispania d’avui ve catalogat per les principals guies del país com un dels millors restaurants d’Espanya, i les germanes Reixach, actuals propietàries, han estat guardonades amb innombrables premis i reconeixements.
L’Hispania és, doncs, un monument a la gastronomia i com a tal resulta difícil proposar modificar-lo o ampliar-lo sense perdre la màgia que la història de mig segle li ha conferit. Per aquest motiu, l’encàrrec que rebem de dissenyar una reforma profunda del local ens va omplir de preocupació, per la complexitat del lloc i per la seva significació en la història de la cuina catalana, però també d’entusiasme pel que suposava un repte a l’intervenir amb profit i habilitat en un espai tant carregat de records.
Sorprenentment les propietàries van deixar que els arquitectes suggeríssim on i de quina forma actuar, una responsabilitat que ha pesat sobre els autors fins que finalment s’han vist i comprovat els resultats.
Vam escollir, doncs, una solució que ens va semblar la més neutra, la qual menys interferia en la història de la casa. I, en un jardí contigu, annex a la façana de la construcció principal, vam projectar un pavelló de vidre, lleuger i transparent, aeri, donat suportat per dos únics punts sobre la base del jardí. L’edifici d’estructura metàl·lica està cobert mitjançant una jàssera central postensada permetent construir-lo en només 3 mesos i mig gràcies als sistemes fabricats en taller i a l’ús de panells autoportants thermochip. Amb unes mesures exteriors totals de 16.45 x 5.00 x 3.50m d’altura, l’espai està configurat com una sala única connectada al menjador antic mitjançant un cos-manxa que actua de vestíbul previ i separador dels dos espais, el nou i l’antic.
Una actuació exigent davant el comportament acústic, amb la base de panells ecofon i murs perimetrals de fusta ratllada, assegura un confort ambiental sorprenent, que complementat amb altres materials com el parquet de roure en el paviment, les cortines enrotllables de teixit sobre els vidres perimetrals i les cadires folrades de tapisseries de qualitat donen a l’espai una sensació de benestar que el client de l’Hispania agraeix.
La distribució modular basada en mobles auxiliars mòbils permet variar amb facilitat la configuració del nou menjador, alhora que la il·luminació, programada per ordinador, matissa i encerta amb exactitud els escenaris desitjats.
El menjador ha entrat ja en ús i la seva relació amb la sala històrica s’ha demostrat no només compatible sinó extraordinàriament complementària. De fet està adquirint principalitat donada les seves formes rotundes, el seu lluminós i confortable espai i el seu mobiliari acollidor i versàtil.
La història de l’Hispania podrà prosseguir el seu camí sense contratemps. El seu nou menjador passarà a ser un capítol més que escriuran, amb admirable vocació, les seves propietàries i magistrals cuineres, Paquita i Lolita Reixach.
Font: Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats
Restaurant Hispània Camí Ral, 54 08350 Arenys de Mar ☎️ 93 791 04 57
LLUIS TORRES✍️Ramon Cabau i el chef Josep Bullich foren els grans mestres gastronòmics de la Cuina Catalana al Restaurant l’Agut d’Avinyó de Barcelona. Ells i el seus equips de cuina i menjador varen aconseguir la primera estrella de la Guia Michelin per Barcelona.
Qui va ser Ramon Cabau?
Per què s’està esborrant l’empremta d’un dels personatges més singulars de la història de la cuina catalana?
I potser la pregunta més dolorosa i, tanmateix, més pertinent: quin patiment insuportable el va empènyer al suïcidi al bell mig del mercat de la Boqueria, que tant estimava?
Parlar de Cabau és descriure algú capaç de turbinar la gastronomia catalana fins a catapultar-la a una dimensió internacional desconeguda fins aleshores; és assenyalar un dandi il·lustrat que usava el vestuari i la picaresca per arrodonir una imatge de marca pròpia; és obrir les portes i les finestres del palau modern de la restauració barcelonina, amb sobretaules eternes; és visualitzar el portaveu d”un idealisme contagiós, d”una filosofia de page’s en un moment màgic; és esclarir les conseqüències de saber fer la puta i la Ramoneta entre el franquisme i la puixança del catalanisme sense sortir escaldat pel socialisme; és entendre que la solitud més dolorosa és quan s”està envoltat d”ulls inquisitius; i és, en última instància, certificar que la mort operística és el desenllaç adient si l’obsessió és no caure en l’oblit.
Ramon Cabau, el chef Josep Bullich i dos cambrers de l’Agut d’Avinyó 📷 CEDIDA
Després d’anys d’èxits a l’Agut d’Avinyó, el Chef Bullich va passar a ser el chef del Via Veneto, on va canviar la sofisticada cuina francesa per la Cuina Tradicional Catalana amb un toc creatiu.
Durant la dictadura franquista, els restaurants de luxe de Barcelona no apostaven per la cuina pròpia de casa nostra, i només la van practicar en democràcia.
Josep Monje, -el director que l’any 1980 va comprar les últimes accions al creador del Via Veneto, en Oriol Regàs, “Monje es va fer d’or amb l’incorporació del Chef Josep Bullich“.
Qui no recorda la seva Crema freda de pera de Lleida, el Rosssejat de fideus, l’Arròs negre, les Garotes gratinades, els Peus de porc farcits de ceps, o el Menú de Temporada a preu fixe, -creat i suggerit amb l’incorporació del Maître Francesc Pérez Torres-, provinent del Restaurant Finisterre, i guanyador de la millor carta de vins de Catalunya, concedida per l’INCAVI, i que el Via Veneto segueix penjant a les seves parets.
“En aquells moments, l’any 1985, aprofitant la tranquil·litat de les nits, el Via Veneto, que disposava d’un molt petit celler en el soterrani, va aprofitar per ampliar-lo en un 100%”.
“Segons recordava a les seves memòries en Oriol Regàs, artífex de la decoració fou el seu germà Xavier Regàs, després de les seves visites gastronòmiques al desaparegut restaurant Sans Sauci, de la Via Sicília de Roma”.
Josep Bullich, chef director de La Dama, amb Tete Montoliu i Senyora 📷 CEDIDA
Després de 6 anys, el 1987, el chef Josep Bullich va obrir el restaurant barceloní La Dama, un dels últims modernistes de la Ciutat Comtal, on passaren totes les personalitats durant les olimpíades Barcelona’92, posteriorment, aquest restaurant va tancar per la jubilació del mestre chef i director Josep Bullich, nascut a Solsona.
LLUIS TORRES ✍️ Găluștele al l’estil de Transilvània són unes bombes dolces coneguts com a “gomboți” (dumplings de prunes), són unes postres tradicionals de l’Europa Central i Oriental, també d’Alemanya, que recorden la masa del Gnocchi italians, fets amb patates, farina, ous, pa ratllat, canyella i prunes estil Bistrita.
Es fan com a boles de massa farcides de fruita (prunes) que després es bullen en aigua, s’escorren i després es arrebossen en una barreja de pa ratllat i sucre.
Ingredients:
5 patates grans 150 de sucre 100 grams farina qualitat 000 50 grams sèmola 50 grams mantega 6 cullerades de galeta 2 ous ecològics del 0 500 grams prunes estil Bistrita 2 sobres sucre de vainilla 1 culleradeta de canyella Una mica de sal
Instruccions de cocció:
Bulliu les patates amb pell en aigua amb una mica de sal, després escorreu-les i aixafeu-les. Afegiu-hi els ous sencers, la sèmola, la farina qualitat 000 i pasteu-hi una massa força tova.
De la massa es formen boletes petites, però suficients per a que hi càpiga una pruna a dins.(Sense el pinyol). Compte, que s’han de regar constantment, per poder formar les boletes, que s’aplanen al palmell de la mà i hi cobreixen les meitats de la pruna.
Es posen a bullir en una olla amb 5-6 litres d’aigua i es posen al forn durant uns minuts.
Després que comencin a pujar a la superfície, es deixen uns minuts més, es retiren amb una espàtula i es deixen escórrer una mica.
Mentrestant, prepareu el pa ratllat.
Poseu la mantega en una paella i, quan s’hagi fos, afegiu-hi el pa ratllat i torreu-lo lleugerament.
Retireu-ho del foc i barregeu-ho amb el sucre, i després arrebosseu les bombes pel pa ratllat.
El sucre es pot aromatitzar amb vainilla, canyella o el vostre sabor preferit.
També, en comptes de prunes, es poden fer servir albercocs o altres fruites, això sí, al seu punt de maduresa.
Al complir-se aquest any 2025 el 10è Aniversari del FòrumBellaterra, els membres de l’Associacio Fòrum Bellaterra i el veïnat assistent al Fòrum final de Festa Major Bellaterra 2025, demanen que Chus Cornellana sigui nomenada per la Presidència de l’EMD, “Filla predilecta de Bellaterra”
Chus Cornellana i una representació dels seus companys de l’Associacio del Fòrum Bellaterra📷 CEDIDA
LLUIS TORRES✍️Al finalitzar la presentació dels exitosos 10 anys delFòrum Bellaterra a càrrec de la seva Presidenta, Chus Cornellana va considerar que era un excel.lent moment per donar una noticia que havia pensat molt profundament.
Chus va anunciar que després de presidir el Fòrum Bellaterra durant 10 anys -i haver estat la ideòloga i fundadora-, en aquest moment de nivell òptim i d’un Fòrum Bellaterra totalment consolidat, era hora de pasar l’entorxa encesa a una altra persona, i ocupés el càrrec de proper/a President/a del Fòrum.
Tots els parlaments posteriors al Fòrum final de Festa Major Bellaterra 2025, membres de totes les Juntes Directives van transmetre elogis a la persona de Chus, tant per haver complert els objectius marcats des del principi, com per mantindre un alt nivell cultural, tot comptant sempre amb tot el veïnat de Bellaterra, i com no, per haver mantingut la neutralitat politica i plena actualitat de les Tertúlies del Fòrum.
En Joan Ramon de Clascà, des de la seva situació en la tertúlia, va sol·licitar a Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, -que estava entre el públic assistent-, la creació de quelcom, títol tipus “Filla predilecta de Bellaterra” per la persona de Chus Cornellana, tal com s’ha fet en molts municipis de Catalunya. De la mateixa forma van reaccionar els demés membres de l’Associació Fòrum Bellaterra , així com una bona part del públic assistent a l’acte, desitjosos que Chus continués com Presidenta del Fòrum i l’Associacio Cívica Cultural.
“Diuent que una imatge val més que mil paraules”, només cal observar la foto publicada més amunt, per veure el ple somriure i felicitat de Chus, per haver aconseguit i consolidat l’acreditat Fòrum Bellaterra, amb ple entusiasme dels membres i el veïnat del poble de Bellaterra fent pinya i desitjant arribi el dia mensual de la Tertúlia.
10è Aniversari del Fòrum Bellaterra a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES✍️Ahir, dijous dia 18 de setembre, el Fòrum Bellaterra va tancar la Festa Major de Bellaterra 2025 amb un acte que va tindre lloc a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra. Fou una alegre i colorida festa veïnal que recordava els envelats de les festes majors populars dels anys 70. Aquesta festa coincidía amb el 10è Aniversari del Fòrum Bellaterra, que mensualment organitza activitats de tota mena, però principalment culturals. Les presentacions van a càrrec de Chus Cornellana, la presidenta de l’Associació Fòrum Bellaterra
ASSOCIACIÓ FÒRUM BELLATERRA
Els objectius de l’Associacio Fòrum Bellaterra, i presidit per Chus Cornellana ha estat sempre fomentar i impulsar i debatre obertament temes d’actualitat, siguin històrics o culturals, tot potenciant les relacions interpersonals en l’àmbit artístic inprofessional del poble de Bellaterra, aixó sí, sempre sense cap ànim de lucre.
GALERIA DE 📷 I 🎥 DEL FÒRUM BELLATERRA, 18 SETEMBRE 2025, CEDIDES PER CHUS CORNELLANA
El club debutarà el 20 de setembre a Matadepera en el grup 14 de Quarta Catalana, on també hi haurà l’OAR Gràcia, el Sabadell Atlètic i la Sabadellenca ‘C’.
Club Futbol Cercle Saballès 1856
El Cercle Sabadellès 1856 viurà aquesta temporada un moment historic amb la creació del seu primer equip sènior de futbol. El nou conjunt competirà a Quarta Catalana, al grup 14, i jugarà els seus partits com a local al Complex Esportiu Municipal Olimpia.
El debut oficial serà el dissabte 20 de setembre a les 18h al Camp Municipal de Matadepera, davant l’Athletic Matadeperenc A. El Cercle tindrà un calendari exigent i amb diversos derbis sabadellencs, ja que compartirà grup amb l’OAR Gràcia, el Sabadell Atlètic i la Sabadellenca ‘C’.
L’equip està format per una vintena de jugadors joves, molts d’ells formats a la base del Cercle, que fan el salt a la categoria amateur. Amb aquest pas, el club completa el recorregut formatiu i ofereix continuïtat als seus futbolistes en una estructura que vol consolidar-se a llarg termini.
El projecte estarà liderat per en Ferran Xinxó, tècnic que viurà la seva segona al Cercle Sabadellės 1856. Estará acompanyat per l’Arnau Xinxó, segon entrenador de l’equip i coordinador del futbol femeni del club. L’objectiu inicial és adaptar-se a la competició i créixer pas a pas amb un bloc compromès i ambiciós.
“És un moment històric per al Cercle Sabadellès 1856. L’entrada al futbol federat sènior reforça la nostra vocació formativa i la voluntat de ser un club de referència també en aquesta disciplina. Volem que aquest equip sigui un punt de trobada d’il·lusió, compromís i orgull de club”, explica Dani Hernández, director de la secció de futbol.
Amb aquesta aposta, el Cercle Sabadellés 1856 amplia la seva oferta esportiva més enllà del tennis, el pädel i altres disciplines tradicionals, consolidant-se com un dels espais esportius i socials de referència a Sabadell i al Vallès.
“Ens ha agradat molt la bonica font vertical de dos peces, per adaptar-la a la nostra aixeta del jardí, -disponible en colors groc vell i gris fosc. El seu preu és molt interessant, ja que SAS són els propis fabricant, i no hi ha intermediaris pel mig”
Detall de terra i balustrada d’una piscina a l’estil Bellaterra
LLUIS TORRES✍️El veïnat de Bellaterra sovint cerca peces de formigó especials pels seus jardins. Des de Bellaterra.Cat ens hem desplaçat fins el magatzem que SAS Barcelona 1900 té al polígon Industrial El Canyet a El Papiol, on els professionals ens han mostrat els Balustres que no trobaven pel nostre jardí, -hi han moltes mides i models en el mercat-, però molt difícil d’aconseguir les mides i models que ens cal. SAS, són fabricants directes des de 1900, i en el cas dels Balustres, sorprèn els bonics models, i mides que van des dels 400 a 800 metres d’alçada. També tenen infinitat pe peces especials com per exemple, corones per piscines de diferents colors, i tot allò que aporta qualitat i elegància als nostres jardins de Bellaterra.
Detall Balustres SAS Barcelona 1900
Ens ha agradat molt la bonica font vertical de dos peces, per adaptar-la a la nostra aixeta del jardí, disponible el color terra i gris. El seu preu és molt interesant, ja que són els propis fabricant i no hi ha intermediaris pel mig.
Font per jardí model Pirineus de SAS Barcelona 1900
Amb gran satisfacció, us presento la nova edició del nostre Catàleg de productes SAS. Aquesta edició consolida el nou disseny de l’anterior que tan bona acceptació va tenir entre els nostres clients.
Detall d’elegant balustrada de formigó de color blanc a l’estil de Bellaterra
Aquest catàleg reflecteix tots els esforços invertits ara i en els últims anys per oferir als nostres clients una de les gammes més extenses del mercat en prefabricats de formigó ornamental i decoratiu per a l’ edificació i el jardí. A les seves pàgines, trobareu les nostres categories de productes organitzades per blocs, clarament visibles gràcies als marcadors de pàgines. I com sempre, podreu veure les recomanacions de productes complementaris, que donen com a resultat un catàleg harmonitzat i més entenedor tant per al professional com per al particular.
Espero que aquest catàleg sigui una font d’inspiració per comprendre totes les possibilitats que els nostres productes ofereixen, així com un reflex dels nostres valors d’empresa familiar centenària.
Cordialment, Adrià SAS Director General
Catàleg general i llibre familiar del 125è Aniversari de SAS Barcelona 1900 al un jardí de Bellaterra
DESCARREGAR EL CATÀLEG GENERAL DE SAS BARCELONA 1900 👇
El Cercle Sabadellès 1856 acollirà del 21 al 27 de setembre el Campionat de Catalunya Sénior ‘5’, una competició organitzada per la Federació Catalana de Tennis que reunirà més d’un centenar de jugadors i jugadores de diferents categories.
Al llarg d’una setmana, Sabadell es convertirà en punt de trobada del tennis sènior català, amb partits que destacaran tant pel nivell esportiu com per l’ambient familiar i de convivència que caracteritza aquesta disciplina.
Per al Cercle Sabadellès 1856, acollir aquest torneig és un nou reconeixement a la seva trajectòria com a club esportiu de referència i una oportunitat per seguir enfortint el vincle entre esport, ciutat i societat.
“És un orgull per al nostre club i per a Sabadell rebre un campionat d’aquest nivell. Estem segurs que els socis i el públic podran gaudir de grans partits i d’una setmana que posarà en valor el tennis sènior com a exemple de passió, esforç i esportivitat”, ha afirmat el president del club, Josep Lluís Llusia.
L’entrada per seguir els partits serà gratuïta i oberta a tots els aficionats.
Sobre el Cercle Sabadellės 1856
Fundat fa més de 165 anys, el Cercle Sabadellès 1856 és una entitat esportiva i social de referència a Catalunya. Amb unes instal·lacions modernes i un ampli ventall d’activitats, el club combina tradició i innovació, mantenint-se com a punt de trobada per a l’esport, la cultura i la vida social.
BELLATERRA.CAT 