La Carretera de la Universitat Autònoma de Bellaterra té una llargada d’uns 1.200 metres, comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra i finalitza al Rectorat UAB.
Placa Universitat Autonoma dels FGC
El 6 de juny de 1968 es va promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. Al juliol d’aquest mateix any, el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que, a l’agost de 1970, es converteix en president de Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia a l’octubre de 1968 en dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al monestir de Sant Cugat de Vallès; i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que recupera la condició d’hospital universitari i es converteix en el primer centre de formació clínica de la UAB. En el curs següent, 1969-1970, es posen en marxa la Facultat de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau; i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (l’actual EOI de Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació, l’any 1971; l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972; i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat”, l’any 1973. Paral·lelament, al febrer de 1969, s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola de Vallès, lloc en el qual s’ubicarà el futur campus universitari, al campus de Bellaterra de la UAB.
La presència territorial de la UAB s’estén des del principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre 1972 i 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat dels Illes Balears l’any 1978, ja Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.
Carretera de la Universitat Autònoma comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
Des dels seus inicis, la UAB intenta posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model xoca, però, amb l’autoritarisme de el règim dictatorial de l’època, que el 1973 suspèn els Estatuts de la UAB, cessa de el càrrec de rector a Dr. Villar Palasí i nomena com rectors, successivament, a Dr. Vicent Gandia Gomar i a Dr. Josep Cabré Piera. No obstant això, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els primers passos expliquen la redacció de l’Manifest de Bellaterra l’any 1975, primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta de l’Claustre de la UAB.
El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període, la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració d’altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers Estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la llei de reforma universitària (LRU, de 1983).
Durant la segona meitat dels anys vuitanta, període que coincideix amb els mandats de el rector en funcions Càndid Genovard Roselló i de rector Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).
A principis dels anys noranta, durant el mandat de rector Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció esdevenen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets esdevé la Facultat de Traducció i d’Interpretació.
A més, durant els anys noranta, la UAB completa el seu desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el mandat de rector Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que es converteix en el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat. Durant els anys noranta també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que posen de manifest el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.
La UAB, que des dels seus inicis imparteix estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre d’altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que completa el ventall de centres i estudis de la UAB a tots els àmbits de coneixement.
Al setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.
Desde el punto de vista académico, los mandatos del rector Lluís Ferrer Caubet vienen marcados por la adaptación a la ley orgánica de Universidades (LOU, 2001), por una parte; y por el proceso de Bolonia, por la otra. La adaptación a la LOU supone que en 2003 el Claustro apruebe los Estatutos actuales de la UAB. Con respecto al proceso de adaptación al espacio europeo de educación superior, la UAB apuesta por el proceso de convergencia desde el inicio como oportunidad para la internacionalización de la Universidad, gracias a la elaboración de titulaciones de calidad competitivas a escala europea y que fomentan la movilidad de los estudiantes. El impulso a la internacionalización de la UAB se concreta también en la inauguración, en enero de 2007, del International Welcome Point.
En septiembre de 2005 se reorganiza la Facultad de Ciencias en dos facultades: la Facultad de Biociencias, donde se imparten los estudios de esta rama de conocimiento, en la que la UAB es pionera y una de las universidades del Estado con mayor diversidad de títulos de este ámbito, y la Facultad de Ciencias.
En el ámbito de la responsabilidad social, hay que destacar la puesta en marcha, durante el mandato del rector Lluís Ferrer, de dos programas socioeducativos para acercar a los estudiantes de enseñanza secundaria a la universidad, que rápidamente se convierten en una referencia, el Programa Argó y el programa Campus Ítaca, y la creación durante el curso 2005-2006 del Observatorio para la Igualdad.
Con respecto a la transferencia de conocimientos en el sector productivo, a la intensificación de la relación entre universidad y empresa y al fomento del emprendimiento, la UAB da un importante paso adelante en octubre de 2007, cuando se inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promovido por la UAB, el CSIC y el IRTA.
En cuanto a la proyección exterior de la UAB, hay que destacar el desarrollo de una política activa de atracción de talento y de apertura y ampliación de las relaciones internacionales de la Universidad. Así, la UAB dispone de una oficina en Shanghái desde 2008 y forma parte de alianzas estratégicas como el Consorcio Europeo de Universidades Innovadoras (ECIU) y la asociación Alianza 4 Universidades (A-4U).
En el marco de la adaptación de la UAB al espacio europeo de educación superior, en 2009 se crean la Facultad de Economía y Empresa y la Escuela de Ingeniería, resultado de la fusión de los centros propios de la UAB existentes hasta entonces en los campus de Bellaterra y Sabadell en cada uno de estos ámbitos.
Senyalització de la Carretera de la Universitat Autònoma des de la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
La UAB clausura 2009, año de inicio del mandato de la rectora Ana Ripoll Aracil, con el reconocimiento de Campus de Excelencia Internacional por el proyecto “UAB Campus de Excelencia Internacional: apuesta por el conocimiento y la innovación”, un plan estratégico y ambicioso para transformar la UAB y su entorno en uno de los polos científicos y tecnológicos más importantes del Mediterráneo.
Durante el mandato del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB pone en marcha nuevos programas de ayuda y apoyo a los estudiantes con el fin de paliar los efectos de la crisis económica y el notable aumento de las tasas universitarias.
En el ámbito académico, la UAB mantiene su carácter pionero en la exploración de nuevas formas innovadoras de docencia convirtiéndose en una de las primeras universidades de Europa que ofrece cursos en línea abiertos y masivos (MOOC) desde la plataforma de referencia internacional Coursera.
La inauguración en el año 2014 del edificio bioclimático ICTA-ICP, reconocido como uno de los mejores proyectos de arquitectura sostenible del país, representa un paso adelante en el compromiso de la UAB con el medioambiente y con la gestión responsable del espacio y los recursos.
El 6 de junio de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzo toma posesión del cargo de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Después de cincuenta años de existencia, la UAB mantiene una posición consolidada entre las 200 mejores universidades del mundo en los principales ránquines internacionales de universidades.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font: UAB
BELLATERRA.CAT 