“Bellaterra. Cat ho va publicar fa un temps i ho tornem a recordar per la vostra seguretat”
Estafadors envien un correu electrònic avisant de l’arribada d’un paquet amb la intenció d’aconseguir les vostre dades com DNI i foto.
Alerten d’una estafa vinculada a un fals paquet de Correus
Es tracta d’una tècnica anomenada ‘phising’ o suplantació de la identitat, en aquest cas, de l’empresa de missatgeria. El missatge arriba signat per la Societat Estatal de Correus i Telègrafs i té el seu logotip oficial.
Volen sumar esforços l aconseguir que el camp es transformi en un gran parc públic
Vídeo del camp de golf de Can Sant Joan |RUBÍ TV
El dimarts 24 de novembre es va presentar públicament la plataforma Reconvertim el camp de golf Rubí – Sant Cugat, impulsada per Rubí d’Arrel i l’ADENC, que neix amb l’objectiu que les administracions, especialment l’Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat de Catalunya eliminin el camp de golf i el reconverteixin en un gran parc interurbà, una gran zona verda oberta a tota la ciutadania i que és una demanda comuna dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat.
Rubí insta l’Incasòl a reconsiderar la decisió de reobrir el camp de golf
La plataforma neix després que es donés a conèixer que es plantejava la reobertura del camp de golf de Can Sant Joan, ja que, segons diuen, només amb la “pressió ciutadana” podran aturar les intencions de l’Incasòl de “continuar amb la privatització de l’espai per gaudir-lo només uns pocs”.
La presentació es farà la setmana vinent en línia, però la plataforma ja fa una crida a la implicació ciutadana signant el manifest a la seva web.
La tèrbola història del camp de golf
Aquesta no és la primera vegada que un grup de persones i entitats uneixen els seus esforços per protestar contra el camp de golf. De fet, la primera Plataforma contra el camp de golf es va crear l’any 1993, impulsada pel Centre d’Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) de Rubí, després que el 1991 l’Incasòl expropiés 101 hectàrees dels terrenys i en destinés 80,8 al camp, amb la connivència dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat.
La lluita del 1993 no va fructificar, i el 1994 es va inaugurar el camp, el primer camp de golf públic de Catalunya, la construcció del qual es va impulsar des de les federacions espanyola i catalana de golf, amb la col·laboració de l’Incasòl i el Consell Superior d’Esports. La Federació Catalana de Golf va adquirir un dret d’ús fins al 2069, per valor de 3.750.000 de les antigues pessetes, i un cànon anual de 50.000 pessetes.
Imatge de la manifestació contra l’ampliació del camp de golf Foto: Cedida
El 1999 neix una segona plataforma, la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC), que amb el suport del Centre Excursionista de Rubí continua la lluita iniciada l’any 93, però aquest cop per evitar l’ampliació del camp de golf. Novament, no s’aconsegueix aturar els plans de l’Incasòl.
No és fins al 2013, 20 anys després de la construcció del camp, que la Federació Catalana de Golf ven la concessió del camp a l’empresa Metropolitan Golf Barcelona, després d’haver acumulat un deute de 2,3 milions d’euros.
El 2015, la concessió passa a mans de l’empresa Puro Campo SL, dedicada a l’explotació de finques rústiques que pretenia fer inversions de millora al camp amb la intenció d’atraure molts clients, però la majoria d’aquestes obres no es van fer, segons van explicar alguns socis a RubiTV.cat. Així, el 2018 l’empresa Puro Campo es declara en fallida i els deutes que tenia acumulats porten a la Federació Catalana de Golf a rescindir el contracte per la via judicial.
El camp de golf, tancat per ordre judicial l’any 2015 Foto: RubiTV.cat (arxiu)
Els ajuntaments reclamen un parc públic
Actualment, els terrenys del camp de golf i les instal·lacions resten abandonades i en clara decadència. La ciutadania ha aprofitat el gran espai natural per caminar, fer esport o sortir a passejar els gossos. Ja el març de 2019, l’AUP va organitzar una sortida per explicar la història del camp de golf i reclamar la seva reconversió en un espai públic per al gaudi de la ciutadania de Rubí i Sant Cugat.
La tèrbola història del camp de golf de Can Sant Joan
Una proposta que va compartir la CUP de Sant Cugat, i que ambdues formacions van portar als seus respectius plens municipals, aconseguint que s’aprovessin per unanimitat les seves propostes: reclamar a l’Incasòl el retorn de la titularitat dels terrenys als municipis i la seva reconversió en un gran parc públic.
Aquestes demandes, però, han estat desoïdes per part de l’Incasòl, cosa que ha fet que diverses entitats de Rubí i Sant Cugat hagin decidit agafar el relleu de les històriques plataformes contra el camp de golf per tornar a reivindicar el retorn d’aquest gran espai per a la ciutadania.
Josep Serra i Llimona (Ametlla del Vallès, Vallès Oriental, 1937 — Barcelona, 25 de novembre de 2020).
Josep Serra Llimona amb la seva dona Glòria Prat, al pati de casa seva|ARA
Net del pintor Joan Llimona, l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret. Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français. Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse. A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes. En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica de l’oli com també en l’aquarel·la, el gravat i el dibuix. Exposà en diversos països i, des del 1968, pertangué al grup de pintors de la Sala Parés. Malgrat estar afectat d’una greu malaltia des dels anys noranta, continuà pintant fins més enllà de la primera dècada del segle XXI. L’any 2012 rebé la Creu de Sant Jordi.
Mor el pintor Simó Busom
El seu gran amic, el també pintor Simó Busom, també ha mort aquest dimecres. Desapareixen així dos dels grans del grup de la Sala Parés dels anys seixanta.
Busom es va centrar en la figuració, encara que, en aquest cas, l’artista provenia del postcubisme.
L’any 1964 va fer la seva primera exposició a la Sala Parés i a partir d’aquell moment va formar part del grup de joves pintors vinculats a aquesta galeria. L’any 197 hi va fer la primera exposició individual. Ha exposat a Espanya, França i la República Dominicana.
Simó Busom i Grau (Barcelona, 1927 – 25 de novembre del 2020)
Simo Busom i Grau|SALA RUSIÑOL
A l’edat de 14 anys va entrar a estudiar mecànica a l’Escola Industrial. Com necessitava estudis de dibuix lineal i artístic, anava, a hores, a l’Acadèmia Baixas. Allà va tenir el primer contacte amb la pintura. Durant una estada a Tarragona, mentre feia el servei militar, va pintar aquarel·les de llocs propers i alguns retrats. Ja a Barcelona, el 1947, va exposar amb membres de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya. El 1954 li atorguen el Accèssit a el Premi Montcada de Pintura i la Menció Honorífica per a nous artistes al Palau de la Virreina. La seva obra va passar pel constructivisme, el postcubisme i una certa abstracció fins que en l’any 1960, de nou, torna a la figuració com a element d’expressió d’emocions i formes de vida. Serà a París, a Le Club des 4 vents on presenta la seva nova pintura. A Barcelona no ho farà fins a 1963, any en que va crear el grup Realitat Visual costat de Rafael Duran, Roca-Sastre, Josep Serra Llimona i J. Pagans Montsalvatge, entre d’altres, defensant la idea que la pintura oscil·la entre la representació de la realitat exterior i l’expressió de l’sentiment. Al llarg de la seva llarga trajectòria ha exposat en les principals galeries del nostre país i té aconseguits prestigiosos premis com el Ynglada Guillot de dibuix o el Rosa Vera de gravat.
Les bellaterrenques Laura i Marta de ilu ilus ens presenten una nova activitat creativa per desenvolupar l’expressió artística lliure, la “Pintarreta”.
“Perquè els infants i les famílies de Bellaterra són artistes creatius, la família local ilu ilu_lab han creat quelcom divertit que pot ser un bon regal per aquestes festes nadalenques”
Gaudiu d’aquest petit i divertit vídeo familiar👇
Error
Aquest vídeo no existeix
Ara és un moment especial per passar una bona estona en petit comitè familiar.
Ho venen online a través de la web oficial de GreenCornerss.
Anteriorment van fer una pre-venda a través del grup veïnal de WhatsApp “Bellaterra 🎁 Vending km0”, creat el mes de gener de 2020.
El kit conté una samarreta i una bossa de cotó 100% per personalitzar, un retolador tèxtil i un tríptic amb idees per inspirar-se. Podeu descarregar plantilles per practicar abans de pintar la samarreta👇 https://www.iluilus.com/pdf/pintarreta_iluilus.pdf.
La Pintarreta està en les talles 3-4, 5-6, 7-8, 9-11. El seu preu oficial és de 28 €, però ara es pot trobar a la web de http://www.greencornerss.com amb descompte pel BlackFriday.
També podeu trobar la seva col·lecció de mascaretes a la Farmàcia Caus a Bellaterra
Bellaterra recorda Diego Armando Maradona. Futbolista i entrenador argentí, conegut com el Pelusa.
Descansi en pau!
Dedicatòria de Maradona l’any 1982 a una família de Bellaterra
DIEGO ARMANDO MARADONA (Lanús, Buenos Aires, 30 d’octubre de 1960 — Tigre, Buenos Aires, 25 de novembre de 2020)
El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la lliga argentina.
El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual el 1983 guanyà la copa de la lliga i la copa del rei; disputà 73 partits i marcà 43 gols.
Amb el Nàpols (1984-92) aconseguí dues lligues (1986 i 1990) i la copa de la UEFA (1989). Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla.
Amb la selecció argentina actuà noranta-una vegades i marcà 34 gols. Disputà quatre Copes del Món (1982, 1986, 1990, 1994) i fou campió (1986) i subcampió (1990). El 1993 retornà a l’Argentina, on se succeïren els escàndols relacionats amb la seva drogoaddicció (entre els quals la suspensió del Campionat del Món el 1994), així com els trastorns de salut i les cures de desintoxicació. Es retirà el 1997 i, posteriorment, exercí d’entrenador. Entre altres equips, dirigí la selecció argentina (2008-10), amb la qual participà en la Copa del Món (2010), i també entrenà l’equip Nadi al-Wasl dels Emirats Àrabs Units (2011-13). És considerat un dels millors jugadors de la història del futbol.
Bellaterra coberta amb núvols que amenacen pluges lleugeres
Bellaterra coberta de núvols que anuncien pluja|BELLATERRA. CAT
Canvi de temps a Bellaterra, amb pluges generalitzades que s’estendran arreu, i dissabte i diumenge torna la calma
Collserola i Tibidabo vist des de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
Bellaterra s’ha despertat avui amb nuvolositat abundant arreu i al llarg de la tarda ja podrien caure les primeres pluges, no massa intenses.
La temperatura pujarà una mica i no serà tan freda com en dies anteriors.
Els parcs naturals s’han convertit en el refugi i la destinació de lleure de proximitat per a molts barcelonins durant aquesta difícil època de pandèmia.
Espai natural del Torent de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
El Punt Avui|El confinament total per combatre la primera onada de la covid-19 i aquest segon confinament, menys radical, però igualment força restrictiu, han creat a la ciutadania la necessitat d’anar als espais naturals a la recerca d’aire pur, llum del sol, camins de bosc on estirar les cames.
La pandèmia ha fet que la visita al medi natural s’hagi incrementat de forma notòria arreu i que en molts indrets hagi augmentat exponencialment -s’estima que en alguns casos el nombre de visitants s’ha triplicat en comparació amb el d’anys anteriors durant el mateix període-.
I en molts casos, podem comprovar que aquests visitants són “novells”, no habituats als espais naturals i, malauradament, això es nota i té conseqüències. La sobre freqüentació dels darrers caps de setmana de lliure circulació ha generat força problemes envers el medi natural, la població rural resident i, fins i tot, entre els mateixos visitants. No ha estat difícil observar actituds contràries a les bones pràctiques habituals en el medi natural, per desconeixement, per descuit o per manca de sensibilització ambiental.
Els gestors dels parcs naturals i molt especialment els alcaldes del municipis afectats han procurat mitigar els conflictes generats emprant les eines al seu abast (publicant bans municipals, amb més vigilància, incrementant els serveis d’informació, etc.), però aquestes eines estan resultant insuficients.
Ara cal actuar de manera urgent i amb fermesa des de l’Administració pública perquè algunes actituds i situacions perjudicials per als entorns naturals no es perllonguin i ni molt menys perpetuïn.
Via Verda del Vallès al seu pas per Bellaterra|BELLATERRA. CAT
La Diputació de Barcelona s’ocupa de gestionar i preservar els 12 espais naturals que configuren la Xarxa de Parcs Naturals de la província : el Parc del Castell de Montesquiu, l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc de la Serralada Litoral, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc del Garraf, el Parc d’Olèrdola i el Parc del Foix.
En aquest moments, els parcs del territori que més estan sofrint l’incivisme ciutadà són el Montseny, la Serralada de Marina i Collserola, l’únic dins del terme mateix de la ciutat de Barcelona.
En general, però, tots els parcs naturals estan patint aquestes problemàtiques i des de la Diputació volem recomanar als visitants:
-Aparcar sempre a les zones habilitades i fer servir el Bus Parc. Els cotxes mal aparcats, fora de les zones autoritzades, destorben a senderistes, animals i habitants dels parcs. Per anar al Montseny i a Sant Llorenç del Munt els caps de setmana funciona el transport públic integrat Bus Parc, un servei còmode, adaptat i ecològic, ideal per estalviar-se fums i embussos.
-En moto, cal circular amb prudència i a la velocitat permesa, ja que sovint es travessen petits nuclis urbans molt propers als parcs.
-Aparcar les autocaravanes només a les zones habilitades, generalment a la perifèria dels parcs.
-Circular en bicicleta pels camins senyalitzats, per pistes de mínim 3 metres d’amplada, amb molta cura i sempre a menys de 30 km/h (i, on calgui, a menys de 20 km/h).
-Seguir sempre els camins, els itineraris i les rutes senyalitzades. És fàcil i útil obtenir guies, planells i el millor assessorament als centres d’informació dels mateixos parcs o bé descarregar-se l’ app gratuïta de la Xarxa de Parcs Naturals, per portar tota la informació essencial a la butxaca -al mòbil-.
-Tenir cura de l’entorn dels bolets, encara que siguis un boletaire novell, per no malmetre l’ecosistema i que puguin seguir creixent cada temporada.
-Anar a menjar o a descansar a les àrees d’esplai i en cap cas fer botellot.
-Endur-se la brossa a casa o fer servir els contenidors instal·lats als parcs. Les deixalles atrauen els animals salvatges i poden perjudicar seriosament la seva alimentació.
-Portar el gos degudament lligat, perquè de sobte pot atemorir o fins i tot atacar els ramats que viuen i pasturen als parcs.
-Contemplar la natura en silenci, per no pertorbar els habitants dels parcs i tampoc els altres visitants. L’observació a distància amb prismàtics dels animals és una solució excel·lent per gaudir-ne sense destorbar-los.
-Anar prou equipats de roba i ben calçats per anar a muntanya, si més no, amb l’avituallament mínim necessari, per tal de no posar-vos en perill ni en situació de necessitar rescat.
És per tot plegat que des de la Diputació de Barcelona es vol transmetre aquest missatge de sensibilització ambiental tan necessari en el moment actual: anar i gaudir dels parcs naturals sí, però amb civisme!
El Ministeri de Sanitat planteja que el toc de queda comenci a la 1 de la matinada per Nadal i Cap d’Any, mentre a Catalunya s’estudia una flexibilització
“Els àpats de Nadal s’hauran de fer amb distància i ventilació”
Original d’Enric Llimona Raymat per La Taula |BELLATERRA GOURMET
CCMA|El Ministeri de Sanitat planteja que el toc de queda comenci a la 1 de la matinada per Nadal i Cap d’Any, mentre a Catalunya s’estudia una flexibilització
Amb quantes persones podrem fer els àpats de les celebracions nadalenques? Quan falta un mes just per a la nit de Nadal, damunt la taula hi ha propostes diferents de la Generalitat i el govern espanyol.
La proposta del govern espanyol
L’executiu espanyol vol reunions familiars de sis persones com a màxim. És el que planteja en l’esborrany que el Ministeri de Sanitat debatrà amb les comunitats autònomes, previsiblement en el consell interterritorial d’aquest dimecres.
El document de treball proposa també que el toc de queda de les nits de Nadal i Cap d’Any comenci a la 1 de la matinada i vagi fins a les 6 del matí.
El pla aprovat per la Generalitat
En canvi, la proposta de la Generalitat, aprovada la setmana passada, passa per permetre les reunions de fins a 10 persones de dos grups de convivència, sempre que les dades de la pandèmia evolucionin bé i es pugui arribar a Nadal en el tram 3 de la desescalada.
Queden pendents una possible flexibilització del toc de queda les nits de Nadal i Cap d’Any, que la portaveu del govern ha afirmat que estudien. “Som sensibles, són dues dates molt especials i ens plantejarem fer algunes modificacions, per exemple, en l’horari del toc de queda”, ha explicat la consellera portaveu, Meritxell Budó.
En el cas de les cavalcades de Reis, el govern espanyol proposa que siguin estàtiques. A Catalunya, encara està pendent de pactar-se amb el Departament de Cultura. Moltes s’han cancel·lat i es recomana que siguin en perímetres acotats, amb control d’aforament per evitar aglomeracions i, preferentment, estàtiques. Però, sigui quina sigui la fórmula, els nens no es quedaran sense veure els Reis.
A Barcelona, es va anunciar que no hi hauria cavalcada, però es retransmetria per televisió i internet l’arribada de Ses Majestats.
Qui ho decidirà?
Diverses autonomies s’han queixat d’haver accedit a l’esborrany amb les propostes del govern espanyol a través dels mitjans, quan moltes ja hi treballen.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha afirmat que buscarà el consens i que encara no hi ha res definitiu.
La qüestió és saber si, del consell interterritorial, en surt una guia orientativa i adaptable per cada govern, o una resolució votada per majoria que tothom ha d’acatar. És, per exemple, el que va passar el mes d’octubre quan l’acord de la majoria va obligar Madrid a confinar-se perimetralment en contra del seu vot.
El govern, per boca de la portaveu Budó, ha reivindicat les competències de la Generalitat i ha afegit que les decisions “seran del govern de Catalunya”.
L’exposició “Gravat, art anacrònic” de l’artista bellaterrenc Santi Llorens s’inaugura dijous 26/11 a les 18h a la Sala d’Exposicions de la Casa de la Vila de Valldoreix.
La mostra artística es podrà visitar fins el 26 de gener de 2021
Cartell de l’exposició de gravats de l’artista bellaterrenc Santi Llorens
L’art del gravat o la gravadura?
El gravat o gravadura és una tècnica artística d’estampació, tot i que també reben aquest nom l’acció de gravar, la matriu i l’estampa. Pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l’estampa d’un gravat es troba a mig camí entre l’obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials.
El gravat és una tècnica d’estampació d’imatges artístiques en paper (“estampes”). Es realitza amb planxes de diferents materials que donen nom a la tècnica mateixa: de fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), seda o niló (serigrafia).
Gravat, artesania anacrònica
Santi Llorens a la seva casa taller de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Segons en comenta enSanti Llorens, la imatge acompanya a l’home des del principi dels temps vinculada a la representació del misteri de la interpretació gràfica del món, del passar, del present i del futur, utilitzada per les minories per controlar i dominar els súbdits, recordem que fins el segle XVII, a bona part d’Europa, el 90% de la població era analfabeta.
El gravar neix en el segle XV i representa la democratització de les imatges, i la possibilitat de divulgar de forma massiva, fets i pensaments. Posteriorment s’integra dintre de la impremta com l’eina més potent de comunicació durant uns quans segles.
S’inicia al gremi de joiers, i es construeix en una veritable indústria, ja que agrupava en un mateix taller, diversos llocs de treballs especialitzats. El factor temps era bàsic en el procés de creació, ja que un sol gravat requeria moltes hores de treball, fins i tot dies.
Avui, l’imatge es capta i es recrea de forma inmediata, en el món actual el valor del temps és la vara de mesurar l’activitat humana, es per això que per fer gravat avui és un art anacrònic