En aquesta segona fase del Pla d’Asfaltat tampoc està previst reparar cap carrer de Bellaterra
Els treballs comencen aquesta setmana al Ptge. Pollancres, Pg. Doña Amelia i C. Santa Rosa
Aquesta setmana s’inicien noves obres d’asfaltat que afectaran diferents carrers de la ciutat. Es tracta d’una segona fase del Pla d’Asfaltat iniciat l’any passat amb actuacions en trams on el paviment es troba en una situació defectuosa.
El Pla d’Asfaltat s’emmarca dins de la campanya ‘Millorem els carrers, millorem Cerdanyola’ que ja va comptar amb una primera fase durant el 2021 i on es van realitzar actuacions de millora en 13 carrers de la ciutat (carrers Llevant, Sant Jeroni, Compoamor, Pintor Togores, Diagonal, Santa Anna, Can Pallarès, Felip II, Puigmal, avingudes Europa, Roma i Adam i Eva i l’accés al camí de Can Sardà).
Els treballs que comencen aquesta setmana són els següents:
Entre el dimecres 14 i divendres 16 de desembre s’asfaltarà el Ptge. Pollancres. Entre el dijous 15 i dijous 22 de desembre es duran a terme les obres d’asfaltat al Pg. Doña Amelia, al tram entre Av. de la Flor de Maig i C. de Víctor Català. Entre dilluns 19 i divendres 23 de desembre es realitzarà l’asfaltat al C. Santa Rosa, al tram entre Av. de Guiera i Av. de la Flor de Maig (sentit centre). L’objectiu del govern municipal és seguir efectuant, any rere any i de manera progressiva, actuacions d’asfaltat al conjunt del municipi per continuar millorant la seguretat viària i l’espai públic de la ciutat.
Aquesta segona fase continuarà amb actuacions als següents carrers (dates pendents de concretar):
Carrer de Santa Anna entre C. de la Clota i Carrer de l’Or. Avinguda del Parc Tecnològic (Pont) entre Pl. d’Europa i Final del pont. Plaça d’Europa. Ronda de Cerdanyola entre Plaça de l’Estatut i C. de la Pineda. Passeig d’Horta entre Plaça de l’Estatut i C. de l’Avenir. Carrer de les Canàries entre C. de Londres i Ronda de Serraparera. Carrer de Lluís Companys entre C. d’Altimira i C. de la Misericòrdia i entre C. de la Indústria i Pl. de Marconi. Passeig de Cordelles entre C. Santa Marcel·lina i C. del Francolí. Ronda de Serraparera (Sentit Clota) entre C. de Serra de Galliners i C. Renaixement i entre l’Av. de l’Argentina i la Ronda de Serraparera, 7. Els carrers afectats pels treballs d’asfaltat patiran restriccions de circulació i estacionament durant els dies esmentats.
Víctor Borràs Gasch ha guanyat el premi de teatre Frederic Roda amb l’obra Els ossos de l’irlandès. El guardó està dotat amb 8.000 euros i l’edició del text i l’organitzen conjuntament la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).
Els ossos de l’irlandès explica la història de l’amistat trencada de tres amics que passats vint anys, en un dia de pluja, veuen com torna a la superfície tot el que voldrien que seguís enterrat. Segons el jurat es tracta d’una obra “molt original, ben ambientada i que manté el suspens, donant un gir inesperat al final”. El jurat ha destacat que l’humor negre i les escenes d’acció fan l’obra interessant per atraure el públic jove al teatre.
El premi Frederic Roda
El Premi Frederic Roda es va crear l’any 2014 en memòria del bellaterrenc Frederic Roda, una de les personalitats més influents en la vida teatral catalana, cofundador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, sotsdirector de l’Institut del Teatre, actor, director, pedagog, dinamitzador i crític teatral.
L’any 2018 la Diputació de Barcelona va donar un nou impuls a aquest certamen que s’ha consolidat com un dels referents de l’escena catalana, amb obres premiades que s’estrenen cada temporada.
L’any passat el premi va ser per a Lo cutrisme de Cecília Navarro, mentre que el 2020 el premi es va atorgar a Negatius de Sílvia Navarro Perramon, text que es va estrenar a la sala Flyhard els mesos de setembre i octubre de 2022 en coproducció amb el Festival Grec Barcelona i que actualment està en gira.
El guanyador
Víctor Borràs Gasch és llicenciat en Art Dramàtic (1999) i postgraduat en Pedagogia Teatral (2010) a l’Institut del Teatre. Ha realitzat tota la seva carrera professional dins del col·lectiu Teatre Nu, primer com a actor i des del 2006 com a director, autor i dramaturg dels espectacles de la companyia. Destaquen Kàtia (2018), Premi Xarxa Alcover 2018; Teatre Arrossegat de Catalunya (2017); Maure el Dinosaure (2016); Mrs. Brownie (2015), Premi Públic Pom d’Or; Raspall de Pere Calders (2012), nominat als Premis Butaca com a millor espectacle familiar; Avi Ramon (2009); Somnis d’Alícia (2007) i La Lluna d’en Joan, de Carme Solé Vendrell (2006). És autor també de La lleugeresa i altres cançons, coescrita amb Ivan Benet; No ens tornarem a veure i La dona del tercer segona, estrenada al Festival Grec 2021.
Joseph Franz Mohr (11 de desembre de 1792 – 4 de desembre de 1848) va ser un sacerdot i compositor austríac, famós per ser l’autor de la coneguda nadala “Nit de Pau”. Fill d’un soldat desertor, pel seu talent notable va rebre una bona formació. El 1815 va ser ordenat sacerdot i després traslladat Mariapfarr. En la seva convalescència va demanar ser enviat a Oberndorf; allí va conèixer l’organista Franz Xaver Gruber, qui va compondre la música de la famosa nadala.
Biografia de Joseph Mohr
Mohr va néixer a Salzburg, Àustria, el 1792, fill il·legitim d’Ann a Schoiberin i el soldat Franz Mohr,qui encara abans del seu naixement abandonà la seva mare, al temps que es convertia en desertor.
Músic i sacerdot
Des de molt aviat li va ser reconegut el seu talent com a músic, així doncs va trobar qui patrocinés els seus estudis i li brindés l’oportunitat d’accedir a millors institucions de les quals hauria pogut pels seus modestos recursos. Per la seva condició de fill bastard va necessitar per ordenar-se un dispensa papal, la qual li va ser atorgada el 1815. Un cop ordenat va començar els seus deures pastorals sent sacerdot assistent a Ramsau, a prop de Berchtesgaden. Aquest mateix any va ser traslladat a Mariapfarr. Allà, el 1816, va compondre Stille Nacht! Heilige Nacht! o Nit de Pau poema que esdevindria més tard la cançó nadalenca més coneguda de la història.
El 1817 una greu malaltia va fer que l’enviessin a Oberndorf. A Oberndorf es va fer amic de l’organista Franz Xaver Gruber, qui va accedir a compondre la música pel poema. Aquest va ser interpretat per primera vegada la nit del 24 de desembre de 1818. Uns anys després la cançó es va fer popular.
Últims anys
En acabar la seva estada a Oberndorf, Mohr va ser destinat a diverses ciutats. Cap al final de la seva vida es va establir a Wagrain, on va tenir gran reputació i reconeixement per la seva generositat: va fundar una nova escola i ajudar perquè els nens d’escassos recursos tinguessin educació. Tot i això va morir en la pobresa.
Mohr va morir el 4 de desembre de 1848 a causa d’una afecció pulmonar. L’escola a Wagrain encara porta el nom. La seva nadala ha estat traduïda a més de 300 idiomes.
Concert nadalenc d’Hirundi Maris al Fòrum Bellaterra
Arianna Savall i Petter Udland Johansen, fundadors del grup de música antiga Hirundi Maris
L’any 2009, a Basilea, Suïssa, Arianna Savall i Petter Udland Johansen van fundar el grup Hirundo Maris, especialitzat en música antiga des de l’Edat Mitjana fins al Barroc, així com composicions pròpies i fusió primitiva. El seu nucli creatiu és la música mediterrània i nòrdica, fruit de la seva extensa col·laboració musical. Com un ocell migratori, recorren les rutes a través dels mars i la música que uneixen Escandinàvia amb la península Ibèrica des de temps immemorials.
Hirundo Maris apareix regularment a nombrosos festivals d’arreu d’Europa, com ara l’Stanser Musiktage (Suïssa), el Fest für Alte Musik de Colònia, el Jazz in Church Festival, Bucarest (Romania), el Menuhin Festival Gstaad (Suïssa), el Bachwochen Thun (Suïssa) , el Festival Styriarte (Àustria), el Festival All’Improvviso (Polònia), el Kirkemusikk Festivalen d’Oslo, el Nordlysfestivalen (Festival de les aurores boreals) Tromsø (Noruega), el Festival de Dinan (Bretaña), Seduced by Harps (Bèlgica), l’arpa internacional de Sentmenat Festival (Catalunya), el Festival Arp Sanati Dergi d’Istanbul (Turquia), Festival de Fontfroide i Philippe Maillard Productions (París), entre d’altres.
La venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets s’ha enfilat un 70%, gairebé el mateix que el preu dels combustibles de biomassa.
Reserves de llenya a una casa de Bellaterra
Ja fa uns dies que el fred truca a la porta i creix l’interès per escalfar la casa. I els consumidors busquen alternatives per evitar tenir calfreds amb la factura del gas, que en els darrers mesos s’ha encarit moltíssim.
A les botigues de bricolatge, reformes i decoració s’ha disparat la venda de calderes de biomassa i estufes de llenya o parafina.
Però, sobretot, ha augmentat molt la venda de llenya per la llar de foc i estufes de pèl·lets de fusta.
Llenya a una llar de foc
Carles Galí, responsable de la secció d’electricitat de Bauhaus Zona Franca, explica que “en els darrers dies ha crescut molt l’interès per instal·lar estufes de llenya i de pèl·lets en pisos i cases. La venda d’estufes de gas ha augmentat un 20% i les de pèl·lets, un 70%”.
Mantes i franel·la per combatre el fred Aquests dies també està augmentant la venda de roba d’hivern per a la llar.
Sònia Galbas, dependenta de la botiga La Mallorquina, explica que “amb l’arribada del fred s’estan venent moltes mantes i cobrellits. La venda de mantes de llana i nòrdics ha augmentat un 70%. I això anirà en augment.”
A més, també s’ha disparat la venda de calefactors, mantes elèctriques, pijames, bates o llençols de franel·la.
L’adopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans.
La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat d’activitats durant tot l’any en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.
L’adopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans. La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat d’activitats durant tot l’any en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.
El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una eina utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
L’any 2009, el text de la declaració va ser traduït a 370 idiomes (la qual cosa va fer que rebés el Rècord Guinness al document traduït a més idiomes del món) i l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”.
És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord d’Alaska
Alaska és com cap altre lloc del món, sobretot a l’hivern. La neu cobreix moltes de les ciutats i els paisatges dels voltants transformant-les en un país de les meravelles hivernals. El paisatge impressionant, la cultura viva única i els emocionants esports de neu fan que qualsevol visita a l’hivern a Alaska sigui una experiència única en la vida. Però per als visitants que busquen l’esperit de la temporada de vacances, el 49è estat és conegut per afegir una dosi addicional de màgia. I tot comença al pol nord d’Alaska , a només 20 minuts amb cotxe de Fairbanks .
CASA DEL PARE NOEL
És difícil no sentir l’esperit de vacances després de visitar la màgica Casa del Pare Noel del Pol Nord. A l’interior, els visitants podran consultar les seves llistes de compra per a amics i familiars de totes les edats. A més, una visita a la Casa del Pare Noel no estaria completa sense llaminadures! Fudge, galetes, bombons i dolços estan disponibles a la botiga de dolços. Després de tastar uns quants aperitius, navegueu per la decoració i els adorns nadalencs, la roba, els objectes de col·lecció i les joguines fetes a Alaska.
Aleshores és el moment de conèixer el Pare Noel! Independentment de la teva edat, qualsevol visitant pot dir al Pare Noel què hi ha a la seva llista de regals de vacances, fer-se una foto amb el vell alegre i obtenir alguns consells sobre com conduir el trineu. El trineu màgic està aparcat a l’exterior just davant del Pare Noel més gran del món, amb 50 peus d’alçada.
Per descomptat, el Pare Noel no pot lliurar regals sense els seus rens! Al costat de la casa del Pare Noel hi ha Antler Academy (de Flying & Reindeer Games). Els visitants poden veure l’equip de rens del Pare Noel al gran graner vermell del costat mentre es preparen per lliurar regals a tot el món.
CARTES DEL PARE NOEL I REGALS
Tant si les famílies passen les vacances a Alaska com a casa, poden escoltar el propi home alegre amb una carta personalitzada de Santa’s Letters and Gifts. Una empresa familiar situada al Pol Nord, Santa’s Letters and Gifts ofereix paquets de cartes, adorns i regals fets a Alaska, com ara rajoles d’art, poemes i productes temàtics d’Alaska.
Amb els paquets de cartes i regals del Pare Noel, tots els nens més simpàtics de tot el país poden rebre una carta oficial del Pare Noel. Tots els paquets inclouen una carta personalitzada i inclouen opcions amb un llibre per a nens, jocs d’activitats, un amic de peluix i molt més.
GRANDEJA DE RENS EN CORRERA
Si no n’hi ha prou amb una experiència de rens, troteu cap a Running Reindeer Ranch. Una experiència d’Alaska realment única, els visitants poden embarcar-se en una caminada guiada de rens pel bosc boreal o fer una visita guiada al ranxo. Fins i tot hi ha l’opció de passar la nit en un xalet on els hostes es desperten amb rens pasturant a prop.
A la caminada guiada dels rens d’una hora de durada, els visitants viatgen al costat dels rens a través d’un bosc màgic de bedolls i els observen al seu hàbitat natural àrtic. Un cop finalitzada la caminada, els convidats es dirigeixen a l’interior per escalfar-se, gaudir de galetes casolanes i aprendre més sobre els rens. Les visites al ranxo són una opció més flexible per als viatgers ocupats, ja que passeu una hora interactuant amb els rens i molt temps lliure per explorar el ranxo.
Després d’un dia de jocs de rens, els visitants no han de viatjar lluny per descansar i relaxar-se. El Reindeer Haus Lodging és la cabana perfecta per a dues persones. La casa està completa amb una sala d’estar, cuina i menjador a la planta baixa i un altell complet amb una zona d’estar a la planta superior. En aquesta casa d’estil xalet, els viatgers poden despertar-se amb unes vistes increïbles de la serralada d’Alaska i els rens pasturant suaument a prop. Els convidats de Reindeer Haus fins i tot es poden unir durant l’hora d’alimentació dels rens!
Bellaterra.Cat s’ha desplaçat un munt d’ocasions al punt de Serveis Sant Quirze dels Vallès, sigui per enviar o recollir paquets locals e internacionals, (aquesta botiga de serveis de confiança colabora amb DHL, UPS, Amazon, MRW, GLS, Celeritat i NACEX, el que fa siguin uns serveis molt complerts i eficients).
L’any 1980 Serveis Sant Quirze va tenir un somni i al 1982 ho varen fer realitat, perquè en el seu poble estimat no tenien un servei de qualitat oferint solucions a les llars, com per exemple, duplicat de claus de casa, garatge, cotxe, motos, reparació de sabates, fotocòpies, fotografia, vídeo i regals personalitzats, servei 24h d’obertura de portes i serralleria, venda de loteries, centre impresió digital i segells, recàrrega i occi digital, esmolar tot tipus d’estris per a tall, venda de petards, llaminadures, estampació de samarretes, mascotes, etc.,
Després de 40 anys aquella idea original continua igual que el primer dia: Oferir un bon servei personalitzats i ampliar-lo i millorar-lo dia a dia.
Des del primer dia que van obrir les portes, Serveis Sant Quirze han servit a milers de clients de Sant Quirze del Vallès i de tota la provincia, i quan el client traspassa les seves portes, ho recorden i repeteixen per un munt de raons i serveis professionals.
SERVEIS SANT QUIRZE
Carrer Travessera, 5, baixos (08192 Sant Quirze del Vallès)
On és el Comunicat Oficial de l’EMD de Bellaterra anunciant la seva marxa?
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013 i dimiteix l’octubre de 2022.
Carles Aluju Ferrer, va ser escollit per unanimitat pel Ple Municipal de Rubí a la sessió del 27 d’octubre de 2022, és el Síndic de Greuges de Rubí durant el període 2022-2027.
Carles Aluju Ferrer, Síndic de Greuges de Rubí|AJUNTAMENT DE RUBÍ
Qui és Carles Aluju Ferrer?
Carles Aluju Ferrer és llicenciat en Periodisme (2002) per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i compta amb el Màster en Relacions Públiques i Gabinets de Comunicació (2010) per la mateixa universitat. També s’ha format com a coach a l’escola de coaching d’Ana Merlino.
Des del 1995 ha exercit com a periodista en diversos mitjans de comunicació: Canal 10 Televisió de Rubí, el setmanari local Rubricata, El Punt Rubí, El 9 Punt, Ràdio Rubí, El 9 Nou Vallès Occidental i El Punt Vallès Occidental. A nivell de comunicació corporativa i institucional ha treballat, entre d’altres, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Aluju ha basat la seva candidatura per a ser escollit com a Síndic de Greuges de Rubí en la defensa i protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania davant l’Ajuntament de Rubí. En aquest sentit, en el moment de ser escollit pel Ple, el Síndic va assegurar que el compromís que ha agafat amb el seu nomenament és el d’escoltar i acompanyar.
Intervenció de Carles Aluju Ferrer durant la sessió plenària en què va ser nomenat Síndic de Greuges de Rubí👇
En primer lloc, escoltar, cosa que trobo primordial: si vols ajudar, el primer que has de fer és escoltar sense jutjar i a partir d’aquí donar espai perquè la persona s’expliqui. I en segon lloc, acompanyar: la ciutadania ha de saber que compta amb mi per fer aquest viatge per veure si la seva reclamació té sortida o no i, a la vegada, també vull acompanyar i escoltar a la plantilla municipal, que també necessita el seu espai per ajudar-la a traduir el llenguatge administratiu.
Carles Aluju Ferrer a l’EMD de Bellaterra:
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013.
Cap de Comunicació de l’EMD Bellaterra durant 9 años i 4 meses, des de juliol de 2013 fins a l’octubre de 2022.
Feina feta a l’EMD de Bellaterra👇
Gestió de la página web http://www.emdbellaterra.cat. Elaboració de notes de premsa. Relació amb els mitjans de comunicació. Presentació d’actes. Edició de la revista EMD Informa. Difusió de l’activitat de l’Entitat Municipal Descentralitzada.
Creador d’App, de juny de 2014 a setembre de 2014
Creació de l’App de la Festa Major de Bellaterra 2014.
A més d’incloure tots els actes programats (no ens enganyem, si no tingués això, de poca cosa serviría una App de Festa Major) té el valor afegit d’incloure una secció de fotos i una altra de vídeos que s’actualitzarant periòdicament durant els tres dies de la Festa Major (5, 6 i 7 de setembre).
L’App està disponible tant per a iPhone com per a Android.
Les incineracions van representar el 52,2% dels serveis funeraris el 2021
Augmenten els criteris ecològics per donar un destí final a les cendres i els espais reservats dins i fora dels cementiris
Les famílies busquen cerimònies de comiat fetes a mida i en què puguin participar
Forn crematori de Montjuïc|CEDIDA
Teresa Márquez| La incineració ja ha deixat de ser una pràctica estranya i puntual i s’ha convertit en la demanda més sol·licitada entre els difunts i les seves famílies.
L’any 2021, a Catalunya, va representar el 52,2% del total dels serveis funeraris, gairebé tres punts més que el 2020, segons dades de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat). Per demarcacions, Barcelona ocupa el primer lloc, amb un 51,2%, i Lleida, l’últim, amb un 27,2%. Girona se situa en el 50,9% i Tarragona, en el 47,6%. “La incineració ha vingut per quedar-se”, explica el president d’Asfuncat, Josep Maria Mons, que hi afegeix que “la covid ha accelerat una alternativa que creixia any rere any i era només qüestió de temps que superés els enterraments tradicionals”. De fet, el nombre d’incineracions s’ha duplicat en els darrers quinze anys, malgrat que sigui de manera desigual arreu del territori i amb més presència a les àrees urbanes. La previsió del sector situa en un 75% el nombre d’incineracions en els propers deu anys, però els experts coincideixen a dir que serà molt difícil que es puguin acabar implantant al cent per cent. “En un país encara amb unes profundes arrels catòliques, el pes dels enterraments tradicionals continua molt vigent en determinats segments de la població”, explica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, Fernando Sánchez.
Nous espais
L’augment del nombre d’incineracions ha generat en els darrers anys la necessitat de crear nous espais dins dels cementiris per donar resposta a la demanda. N’és un exemple l’auge de la construcció de columbaris, que, si bé no substitueixen els nínxols, sí que determinen el creixement d’aquests espais. “Si bé és cert que la majoria de la gent es fa càrrec de les cendres, al voltant d’un 35% es queden al cementiri i tant poden ocupar els columbaris, ideats expressament per a les urnes, com els mateixos nínxols, pensats en un primer moment per a un taüt”, exposa Sánchez. En aquest sentit, alguns cementiris també han ideat espais naturals on les famílies poden escampar les cendres, com ara el Bosc de les Cendres a Collserola o un espai més urbà a Montjuïc. Paral·lelament, cada cop més esglésies han començat a adaptar zones on els fidels puguin deixar les cendres dels difunts aprofitant que es troben dins la trama urbana, i que complementen amb el servei d’acompanyament en el dol. Sense anar més lluny, l’església de Sant Pere Apòstol de Lleida ha inaugurat aquest any el que es considera el columbari més gran de Catalunya, amb lloc per a 1.200 urnes.
Biodegradables
L’auge de les incineracions ha comportat la consolidació de noves línies de negoci del sector basades en la sostenibilitat i una minimització de la petjada ecològica. Aquí l’oferta és molt àmplia i es basa a garantir que els contenidors de les urnes siguin biodegradables. Models que es desfan en contacte amb l’aigua, per a quan es volen escampar les cendres al mar o en un riu, o recipients que porten incorporades llavors d’arbres que es poden plantar “i d’on naixerà nova vida”.
La preocupació per la sostenibilitat de les funeràries, però, no acaba aquí. Aquest va ser un dels primers sectors a aplicar mesures d’estalvi energètic com ara la col·locació de plaques solars a les seves instal·lacions i l’ús de vehicles elèctrics. “L’evolució de les funeràries ha estat constant en els darrers anys, amb la incorporació de la digitalització en els serveis, com les cerimònies en streaming”, indica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, que assenyala com un dels canvis més destacats en la comunicació de les defuncions la transformació de les esqueles. “El format paper conviu amb el WhatsApp i amb altres notificacions digitals”, explica.
Un dels aspectes que remarquen els responsables de les funeràries catalanes és l’increment de la participació de les famílies en les cerimònies de comiat. “Si abans es deixava tot en mans del capellà o del nostre personal, ara cada cop més hi ha la necessitat de fer de l’adeu a la persona estimada un record particular en què la seva gent tingui cabuda”, exposa Josep Maria Mons. “El confinament ha posat de manifest la importància del comiat, el moment en què els familiars i amics dels difunts els recorden i els homenatgen, i assumeixen, així, la gran pèrdua soferta”, comenta el president d’Asfuncat, que recorda que la pandèmia va deixar sense cerimònia de comiat més de 22.000 persones. “Una veritable tragèdia”, lamenta.
Fer repercutir el cost
Segons les dades de les funeràries, set de cada deu persones disposen d’una pòlissa de recés que els garanteix el servei i només el 25% de les famílies hauran de pagar de cop les despeses de l’enterrament. Segons un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, un enterrament es mou en un interval d’entre els 2.000 i els 6.000 euros. Josep Maria Mons detalla que un servei bàsic “costa uns 1.800 euros” i recorda que al voltant d’un 5% dels enterraments són assumits per les empreses, perquè els difunts no disposen de mitjans amb què pagar-los. Fernando Sánchez va un pas més enllà. “De la factura final d’un enterrament, només el 53% ens correspon a nosaltres com a empresa; la resta inclou les despeses de cementiri, flors, serveis externs…, i cal afegir-hi els impostos, que representen entre el 18% i el 19%”, comenta. En declaracions a l’ACN, un dels consellers delegats de l’empresa funerària Àltima, Josep Ventura, insisteix: “És un servei essencial, no té cap sentit que una cinquena part de la factura sigui IVA.” I és que els serveis funeraris van passar d’un IVA del 8% el 2012 a un tipus general impositiu del 21%, que s’ha mantingut fins ara malgrat les reclamacions del sector, que advoca per reduir-lo al 10%. “Som un servei essencial i de primera necessitat i hauríem de ser tractats com a tal”, manté Sánchez. En aquest sentit, el sector adverteix que fins ara les empreses han assumit l’encariment dels preus de l’energia, però que de cara al 2023, i si es manté la tendència a l’alça, el més probable és que s’hagin de traslladar part dels costos als clients.
LES XIFRES
35 per cent de les urnes no se les enduen els familiars del difunt i es queden als columbaris o nínxols.
1.800 euros és el preu bàsic d’un enterrament, segons l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya.
Les voluntats anticipades, en alça
El testament vital o document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit d’ús mèdic mitjançant el qual una persona deixa les instruccions i cures de salut que voldria rebre en cas que es trobés en una situació que no li permetés expressar-ho personalment. Els únics requisits per atorgar un testament vital són ser major d’edat i tenir capacitat d’obrar, i la formalització del testament vital es fa davant notari o davant de tres testimonis. Les últimes dades que es tenen del nombre de testaments vitals a Catalunya corresponen al primer trimestre d’aquest any, en què es confirma una tendència a l’alça. En concret, es va passar dels 3.765 que hi havia hagut el juliol del 2021 a 4.542 el març del 2022, un 21% més. Són xifres que va aportar el Col·legi de Notaris de Catalunya quan es complia el primer aniversari de l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia. Segons dades de l’Observatori Notarial de Catalunya, els notaris catalans van autoritzar 5.473 testaments vitals el 2021, la quantitat més alta dels últims cinc anys. A la demarcació de Barcelona és on se’n van fer més, amb 4.054; seguida de la de Tarragona, amb 620; Girona, amb 578, i, finalment, la de Lleida, amb 221.
BELLATERRA.CAT 