Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2026

Bellaterra, 30 de gener de 2026

A mida que el veïnat anava signant, se li informava que amb l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, anava inclosa l’EMD i el clot de Can Fatjó del Aurons. Així constava en el document oficial

LLUÍS TORRES ✍️ La Normativa de la Comisió “Bellaterra és Sant Cugat” es va aprovar el dia 16 de novembre de 2022, a la sala petita del Centre Cívic de la Placa Joan Maragall de Bellaterra, tres anys després d’haver recollit, durant més dos mesos, el 61% de signatures del cens oficial del veïnat de Bellaterra. Aquesta Comissió es constituí el 28 de novembre de 2018, a l’empar de l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre.

A mida que el veïnat anava signant, se li informava que amb l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, anava inclosa l’EMD i el clot de Can Fatjó del Aurons. Així constava en el document oficial

Document oficial que més del 61% del cens oficial del veïnat de Bellaterra va signar per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès, (que incloïa l’EMD i el Clot de Can Fatjó dels Aurons) 📷 Bellaterra. cat

PRIMERA PART.

FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ 

CAPÍTOL 1:
Denominació i fins  Se li assignà el nom, Comissió Bellaterra és Sant Cugat, denominada com la “Comissió” a la resta d’aquest document.  Aquesta comissió veïnal es constituí el 28 de novembre de 2018, a l’empar de l’article 9 del Decret 244/2007, de 6 de novembre.

L’Acta Fundacional és signada a Bellaterra per 17 veïns i veïnes, Vocals de la Comissió, sent President Miquel Àngel Vàzquez, qui nominà Vicepresidenta a la Vocal Chus Cornellana. 

Iniciant la segona etapa de la Comissió a novembre de 2022, s’elabora la Normativa de funcionament i s’actualitzen els Vocals i Junta Directiva de la Comissió, adequant-nos a les normes establertes i que s’aproven per majoria simple de tots els components de la Comissió convocats i que assisteixen a la reunió. 
Queda annexa al present document l’Acta Fundacional (ANNEX 1), i la composició actualitzada de Vocals i Junta Directiva de la Comissió, novembre de 2022 (ANNEX 2) 
Article 1
La Comissió regula les seves activitats d’acord amb el que s’estableix en aquesta Normativa La Comissió estarà formada per la Junta Directiva i els vocals  Article 2 El fi de la Comissió és executar els passos necessaris per portar a terme i impulsar un expedient de modificació dels límits del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, per a la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès, i la seva annexió al municipi de Sant Cugat del Vallès.  Per aconseguir les seves finalitats, la Comissió du o ha dut a terme les activitats següents: a. Procés de recollida de signatures dels veïns de Bellaterra. b. Elaboració de la Memòria Justificativa, seguint les indicacions del Decret. c. Presentació dels documents necessaris a les adients administracions públiques per a portar a terme el seu fi. d. Portar a terme les tramitacions necessàries davant de les administracions públiques per a assolir el seu fi. e. Campanyes de comunicació i divulgació de les activitats pròpies de la Comissió. f. Altres, necessàries per a l’assoliment del seu fi.  En queda exclòs tot ànim de lucre. 
CAPÍTOL 2
Els vocals de la Comissió, els seus drets i les seves obligacions:
Article 3
Podran formar part de la Comissió totes les persones físiques, fins un número determinat, que de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats, i que reuneixin les següents condicions: 
1. Ser resident a Bellaterra.
2. Cal que tinguin capacitat d’obrar.
3. Ser majors d’edat
4. La sol·licitud d’ingrés ha de ser acceptada per tots els membres de la Junta Directiva, que ho comunicarà als vocals de la Comissió.
5. Els veïns que formin part d’algun partit polític i tinguin representació oficial, poden ser inclosos com la resta de veïns, sempre que s’ajustin a les motivacions definides per pertànyer a la Comissió, i el representant d’aquest partit polític hagi signat prèviament el Manifest de Bellaterra, Annexió a Sant Cugat. 
Article 4
Són drets dels vocals de la Comissió:
1. Assistir amb veu i vot a les reunions generals de la Comissió
2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius. 3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.
4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de la Comissió, d’acord amb les normes legals i definides.
5. Exposar a la resta de la Comissió i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de la Comissió i més eficaç la realització dels objectius d’aquesta.
6. Rebre informació sobre les activitats de la Comissió.
7. Formar part dels grups de treball, que es constitueixin.  
Article 5
Són deures dels vocals de la Comissió:
1. Comprometre’s amb les finalitats de la Comissió i participar activament per assolir-les.
2. Complir la resta d’obligacions que resultin de la normativa
3. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de la Comissió.
4. Comunicar a l’òrgan de govern els canvis de domicili i de contacte.
5. Comunicar a l’òrgan de govern tot canvi de situació personal que impedís la continuïtat com a membre de la Comissió.
6. No publicitar les informacions de les reunions de la Comissió abans de fer-ho públic oficialment el President, o Vicepresident en absència o per delegació del President. Igualment, no es farà difusió del contingut del xat oficial de la Comissió.
7. Tots els membres queden subjectes als acords de la Comissió, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar.
8. Modificar la normativa, si escau, per votació de la majoria simple.
9. Els vocals de la Comissió accepten que es pugui publicar el seu nom i imatge, inclosos comunicats externs 
Article 6
Són causes per ser donat de baixa de la Comissió:
1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.
2. No complir les obligacions fixades per normativa.
3. La pèrdua de residència a Bellaterra.
4. L’obstaculització dels objectius de la Comissió.
5. La no assistència habitual a les reunions de la Comissió sense justificació al President.
6. Altres motius, comunicats prèviament al President, i votats per majoria simple de la Comissió 
CAPÍTOL 3
Funcionament de la Comissió:
Article 7
Correspon a la Junta Directiva:
1. Executar les decisions finals de les reunions de la Comissió
2. Marcar els objectius i la direcció de la Comissió
3. Ratificar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de la Comissió.
4. Ratificar l’ingrés i la baixa en associacions, federacions o confederacions.
5. Ratificar el reglament de règim intern i les seves modificacions.
6. Conèixer les sol·licituds presentades per formar part de la Comissió, i també les altes i les baixes per una raó diferent de la separació definitiva.
7. Ratificar, si escau, la baixa disciplinària i les altres sancions imposades per faltes molt greus.
8. Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de la Comissió.  
Article 8
La Comissió es reuneix:
1. Per convocatòria del President (o Vicepresident per absència o a indicació del President)
2. El President també convocarà quan ho sol·liciti una tercera part dels vocals de la Comissió.
1. La convocatòria de reunió ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió. I l’enllaç si la reunió és telemàtica
3. Les reunions les presideix el President de la Comissió. Si aquest no es trobés present, l’han de substituir, successivament, el Vicepresident, Secretari, o la persona de més edat present a la reunió.
4. La reunió de la Comissió es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de membres de la Comissió presents.
5. La Comissió es reunirà, preferentment, en Centre Cívic de Bellaterra, Plaça Maragall 4.
6. La Comissió es podrà comunicar habitualment a través del grup de WhatsApp establert a tal efecte, incloses convocatòries, ordre del dia, i actes, si escau. L’administrador serà el President o la persona en qui delegui. Si algun membre no vol formar-ne part, se’l convocarà personalment també per WhatsApp. 
Article 9
Votacions de la Comissió:
1. En les reunions de la Comissió, correspon un vot a cada membre de la Comissió. No s’acceptarà el vot delegat.
2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels membres presents.
3. Es poden adoptar acords sense reunió, de manera excepcional, a instància del President de la Comissió que, en qualsevol cas, seran ratificats en la següent reunió de la Comissió.
4. En qualsevol cas, l’elecció del President de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple dels membres presents.
5. En qualsevol cas d’empat, el President o qui el representi, tindrà el vot de qualitat.

Carta Comissió Bellaterra és Sant Cugat que envià el 2019 al veïnal de Bellaterra

SEGONA PART: LA JUNTA DIRECTIVA  CAPÍTOL
4 La Junta Directiva:
Article 10
1. La Junta Directiva regeix, administra i representa la Comissió.
2. Componen aquest òrgan de govern el president, el vicepresident, i el secretari, càrrecs que han de ser exercits per persones diferents. Al ser una Comissió veïnal sense ànim de lucre no es contempla la figura de tresorer.
3. L’elecció del President de la Junta Directiva, que ha de ser membre de la Comissió, es fa per votació dels vocals de la Comissió i dels altres membres de la Junta Directiva, per majoria simple dels presents. En cas d’empat, qui exerceix de President a la reunió tindrà el vot de qualitat. El President anomenarà Vicepresident, i Secretari. Les persones elegides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec.
4. La presentació de candidatures a President, es comunicaran per escrit al President anterior o al Vicepresident, successivament en cas de baixa del primer, una vegada convocada la reunió amb aquest punt a l’ordre del dia.
5. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys, sense perjudici que puguin ser reelegits.
6. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per: a. Mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques b. Incapacitat o inhabilitació. c. Renúncia notificada i acceptada per l’òrgan de govern. d. Qualsevol altra causa que estableixi la llei o normativa. 7. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir, després de la reunió de la Comissió per comunicar la baixa. Mentrestant, un membre de la Comissió ocuparà provisionalment el càrrec vacant, respectant que: a. El Vice-president ocuparà el càrrec de President en cas que aquest càrrec quedi vacant. b. En cas que el càrrec de Vice-president quedés vacant, el President anomenarà a un vocal de la Comissió .
8. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament.
9. El càrrec de President de la Comissió és incompatible amb el de President de l’EMD de Bellaterra, de Vocal de la mateixa EMD, o similars.
Article 11
La Junta Directiva té les facultats següents: 1. Representar, dirigir i administrar la Comissió de la manera més àmplia que reconegui la llei; així mateix, complir les decisions preses per la Comissió, d’acord amb les normes, instruccions i directrius establertes.
2. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.
3. Proposar a la Comissió la defensa dels interessos d’aquesta.
4. Convocar les reunions i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin.
5. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de la Comissió, i ser informada i autoritzar, si escau, dels actes que aquests grups projectin dur a terme.
6. Nomenar els membres de la Comissió que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
7. Establir el règim d‘incompatibilitats entre els grups de treball i dels membres d’aquests amb la pertinència a la Junta.
8. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir: a. subvencions o altres ajuts b. l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació
9. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagi previst la normativa i donar-ne compte en la primera reunió de la Comissió. 10. Qualsevol altra facultat que no sigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de la Comissió o que li hagi estat delegada expressament.
11. La Junta Directiva acatarà els acords adoptats per majoria simple de vots dels assistents a la reunió de la Comissió, el president te’l vot de qualitat, si escau.
12. Quan consideri necessari, la Junta Directiva podrà convidar a les reunions de la Comissió a persones que encara que no pertanyin a la Comissió, poden aportar valor a l’objectiu. 
CAPÍTOL 5
Entrada en vigor d’aquesta normativa:  Article 16
1. Aquesta normativa entrarà en vigor a la seva aprovació per majoria simple dels vocals i membres de la Junta Directiva de la Comissió assistents a la reunió. En cas d’empat el President, o qui el substitueixi, tindrà vot de qualitat.
2. Pas següent a la seva aprovació: a. Es procedirà a la confirmació del President que ve exercint des de la creació de la Comissió, o a l’elecció del mateix entre les candidatures presentades, si escau. b. El President elegirà al Vice-president, i Secretari c. Es procedirà a constituir la Junta Directiva. d. Es comunicarà als vocals de la Comissió. 3. S’actualitzaran els vocals de la Comissió, segons la normativa aprovada, sense perjudici de futurs canvis. (ANNEX 2) 
DISPOSICIÓ FINAL
La Comissió s’extingirà amb la resolució final de l’Expedient d’adhesió a Sant Cugat.
SIGNATURA DELS MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA I VOCALS DE LA COMISSIÓ ACTUAL 

Bellaterra, 16 novembre de 2022

Read Full Post »

Bellaterra, 29 de gener de 2026

La CUP demanarem al ple municipal d’aquest divendres que el govern impulsi una consulta popular perquè els veïns i veïnes de Sant Cugat puguin decidir sobre l’annexió de Bellaterra“.

Els santcugatencs tenen el dret a expressar la seva opinió en les mateixes condicions que els veïns de Bellaterra, especialment tenint en compte que es tracta d’una qüestió que va més enllà d’un simple reajustament administratiu.

Un dels motius principals que impulsa la nostra demanda és la manca d’informació sobre l’impacte que podria tenir als serveis de la ciutat l’annexió de Bellaterra. L’informe elaborat per l’ajuntament no aporta dades reals de costos, no explica quin impacte tindrà sobre els serveis municipals ni sobre els barris de Sant Cugat, i reconeix que moltes conclusions es fan sense dades concretes.

Per tot això, la CUP considerem que el govern està posant en risc els serveis essencials de la ciutat per satisfer el desig de Bellaterra sense tenir suficient informació. Una decisió que qualifiquen de frívola i irresponsable, i per tant cal donar veu a la gent de Sant Cugat perquè digui què és el que vol en lloc d’enllestir-ho en un pacte de despatxos entre els partits de govern.

Ariadna Sierra, regidora de la CUP Sant Cugat: “Bellaterra té unes característiques urbanístiques, econòmiques i de serveis molt específiques, i abans de prendre cap decisió cal saber si Sant Cugat ho pot assumir sense empitjorar serveis ni generar desigualtats, i això no és clar amb l’informe de l’Ajuntament. Per tant, volem que la gent de Sant Cugat tingui veu i pugui dir què en pensa.”

Font : CUP Sant Cugat del Vallès

Read Full Post »

Bellaterra, 29 de gener de 2026

“Per tradició, i per provar la seva competència culinària, les donzelles no casades preparaven igualment els “Maritozzi” que presentaven els solters de torn, que elegien les seves futures esposes valorant el pastís que millor els havia estat obsequiat“.

Modern Maritozzi de festuc i el tradicional de nata muntada

LLUIS TORRES✍️El deliciós brioix farcit amb nata muntada, és delicat i irresistible, tot un vici de llaminer tradicional de Roma, del que resulta difícil privar-se. Ara es fan versions modernes amb festuc, xocolata, etc., En la tradició de la gastronomia capitolina figura entre els dolços més apreciats, els orígens dels quals es remunten a l’antiga Roma.  A partir d’aquella època va aparèixer una forma d’antecessor del maritozzo: una gran barra de pa preparada amb farina, ous, oli o greix i sal, endolcida amb passes sultanes i mel, que les dones preparaven com a menjar per als dies en què els obrers i els pastors treballaven a l’exterior.

En la tradició de la gastronomia capitolina figura entre els dolços més apreciats, -els orígens dels quals es remunten a l’antiga Roma-.  A partir d’aquella època va aparèixer una forma d’antecessor del Maritozzo: una gran barra de pa preparada amb farina, ous, oli o greix i sal, endolcida amb passes sultanes i mel, que les dones preparaven com a menjar per als dies en què els obrers i els pastors treballaven a l’exterior.

A l’Edat Mitjana, el format es va disminuir lleugerament, el gust es va reforçar amb fruits secs, com pinyons i fruita confitada, i la preparació de la barreja, sense greix, es va enfosquir. El “Maritozzo” és també conegut com a “Quaresimale“, la sola i apetitosa violació del període de dejuni establert pels llargs quaranta dies que precedeixen la Pasqua. El pastís es va convertir així en “er San Maritozzo“, homenatjat el 1833 en el seu sonet La Quaresima pel cèlebre poeta Giuseppe Gioachino Belli.

Una sorpresa dolça d’amor

L’extravagant i vagament divertit nom del Maritozzo es va originar com un sobrenom popular a partir de l’alteració de “marit” i, en temps més recents, s’ha vinculat a un costum veritablement romàntic: així, al segle XIX, durant el primer divendres de març de cada any, llavors conegut com Dia dels Enamorats. Se solia decorar els pans dolços amb petits cors de sucre, amagant a l’interior un anell o una altra joia d’or. Per tradició, i per provar la seva competència culinària, les donzelles no casades preparaven igualment els “Maritozzi” que presentaven els solters de torn, que elegien les seves futures esposes valorant el pastís que millor els havia estat obsequiat.

La bondat per a totes les hores

Donar una mossegada a un esponjós maritozzo farcit de crema fresca és, sens dubte, una de les formes més saboroses de començar el dia. No obstant això, aquestes clàssiques postres tradicionals han traspassat els límits de l’esmorzar per convertir-se en una gran alternativa per a un dinar ràpid, un deliciós berenar o unes postres per després del sopar. Des de la clàssica nata de farciment, els pastissers i els xefs de Roma s’han llançat a la imaginació, i han creat noves i sorprenents combinacions tant dolces com salades.  Els aparadors dels cafès i bistrots mostren diverses receptes llamineres, amb creacions amb xocolata, melmelades de fruites i crema Chantilly, entrepans d’autor amb tomàquets frescos, bacallà, salmó, ruca, curats, marisc, talls de carn, amatriciana, carbonara, vegan.

Aquest històric pastís, dolç icònic de la ciutat, és el protagonista del Dia del Maritozzo, un autèntic festival del sabor amb els millors Maîtres Pâtissiers de la Capital.

Font: Turisme de Roma

Read Full Post »

Bellaterra, 28 de gener de 2026

Durant aquest 2 mesos els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell o des de l’entrada per la UAB” .

Pont de la BV-1414 a Bellaterra sobre les vies dels FGC 📷 CEDIDA

La Diputació de Barcelona, titular de la carretera BV-1414 i del pont sobre les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha comunicat que a partir del dilluns 2 de febrer s’iniciarà un tall total del pas pel pont.

Aquesta mesura s’emmarca en unes obres de seguretat estructural considerades necessàries per garantir el bon estat de la infraestructura, amb una durada prevista de dos mesos.

Durant aquest període, els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic o l’entrada per la UAB.

La Diputació de Barcelona instal·larà rètols indicadors per facilitar la circulació i evitar confusions entre els conductors.

Per tal de reduir les molèsties derivades de l’augment de trànsit al Camí Antic, la policia local hi instal·larà un radar pedagògic i reforçarà els controls de velocitat.

Vianants i bicicletes

Pel que fa a la mobilitat de vianants i bicicletes, s’ha habilitat de manera excepcional el tram de Via Verda que connecta Can Domènech, situat al costat del pont, amb l’estació de ferrocarrils.

Aquesta autorització ha estat concedida pels agents rurals, tot i que el tram es troba dins d’una zona confinada per la PPA, ja que Bellaterra forma part de la zona infectada (zona zero).

Actualment, la Diputació de Barcelona està senyalitzant aquest tram de Via Verda per garantir un pas segur mentre durin les obres.

Des de l’administració es demana comprensió a la ciutadania davant les molèsties que puguin ocasionar aquestes actuacions, que s’han considerat imprescindibles per garantir la seguretat del pont.

Font: Ràdio Cerdanyola

Read Full Post »

Bellaterra, 27 de gener de 2026

Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!

Víctor Montferrer de la Llibreria Papereria Paper’s de Bellaterra 📷 CEDIDA pel veïnat

LLUIS TORRES✍️Gràcies, moltes gràcies amic Víctor Montferrer pel servei cultural que durant 10 anys ens has aportat. La teva professionalitat i simpatia, cap a les famílies de Bellaterra, a través de la teva inoblidable botiga PAPER’S de Bellaterra, sempre romandrà entre els millors comerços de km0 del nostre poble.

El veïnat de Bellaterra, que hem tingut una relació, més o menys estreta amb tu, no podem deixar d’agrair-te i aportar el nostre més sincer homenatge, tot desitjant que es pugui realitzar el teu somni, d’obrir el teu modern quiosc just a l’accés a l’enteada principal de l’estació dels FGC de Bellaterra.

Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de gener de 2026

El Mestre bellaterrenc Jordi Savall és el primer català a rebre aquesta prestigiosa distinció, un dels màxims reconeixements internacionals a una trajectòria musical

Fa anys que Bellaterra.Cat ve demanant a les administracions públiques de Bellaterra se li dediqui al nostre veí Jordi Savall, una plaça, carrer o espai públic, -més quan els actuals gestors de l’EMD segueixen sense respectar l’eliminació de noms franquistes votada fa un any a la Junta Veïnal  en ple oficial-. Centre Cívic Jordi Savall?

El músic bellaterrenc Jordi Savall 📷 CEDIDA

El director d’orquestra Jordi Savall ha estat guardonat amb el Premi Ernst von Siemens de Música 2026, un dels màxims reconeixements internacionals a una trajectòria professional al món de la música. És el primer català a rebre aquesta distinció.

A l’estat espanyol només el va aconseguir el guitarrista Andrés Segovia. Entre altres figures, també l’han rebut directors com Herbert von Karajan o Daniel Barenboim, i compositors com Benjamin Britten i Leonard Bernstein

El premi, que atorga l’Acadèmia Bavaresa de Belles Arts, reconeix tota una vida dedicada a la interpretació, la recerca i la difusió de la música històrica i el seu compromís amb el diàleg intercultural i els valors humanistes.

Una llarga trajectòria

Durant més de 50 anys, el músic nascut a Igualada s’ha consolidat com a referent internacional. És el fundador de les formacions Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Le Concert des Nations.
També va impulsar, amb Montserrat Figueras, el segell discogràfic Alia Vox.
Així mateix, va crear un festival que porta el seu nom, dedicat a la música antiga.

El guardó internacional se suma a altres reconeixements aconseguits per Savall com un premi Grammy, el Premi Léonie Sonning i el nomenament a la UNESCO com a Artista per la Pau.

Font: 3 Cat,

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de gener de 2026

Això no és corrupció, és simplement… al·lèrgia a la participació ciutadana”.

“Aquesta política de fets consumats, de vocals muts i de presidència absoluta, és la que genera l’ambient tòxic que tant lamenten. No és estrany que, després d’usar aquestes trampes per evacuar preguntes incòmodes, el ple acabés amb els veïns marxant entre crits de dimissió“.

Philippe Renaudin (President de PLABUM)

PHILIPPE RENAUDIN✍️Dilluns passat vaig acudir al Ple Ordinari de l’EMD amb la intenció d’exercir un dret democràtic bàsic: preguntar. Havia comunicat per escrit la meva voluntat d’intervenir sobre les obres de la BV-1414, reservant-me el dret a formular les meves preguntes en directe. La norma i la cortesia dicten que, si el veí és a la sala, se li dóna la paraula.

Tot i això, l’administració va preferir l’escapisme. Van traduir la meva petició com un genèric “Es demana detalls sobre les obres”, van respondre amb un monòleg preparat sobre temes aliens a la meva consulta i em van negar el micròfon. 

De què tenen por? 

Com que no em van permetre parlar davant els vocals, publico aquí el text íntegre que l’EMD va intentar silenciar:

La pregunta censurada

“Bona nit. Començaré per un tema crític per a tots els bellaterrencs: la BV-1414. Com saben, és el nostre eix principal, però també la drecera que milers de cotxes usen entre la C-58 i l’AP-7. Per això, la meva primera pregunta és directa i espero una resposta igual de clara:

Quina data exacta han fixat per al tall de trànsit i quin pla de mobilitat han dissenyat perquè el remei no sigui pitjor que la malaltia?

Faig aquesta pregunta perquè a l’última Taula Cívica, la Unió de Veïns ens va informar sobre una reunió ‘discreta‘ a la qual van assistir per tractar aquest tema. Em fascina que per a un assumpte que afecta el cor de Bellaterra, només càpiga una associació a la cadira. Com a president de PLABUM, al costat de les associacions Terranova i BV-1414, em pregunto: 

La nostra invitació es va perdre al correu o és que la nostra opinió no és prou ‘il·luminada‘ per a les seves reunions?

Poden confirmar-nos avui, sense embuts, si a la propera reunió ens faran un forat a taula o si hem de seguir assabentant-nos de la vida del poble per la premsa?

Sobre l’opacitat i els fets consumats

També voldria aprofitar el ple d’avui per aclarir un malentès amb el Vocal Norman Portell. L’altre dia es va ofendre quan vaig dir que feien les coses ‘sota la taula‘. Potser el meu castellanofrancès em va trair i ell va pensar en sobres. No vaig tan lluny. Em referia a quelcom molt més subtil i sofisticat: el seu talent increïble per a l’opacitat.  Tenen vostès la sorprenent habilitat d’executar projectes sencers mantenint els veïns en una beneïda ignorància fins que les màquines són a la porta.

Això no és corrupció, és simplement… al·lèrgia a la participació ciutadana.

Fixeu-vos si és eficient el seu model, que vaig saber dels nous descobriments del meu propi carrer per pura casualitat. Gràcies al fet que passejava per allà, vam poder corregir la ubicació d’un gual que seria un despropòsit tècnic.  De res, per cert. 

Em pregunto quant millor seria Bellaterra si no haguéssim de perseguir la informació com a detectius, sinó que vostès ens la donessin com a governants.

Crònica d’una ruptura

Aquesta política de fets consumats, de vocals muts i de presidència absoluta, és la que genera l’ambient tòxic que tant lamenten. No és estrany que, després d’usar aquestes trampes per evacuar preguntes incòmodes, el ple acabés amb els veïns marxant entre crits de “dimissió”.

Som veïns, però mai no serem súbdits; i com bé sabem en aquesta terra, no s’accepten dictadures sota la disfressa de gestió administrativa. 

Si l’EMD segueix sent aquest búnquer opac, no és que no sobrevisqui a l’annexió, és que no mereix sobreviure.  Involucrar els veïns no és un favor, és l’única manera que aquesta institució tingui una raó de ser. Tenen dues opcions:

Recuperar el model de consulta real o acceptar que aquest clima de conflicte ha vingut per quedar-s’hi.

Tenen el poder d’escollir el camí, però tinguin clara la nostra resposta:

Veïns per fet, súbdits per desig, rebels com a resultat.”

Read Full Post »

Bellaterra, 26 de gener de 2026

La gastronomia ha esdevingut un dels indicadors més clars de cap a on es dirigeix el món. El 2026, aquesta influència se sent a tot arreu, des dels evidents pesos pesants italians com Venècia i la Costa Amalfitana —on està prevista l’obertura de diversos hotels de luxe— fins a llocs que tot just estan començant a sortir a la llum” .

Palazzo Papadopoli, un dels 8 palaus monumentals de Venecia situat en el Gran Canal, el Aman Venice, galardonat amb tres claus Michelin es un dels millors hotels de la ciutat  📷 Aman Hotels

Venècia arriba al 2026 amb una onada d’obertures d’alt perfil signades per pesos pesants de l’hospitalitat —Orient Express, Cheval Blanc, Rosewood i Airelles competeixen per fer-se un lloc a la ciutat flotant—, un moviment que està transformant la manera com els viatgers hi viuen i, sobretot, hi mengen. Avui, un grapat de xefs locals està reinterpretant la cuina local amb mesura i seguretat, com al discret Vini da Gigio, de gestió familiar.

Vini da Gigio de Venècia 📷 CEDIDA

Tot i això, establiments així segueixen sent escassos i s’amaguen entre una inevitable allau de trampes per a turistes. L’arribada de més hotels d’alta gamma de grups internacionals també comporta la promesa de cuiners de renom al capdavant de restaurants sofisticats, cosa que podria elevar el nivell culinari de la ciutat (i també els preus).

Entre els barris que estan a punt d’experimentar un canvi hi ha el nord alternatiu de Cannaregio, a prop d’on obrirà l’Orient Express al Palazzo Donà Giovannelli. La relaxada illa de Giudecca, al sud de l’illa principal, també es prepara per a una transformació amb la inauguració d’Airelles Venezia l’1 d’abril, a poca distància a peu de l’Hotel Cipriani, A Belmond Hotel, Venice, distingit amb tres Claus Michelin  i la reobertura del qual és imminent.

Malgrat tot el que encara ha d’arribar, els que estiguin disposats a canviar els estius sufocants i el període de la Biennal (del 9 de maig al 22 de novembre) per hiverns més tranquils, podran gaudir d’una Venècia més serena, quan la ciutat avança a un ritme més pausat i local. A més, resultarà més fàcil aconseguir taula en alguns dels seus restaurants més cobejats.

Vista al Cannaregio des de l’hotel Madama Venice 📷 CEDIDA0

Venècia és inusual per totes les raons òbvies, però sovint passa desapercebuda la concorreguda i urbana que se sent: amb la seva superfície tan limitada com és, no hi ha gaires espais verds o espais tranquils en general. Madama Venice, al districte de Cannaregio, al costat nord de la ciutat, n’és una excepció: un petit hotel elegant i luxós de vuit suites per al qual la frase «retiro al jardí» és totalment apropiada.

Igual que els millors hotels boutique italians, combina el respecte degut per la seva història arquitectònica amb el respecte pel disseny contemporani i l’estima pels contrastos que tots dos creen. Com a resultat, l’ambient combina la fosca fantasia de la Venècia històrica amb els espais nets del segle XXI, tots inspirats, de fet, a les ciutats invisibles d’Italo Calvino. Les suites són totes diferents: algunes donen al canal i d’altres al jardí central de l’hotel, i en aquest nivell, pots confiar que totes són esplèndides.

El servei és professional i personal, encara que l’ambient és residencial; l’esmorzar i un aperitiu estiuenc al jardí són l’essència de les reunions socials de Madama. Els conserges de l’hotel són la clau de la ciutat: si voleu, us ajudaran a veure els llocs més obvis, així com una part de Venècia que no és tan fàcil de veure per als forasters.

Font: Guia Michelin

Read Full Post »

Bellaterra, 25 de gener de 2026

La recepta perduda. Queden molt pocs forners que facin la garlanda, un tortell anisat típic de la Pasqua

📷 Garlandes del forn Pere J. Carbonell

La garlanda s’està perdent.

ROSA M. ✍️ És el dolç més desconegut d’El Penedès en comparació amb les catànies i els carquinyolis de Sant Quintí de Mediona són els més famosos. “Ja no n’hi ha, de garlandes. Els forners han plegat i ja no hi ha massa llocs que la facin”, comenta Pere Joan Carbonell, forner d’El Pla del Penedès, a La recepta perduda.
“Ja no n’hi ha, de garlandes“

Els ingredients

L’elaboració de la garlanda comença per fer una massa de brioix amb ous, farina, matafaluga, saïm, mantega i llevat. S’aromatitza amb matafaluga i altres espècies, i que té un doblec molt característic a la part superior en forma de cresta. Els més puristes diuen que si no duu cresta, no és una garlanda. De fet, aquesta li dona el nom perquè l’engalana:  vesteix pel cap el clàssic tortell llis.

Així es fa la garlanda

Al forn d’en Pere Joan Carbonell la pasten a dos quarts de set del matí i després la deixen reposar uns 15 minuts. Fan les boles a dues mans i les deixen fermentar en uns antics calaixos de fusta fins que arriba el moment de procurar-hi el forat central.

La garlanda haurà de reposar de nou fins que entri al forn: just abans se li farà la cresta tot estirant un tel fi de massa de l’interior del forat cap als marges oposats. Quan surti del forn, s’empolsa tota la seva superfície amb sucre. Sovint també se les remulla amb anís. El resultat és una massa de brioix molt flonja i suau, aromatitzada pels grans de matafaluga, de dolçor moderada i amb una fina crosta torrada i cruixent.

📷 Garlandes del forn Pere J. Carbonell

Un dolç típic

Curiosament, en alguns municipis penedesencs i fins i tot del Baix Llobregat, la garlanda era objecte de subhasta. Durant el Ball de Garlandes, una dansa típica durant la festa major de pobles com Sant Esteve de Sesrovires, se subhastaven garlandes gegantines entre el públic.
Les garlandes són semblants als tortells o a les mones i abans només es trobaven durant la Setmana Santa, per la Pasqua. Anaven decorades amb ous durs, i el padrí o la padrina la regalava al fillol: en funció de la seva edat, hi hauria més o menys ous. “Abans, la garlanda es donava al fillol fins que complia la majoria d’edat, però, ara, hi ha gent que demana garlandes amb 25 ous”, explica el forner. Carbonell afegeix que ell s’adapta als gustos dels clients: de garlandes en fa amb cresta o sense i amb ous o sense. Això sí no només les fa per Setmana Santa, les elabora cada cap de setmana.

Font: RTVE

Read Full Post »

Bellaterra 25 de gener de 2025

Facilitar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat no és dividir, és respectar, és escoltar, és fer democràcia“. LLUIS FELIU

Lluís Feliu i Roe, emprenedor de Sant Cugat

Si ens definim com a demòcrates, hi ha una premissa irrenunciable que sembla que estem oblidant quan parlem del conflicte entre Bellaterra – Sant Cugat – Cerdanyola, el respecte a la voluntat expressada pels ciutadans. A Bellaterra aquesta voluntat ja s’ha manifestat amb claredat. La ciutadania va votar que volia deixar de formar part de Cerdanyola del Vallès, i això, en una democràcia madura, no s’hauria de discutir, s’hauria de respectar.

Estem acostumats a les males maneres de fer dels socialistes.

No sorprèn l’oposició del PSOE de Cerdanyola, que fa anys que actua més per càlcul i interès que no pas per respecte a la voluntat popular, però que no ens confonguin el criteri, abans dels seus interessos de retenir una anomalia territorial com la de Bellaterra, ha de prevaldre el sentit comú.

La integració de Bellaterra a Sant Cugat  no és cap caprici ni una operació artificial.

La majoria de bellaterrencs fan vida a Sant Cugat, a les escoles, a les empreses, als restaurants, als serveis i a l’activitat cultural. Comparteixen teixit social, econòmic i quotidià. Són, de facto, la mateixa comunitat, i el que està fent l’Ajuntament de Sant Cugat és reconèixer i acollir una part de la seva ciutadania, que conviu i participa plenament de la ciutat, però que actualment és administrada des de Cerdanyola.

I segons el meu parer, si Bellaterra ha de sacrificar l’EMD, no hauria de ser cap inconvenient.

L’EMD era necessària sota l’administració de Cerdanyola, però en aquesta futura annexió, cal que els bellaterrencs donin una oportunitat al govern de Sant Cugat i valorin com es fa la gestió.

Cerdanyola, per la seva banda, ha tingut molts anys per fer-ho bé, per respectar l’EMD, per establir convenis justos, per escoltar i cuidar Bellaterra. Però no ho ha fet. Ha optat per la prepotència i per una visió possessiva que sovint hem vist més encarnada en l’espanyolisme que no pas en el catalanisme.

El gran rètol de “Cerdanyola” plantat a la rotonda d’entrada, davant del col·legi La Vall, n’és una metàfora eloqüent que serveix d’exemple. És una manera d’afirmar la propietat més que no pas d’establir ponts de convivència. Un gest que, inevitablement, recorda altres relacions imposades que coneixem massa bé.

Facilitar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat no és dividir, és respectar, és escoltar, és fer democràcia. I això, ens agradi o no, hauria de ser el primer deure de qualsevol institució que es dediqui a l’exercici de la democràtica. Cal l’annexió perquè Bellaterra ja és Sant Cugat.

Read Full Post »

Older Posts »