El gran protagonista a l’interior de la Casa Manuel Felip és, sens dubte, el vitrall espectacular del saló-menjador, una obra magistral d’Antoni Bordalba. Amb 10 metres de llarg i 2 d’ample, aquest vitrall combina vidres de textures i colors variats per crear una escena de somni: tres nimfes dansant en un paisatge idílic. L’efecte de la llum travessant el vidre transforma l’espai en pura màgia.
Manuel Felip (1855-1913), fou un important fabricant tèxtil, de llana, cotó, estampació i tint. La seva casa es troba al carrer d’Ausiàs March, 20 de Barcelona. L’illa era coneguda com la “zona d’or del tèxtil”, i es va enriquir a finals del segle xix quan s’hi van instal·lar la burgesia, artistes i professions liberals que convivien amb manufactures tèxtils.
Detall del vitrall modernista del mestre Antoni Bordalba de la Casa Felip (1905)
L’any 1901, l’arquitecte Telm Fernández i Janot (1855-1926) va rebre l’encàrrec per part de Manuel Felip de construir l’edifici que seria la seva residència. La casa constaria de soterrani, baixos, principal, tres pisos i, finalment, terrat, on s’instal·larien el servei, el xofer i el porter. La novetat de l’època fou eliminar els pisos baixos, amb la qual cosa es va guanyar espai a nivell de carrer per a establiments comercials.
A la part oposada d’aquesta zona es troba el vitrall modernista del mestre Antoni Bordalba
L’edifici és una mostra destacada de l’ideari innovador d’aquella època, liderat per Domènech i Montaner, defensor de l’arquitectura entesa com a “art total, noble i integrador” i promotor de la revitalització de les artesanies. Hi van participar els principals artistes i artesans, que van fer la decoració tant de la façana com de l’interior: Manuel Ballarín (la forja), Enric Cardellach (ascensor), Eusebi Busquets (treball d’ebenisteria), Joan Busquets (decorador), Antoni Bordalba (vitraller), i Lluís Bru (mosaic)
Detall de Les 3 senyoretes del vitrall modernista del mestre Antoni Bordalba
LLUIS TORRES✍️Ahir al vespre vàrem gaudir d’un concert intens amb interpretacions dels 9 grups d’Alumnes de l’11è Curs intensiu de Música de Cambra del Conservatori El Musical de Bellaterra. Puntualment a les 20 hores, Daniel Ligorio, professor de piano del curs, -junt a Juan Luis Gallego professor de violí i David Apellániz, professor de violoncel-, va presentar els diferents grups que participaven a l’acte. L’Auditori El Musical de Bellaterra era ple amb les famílies i veïnat del joves intèrprets i es va viure amb permanent emoció per la total entrega dels músics estudiants i interpretacions tant variades, que varen anar des de Telemann, Txostakovich, Corelli, Purcell, Borodin, Beethoven, Mendelssohn, Falla i Walckiers.
Al finalitzar els concerts, els joves músics varen pujar a l’escenari per fer-se junts la foto final, amb la sorpresa que tots plegats varen cantar l’Aniversari Feliç al seu mestre Daniel Ligorio, que feia anys.
Daniel Ligorio presentant els concerts dels nou grupsConcert per a quatre violins núm. 2 en re major, de Georg Philipp Telemann Violi Nils Compte Violi Joaquim Falconi Violi David Boureau Flauta Aïché TudelaCinc peces per a dos violins i piano, de D. Xostakóvitx Violi Emma Jiménez Violi Laia Duran Cello Xènia Romero Piano Lorea JuliàDotze sonates en trío – Sonata X, d’Arcangelo Corelli i Rondeu, de Henry Purcell. Violí Dan Martret Violi Martí Aguilar Cello León Barenghi Violí Dan MartretQuartet núm. 2 de Borodin Violi M. Farners Moore Violí Biel García Viola Óscar Llanes Cello Anna Pallejà Grup 3Trio en do menor, Op. 1 núm. 3, de L. v. Beethoven (1r i 2n moviments) Violi Egan Moore Cello Bartolomeo Barenghi Piano Danilo IvanovicTrio per a piano en re menor, Op. 11 de Fanny Mendelssohn Violi Josep Guerra Cello Biel Alarcón Piano Marco RoblesSet cançons populars espanyoles de Manuel de Falla Violí Carla Saña Piano Marta CanónigoGrand Trio en re major, Op. 35 de Eugène Walckiers Flauta Guillem Baldi Violí Héctor Cadenas Cello Daniela Jiménez
Trio núm. 1, de S. Rakhmaninov i Trio núm. 3, de L. v. Beethoven. Violí: Aiala Oraz. Cello: Laia Farrés. Piano: Enara Zeberio
“Penso que és el problema més gran de la generació que puja ara: ningú té una tarda de tranquil·litat per poder llegir un llibre o escoltar música, que crec que és molt important pel tipus de vida que portem”. MONTSERRAT ROIG
Montserrat Roig, creadora del Conservatori El Musical de Bellaterra i Francesc Pérez, titular de Bellaterra.Cat 📷 ORIOL CAMPMANY
LLUIS TORRES✍️Coincidint amb l’assistència a l’apoteòsic concert del Sextet Con Anima, al Conservatori El Musical de Bellaterra, Angi i Francesc Pérez Torres varen donar a Montserrat Roig i el seu Equip professional el retrat de Beethoven de Stieler de la desapareguda botiga d’anticuaris J. Quintana, Passeig de Gràcia, 53, Barcelona.
Mai agrairem prou la gran tasca cultural a través de la música, que Montserrat Roigi el seu Equip professional del Conservatori El Musical de Bellaterra, venen desenvolupant dia rere dia, perquè el jovent aprengui quelcom tant important com és la cultura musical, i coneixement de tota la gama d’instruments musicals, que si més no, ompliran de vitamines les nostres ànimes durant tota la vida.
QUI ERA STIELER?
Joseph Karl Stieler (Muguncia, 1 de novembre de 1781- Múnich, 9 de abril de 1858), fou un pintor alemany. Nascut en una família de gravadors, va rebre del seu pare, August Friedrich Stieler, una formació artística. Va començar la seva carrera com a pintor de miniatures.
El seu estil en el retrat es veu influït principalment per la seva formació al taller de François Gérard, alumne de Jacques Louis David.
Stieler i el retrat de Beethoven
El 1808, es va establir com a retratista a Frankfurt del Main. Va viatjar a Itàlia el 1810. El 1816 va anar a Viena per pintar un retrat a l’emperador Francesc I. De febrer a abril de 1820 va treballar en el retrat de Beethoven, que avui dia és un dels retrats més coneguts del compositor. Pintor de cambra del rei de Baviera, va ser retratista de Lola Montez.
LLUIS TORRES✍️Organitzat per l’Associacio Musical Bellaterra amb El Musical, aquesta nit, dijous 4 de setembre, hem gaudit d’un gran concert a l’Auditori del ConservatoriEl Musicalde Bellaterra. Una vetllada musical única amb el “Sextet Con Anima“.
Els seus joves intèrprets:
Izzy Howard – violí Maria Reinon – violí Aina Hujić – viola Sofía Jiménez – viola Jorge Sierra – violoncel Carles Girbau – violoncel
Programa:
🎻Cançons i danses núm. 6 i 9 de Frederic Mompou (Arranjament per a sextet de corda d’Isaac Grau)
🎻Souvenir de Florence de Txaikovski
EL PROJECTE “CON ANIMA”
“Con Anima” és una expressió italiana que s’utilitza com a instrucció en música per guiar als intèrprets a tocar amb energia i vitalitat, amb ànima, evocant una sensació d’intensitat emocional.
Con Anima és ara també un cicle de concerts que té per objectiu transmetre el llegat de la música entre generacions. Part d’aquest projecte ha consistit en una residència musical de 4 dies a Bellaterra on joves músics professionals que han estudiat i resideixen a diferents llocs del món s’han reunit a El Musical per assajar el repertori que avui ens interpretaran.
La sèrie Cançons i danses és una de les obres més conegudes de Mompou. Originalment escrites per a piano sol, avui sentirem un arranjament per sextet de corda d’isaac Grau. Cada peça combina una melodia popular catalana (la cançó) amb una secció més rítmica i viva (la dansa). Són obres d’intimitat i senzillesa aparent, però carregades de sensibilitat i refinament harmònic.
La número VI presenta una Cançó original de Mompou seguida d’una Dansa amb una energia marcada i un canvi radiant cap a tonalitats majors. En canvi, a la número IX la Cançó està basada en la melodia popular catalana “Rossinyol”, seguida per una Dansa animada en que tanca amb vitalitat i elegància.
Piotr Ilitx Txaikovski (7 de maig del 1840, Vótkinsk (Rússia) – 6 de novembre del 1893, San Peterrsburg (Rússia).
Souvenir de Florence
I. Allegro con spirito
II. Adagio cantabile e con motoIII. Allegretto moderato
III. Allegretto moderatoIV. Allegro vivace
IV. Allegro vivace
Fantàstic concert dels joves del “Sextet Con Anima” 🎥 BELLATERRA.CAT
Txaikovski va escriure aquest sextet de corda l’any 1890, en plena maduresa artística, després d’haver estrenat obres com els ballets El llac dels cignes i La bella dorment i les simfonies núm. 4 i 5. Aquell mateix any també havia acabat La dama de piques, una de les seves òperes més celebrades.
El títol de l’obra fa referència a una estada a Florència, ciutat on Tchaikovsky va trobar inspiració i serenor. El record d’aquells mesos productius i feliços en un entorn lluminós i vital va quedar associat a la peça convertint-se en una mena de “postal musical” personal.
Souvenir de Florenceés un sextet de corda que combina l’elegància de la música de cambra amb la intensitat simfònica pròpia del compositor.
El primer moviment és brillant i apassionat, el segon un adagio d’un lirisme extraordinari, i els dos últims respiren energia i vitalitat, amb melodies folklòriques i una fuga final exultant.
Amb Souvenir de Florence,Txaikovski va aconseguir unir l’elegància de la música de cambra amb la passió i la força pròpies de les seves grans obres, deixant-nos un dels sextets més estimats del repertori.
El Sextet Con Anima va finalitzar amb un últim bis a ritme de bolero: El Reloj del compositor Roberto Antonio Cantoral García (7 junio 1930 Ciudad Madero, Tamaulipas – 7 agost 2010, Toluca de Perdó, Estado de Mèxic) , un arranjament d’Eladio Reinon👇
Començen les obres sense que Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, hagi convocat a la comissió que diu va crear, per estudiar la legalitat del CRESA.
Segons ha pogut saber el Diari Més de Tarragona, la firma francesa així ho ha proposat a la Generalitat de Catalunya
Monjos cartoixans elaborant el Chartreuse a Tarragona, en una fotografia històrica.Desconegut
Chartreuse vol tornar a Tarragona. Segons ha pogut saber el Diari Més, la firma francesa ha proposat a la Generalitat de Catalunya la creació d’un museu a la fàbrica del barri del Port on els monges cartoixans van destil·lar, entre el 1903 i el 1989, aquest emblemàtic licor. No només això, sinó que l’empresa es planteja tornar a envellir el seu producte en aquestes instal·lacions i embotellar-lo com a Chartreuse de Tarragona.
L’Ajuntament n’és conscient i ho veu amb bons ulls. «És una companyia que té interès a potenciar i cuidar aquesta vinculació que té amb la ciutat», afirmen des del consistori. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb l’empresa, però els seus responsables no han volgut pronunciar-se al respecte.
Actualment, ja existeix un espai de divulgació dedicat al Chartreuse a la ciutat de París, així com un museu sobre la història d’aquest elixir a la localitat francesa de Voiron i un altre a Saint-Pierre-de-Chartreuse
La fàbrica del Chartreuse està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per la seva importància en la història tarragonina. Els orígens de l’edifici se situen en una antiga fàbrica tèxtil de vapor —l’única que hi va haver a la ciutat—, que es va inaugurar l’any 1857 amb el nom de La Fabril Tarraconense. Aquesta va cessar la seva activitat el 1869.
Posteriorment, el complex es va convertir en una destil·leria i magatzem d’ampolles, donada la seva proximitat a la fàbrica de l’empresari francès August de Muller, dedicada a l’elaboració i exportació de vins i alcohols. El 1882, l’orde monàstic dels cartoixans va comprar l’edifici amb la voluntat de fabricar licors fora de França, però hi va haver un incendi i es va haver de reformar l’edifici. No va ser fins al 1903 quan es van poder instal·lar i van començar a destil·lar Chartreuse fins al 1989, quan va tancar la fàbrica.
Chartreuse verd i groc 📷 CEDIDA
Tot i això, el vincle entre el licor i la ciutat mai es va trencar i, de fet, està més viu que mai. A les cases dels tarragonins és habitual trobar ampolles de Chartreuse; així com als bars, locals i restaurants, en format de còctel o també digestiu. Aquest lligam entre el present i el passat es fa encara més evident durant la celebració de Santa Tecla amb la beguda típica de les festes: la mamadeta, una combinació de granissat de llimona i Chartreuse groc i verd que enamora. A més, els exemplars del Chartreuse de Tarragona tenen un gran valor i són dels més desitjats entre els col·leccionistes.
LLUIS TORRES✍️El Trio Arriaga va interpretar ahir, al Conservatori El Musical de Bellaterra, ple de gom a gom, el Trio “Arxiduc” op. 97. de Beethoven, un concert que obre la Festa Major de Bellaterra, i que coincideix amb l’aniversari de Montse Roig, creadora i ànima d’aquest Conservatori Professional de Música de Bellaterra.
Daniel Ligorio, pianista del Trio Arriaga ens fa quatre cèntims de l’obra Trio Arxiduc de Beethoven 🎥 Bellaterra.Cat
El sobrenom de la composició prové del seu dedicat, amic, partidari, mecenes i alumne ocasional, l’Arxiduc Rodolfo, germà menor de l’emperador Leopold II. Beethoven va compondre entre el 3 i el 26 de març de 1811, aparentment amb molt poca dificultat (tot i que havia fet alguns esbossos l’any anterior).
Trio per a piano núm. 2 en mi menor, per a violí, violoncel i piano, op. 67, compost per Dmitri Xostakóvitx, un bis interpretat pel Trio Arriaga a El Musical de Bellaterra 🎥 Bellaterra.Cat
Podem suposar que l’Arxiduc va escoltar la peça poc després que es completés, però la primera presentació pública va tenir lloc tres anys després, l’11 d’abril del 1814, en un concert de caritat en un hotel vienès. L’esdeveniment va ser notable per ser la darrera vegada que Beethoven, que ara era sord (tot i que no totalment), tocava el piano en públic. Tenim una descripció de l’esdeveniment d’un altre compositor, Ludwig Spohr: “En passatges forts, el pobre sord va colpejar les tecles fins que les cordes van sonar, i al piano va tocar tan suaument que es van ometre grups sencers de notes.”
El Trio Arriaga va interpretar de sorpresa l’Aniversari Feliç dedicat a Montse Roig, ànima d’El Musical de Bellaterra 🎥 Bellaterra.Cat
L’ambient relaxat de la música no afecta la lògica de l’estructura de Beethoven, tot i que juga amb relacions harmòniques més esteses que la simple polaritat tònica dominant que era inevitable els primers anys.
Gran ovació del veïnat assistent al Trio Arriaga al petit auditori El Musical de Bellaterra, construït pel mateix equip que va construir l’Auditori de Barcelona
Gràcies Montse Roig i Equip pel vostre esforç professional, per donar a Bellaterra aquest important Conservatori Oficial de Música (Vitamines per l’ànima)
Gran ovació i entrega de flors per infants al Trio Arriaga al finalitzar el concert a El Musical de Bellaterra 🎥 Bellaterra.Cat
(*) TRIO ARRIAGA El Trio Arriaga és el punt de trobada de tres músics de reconegut prestigi. Els seus concerts als millors festivals europeus, les importants orquestres europees amb què han actuat, els seus projectes discogràfics en solitari (que sumen un total de 25 àlbums per a segells com NAXOS o Sony) i els múltiples guardons que obtingut en concursos nacionals i internacionals, els avalen com a trio de referència de la seva generació. Revistes com Gramophone i BBC Magazine destaquen el seu exquisit empastament i la seva bellíssima sonoritat. Han ofert recitals als festivals Internazionale di Musica da Camera a Orvieto, Internationale de Musique de Chambre du Château de Lacquy i el de Musique du Prieuré Saint Martin, al Museu de la Música de Brussel·les, i a sales com el Palau debla Música de València, el Teatro Pérez Galdós, els auditoris de Barcelona, Múrcia, Alacant i Saragossa, la Fundación Juan March de Madrid, la Sociedad Filarmónica de Bilbao i la Fundació Gulbenkian de Lisboa. Entre les seves actuacions destaquen els concerts en col·laboració amb el violista Gerard Caussé. A la seva discografia com a formació destaca la integral de l’obra per a trio de Turina (2010) i una recopilació d’obres d’autors catalans del segle XX (2011). Altres projectes inclouen un treball dedicat a compositors espanyols del segle XX amb obres de Mompou, García Abril, Chapí, Albéniz i Arbós; un àlbum amb trios de compositors americans (Copland, Bernstein, Piazzola i Bloch) i un DVD amb la integral de l’obra de Xostakóvitx.
Font: Auditori de Barcelona, El Musical de Bellaterra
Parada Moreno-Antolinos al Mercat de Badia del Vallès
LLUIS TORRES✍️Hem visitat el Mercat de Badia del Vallès i ens ha sorprès la bona presentació de les seves parades amb una qualitat preu molt honest.
Moreno-Antolinos(*) entre altres productes ibèrics, ofereix una Botifarra Ibèrica de les millors que hem menjat mai, sense oblidar la Chistorra i el Chorizo picant suau o dolç. L’atenció és molt professional. El seu telèfon és el 937185515
Figues de Fraga a la parada De Fruta Madre del Mercat de Badia del Vallès
També ens ha agradat la parada De Fruta Madre, amb uns productes seleccionats de bona qualitat i preu. El seu telèfon és el 699116511
Queviures Joan Carles al Mercat de Badia del Vallès
Queviures Joan Carles ofereix una gama de productes i una presentació de vitrines impecable, és d’agrair seva professionalitat i atenció. El seu telèfon de contacte és el 617 206 489
Presentació Queviures Joan Carles al Mercat de Badia del Valles
(*) Moreno-Antolinos és una empresa familiar dedicada a l’elaboració i venda d’embotits, carns frescos, pernils i productes delicatessen, destacant els de producció pròpia de línia ibèrica.
El primer establiment es va obrir el 10 d’abril de 1951 a un petit local situat al carrer Elcano de Sabadell, i des d’aleshores hem evolucionat cap a una elaboració artesanal, amb menys grasses, aditius i al·lergències. Tots els embotits, les picades i les hamburgueses que elaborem actualment són aptes per a persones celíaques.
Elaboren i ofereixen els seus productes a tres botigues pròpies a Sabadell i als Mercats Municipals de Badia i Barberà del Vallès.
El proper dimarts 2 de setembre a les 20:00, el Trio Arriaga oferirà un concert a l’Auditori de El Musical Bellaterra.
Programa: Trio per a piano núm. 7 en Si♭ major, Op. 97 “Arxiduc” de Ludwig van Beethoven.
El Trio per a piano núm. 7 en si bemoll major, Op. 97 de Ludwig van Beethoven és un trio per a piano, violí i violoncel en quatre moviments compost l’any 1811. Fou publicat l’any 1816 amb una dedicatòria a l’Arxiduc Rodolf d’Àustria, d’on prové el sobrenom amb què popularment se’l coneix: Trio Arxiduc.
Una ocasió per gaudir en directe d’una de les obres més destacades del repertori de cambra. L’Arxiduc Rodolphe era el fill més jove de l’emperador Léopold II d’Àustria. Va ser l’alumne de Beethoven del qual va quedar un amic i protector fidel, convidant-la sobretot a quedar a Viena l’any 1809 mentre que el compositor considerava de marxar a la cort de Westfàlia. El Trio Arxiduc és el més cèlebre dels trios de Beethoven. La seva composició, posterior en dos anys a la del Trio núm. 6 (Op. 70), va ser contemporània de la Simfonia núm. 7. Va ser escrit en menys d’un mes, el març 1811. La seva estrena, l’11 d’abril de 1814, va anar a càrrec de Schuppanzigh al violí, Linke al violoncel i Beethoven al piano. Va ser una de les últimes aparicions públiques de Beethoven com a intèrpret al piano, ja que la seva sordesa era gairebé total. El trio fou publicat per Steiner a Viena el desembre 1816. Els temes inicials dels dos primers moviments són molt pròxims als ja utilitzats per Beethoven en els moviments corresponents del seu Setè Quartet opus 59 no 1.
La cadena hotelera de Dubai, Sunset Hospitality, gestionarà l’emblemàtic Gran Hotel La Florida, al Tibidado
La reobertura de l’hotel coincideix amb el centenari de la inauguració del Gran Hotel La Florida. Originalment concebut pel Doctor Andreu com l’hotel més exclusiu de la ciutat, l’edifici combina una rica història amb una arquitectura singular que el converteix en un referent d’estil i elegància.
L’Hotel METT Barcelona 📷CEDIDA
El dilluns 1 de setembre, la cadena hotelera de Dubai, Sunset Hospitality Group, serà l’encarregada d’iniciar la nova etapa de l’emblemàtic Gran Hotel La Florida, un actiu patrimonial de la ciutat que serà transformat per operar sota la marca METT. El projecte de reforma integral de l’establiment combina la recuperació d’actius patrimonials singulars amb una proposta experiencial vibrant, sofisticada i connectada amb la capital catalana, de la qual l’hotel és un referent per la seva excel·lent ubicació al cim de la muntanya del Tibidabo.
“En aquest cinc estrelles gran luxe s’han allotjat personalitats internacionals de la talla de Bruce Springsteen, Steven Spielberg, Barack Obama i Tom Hanks, entre altres“.
Després d’una reforma de vuit mesos i quinze milions d’euros, Sunset Hotels & Resorts s’encarregarà de reposicionar aquest allotjament entre la clientela internacional i nacional. Per fer realitat el nou La Florida, ens hem de remuntar al gener del 2024, quan Atom Hoteles —la socimi hotelera llançada el 2018 per Bankinter i Global Myner Advisors Capital Investment (GMA)— va realitzar una inversió de 50 milions a Barcelona per adquirir l’hotel La Florida i l’hotel Miramar —aquest, a la muntanya de Montjuïc—, dos equipaments singulars i molt emblemàtics per als residents.
Restaurant Albarada de l’Hotel La Florida📷CEDIDA
Albaradade l’Hotel La Floridaés un restaurant contemporani que reinventa la cuina mediterrània amb sensibilitat, bellesa i autenticitat locals. Situat als tranquils turons sobre Barcelona, és un santuari refinat on ingredients de qualitat, vistes privilegiades i càlida hospitalitat es combinen en harmonia.
A l’Albarada cada plat s’elabora com una expressió de la terra, la temporada i la cultura, oferint als clients una experiència gastronòmica serena però sofisticada amb una perspectiva global. Destinat a ser una destinació culinària líder tant per a locals com per a visitants, Albarada presenta una nova perspectiva per a Barcelona.
En el cas de l’Hotel La Florida, Sunset destaca que “cada projecte a Espanya neix des del compromís, el respecte i la il·lusió de contribuir a un model d’hospitalitat que generi valor real com a destí i per a la seva comunitat”, afirma Jaime Buxó Clos, conseller delegat de Sunset Hotels & Resorts. Amb gairebé un segle d’història, aquest immoble patrimonial reobre sota la firma de METT Hotels & Resorts, després d’una inversió de 15 milions d’euros orientada a convertir-lo en un cinc estrelles lifestyle que combina herència, disseny i experiència. La transformació, liderada per SHG en col·laboració amb Atom Hotels i GMA Corporate, dona lloc a un hotel de cinc estrelles amb setanta habitacions, dues piscines, spa, gimnàs, club privat, espais gastronòmics oberts a la ciutat i salons per a esdeveniments.
La Vermuteria 1925 de l’Hotel MATT Barcelona 📷CEDIDA
La Vermutería 1925 és un homenatge modern a la tradició i la història que ret homenatge a les seves arrels amb un nom que fa un gest a l’any històric en què es va construir l’icònic edifici que ocupa. Inspirat en la manera tradicional catalana de menjar, 1925 convida els clients a compartir taula amb un flux continu de tapes refinades i autèntiques, elaborades amb ingredients procedents de mercats i productors locals.
L’hotel serà un nou punt de trobada per a residents i viatgers, amb aliances com Lladró, amb un gran protagonisme de les seves peces icòniques a Florida Lounge by Lladró (lobby) de l’hotel, i METT Barcelona Valmont Red Carpet Spa en la proposta de spa. Es calcula que es crearan més de vuitanta llocs de treball directes, a més d’un impacte positiu en el turisme de qualitat, amb especial atracció per a visitants del Regne Unit, França, Alemanya, els Estats Units i l’Orient Mitjà.
Jaime Buxó, conseller delegat del grup hoteler Sunset, que gestiona la marca METT
La reobertura de l’hotel coincideix amb el centenari de la inauguració del Gran Hotel La Florida.
Originalment concebut pel Doctor Andreu com l’hotel més exclusiu de la ciutat, l’edifici combina una rica història amb una arquitectura singular que el converteix en un referent d’estil i elegància.
El Gran Hotel La Florida ha viscut capítols històrics notables. Durant la Guerra Civil Espanyola, l’hotel va ser transformat en un hospital militar, i no va ser fins al 1950 que va recuperar la seva essència com a allotjament de luxe. En les dècades següents, es va consolidar com el refugi preferit de l’alta societat i de personalitats internacionals, inclosos Ernest Hemingway, James Stewart, Rock Hudson i la princesa Fabiola de Bèlgica.
Vista aèria de l’Hotel MATT Barcelona, abans Gran Hotel La Florida al Tibidabo 📷 CEDIDA
En la reforma dels espais, els impulsors del nou establiment han preservat els elements arquitectònics originals, conservant la façana i altres detalls estructurals reconeguts amb el distintiu Hotel Monument, que atorga el Gremi d’Hotels de Barcelona.
Habitació a l’hotel gran luxe METT Barcelona, abans Gran Hotel La Florida Barcelona, al Tibidabo
Amb un model d’expansió asset-light i aliances estratègiques, Sunset Hotels & Resorts preveu operar almenys vint hotels el 2026. En aquest context, Espanya s’ha consolidat com un dels mercats clau del grup, no només pel seu lideratge turístic, sinó també pel vincle personal dels seus fundadors amb el país.
BELLATERRA.CAT 