Vehicle de l’Ajuntament de Cerdanyola netejant el Carrer Mestre Nicolau de Bellaterra|BELLATERRA.CAT
Durant l’agost, els equips i feines de neteja mantenen la seva intensitat habitual a la ciutat i des del Servei d’Espai Públic s’ha fet una reorganització d’alguns dels serveis de neteja per concentrar-lo en dies concrets a zones acotades. — A partir d’aquesta setmana, des del Servei d’Espai Públic es farà una reorganització d’alguns dels serveis de neteja per concentrar-los en dies concrets a zones acotades per així intensificar la neteja i que aquesta sigui més productiva.
Des de l’Ajuntament de Cerdanyola es fa un esforç per intensificar la neteja després d’una llarga temporada sense pluges continuades i es fa una crida a la ciutadania perquè col•labori tenint una actitud cívica a la via pública per mantenir els carrers nets.
Escombrar les voreres, netejar contenidors i els seus voltants o buidar papereres són els treballs més habituals que fan durant el dia els equips de neteja en torns de matí i tarda. En canvi, les màquines de baldeig treballen de matinada netejant amb aigua a pressió els carrers i les voreres per així no molestar a la ciutadania que es desplaça a peu durant el dia.
La pluja ha arribat a Catalunya i està afectant la meitat oest del país. Aquesta s’anirà desplaçant d’oest a est al llarg de les hores vinents.
Arbre privat caigut per tempesta a l’espai públic de Bellaterra: BELLATERRA.CAT
Les precipitacions poden superar els 20 litres en 30 minuts i anar acompanyades de vent violent, calamarsa o pedra
Protecció Civil de la Generalitat ha activat l’alerta del pla Inuncat davant la previsió de tempestes fortes aquest dimecres a les comarques de la meitat est de Catalunya.
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) preveu que les precipitacions superin els 20 litres en 30 minuts al matí a les comarques del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, i a partir del migdia a les comarques de la meitat est, especialment a la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. Els xàfecs podran anar acompanyats de vent violent i localment de calamarsa o pedra. Per això, Protecció Civil recomana molta precaució en la mobilitat i en les activitats a l’aire lliure a les zones afectades per les pluges, i evitar aparcar els vehicles en rieres o punts subterranis inundables.
A Europa, 70 milions de llars no compleixen amb les normatives de seguretat elèctrica.
Una altra dada: el 50% dels accidents per incendi són ocasionats per fallades elèctriques.
Tant si la teva llar és antiga com de nova construcció, el seu sistema elèctric pot tindre un munt de fallades que posin en risc la teva propietat i la teva vida.
Acti9 Combi SPU, interruptor automátic amb protecció combinada contra sobretensions 3P + N, 40 A
Raul Romero Ros | Un curtcircuit, un endoll sobrecarregat, un cable trencat o un interruptor automàtic vell poden ocasionar incendis i accidents. A més, l’impacte d’un llamp prop d’un edifici o d’una línia elèctrica pot provocar una sobretensió de fins a 3.000 o 6.000 V, que pot destruir els aparells i dispositius electrònics connectats a la teva instal·lació elèctrica – si es té en compte que el 90% dels endolls alimenten equips sensibles, el cost total estimat pot ascendir a més de 3.500 €.
El quadre elèctric, com a cor de la instal·lació elèctrica, és una peça clau en aquesta equació i, per això, és d’obligat compliment que compti amb protecció contra sobretensions. Schneider Electric, líder en protecció magnetotèrmica, diferencial i contra sobretensions, proposa un quadre elèctric 100% segur que, a més de complir amb la normativa, garanteix la màxima continuïtat de servei de la instal·lació. Compta amb interruptors automàtics, un innovador reconnectador diferencial i una protecció especial contra sobretensions.
Protecció contra sobretensions 100% Schneider Electric
Les sobretensions de la xarxa poden ser transitòries o permanents i estar provocades per descàrregues atmosfèriques, maniobres a la xarxa, tall de el conductor neutre, etc. Sigui quin sigui el seu origen, el Combi SPU és un interruptor automàtic amb protecció combinada contra sobretensions, que ofereix una protecció completa dels equips elèctrics i electrònics connectats a la instal·lació elèctrica.
En una única solució, Schneider Electric ofereix 3 funcions de protecció diferents: limitador de sobretensions transitòries, bobina de protecció contra sobretensions permanents (MSU) i interruptor general automàtic (IGA).
El limitador de sobretensions transitòries (tipus 2) – que compleix amb la normativa IEC 61643-11 – protegeix el quadre elèctric contra sobretensions produïdes per causes atmosfèriques, llamps o maniobres a la xarxa, garantint, així, la continuïtat de l’servei. A més, la bobina MSU protegeix de sobretensions provocades pels talls de neutre o avaries a la xarxa de subministrament. Aquesta, per la seva banda, provoca el tret de l’interruptor automàtic davant sobretensions permanents de fase / neutre (pujades de tensió més de 275V) i evita que es reactivi mentre persisteixi el problema. Finalment, el IGA, disponible de 25 a 50 A i en versió monofàsica i trifàsica, protegeix contra sobrecàrregues i curtcircuits.
La solució Combi SPU és ràpida i fàcil d’instal·lar. A més, facilita el seu manteniment mitjançant un led lluminós i compleix amb totes les normatives vigents: REBT, ITC-23, Normes Tècniques Particulars de les Companyies Elèctriques i Reglamentacions autonòmiques.
Garantia de continuïtat del servei
La continuïtat de el servei en les instal·lacions cada vegada és més important, fins al punt que el subministrament elèctric només s’ha d’interrompre quan sigui estrictament necessari. Situacions imprevistes com les tempestes o pertorbacions a la xarxa poden ocasionar trets intempestius de les proteccions de la instal·lació, provocant moltes molèsties i problemes greus si no hi ha ningú en aquest moment. En aquests casos, el reconnectador diferencial XARXA (reconnexió diferencial), gràcies al seu innovador sistema de control d’aïllament, torna a posar en servei la instal·lació en condicions de seguretat òptimes.
Especialment adequat per a habitatges i segones residències, sistemes de reg, bars i restaurants o ascensors, el sistema RED supervisa l’aïllament de la instal·lació per reconectarla automàticament quan ha comprovat que el defecte ja no existeix, evitant, així, reconexiones innecessàries o perilloses.
El sistema de reconnexió XARXA, compacte i senzill d’utilitzar, compta amb contacte de senyalització configurable per conèixer a distància l’estat de l’reconnectador i senyalització local per identificar l’estat de l’reconnectador diferencial.
Seguretat, facilitat d’instal·lació i visibilitat
El quadre elèctric també incorpora els interruptors automàtics i diferencials de la gamma Acti9, que garanteixen la protecció magnetotèrmica i diferencial, faciliten la instal·lació i el manteniment i permeten estalviar espai tant en el quadre com en el lloc d’instal·lació.
El sistema modular de baixa tensió Acti9 proporciona una seguretat total, gràcies a les seves característiques VISI-SAFE i VISI-TRIP (per a una total seguretat en el funcionament i el manteniment de l’circuit, i per a la detecció ràpida d’anomalies dels interruptors automàtics), a l’aïllament de classe 2 i als dispositius de protecció addicionals i d’alta immunitat contra fuites de terra. A més, millora la continuïtat de el servei, en particular per a les xarxes que solen tenir pertorbacions i per a entorns contaminats; suposa un important estalvi de cablejat i menor temps de connexió; optimitza el temps de disseny i redueix el consum d’energia gràcies a l’funcionament biestable.
A més dels dispositius esmentats fins ara, el quadre elèctric 100% Schneider Electric pot complementar-se amb els endolls i mecanismes de la gamma New Única, que donen resposta a totes les necessitats d’instal·lació. Es tracta d’una gamma atractiva i innovadora, que, no complicades ni costoses instal·lacions, et permetrà incorporar la domòtica a la teva llar, amb una àmplia oferta de productes tecnològicament avançats.
Els riscos de el sistema elèctric Schneider Electricgairebé mai avisen, així que en aquests casos és millor prendre un enfocament preventiu. Recorda revisar el teu sistema elèctric, actualitzar els teus dispositius i comptar amb el quadre elèctric més segur.
NOTA: 2 d’agost i l’EMD de Bellaterra no ha fet públic l’horari atenció al veïnat ni telèfon d’emergència.
Coincidint amb l’estiu alguns equipaments i serveis municipals varien els seus horaris per adaptar-se a les necessitats de la ciutadania.
Horaris d’agost dels equipaments municipals de Cerdanyola:
Ateneu L’Ateneu estarà tancat al públic de l’1 al 31 d’agost.
Arxiu Municipal L’Arxiu estarà tancat del 6 al 16 d’agost, ambdós inclosos. Horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 15 hores. Tel. 935 088 888, ext. 3163
Biblioteca Central Fins al dissabte 4 de setembre, horari d’estiu: Matins de dimecres i divendres de 10 a 14 hores. Tardes de dilluns a dijous de 15.30 a 20.30 hores.
Casal de Joves Altimira El casal de joves, tanca tot el mes d’agost. L’equipament obrirà a partir del 6 de setembre. Cementiri municipal Durant tot el mes d’agost de dilluns a divendres de 8 a 14 hores i dissabtes i diumenges de 9 a 14 hores.
Complex Esportiu Municipal Can Xarau Aturada tècnica del 1 al 31 d’agost. A partir de l’1 de setembre es reinicia l’activitat normal. Deixalleria municipal Durant el mesos d’agost l’horari és dilluns de 16.30 a 19.30 hores, de dimarts a divendres de 10 a 14 hores i de 16.30 a 19.30 hores i dissabtes de 10 a 13 hores Espai infantil L’espai Infantil està tancat el mes d’ agost. L’equipament obrirà a partir del 6 de setembre.
Mercat Municipal de Serraparera Dilluns de 8 a 13 hores Dimarts a dijous de 8 a 14 hores Divendres de 7 a 14 hores Dissabtes de 7 a 14.30 hores Mercat municipal de Les Fontetes Dilluns de 8 a 13 hores Dimarts a dijous de 8 a 14 hores Divendres de 7 a 14 hores Dissabtes de 7 a 14.30 hores
Museu d’Art de Cerdanyola Divendres i dissabtes de 17.30 a 20.30 hores i diumenges i festius d’11 a 14 hores. Museu i Poblat ibèric de Ca n’Oliver Feiners de dimecres a divendres de 17 a 20 hores, dissabtes d’11 a 14.30hores i de 16.30 a 20 hores, i diumenges i festius de 10.30 a 14.30 hores.
OAC (Oficina d’Atenció Ciutadana) L’horari d’atenció al públic de l’OAC és de dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 hores. Dimarts i dijous també de 15 a 18 hores. Totes les atencions presencials son amb cita prèvia, que es pot sol•licitar en aquest enllaç, o bé trucant al telèfon general de l’Ajuntament 93 580 88 88. Excepcionalment, els empadronaments de nadons es poden fer sense cita prèvia. Gairebé tots els tràmits municipals es poden fer de forma telemàtica a través de l’apartat Seu Electrònica de la web, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Només cal disposar d’un certificat digital o bé fer servir l’IdCat Mòbil, que es pot obtenir fàcilment en menys de dos minuts en aquest enllaç.
Oficina Local d’Habitatge L’horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 a 14 hores. Tel. 93 580 88 88 Tel. 697 85 29 81 (només whatsapp) info.habitatge@cerdanyola.cat
OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) Restarà tancada del 5 d’agost fins el 15 de setembre, ambdós inclosos.
OME (Oficina Municipal d’Escolarització) Tancada a l’agost, tornarà a obrir a partir de l’1 de setembre.
PEM Guiera Tancat del 9 al 15 d’agost per aturada tècnica, la resta del mes estarà obert al públic i tancaran una hora abans de l’horari habitual.
Servei d’Atenció Integral a les diversitats sexuals i de gènere (SAI) Servei d’Informació i Atenció a les dones (SIAD) Durant el mes d’agost, redirigeix les seves atencions a l’Àrea LGBT de la Generaltiat de Catalunya. Podeu contactar-hi escrivint a arealgbt.tsf@gencat.cat
Servei Local Català L’agost està tancat tot el mes. Només atenció telefònica al número 677 255 02, excepte la setmana del 16 al 20 d’agost.
Servei Esports El servei estarà tancat del 16 al 22 d’agost, la resta del mes l’horari d’atenció al públic serà de matí de 9 a 14 hores.
Ara fa 200 anys, l’agost de 1821, es va produir un brot de febre groga a la ciutat que duraria fins al mes de desembre i que del qual es calcula que va poder morir fins a una cinquena part de la població barcelonina.
El brot, que va matar una cinquena part de la població de la ciutat, va començar amb l’arribada de dos vaixells provinents de Cuba
Gravat que representa l’epidèmia de pesta groga que va assolar Barcelona el 1821 / Arxiu Històric Barcelona
Mireia Pons| Vivim en època de pandèmia, una pandèmia que dura ja fa gairebé un any i mig i sembla no acabar mai. No és la primera de la història i malauradament no serà l’última, però després de la grip de 1918 i la Sida, és una de les primeres que ha tingut un abast mundial. La pesta, el tifus, còlera, tuberculosi, grip… són malalties que al llarg dels anys han afectat la nostra ciutat en un context en el qual les mesures d’higiene i la capacitat sanitària eren molt menors del que tenim actualment.
Ara fa 200 anys, l’agost de 1821, es va produir un brot de febre groga a la ciutat que duraria fins al mes de desembre i que del qual es calcula que va poder morir fins a una cinquena part de la població barcelonina. Tot i que ja feia un any que a Mallorca hi havia un brot de febre groga, sembla que a Barcelona va començar amb l’arribada de dos vaixells provinents de Cuba, en els quals ja hi havia alguns tripulants afectats per la malaltia. Segons va afirmar més endavant el capità del vaixell, ja hi havia hagut algunes víctimes durant la travessia. En arribar a port, es van infectar habitants de la Barceloneta, en aquell moment una de les zones més depauperades de Barcelona. Però aviat es va estendre per tota la ciutat i les autoritats van haver d’establir mesures per aturar la malaltia.
Vistà aèria del la ciutat de Barcelona el 1856 amb el port al fons / Alfred Guesdon Cordó sanitari a la Barceloneta
De seguida van sorgir dubtes d’on sorgia la febre i quin era el mecanisme de transmissió de la malaltia, alguns creien que era contagiosa i s’havien de prendre mesures urgents, però van ser titllats d’alarmistes i de seguida es va considerar que la malaltia estava controlada. Però no era així. A finals de mes es feia un cordó sanitari al barri de la Barceloneta i es prohibia l’entrada i sortida de vaixells del port, habilitant el port de Badalona com a espai per als vaixells que haguessin d’atracar a la ciutat comtal. Tot i això, el llagut Verge de la Cinta va salpar en direcció a Tortosa duent la malaltia a bord i va provocar un brot que proporcionalment seria pitjor que el de la Ciutat Comtal.
L’epidèmia va desbordar les previsions i aviat es va ordenar el tancament de tota la ciutat per evitar la propagació de la malaltia. Fàbriques, tallers i comerços aturaven l’activitat, el port tampoc no funcionava i les classes benestants i les autoritats fugien per por al contagi. Les autoritats municipals es van refugiar a Pedralbes, la resta van marxar a Esparreguera, Olesa, Martorell i Vic. S’omplien i es creaven llatzerets per acollir malalts per una banda, als anomenats llatzerets bruts i les seves famílies per l’altra, als llatzerets nets. S’acordava el repartiment d’una sopa diària per als ciutadans que havien quedat sense possibilitat de treballar i s’intentaven contenir unes protestes que aviat van ser inevitables davant el consistori de la ciutat amb el crit “Tenim gana! Volem pa!”. També se sap que es va cremar un ninot de palla a la Rambla i es va intentar entrar a cases de persones benestants culpant-los del malestar ocasionat pel confinament.
El metge André Mazet atén diversos malalts de febre groga el 1821 / Wellcome Trust
Quarantena per sortir de la ciutat Espais com el convent de les carmelites de Gràcia o el palau de la Virreina del mateix municipi foren reconvertits en llatzerets. A més, a finals d’octubre, veient que la malaltia començava a remetre i tenint en compte les peticions per ampliar el cordó fora de muralles i així permetre a la població respirar aire lliure, van donar la possibilitat de marxar a cases de familiars a tots aquells qui poguessin, fent prèviament 19 dies de quarantena en diversos indrets habilitats: la torre dels Dominics de la Muntanya de Sant Pere Màrtir, el convent de Sant Jeroni de la Murtra, el de Montalegre i la torre Coraria, sempre que es poguessin pagar la manutenció i d’altres despeses. Els més pobres també podrien sortir, gràcies a la caritat i s’ubicarien al convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, avui en dia desaparegut, i en 400 barraques amb capacitat per a 10 famílies construïdes a la falda de Montjuïc i que foren anomenades La ciutat d’en Nyoca. L’arribada del fred va afavorir el final de la malaltia i el novembre la quantitat de morts, que els mesos anteriors arribaven a més d’una cinquantena al dia, es va anar reduint. El dia 25 se celebrava un Te Deum a la Catedral de Barcelona per agrair el final de l’epidèmia. Tot i això, el cordó sanitari i la quarantena obligatòria no es van eliminar fins al dia de Nadal d’aquell 1821. Un nou brot Cinquanta anys més tard, el 1870, es va produir un altre brot de febre groga a la ciutat comtal arribat també des del port, en aquella ocasió la ciutat es va buidar, un exemple és la Barceloneta, d’on van fugir aproximadament 10.000 dels 15.000 habitants que tenia en aquell moment. Les xifres de víctimes mortals del brot de febre groga de 1821 són molt diverses segons les fonts. Segons va publicar l’Ajuntament, van morir 8.846 persones, 1.232 dels quals a la Barceloneta, però d’altres parlen de gairebé 20.000 en una ciutat on la població rondava les 100.000 persones. L’epidèmia, juntament amb la greu sequera que patia el país, van suposar un gran daltabaix per tot Catalunya. Si volteu pel cementiri de Poblenou, hi podreu trobar un monument erigit el 1823 i reconstruït el 1895 en record de les víctimes d’aquella greu malaltia que es calcula que va matar el 70% de totes les persones que se’n van contagiar.
Monument a les víctimes del brot de febrer erigit el 1823 al cementiri del Poblenou / Mireia Pons
Actualment i des de 1881, se sap que la febre groga prové de la picada d’un mosquit del gènere Aedes aegipty, ho va descobrir el metge cubà Carlos Finlay i avui en dia se sap que en centres urbans molt densificats, el mosquit pot transmetre la malaltia a través de les picades d’una persona afectada a la següent. Tot i que el tractament no està definit del tot, existeix una vacuna per prevenir la malaltia, que encara és present a diversos països de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud i Central.
La Dama aposta per la cuina saludable i protectora dels ecosistemes al Zoo de Barcelona
El restaurant La Dama, obert dins del Zoo / Ajuntament de Barcelona
El Zoo de Barcelona ha iniciat el seu pla de restauració saludable incidint en una alimentació sostenible i de proximitat.
D’aquesta forma, es vol potenciar el coneixement i la sensibilització de la conservació dels ecosistemes, en especial el del Mediterrani. Aquest divendres s’ha posat en marxa amb l’obertura d’un nou restaurant: la Dama, amb una inversió de 917.847 euros.
Exterior del Restaurant La Dama del Zoo de Barcelona|BETEVÉ
El consistori ha explicat que es convertirà en una “eina cabdal” per millorar i ampliar l’experiència dels visitants. El pla s’anirà implementant a la resta de centres durant els pròxims mesos. A banda, el departament de sostenibilitat del Zoo està treballant en una diagnosi de l’excedent alimentari que es generi als centres de restauració del parc, amb la intenció d’aplicar accions de prevenció i d’aprofitament aquest mateix any.
A La Dama domina la decoració de fusta|BETEVÉ
El pla de restauració s’emmarca dins del nou model de Zoo, aprovat el maig del 2019. Es basa en una oferta gastronòmica que fomenti l’equilibri i la salut com a criteris alimentaris, així com la disminució de la proteïna alimentària. La base de l’oferta gastronòmica són els aliments de temporada, els productes de proximitat, els bio i els ecològics, amb alternatives per a les intoleràncies alimentàries i les diferents sensibilitats, com el vegetarianisme i el veganisme.
Monument La Dama del Paraigües (Joan Roig i Solé 1855) al Zoo de Barcelona|BELLATERRA.CAT
La inauguració del restaurant la Dama se suma a les accions de Barcelona en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible, que ha recaigut sobre la ciutat durant aquest 2021. En aquesta línia, s’incorporarà a la carta el Menú de les Estacions, una de les iniciatives de la plataforma de la capitalitat, introduint algunes de les receptes proposades i elaborant-les amb productes de temporada.
Som l’any 2011 d.c. tot el Vallès està ocupat per pisos, soroll, cotxes, asfalt…TOT? NO! Un indret d’alt del turó habitat per indomables bellaterrencs rebutja feroçment la embranzida inexorable de la salvatge urbanització ‼️Gràcies per lesil·lustracións creades per Carlos Sanchez
Però un cop l’any els bellaterrenc s’ajunten tots a la Plaça del Pi per a fer gresca i xerinola tot gaudint d’activitats, concerts, sopars….que l’uneixen més com a poble‼️
El cafè, la planta que dóna grans de cafè, és originari de Kaffa, Etiòpia. Va ser introduït a Aràbia i d’allà a la resta de món. Etiòpia és avui el tercer major productor de grans de aràbiga del món. A més és el primer consumidor d’Àfrica de cafè.
illy cafè pur aràbiga d’Etiòpia rebut a una casa de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET
El cafè genera el 60% dels seus ingressos per exportació i en el sector participen 15 milions de persones de manera directa o indirecta. El 95% de la producció prové de finques petites.
La collita va d’octubre a abril i en la recol·lecció només es recullen els fruits vermells i madurs, un per un i a mà. El cafè es cull entre setembre i desembre. Es recull en cistelles de bambú, sense contacte amb la terra. El secret de l’alta qualitat de el cafè és que s’ha cultivat de generació en generació, a la manera tradicional i en unes immillorables condicions.
Bonaparte és l’únic local de Bellaterra que serveix illy cafè 100% Aràbiga|BELLATERRA GOURMET
Hi ha quatre mètodes de producció: “boscos de cafè”, o “semi-bosc de cafè”. Els cafès creixen salvatges sota l’ombra dels arbres del bosc. Representan més del 60% de la producció nacional (575.000 hectàrees); els “jardins de cafè” (300.000 hectàrees), on el fruit creix en els voltants dels habitatges dels agricultors. Els cafetars majors són propietat de l’estat o de petits empresaris.
La planta de el cafè neix de forma natural en els boscos
En els “boscos de cafè” mai s’han utilitzat productes agroquímics i per enriquir la terra dels agricultors fan servir adob orgànic.
D’Etiòpia procedeixen alguns dels millors cafès del món: Harar, Sidamo i Yirgacheffee.
Tots els cafès són portats a la subhasta central d’Addis Abeba, la Ethiopia Comodity Exchange (ECX). Aquesta entitat semi-privada va obrir fa 10 anys per unificar el pes i la qualitat, i per eliminar els intermediaris.
Als agricultors se’ls certifica i cataloga el seu cafè després de prendre una mostra, determinant si és o no per a l’exportació. El termini per vendre el cafè des que l’agricultor el lliurament és de 24 dies.
Amb una producció anual d’entre 500 i 700.000 tones de cafè, la meitat és per a consum intern. Etiòpia cobreix el 3% de la quota de mercat mundial d’aquest producte.
El cafè a Etiòpia representa més que una beguda, és cultura i llegenda
El cafè es va descobrir de manera casual. Segons explica la llegenda, un pastor anomenat Kaldi va notar que les seves cabres es posaven nervioses quan menjaven d’un arbust. Informats uns monjos, van ser aquests els que van descobrir que les baies torrades els ajudaven a mantenir-despiertos. Els monjos el feien servir durant les llargues nits d’oració.
Els mercaders àrabs ho van comercialitzar per Turquia i d’aquí va arribar a Europa i a la resta de món.
A Etiòpia el cafè constitueix una cerimònia que els etíops celebren dues o tres vegades a el dia. Sobre un terra amb herba esparcida.El gra es torra amb carbó en una paella foradada i després es mol en un morter.
L’aigua es posa perquè bulli en una cafetera sobre carbó, a què s’afegeix encens o sàndal. És costum prendre tres tasses de cafè, cadascuna menys fort, ja que se li va afegint aigua a la gerra. Aquí el cafè se l’acompanya de crispetes de blat de moro, sorgo o altres cereals.
BELLATERRA.CAT 