Durant les vacances només descansa la ment. El cos gairebé no pateix a la feina perquè hem anul·lat el cansament gràcies a la mecanització i robotització.
Xavier Oliver (Professor d’IESE Business School) i amic de Bellaterra
No sé si a vostès els passa, però jo necessito com a mínim tres dies per posar-me en mode vacances … És a dir, que els caps de setmana o els ponts curts no em permeten desconnectar totalment. Si miro l’agenda per veure el que he de fer, si em llevo amb l’angoixa que em falta alguna cosa per fer o que alguna cosa he oblidat, vol dir que estic en mode treball.
Començo així l’article perquè ens adonem que el que vam relaxar en vacances és la ment. El cos gairebé no pateix a la feina: una mica l’esquena, les cervicals i una sensació de derroti a l’arribar a casa, però poc més.
Hem anul·lat el cansament fins i tot en aquelles activitats que eren tan físiques antany, gràcies a la mecanització i robotització. Quin canvi veure com es treballa en les obres civils: gairebé tot es fa amb màquines (grues, excavadores, tuneladores, cimentadoras, aplanadores …) i molt poc a força d’esforç físic.
O sigui que les vacances són per descansar el cervell. I també per cansar fent més esport que l’habitual: caminar més, córrer més, més quilòmetres en bici, muntanyes més altes, nedar més lluny, jugar més partits, més forats, més … Li hem donat, un cop més, la tornada a la truita.
En el passat es descansava de l’activitat física que la majoria dels treballs comportava. L’agricultura, per exemple, era tota qüestió de carregar i esllomar. Solament els administratius i estudiants treballaven asseguts durant el seu horari laboral.
Però ¿es cansa el cervell? ¿No hi ha prou amb dormir bé perquè es relaxi? Potser, el que vulguem és buidar-lo, deixar de pensar, relaxar-lo, entrar en mode silenci, deixar de tenir compromisos i tenir l’agenda buida. I això requereix temps: tres dies com a mínim.
Perquè som tan conscients de la necessitat de l’descans nocturn i ho som tan poc per al descans del nostre cervell de debò, quan és la nostra eina de treball més preuada?
“Il dolce far niente” que diuen els italians ho exemplifica. No fer res ens revigoritza, ens aireja les idees, ens dóna més capacitat de pensar i crear. I si ho sabem, per què no ho fem? Perquè no li vam dedicar una estona a el dia al nostre cervell i el deixem en pau?
Molta gent em pregunta a què medito quan em sento una hora al matí i mitja a la tarda. La meva resposta és: en res i em miren amb cara de sorpresa. En alguna cosa has de pensar? insisteixen, al que els responc: el secret de la meditació és aprendre a deixar de pensar.
Relaxar el cervell ens permet ser millors pares, fills, amics, líders i empleats
He de confessar-los que a molts els sembla impossible, perquè concebem la nostra ment com un cavall contínuament desbocat que és incapaç de deixar de donar-li voltes al cap.
Però si els recordo les vacances … llavors em comprenen, perquè no poden recordar en què pensaven durant aquella estona estirats a la platja, a la pujada a Els Encantats, a la empopada davant de Sóller, al forat 17, en …
Tots hem experimentat aquests moments en què si et pregunten en què pensaves? responem, en res. La qual cosa demostra que, en aquests moments precisos, som capaços de frenar el nostre estrès cerebral i simplement SER. I coincidiran amb mi que aquests moments de silenci profund de la nostra ment són extraordinaris.
¿S’han preguntat el perquè alguna vegada? Perquè, de fer-ho, podrien convertir-se en més receptius, millors escoltadors, més disposats a jugar amb els nens, més alegres, millors en adonar-se que el temps de qualitat es basa en compartir i contemplar el fluir de la vida.
Relaxar el cervell ens permet ser millors pares, fills, germans, amics, líders, empleats i companys. Perquè posa les coses al seu lloc i equilibra les nostres creences que defensem, els nostres sentiments als que ens aferrem i la nostra raó que utilitzem sense parar en un mateix pla.
I si no ho han experimentat mai igual descobreixen que aquí està precisament un dels secrets de la felicitat que podran compartir amb tots els que els envolten i seran admirats i estimats molt més que abans.
Font: Diari de Tarragona
BELLATERRA.CAT 