Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

“Vivers la Vinya, uns vivers solidaris amb els herois sanitaris”

L’entrada de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi s’ha convertit avui en un jardí de fúcsies gràcies a Vivers la Vinya per aquest obsequi natural ple de gratitut i solidaritat #AnimsCSI #EquipCSI #EnsEnSortirem #JoEmQuedoACasa

L’entrada de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi s’ha convertit avui en un jardí de fúcsies gràcies a Vivers la Vinya per aquest obsequi ple de gratitut i solidaritat

Carles Pujol, creador de Vivers La Vinya

Quant de temps fa l’empresa?

Vam crear l’empresa meus dos germans i jo en l’any 1984, però ja havíem començat a produir maduixots en 1979. El nostre cas és força peculiar perquè no provenim d’una família de productors, com la majoria dels productors de la regió, sinó que som la primera generació de productors de la nostra família. Ara som 6 socis i tots som familiars.

De què treballaves abans d’entrar a la cooperativa CORMA?

La veritat és que sóc enginyer industrial i treballava en el sector industrial fins que vaig decidir ajuntar-me amb el meu germà Jordi, qui s’havia llançat en el cultiu de maduixots.

Per què et vas interessar per les plantes?

Comencem cultivant maduixots i evolucionem ràpidament cap a les plantes ornamentals perquè el cultiu de maduixots és molt dur i poc agraït. Amb aquest cultiu, vam aprendre a produir i vam voler treure partit de la nostra experiència amb els maduixots conreant després plantes, que eren molt més rendibles.

Especialitat: Plantes enfiladisses

Quins són els productes complementaris de la teva producció? mantes vegetals per a cobertes (Tepestar), fuchsias, poinseties, etc …

De totes les plantes que conrees, quines són les que més vens? La gamma de enfiladisses en el seu conjunt.

Què destaca de la teva cultiu?

Tenim 3 vivers ubicats en llocs diferents. A cada un, recollim l’aigua de pluja per millorar la qualitat de l’aigua de reg, que prové dels nostres pous. L’aigua de pou a les nostres contrades té cada vegada més salinitat i l’aigua de pluja, a l’ésser més pura, ajuda a rebaixar aquesta salinitat.

D’altra banda, tenim un laboratori de cultiu in vitro que ens permet multiplicar plantes de bulbs com les cales, evitant que s’infectin amb bacteris.

¿Produeixes plantes tot l’any?

Sí. Les enfiladisses es venen tot l’any, tot i que algunes es venen més a l’estiu perquè és quan floreixen. Altres es venen en un període molt curt, com és el cas de l’gessamí polyantha o el gessamí mesnyi, perquè la seva floració és espectacular però molt precoç i bastant curta. Però hi ha moltes plantes enfiladisses que es venen de març a octubre perquè els nostres clients no esperen al fet que estiguin en un estadi de floració òptim: el crom que acompanya la planta ja informa sobre la floració (època, color, etc …).

Què t’agrada de ser productor?

M’agrada el treball de conrear plantes. És un treball molt bonic: la planta agraeix que tu la tractes bé. A més, tenir cura d’éssers vius com les plantes i aconseguir multiplicar és generar natura. També és un treball molt variat que va des de la composició de les comandes, l’elaboració de pressupostos, fins a la neteja de les males herbes!

Quina és la teva planta preferida?

No hi ha una en concret, però sí que és cert que dins de la gamma de enfiladisses, tinc preferència per les varietats oloroses com els gessamins o el Trachelospermum, perquè els seus aromes estiuencs són molt agradables i porten molts records.

Quins consells de cultiu podries donar als jardiners aficionats que estiguin interessats en les teves plantes?

Que intentin aprendre a observar el que les plantes mostren, a força de provar (més aigua, menys aigua, etc …) i veure què passa, ja que d’aquesta manera s’aprèn a tenir-les bé per una banda i es té la satisfacció de començar a comprendre-les.

VIVERS LA VINYA, SAT

Read Full Post »

L’empresa productora de xocolata Cemoi premia el personal sanitari i de salvament en accions contra el Coronavirus.

Part del personal de la fàbrica de xocolata Cemoi es va mobilitzar contra la Covid-19 © Cemoi

El major fabricant de xocolata francès, Cemoi, amb seu a Perpinyà, ha volgut manifestar la seva empatia amb les persones mobilitzades contra Coronavirus-Covid 19. Un total de 40 tones de bombons han estat oferts per professionals de la salut els darrers dies. i alleujament. Aquesta enginyosa operació de màrqueting sanitari implica la distribució gratuïta de 175.000 unitats a cases de jubilats (EHPAD), hospitals i centres de rescat a França. Un munt de barres de xocolata, ous de Pasqua, petits óssos de malvavisc i gelees de fruita.

Read Full Post »

Per què Condis Bellaterra no ha pogut ajudar més a les famílies i fer servei a domicili, sense desplaçament del veïnat?

A mida que van passant els dies i el veïnat segueix confinat a Bellaterra, ens bé a cap les gestions que des del minut O hem fet contactant directament amb la direcció central dels supermercats Condis de Catalunya, perquè ens escoltin i facin possible el servei a domicili. No hem parat de recordar que aquí a Bellaterra només tenim un sol supermercat, – i aquest és el Condis-, que des de l’any 2010 és obert a la planta baixa de l’edifici del Club Bellaterra, – qui amb molt d’encer i visió va ampliar l’oferta comercial del nostre poble- També és veritat que Condis aporta 8.000 euros mensuals com lloguer de les seves instal·lacions, i des de fa un temps ja no disposa del seu propi aparcament gratuït.

Que la direcció del Condis Bellaterra no hagi tingut la capacitat de gestió per convèncer a la seva central, per defendre els interessos del veïnat i fer efectiu el servei a domicili, diu molt poc de les autèntiques solucions per les necesitats del nostre poble en moments de confinament, i ajudar a les famílies.

El veïnat és intel·ligent, sap separar i apreciar els esforços que fan els profesionals del nostre super, amb l’Eva com cap visible davant de la gestió, comprenent el seu patiment per fer-ho de la millor forma possible, dia a dia.

S’ha tingut molt de temps per aportar el millor servei al veïnat de Bellaterra, i hores d’ara es veu és molt mala inversió de futur el no haver fet el servei a domicili, quan altres comerços foranis ho estàn realitzant amb força serietat, fins i tot hem de felicitat a veïns que tenen botigues properes i que ho fan amb serietat, servint dintre d’un plaç de 24 hores.

Llàstima de l’ocasió perduda per donar més credibilitat i guanyar més clients en moments difícils per tothom, més quan se sap que molts estudiants han deixat de desplaçar-se al Condis de Bellaterra, perquè s’ha obert una botiga de queviures a la pròpia UAB.

Una vegada més recordem que a Bellaterra li cal fets i no paraules.

Read Full Post »

Menú Migdia dels Restaurant Marcs. Dimecres, 8 abril 2020 (10€, per emportar)

Read Full Post »

Tots els experts coincideixen en un punt.

Bellaterrenca passejant la seva mascota|BELLATERRA. CAT

Un cop el confinament comença a donar resultats i ha aconseguit frenar l’expansió del coronavirus (l’aplanament de la famosa corba de contagis), ara ve un repte igual de difícil: assegurar que el desconfinament es fa de manera ordenada i molt ben planificada per no tirar per terra tots els esforços que s’han fet fins ara. En efecte, un desconfinament desordenat i sense les mesures apropiades podria produir un rebrot de l’epidèmia que, aquesta vegada sí, provocaria de ben segur el col·lapse del sistema sanitari, que ara ja està al límit.

El govern espanyol va anunciar aquest dimarts que ha demanat a les comunitats autònomes que nomenin un responsable per planificar aquest desconfinament. És un bon senyal que d’entrada es tingui en compte els governs autonòmics, sobretot després del fiasco de la centralització de les competències de sanitat. La Generalitat ha nomenat l’epidemiòleg Oriol Mitjà, un dels primers experts que va alertar de l’abast que podia tenir el covid-19 i molt crític amb la gestió de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri. Es tracta d’una aposta personal del president Quim Torra, que ha prescindit dels professionals del departament de Salut.

Tots els experts coincideixen en un punt. Un cop el confinament comença a donar resultats i ha aconseguit frenar l’expansió del coronavirus (l’aplanament de la famosa corba de contagis), ara ve un repte igual de difícil: assegurar que el desconfinament es fa de manera ordenada i molt ben planificada per no tirar per terra tots els esforços que s’han fet fins ara. En efecte, un desconfinament desordenat i sense les mesures apropiades podria produir un rebrot de l’epidèmia que, aquesta vegada sí, provocaria de ben segur el col·lapse del sistema sanitari, que ara ja està al límit.

Mitjà i els seus col·laboradors ja han dissenyat un pla genèric per fases que ara s’haurà d’aplicar al cas concret de Catalunya. Seria desitjable, però, que el desconfinament es fes de manera coordinada, fins i tot a nivell europeu, i que no es repetís el campi qui pugui de l’inici de la crisi. Això sí, caldrà tenir en compte moltes variables i les especificitats de cada territori. La consellera Alba Vergés ja va advertir ahir que segurament el desconfinament no seria igual a tot el territori català, sinó que hi hauria zones que podrien tornar a una certa normalitat abans que altres.

En tot cas, és evident que per a la fase del desconfinament serà clau poder practicar tests de forma massiva, ja que en cas contrari no es podrà actuar ràpidament per aïllar els focus i hi hauria el perill d’haver de tornar a ordenar el tancament de la població a casa. La Generalitat va anunciar ahir la posada en marxa d’un pla per poder fer 170.000 tests amb PCR, que són més fiables que els ràpids, en sis setmanes. Serà clau triar molt bé a quins col·lectius s’escull per fer aquests tests si es vol minimitzar el risc d’un rebrot del virus. El govern espanyol també posarà en marxa un estudi per conèixer millor l’abast de l’epidèmia.

El que és important ara és que no es reprodueixi el caos que va presidir l’inici de la crisi i els dies posteriors a l’aprovació del decret sobre l’estat d’alarma. La prioritat és assegurar que la corba continua baixant. Ara no és el moment de la politiqueria sinó de l’altura de mires, aquí, a Madrid i sobretot a Brussel·les, on la Unió Europea està decidint aquests dies el seu futur. El món ja no serà mai com abans, i segurament la política tampoc.

Read Full Post »

A causa de la pandèmia del COVID-19, l’EMD de Bellaterra haurà de tornar les quotes dels Talller a la seva seu.

Read Full Post »

Read Full Post »

FOT-LI POU: No sé cuinar

Per Laura Rosel

Laura Rosel|ANOIA DIARI

L’herència culinària d’almenys dues generacions reduïda a uns macarrons amb tomàquet fregit de pot, l’arròs blanc amb qualsevol fregit d’acompanyament i alguna sopa de verdures que s’esforça per caure simpàtica. Sóc la baula perduda de la bona cuina. I això que la cadena era de transmissió directa i m’arribava amb tanta energia com la que es concentra en un tub del Sincrotró. Des de la meva àvia, a través de la meva mare, cap a mi. Tota la vida m’he assegut en taules de casa per on han desfilat sense descans un plat rere l’altre, tots amb la combinació exacta d’ingredients, sempre tan salats com toca, equilibrats amb la resta del menú, guardians de la cultura familiar i de les tradicions de temporada. Excessius en la quantitat, per posar-hi alguna pega. De casa els avis, diumenge sí diumenge també, el bacallà fregit, les gírgoles, els canelons, totes les varietats de potaje, les del caldo, els fideus o l’arròs en paella.

S’ha mort la meva àvia i li recordo el menjar. La safata de polvorons, la capsa de bombons per estrenar, la fruitera fins dalt de pomes, peres, taronges, prunes i figues. La llet amb Nesquik, que només era bona si la preparava ella, perquè a casa sempre hem estat de Cola Cao. Com els flams de sobre (el xino) amb galeta Maria i un polsim de canyella a sobre, en flameres de plàstic Tupper. L’armari del moble del menjador, amb calaixos i racons per a tots els paladars, sota els retrats dels casaments, batejos i comunions de tota la tropa. El compartiment dels licors, amb aquella olor enganxosa que flairava cada cop que l’obrien els homes, amb les capses de puros al fons. L’armari de les fruits secs, fins dalt de pipes amb i sense sal, cacauets, pistatxos, barreja, quicos i alguna bossa de Boca-Bits. Al costat, la porta dels dolços. Sempre a punt. Com els sugus del pot de vidre damunt la taula del menjador, sobre els estalvis de fer bonic de color blanc per no fer malbé la fusta.

S’ha mort la meva àvia i recordo el reproductor de cintes de cassette amb funció de gravar que vam fer servir per jugar fins que ja no anava ni endavant ni endarrera. Hi sonava només la discoteca del pis dels avis, mai vam pensar a portar les cintes de casa, i això reduia el repertori a un sol nom: Manolo Escobar. A la meva àvia no li vaig sentir mai taral·lejar una sola estrofa, però l’adorava. No es perdia ni una actuació per televisió, ni consentia que se’n parlés malament, i li sabia tota la vida, perquè cada setmana n’explicaven un detall o un altre a la revista Semana que llegia amb devoció. Encara no entenc com va gosar a deixar-nos els cassettes a la meva germana i a mi. Un altar llevo en mi pecho ardiente a la madre que me dio a mí el ser. Ara sóc capaç de recordar les lletres de Manolo Escobar, però no tinc ni fava de si la ceba es posa abans que el rap o després per fer el plat de sarsuela. Ni se compra ni se vende el cariño verdadero ni se compra ni se vende no hay en el mundo dinero para comprar los quereres.

S’ha mort la meva àvia i recordo la foto de Mònaco, amb un palau al fons i una jardins en primer pla, que penjava d’una paret del menjador. L’estucat de les parets. Les bates sense mànigues, de quadres I de flors. El sofà al costat del balcó, amb la finestra oberta i la cortina de cintes deixan-t’hi passar la fresca. Les plantes tan verdes. El vano a prop. I amb el temps, també una tovallola petita per eixugar la suor que apareixia a tota hora.

S’ha mort l’àvia i li recordo els roscos de Setmana Santa. Farina, llevat, llimona, ou i alguna cosa més que no em va dir. O que jo no li vaig preguntar. Com tampoc li havia preguntat últimament com estàs, com et sents, què has fet avui, vols que et porti res, et venim a veure, et porto la fruita. Sempre amb presses. I ella contenta només de veure’ns des del balcó. De parlar dos minuts per telèfon. O de dinar a la mateixa taula un diumenge de cada dos. Quina sort tenir algú que sempre tingui ganes de veure’t. Que sempre s’alegri quan ets a prop. Que no esperi res de tu. Quin greu no haver-li tornat, ni tan sols al final.

Read Full Post »

Katharine Hepburn serà per sempre una diosa del cinema que ens ha regalat pel·lícules meravelloses. I també ens ha deixat la seva llegendària recepta de brownies per recordar-la. És senzilla, bàsica, ràpida i molt fàcil, una d’aquestes receptes que val la pena tenir al calaix quan volem complimentar als convidats o necessitem un mos dolç amb molt gust de xocolata.

Recepta de la bellaterrenca Angi|BELLATERRA GOURMET

La recepta va ser publicada a The New York Times mitjançant una carta a l’editor signada per Heather Henderson, veïna de l’actriu. En ella explicava com el seu pare va portar uns brownies a l’estrella en una ocasió en què estava a l’hospital, però ella va protestar per la seva mala qualitat i no va dubtar a donar-li la seva recepta. La clau de les seves brownies: molt poca farina, poca temperatura al forn i una textura humida interior.

INGREDIENTS PER A 10 UNITATS:

60 g Cacau en pols sense sucre

113 g Mantega sense sal

2 Ous

175 g Sucre (200 g si els volem molt dolços)

30 g Farina de rebosteria

5 mg Essència de vainilla

Un bon pessic de sal

125 g Nous o pecans picades al gust.

ELABORACIÓ:

Preescalfar el forn a 165ºC i greixar o cobrir amb paper sulfuritzat un motlle quadrat d’uns 20 centímetres de costat.

Fondre la mantega amb el cacau en pols, remenant a foc lent fins aconseguir una barreja homogènia i suau. Retirar i deixar refredar uns minuts. Tirar en un recipient mitjà i afegir els ous un a un, i la vainilla, batent amb unes varetes.

En un altre recipient barrejar la farina amb el sucre, la sal i les nous.

Incorporar a la barreja de cacau i remenar bé però amb suavitat, fins a tenir una massa homogènia, sense grumolls secs. Omplir el motlle i enfornar durant uns 35-40 minuts. Cal esperar que es refredi abans de tallar.

Bona cuina i bon profit compartit!

Read Full Post »

Ens caba d’arribar a Bellaterra. Cat un missatge URGENT: A una veïna gran li cal una estufa de gas butà per escalfar-se. Qui pugui ajudar-la, si us plau comuniqui per telèfon o el mail info@bellaterra.cat

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »