SENSE PARAULES

Posted in Bellaterra, tagged Diada 11 de Setembre a Bellaterra, La Sansi de Bellaterra on 10 Setembre 2021|
Demà dissabte 11 de setembre se celebrarà a Bellaterra la Diada Nacional de Catalunya, que com les activitats de la recent Festa Major i actes públics, aquesta es durà a terme segons la normativa de la Generalitat per evitar la propagació de la Covid-19.

L’acte institucional de la Diada de l’11 de Setembre es durà a terme com és tradicional a la Plaça del Pi i començarà a les 09:00 h. amb l’ofrena floral institucional a càrrec del president de l’EMD i l’alcalde de Cerdanyola, així com les portaveus dels grups municipals de d”ERC i Convergents, tot acompanyat amb Els Segadors, himne nacional de Catalunya. L’acte finalitzarà amb les ofrenes florals oficials. Els últims anys cap entitat ni associació cívica de Bellaterra ha realitzat cap ofrena floral davant de la Senyera.
Cursa popular La Sansi de Bellaterra

A les 11 hores, a la mateixa Plaça del Pi començarà La Sansi de Bellaterra, la cursa de la Diada amb més participants en tota Catalunya, que organitza La Sansi, amb la colaboració de l’EMD de Bellaterra y Esports de la Diputació de Barcelona.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Fundació Joan Miró on 9 Setembre 2021|
El museu conserva una col·lecció de 217 pintures, 178 escultures i 8.000 esbossos preparatoris

La Fundació Joan Miró rebrà abans de finals d’any un nou dipòsit d’obres de l’artista procedents de la seva família.
Així ho ha anunciat la presidenta del patronat, Sara Puig, en una trobada aquest dijous, en què també ha precisat que s’exposaran entre la primavera i l’estiu de l’any que ve. El fons està format per 54 obres de Joan Miró –44 pintures, 9 dibuixos i 1 ceràmica– i 5 obres d’Alexander Calder –1 pintura i 4 mòbils– que permetrà reforçar el discurs de la col·lecció i reconstruir el llegat de l’artista.
La Fundació Joan Miró conserva una col·lecció d’obra de l’artista de 217 pintures, 178 escultures, 2 objectes, 4 ceràmiques, 9 tèxtils, uns 8.000 esbossos preparatoris de les seves obres, així com l’obra gràfica i litogràfica.
Les obres que formen la col·lecció de la Fundació Joan Miró provenen de la donació efectuada per l’artista en el moment de l’obertura al públic, l’any 1975, que amb el pas dels anys han anat sumant noves donacions i dipòsits de Pilar Juncosa –dona de l’artista i a qui va regalar una obra de totes les sèries que va realitzar al llarg de tota la seva trajectòria–, de Joan Prats i de diferents membres de la família Miró, així com altres dipòsits procedents de col·leccions públiques i privades que formen una col·lecció viva, completa i diversa.
Gràcies a un dipòsit de la família Miró, la Fundació també conserva la biblioteca personal de l’artista.
Una col·lecció que ofereix múltiples vies d’investigació i divulgació de la trajectòria artística de Joan Miró, imprescindible per a l’estudi i la recerca de l’obra mironiana. Part de la col·lecció s’exposa a les sales que Joan Miró i l’arquitecte Josep Lluís Sert van projectar a Montjuïc, a Barcelona, ampliades l’any 1988 per Jaume Freixa.
A les sales també s’hi exhibeixen obres d’Alexander Calder com la Font de mercuri, que la Fundació va rebre en donació en record de l’amistat entre ambdós artistes.
Milloren les xifres de visitants, especialment a l’agost
Com la resta d’equipaments museístics, la Fundació Miró ha perdut visitants el darrer any i mig derivat de la pandèmia. Concretament, si entre el juny, el juliol i l’agost del 2019 va rebre entre 29.000 i 33.000 persones al mes, el 2020 la xifra va caure entre fins a les 2.300 de mitjana aquests tres mesos (un 93,3% menys).
Aquest estiu la xifra ha remuntat fins a les més de 7.000 persones de mitjana (11.785 el mes d’agost), i segons els càlculs de l’entitat, són un 23% superiors a les previstes inicialment. Al juny la xifra de visitants es va situar en els 4.507 i al juliol en els 7.900.
Continua l’ERTO al museu
Malgrat la remuntada a la xifra de visitants, l’ERTO vinculat a la pandèmia continua vigent per la part de l’equip que treballa en serveis d’atenció al públic del museu (botigues, cafè), ja que la Fundació obre menys dies dels habituals. L’equip de la fundació està format, actualment, per 55 persones, 17 de les quals treballen en aquests serveis, que afecten entre un 20% i un 30% de la seva jornada.
Ignasi Aballí, nou membre del Patronat de la Fundació Joan Miró
En la reunió del Patronat de la Fundació Joan Miró celebrada aquest dimecres es va aprovar la incorporació d’un nou membre al Patronat, l’artista Ignasi Aballí. Ignasi Aballí Sanmartí (Barcelona, 1958) va formar-se com a artista plàstic a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i ha estat professor de pintura a l’Escola Massana (1990-2007), experiència clau per a la seva producció artística.
El Patronat de la Fundació Joan Miró està format per 20 membres, entre els quals hi ha representants de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura, així com del món artístic i de la societat civil.
Font: El Punt Avui
Posted in Bellaterra, tagged Escultor Vilanova sí i Noucreus no?, Facta Non Verba X Bellaterra on 8 Setembre 2021|
Eliminar les tanques i porta de ferro il·legals d’accés al bosc de Bellaterra a través del Camí de l’Escultor Vilanova és una de les millors actuacions a l’espai públic que ha fet l’EMD aquest 2021.

No recuperar i netejar el Camí Noucreus del nomenclàtor de Bellaterra és una de les actuacions pendents de l’EMD des de l’any 2010.

Posted in Bellaterra, tagged Desapareix l'Article 28 de la llei hipotecària que restringia la venda d'un habitatge heretat, Economia de butxaca on 8 Setembre 2021|
“A partir de setembre de 2021 els hereus podran vendre l’habitatge heretat sense haver d’esperar els dos anys que exigia la llei hipotecària”

El 2 de juny de 2021 el Govern va proclamar un decret que elimina el controvertit article 28 de la llei hipotecària. A partir d’el 3 de setembre de 2021 aquest article deixarà de ser efectiu. La coneguda com a “Llei de Cuba” restringia als hereus no directes vendre l’habitatge fins passats dos anys, un problema que, malauradament, s’ha vist incrementat a causa de la pandèmia, segons desprèn l’informe “Les herències d’habitatge durant la pandèmia “elaborat per Fotocasa.
En què consisteix l’Article 28 de la Llei Hipotecària?
L’Article 28 de la Llei Hipotecària indicava que “les inscripcions de finques o drets reals adquirits per herència o llegat, no produeixen efectes, pel que fa a tercers, fins transcorreguts dos anys des de la data de la mort del causant”.
Això implicava que quan un familiar no directe (que no sigui fill, progenitor o cònjuge) heretava l’immoble, l’habitatge no podria tenir un nou propietari fins passats dos anys per si apareixia algun hereu forçós (com un fill no reconegut) que seria el propietari ipso facto de l’immoble.
Com afectava a hereus i compradors l’Article 28?
Amb aquest article implicava que, si es venia un habitatge amb aquesta particularitat, el nou propietari podria perdre el seu habitatge al hereu legítim, encara que hauria de seguir pagant la seva hipoteca.
A més, els bancs són reticents a concedir hipoteques sobre aquest tipus d’habitatges, la qual cosa dificulta també aconseguir finançament per comprar-les.
El comprador d’un pis heretat podria perdre l’habitatge, però hauria de seguir pagant la hipoteca
D’altra banda, l’hereu tenia problemes per vendre el seu habitatge fins passats dos anys de la mort del propietari anterior. A més, es veia forçat a vendre-la per un preu per sota de mercat si necessitava vendre-la abans d’aquest període pels càrrecs que comportava.
Què implica l’eliminació d’aquest article en la Llei Hipotecària?
La derogació d’aquest article de la llei hipotecària permet des del 3 de setembre 2021 que tots els habitatges afectats per aquesta normativa quedar lliure d’ella, és a dir, qualsevol immoble heretat (independentment del tipus d’hereu) es podrà registrar en el Registre de la propietat amb un nou propietari sense cap període d’espera, de manera que es podrà vendre al moment sense restriccions.
A més, les persones que hagin comprat un habitatge dins d’aquest context i estiguin en els “dos anys d’espera” es veuran alliberats d’aquesta espera, i pot registrar-se com a propietaris de l’habitatge sense problema.
Encara que va ser polèmic que aquest article no s’eliminés en el canvi de la nova llei hipotecària realitzat en 2019, la pandèmia ha tingut un paper important amb què el Govern prengués aquesta decisió ara. La pandèmia, d’acord amb l’informe de Fotocasa “Les herències d’habitatge durant la pandèmia” ha fet que durant l’últim any les herències d’habitatges augmentessin a casa nostra.
L’increment d’hereus que venien el seu habitatge va ser del 23% del total de venedors en 2021. Mentrestant, els hereus que llogaven un habitatge van ser el 9,8% del total de arrendadors.
La història de la coneguda com la “Llei de Cuba”
L’Article 28 de la llei hipotecària té el seu sentit si ho posem en context. Aquest article es va redactar el 1946 (menys de 50 anys des de la independència de Cuba d’Espanya)
Aquesta normativa tenia sentit fa 75 anys, ja que permetia als descendents d’espanyols emigrats a altres països (especialment en les antigues colònies) tinguessin temps de rebre la notícia de la mort i viatjar fins a Espanya per poder rebre la part que els corresponia de l’herència .
Font: Agustina Battioli, Real Estate, Fotocasa
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Serveis, enviaments entre 40% i 70% més econòmics, nacionals i internacionals, Packlink on 7 Setembre 2021|
Packlink és una empresa online que permet comparar i realitzar enviaments de paqueteria i missatgeria amb els millors preus del mercat.
Descomptes entre un 40 i un 70%, sigui nacional i internacional

“La companyia Packlink reuneix en un portal d’Internet els serveis dels principals transportistes i el preus més competitius”
L’objectiu és que es pugui accedir a la varietat de serveis i preus que ofereix el mercat d’una manera senzilla i intuïtiva.
Amb un gran volum d’enviaments, Packlink compta amb grans descomptes de les seves empreses de transport urgent de paqueteria col·laboradores. Entre elles, destaquen SEUR, Correus, UPS, TNT o Envialia.
Els enviaments que ofereix Packlink són porta a porta i compten amb els millors transportistes. Els seus serveis estan disponibles tant per a particulars com per a empreses. En el cas de les empreses, Packlink ofereix el servei Packlink PRO. Pots accedir-hi a través d’aquest enllaç. La companyia dóna feina les últimes tecnologies en la integració dels serveis de paqueteria i missatgeria.
Realitzar enviaments amb Packlink
Si estàs interessat/da en enviar un paquet amb Packlink, llegeix atentament. El procés és molt senzill. Tant per realitzar un nou enviament nacional com si és internacional. L’única cosa que has de fer és introduir dins de la pestanya ‘Envia paquet’ del web de Packlink les dades de l’origen, destinació i mesures de el paquet. El pas següent és seleccionar l’opció que t’interessa més dins de les que ofereix Packlink.
Tingues en compte que, a més, disposes de diferents modalitats. Per exemple, serveis de recollida des del teu domicili i amb horari programat. O serveis amb punts de lliurament, en què no hi ha necessitat d’esperar a casa. Aquesta segona opció és més econòmica. A continuació, el següent pas és triar el mètode de pagament. Podràs triar entre targeta de dèbit, crèdit o PayPal. Llavors, Packlink s’ocuparà de que el teu paquet arribi al seu destí amb totes les garanties.

Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Botiga Delicatessen de Grècia, Cornellà de Llobregat, Ioannis Malamatinis on 7 Setembre 2021|

Bellaterra Gourmet ha visitat la botiga Delicatessen Griega (Olimpo Gourmet SL) de Cornellà de Llobregat i hem pogut escollir entre més de 400 referències de productes de la mil·lenària Grècia.

Trobem productes com el formatge original Feta, el Tzatziki, les olives de Kalamata, l’autèntic iogurt grec, el formatge Halloumi, la salsa Tzatziki, l’Hummus, dolços com el Baklavà, el Kantaifi, vins, cerveses, licors grecs i molt més …

Es pot fer la compra en línia perquè ens ho portin a Bellaterra o visitar físicament la botiga que tenen a Cornellà de Llobregat, que han obert recentment, per a la venda al detall, i que es troba a només 100 metres del conegut Centre Comercial Splau, tocant l’estadi de RCD Espanyol

Qualitat i autenticitat de Grècia
Ioannis Malamatinis i el seu equip professional recorren tota Grècia per seleccionar els millors productes de cada sector, que basant-se amb els seus anys de profunda experiència cerquen la millor qualitat preu i els productes més tradicionals, així com les últimes novetats gastronòmiques, per estar segurs d’oferir el millor de l’estimada Grècia.

BOTIGA DELICATESSEN GRIEGA (Olimpo Gourmet SL)
Progrés, 61 (08940 Cornellà de Llobregat)
Telèfon: 629644864
Whassap: 722 22 12 20
Horari: de dilluns a divendres 10:00 – 20: 30h. Aparcament privat (gratuït).

Posted in Bellaterra, tagged La Bellaterra deixada, Reparació Endesa entrada de tensió a 260V on 6 Setembre 2021|
Poca serietat la d’Endesa que segueix sense comunicar al veïnat afectat la reparació definitiva que causava entrades de tensió a 260V




Forat de la reparació elèctrica als carrers Casas i Amigó amb Pintor Opisso|FOTO: BELLATERRA.CAT
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Esther Artigas, Heroides del poeta Ovidi, Llibreria Paper's on 6 Setembre 2021|
Adesiara publica la traducció monumental d’‘Heroides’ de Publi Ovidi Nasó, que en la seva època va inaugurar un gènere literari, en versió d’Esther Artigas

Publius Ovidius Naso, conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina.
Encara no se saben els motius per què August va desterrar el poeta Ovidi, que moriria a Tomis, a la mar Negra, però el cert és que el retir de la cort romana li va servir per arrodonir una de les obres més singulars i extraordinàries de la història de la literatura, en paral·lel a dos coetanis, els també poetes Horaci i Virgili. Ovidi va deixar per a la posteritat obres fonamentals com ara les Metamorfosis, els Fastos, les Tristes, les Pòntiques, l’Art d’enamorar i els Remeis d’amor, que, encara ara, són el manual més perfecte per superar l’amor no correspost, el primer llibre d’autoajuda de la història.
Aquests dies de rentrée ens arriben, de les mans d’Adesiara, les excepcionals Heroides, que en la seva època van inaugurar un gènere literari i que ara, en moments d’indiscutible vigència, arriben en nova traducció d’Esther Artigas – s’hi ha passat gairebé quatre anys!– i un assaig introductori de gran valor de Pere Fàbregas. Amb el títol convencional d’Heroides (‘heroïnes’ o ‘dones d’herois’), o de l’alternativa més exacta Epistulae heroidum (‘cartes d’heroïnes’), s’apleguen un total de 21 epístoles en vers, que es poden dividir en dos grups.
Perquè se’n facin una idea, els editors es pregunten i es contesten: “Què sentia Ariadna traïda pel seu amant i abandonada en una illa deserta? Com és que Hèlena es va deixar seduir per Paris? Quines angoixes afligien Penèlope després de vint anys d’absència del marit? De què es dolien Fedra, Dido o Medea en els moments crucials de les seves històries? Amb un enginy extraordinari i una enorme voluntat d’experimentació, Ovidi ens presenta una col·lecció de 21 cartes en vers en què dona veu a algunes heroïnes mítiques, i també a alguns herois, decidit a explorar, no sense una bona dosi d’ironia i de manipulació juganera, els sentiments, les emocions i els turments que suscita l’amor.”
Intèrpret de l’amor com ningú, Publi Ovidi Nasó ens ofereix versions d’alguns dels grans amors històrics i de la mitologia dins un catàleg de comportaments i conductes que el poeta desxifra.

Fàbregas apunta, en el primer paràgraf, que els amors feliços i sense obstacles no acostumen a despertar gaire interès, perquè ni alleugen ni il·luminen la nostra pròpia dissort. No en va la història de la literatura i de l’art occidentals és plena d’històries d’amor desafortunades. La literatura antiga no n’és cap excepció, i l’elegia llatina en particular es pot considerar, en molts sentits, el gènere per excel·lència de l’amor infeliç, apassionat i incondicional alhora.
Ovidi, tot i ser continuador dels elegíacs Corneli Gal, Tibul i Properci, entre els anys 20 i 2 aC va compondre una sèrie d’obres de caire elegíac: els Amors, l’Art d’enamorar i els Remeis a l’amor. Totes estan construïdes sobre la base de les convencions del gènere instituïdes pels seus predecessors, però Ovidi, com va fer al llarg de tota la carrera poètica, fa gala d’un enginy extraordinari (fins i tot excessiu, segons alguns) i d’una enorme voluntat d’experimentació que posa a prova els límits dels gèneres i les convencions literàries establertes. Això, tot sovint, dona lloc a formes híbrides que, com s’esdevé en el cas de les Heroides, acaben resultant completament noves. Fàbregas continua afirmant: “El tema exclusiu de l’elegia llatina és l’experiència amorosa, pretesament autobiogràfica, del poeta. L’amor del poeta amant vers la figura idolatrada de la seva estimada, encara que sigui cruel, inconstant i capriciosa, esdevé l’única raó de ser no només de la seva vida, sinó també de la seva activitat poètica. Les alegries són poques; els sofriments d’amor, molts; tanmateix, rares vegades el poeta amant desisteix, sinó que s’esforça a captivar o reconquistar la noia. Les experiències amoroses que es narren en les col·leccions elegíaques, amb totes les variacions que es vulguin, s’emmotllen en bona mesura a una sèrie de tòpics i motius recurrents que acabaven configurant un codi poètic i de conducta especial.”
Una part està composta en la primera etapa creativa del poeta, abans que abordés reptes de major envergadura, com ara les Metamorfosis i els Fastos. Totes aquestes epístoles es poden llegir en paral·lel al cicle esmentat a l’amor. A través dels diferents períodes, Ovidi va gestar aquesta interessant reflexió, que és també una forma d’autointerrogar-se sobre l’amor abans del Romanticisme i que Hollywood ho envaís tot de sucre. Un exemple de les cartes és la que envia Penèlope, símbol de l’amor conjugal abnegat i immarcescible, al seu marit Ulisses quan la presència dels pretendents fa cada vegada més difícil el govern d’Ítaca i del mateix casal de l’heroi: “Jo no hauria jagut engelabrida en el llit desert, / ni em planyeria, abandonada, del pas lent dels dies, / ni, quan miro de distreure les hores llargues de la nit, / cansaria el pes del llenç les meves mans de vídua.i / ¿Quan no he temut jo perills més greus que els reals? / L’amor és una cosa plena de neguitosa temença.”
La del troià Paris a Hèlena és plena també d’al·licients i passió atansada: “Però mal puc dissimular, perquè qui podria amagar un foc / que es veu sempre traït per la seva pròpia llum? La imaginació dilata la llegenda.”
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, grecia, Macedònia, Mor Mikis Theodorakis, Sofía Apostolidou, Thessaloniki on 3 Setembre 2021|
Dijous 2 de setembre de 2021 ens va deixar Mikis Theodorakis, un dels grans compositors contemporanis, que es va fer cèlebre creant la música de la pel·lícula “Zorba el grec”, protagonitzada per l’actor Anthony Quinn 1925 – 2001)

A més de bandes sonores de més de trenta pel·lícules, també va compondre simfonies, òperes, concerts i música de cambra, i va musicar centenars de poemes d’escriptors grecs. Una carrera musical lligada a la política Irene Papas ballava el 1987 a Mèrida la coneguda música del film “Zorba el grec”, composta per Mikis Theodorakis; la seva obra més coneguda, tot i que també va musicar “Zeta” i “Estat de setge”, de Costa-Gravas, reconegut autor de cine polític. I és que la política va marcar la carrera musical de Theodorakis.
Lluitador durant la Segona Guerra Mundial contra la invasió italiana i alemanya, compromès amb l’esquerra en la guerra civil grega, comunista des d’abans de la dictadura dels coronels, resistent i torturat. Prosoviètic primer, i després eurocomunista. Va ser diputat i, finalment, candidat de la dreta el 1989 contra Andreas Papandreu; poc després va dimitir de ministre i va tornar a la música. Amic d’Allende i de Pablo Neruda, va musicar el seu “Canto general”, que va estrenar a París el 1974.

El 2012, quan participava en una protesta davant el parlament a Atenes, li van arribar els gasos lacrimògens. En els últims anys, militava contra l’acord signat per Grècia i Macedònia sobre el nou nom de país veí, que va passar a ser Macedònia de el Nord.
Va actuar diverses vegades a Barcelona, a Peralada i a diferents ciutats espanyoles, i va ser autor de diferents himnes, des del de la resistència grega fins al de la bandera olímpica en els Jocs de Barcelona, passant pel de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina.
Compositor, poeta, intèrpret i director d’orquestra, va treballar per a ballets i òperes, i va publicar diversos llibres sobre la cultura i la política de la seva estimada Grècia
El compromís polític de Mikis Theodorakis
Durant la dictadura militar a Grècia va passar a la clandestinitat i va fundar una organització de resistència. Finalment va ser empresonat durant tres anys i es va exiliar a França el 1970. Va tornar a Grècia quatre anys més tard, on va ser elegit diputat en dues ocasions. L’any 2000, milers de signatures de Grècia i del món sencer van proposar-lo com a candidat al Premi Nobel de la Pau.
Font: Sofia Apostolidou, CCMA