Bellaterra, 18 juliol de 2025
Archive for Juliol de 2025
SOCIETAT|Horari i vacances d’estiu 2025 Farmàcia Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Farmàcia Bellaterra, Societat on 18 Juliol 2025|
ÚLTIMA HORA🔴Oficina de Correus UAB tanca i deixarà d’oferir serveis
Posted in Bellaterra, tagged CORREUS UAB on 18 Juliol 2025|
MEMÒRIA HISTÒRICA “El pacto del olvido”, una crònica pòstuma familiar de Rosario González Puentes* (1958-2025)
Posted in Bellaterra, tagged Memòria històrica, Pedro Abad on 17 Juliol 2025|
Bellaterra, de 18 juliol de 2025
Mi tio continuó: Uno que tiene radio ha llegado al Paseo (actual Plaza de Andalucía de Pedro Abad), diciendo que en Africa se han levantado los militares y habrá guerra.
EL PACTO DEL OLVIDO
(1) Cuando en 1977, se aprobó “El pacto del olvido”, José González Rojas (padre de Rosario González Puentes), tenia 49 años, de los cuales, 37 hábia vivido en dictadura. Nuestra democracia, empezaba con medidas, que no me gustaban demasiado, Pero, al fin y al cabo, quien era yo sino un humilde españolito, que entre su lucha diaria por el trabajo y la família, sentia que le sobrevenia una gran tarea en el futuro.
Esta, no era otra que la de votar, supuestamente, para ejercer un derecho del que se nos habian privado hasta el momento, “El derecho a decidir nuestro futuro”
Nunca habia sido optimista, y en esos dias, a punto de cumplir medio siglo, la vida no iba a regalarme ese sentimiento, al que unos llamaban don, cualidad, y otros dulzura, y al que yo calificaba como idiotez supina. No estaba, ni hábia estado nunca España, para optimismos. Para mi, un pais de pandereta, o como dijo Unamuno, de vagos, maleantes y ladrones, así que no podia ser entusiasta. Nunca hábia tenido un período histórico para ser feliz, Con su situacion social, para mi, la democracia no iba a suponer la panacea.
(2) Tendriamos libertad, sí, pero la sabríamos aprovechar?. No me ilusionaba nada de nada el futuro. Así lo sentia y así lo manifestaba. Y a mi entender, tres décadas mas tarde, el tiempo me dió la razón. En realidad el tiempo no, los españoles nos hemos dado la razón a nosotros mismos, hemos divagado, deambulado, subido y bajado, todo con una velocidad vertiginosa. No ha habido nadie que nos gane más que nosotros mismos. Y en el 2007, como una aparicion divina, llego la hora de la ley de la Memória Histórica. Ahora tocaba recordar, saber, información, recuerdo, apertura de viejas heridas que casi todos, guardabamos en silencio, ahora habia que publicarlas a los cuatro vientos. Y en ello nos embarcaron, políticos que no sabian que fue la Guerra Civil ni lo que costó, ni vivieron, en su mayoria la dictadura, y a mi juicio usaban la democracia, en benefício personal. Y claro, ya puesto a recordar, nos olvidamos que nosotros mismos, votamos una Constitucion, dentro de una Monarquia Parlamentaria. Volvieron los Republicanos, Independentistas, y otros muchos sucedáneos, que a empujones, lograron su lugar público, manejando el dinero de todos, que por ser público, ahora dicen no es de nadie, bueno, de ellos sí, para ellos tambien. Y la corrupción se instaló y habitó entre nosotros, como el ciervo divino
(3) Ahora, me encuentro, al pié de los 80 y siento, que con tanto como he leido en mi vida, no he escrito ni un solo renglón. Y actualmente, dia a dia, leo tantas notícias políticas sobre lá Guerra Civil, que yo las llamo politizadas, porque ninguna de ellas, se ajusta a la realidad de cuanto sucedió en aquellos tres años de horror. El fondo de aquella guerra, no se ha tocado, ni el espiritu, desvelado. La vertebración de los hechos, no se ha ordenado, y por tanto, a mi juicio, solo ha quedado flotando, El odio entre vencedores y vencidos. Los primeros instalados en el abuso y en los privilégios, los segundos agazapados engordando su rencor, deseando cambiar el sistema, para ser ellos los privilegiados y abusadores.. Mi conclusion es que la democrácia plena aun no la conocemos y no la conoceremos hasta que desterremos la corrupcion y el ódio y nos pongamos todos a trabajar por el país.
(4) Por todo ello he decidido contar aquellos que ví y viví, tal como lo ví, viví, sentí y escuché. Como un un niño pobre, pero feliz, a la que cuatro meses antes de cumplir los 8 años, destrozaron su vida, para sobrevivir durante casi tres en médio de un ódio y una continuada sinrazón. Tiempo durante el cual, trás mis azules retinas, vi pasar las miserias humanas y las sufrí. Tuve hambre y pocos, quisieron saciarmela. Pasé frio y solo a mi familia le importé. Por lo tanto, todos aquellos que escuchan a unos y otros, de luchar por una España mejor, se me hacia incomprensible, y yo pensaba quién seria España para ellos. Si yo como tantos, éramos todos españoles, porqué se dedicaron unos y otros, a hacernos daño?
17 de Júlio de 1936, al las 23:00 horas, calor en un pueblo andaluz cercano al Alto Guadalquivir. Mi padre y yo hablamos extendido, en el patio de vecinos de la casa en que viviamos. Una manta en el suelo, para hacer un camastro y dormir al aire libre, junto al pozo y el jazmin, se dormía de maravilla. Otros vecinos nos acompañaban, viviamos en dos habitaciones. En una, mi bisabuelo, mi abuela, su nuera, que lo cuidaba y un tio hermano de mi padre. En la otra mis padres, mi hermano de cinco años, mi tio Juan, hermano de mi madre, de dieciocho años y yo. En tan poco espacio, los niños dormiamos donde nos apetecia. Aquella noche habia verbena, por la Virgen del Carmen, y la música acabó sobre las doce. Mi madre, espera a su hermano al fresquito del minúsculo balcón. Sentada en el suel o, le vió venir y le tiró la llave, entró en el portal y llamó a mi madre. Ella bajó en enaguas. Que quieres Juan? Hay gente durmiendo. Lo sé, José está en el patio?
Ya sabes que sí, con Pepillo. A esos solo les hala lluvia Oichista, bajar la voz y sussurrando, se acercaron, traigo noticias, mi padre dió media vuelta como respuesta y yo era muy curiosa, me incorporé.
Mi tio continuó: Uno que tiene radio ha llegado al Paseo (actual Plaza de Andalucía de Pedro Abad), diciendo que en Africa se han levantado los militares y habrá guerra.
Mi padre se sentó de inmediato. Anda tú y tus miedos, eres un huevazos Pepe. Mi madre, tan viva como dicha siempre, zanjó el tono y dijo EA, pues todos a dormir, y lo que amanezca, que sea nuestro, vamos para arriba Juan, buenas noches.
(5) Sobre Las 6 de la mañana mi padre y yo arrastramos el camastro bajo la parra, para protegernos del sol. A las 8 nos llamó mi madre desde arriba. Ellos tomaron su taza de achicória con algo de miel y mi hermano y yo, la abuela y la bisabuela, el de leche caliente con pan duro migado. Yo acabé la primera y me a somé al balcón. La panaderia de frente, estaba cerrada y la gente llamaba para entrar. Más arriba la taberna bullia de hombres en la puerta, algunos con escopetas al hombro, y los jornaleros, con hoces y guadañas.
Todos revueltos, gritaban y vociferaban, copa de aguardente en mano. Mi amigo el barbero, el que me enseñaba los mirines de la república, abrió su puerta, corrió hacia la plaza y volvió como un rayo, cerrando la puerta de nuevo. Miré hacia abajo y vi en la puerta a mi padre. Sombrero de paja en una mano y en la otra el hatillo de comida y su báculo de olivo. Me lanzó un beso y me dijo:
Hasta la noche, Pepe, pórtate bien y poca calle. No le respondí, le lancé un beso al aire y entré para aseame. Sin ese requisito, nadie salia a la calle.
* ROSARI GONZALEZ PUENTES (Pedro Abad/Córdova, 30 juny 1958-19 febrer 2025). Diplomada a l’Art d’Escriure i a Nòmines i S.S per l’ICADE. La seva trajectòria com a estudiosa de Pedro Abad, que plasma a les seves obres, es va prolongar més de 30 anys.
Autora d’Història de la Vila de Pedro Abad, (també per a nens), Pedro Abad i l’altra Història (I i II), Biografia de Francisco Alcántara, Vocabulari de l’Alt Guadalquivir…, així fins a 20 títols, va presentar un més, amb els Mil malnoms de Pedro Abad.
Va difondre el nom del poble que la va veure néixer i on sempre va viure. Va participar en diferents fòrums, amb xerrades, col·loquis i conferències, a més d’innombrables articles. Per tot això, va rebre diversos reconeixements, entre els quals el de Cronista Oficial de la Vila de Pedro Abad (1992). És autora a més de dues novel·les i un llibre de contes infantils. El 1996 va publicar L’origen dels noms del nomenclator de Pedro Abad, un tros d’història i en. La seva última crònica sobre Pedro Abad es va publicar a la revista Fira i Festes, setembre de 2024, de l’Ajuntament de Pedro Abad.
POLÍTICA|El Ple de juliol de Cerdanyola d’avui avança en les licitacions dels nous contractes de recollida de residus i d’atenció domiciliària
Posted in Bellaterra, tagged politica on 17 Juliol 2025|
Bellaterra, 17 de juliol de 2025
“L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que el contracte de recollida de residus i neteja viària és el més important de l’Ajuntament, superant el cost de 5 milions d’euros”.
Segons avança Cerdanyola Ràdio, el Ple del mes de juliol debatrà l’aprovació de l’estructura de costos del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans i de l’expedient de contractació del Servei d’Atenció domiciliària (SAD). També es votarà l’adhesió a la xarxa d’entitats locals de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
L’ordre del dia del Ple presenta a aprovació la convalidació de la consulta a operadors econòmics de l’estructura de costos del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU), pas previ a la licitació del servei de recollida de residus i neteja viària del municipi.
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que el contracte de recollida de residus i neteja viària és el més important de l’Ajuntament, superant el cost de 5 milions d’euros.
Una vegada aprovada l’estructura de costos, que s’haurà d’enviar al Comitè Superior de Preus de Contractes de la Generalitat, que emetrà l’informe preceptiu. Segons la previsió de terminis, el nou contracte es licitarà durant el segon semestre de l’any en curs.
El Ple de juliol també sotmetrà a aprovació l’expedient de contractació del Servei d’Atenció domiciliària (SAD), ja que l’actual contracte finalitza la seva vigència l’1 de novembre de 2025. Cordón considera el SAD “un servei clau per atendre les persones en situació de dependència, amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de la vida diària”. El nou contracte “incorporarà nous estàndards de qualitat per garantir unes millors condicions, més dignes, tant a les persones usuàries com a les persones treballadores del servei”.
El Ple votarà l’adhesió a la xarxa d’entitats locals de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, una xarxa de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que integra amés de 700 municipis, i que es marca com objectiu afavorir la coordinació d’actuacions entre els governs locals per assolir millors resultats en la implementació de l’Agenda 2030 en l’àmbit local. Per a l’alcalde, “l’adhesió ajuda a reforçar la presència institucional de l’Ajuntament de Cerdanyola en espais de debat i decisió en un àmbit tan important per al nostre futur”. A més, formar part de la xarxa “permet tenir accés a suport tècnic i formació per enfortir les polítiques públiques en un context de canvi climàtic”.
La sessió ordinària del Ple de juliol també incorpora un paquet d’11 reconeixements extrajudicials d’obligacions, mentre que en l’apartat de mocions ERC en presenta una instant al govern municipal a redactar un Pla Local de Seguretat i VOX una altra de suport i reconeixement a totes les persones afectades per l’ELA.
La sessió ordinària del Ple Municipal d’avui dijous 17 de juliol de 2025 començarà a les 19.30 hores i es podrà seguir en directe pel canal YouTube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
OPINIÒ✍️El poble de Santa Rafaela Maria (1850-1874), per Rosario González Puentes *
Posted in Bellaterra, tagged Opinió, Pedro Abad on 17 Juliol 2025|
Bellaterra, 17 de juliol de 2025
Com homenatge a la nostra amiga Rosario González Puentes (Pedro Abad, 1958-2025), qui fou cronista oficial de Pedro Abad, -bonic poble de l’Alt Guadalquivir-, publiquem la crònica que ens va enviar el 15 de setembre de 2024. Crònica que havia preparat especialment per la Feria (Festa Major de Pedro Abad)
Rosário González: Som al Centenari de Santa Rafaela Maria. Aquest és el meu article del programa Fira 2024. Títol: El poble de Santa Rafaela Maria (1850-1874)
✍️ És segur, que a moltes persones, ens hagués agradat conèixer, com era el poble on va néixer i va viure la nostra santa durant 24 anys.
Sentir l’ambient i la societat en què es va moure, ja que això juntament amb la família, són els pilars del creixement personal. Al Centenari de la seva mort faré un esbós, amb dades recollides en diverses fonts.
El cens de població de 1850, era similar a l’actual. L’artèria principal era el carrer que duu el nom de la Santa. Era el Camí Reial, Madrid-Cadis, coneguda popularment com carrer Ancha. Entrava a la població més o menys on ara i comptava amb gairebé 1 km. Arriba per via de servei i en sortir creuava amb el Camí de la Barca, el seu nom Obejo Morente.
Era un cordill de transhumància. Abans d’entrar al poble (per les seves tres entrades) La caseta d’arbitris i una creu de ferro amb pedestal de maó En cantonada un bar que va durar fins fa pocs anys
A la sortida cap a El Carpio, caseta i Creu. I cap a Morente, caseta i bar al carrer Jesús.
La seva façana és de pedra llaurada.
És un bé protegit per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (BOE núm. 155, de 29 de juny de 1985).
La Santa va néixer a l’actual convent. Tot el terreny fins a arribar a Pedro de Meneses i Carmen per l’altra vorera, era propietat dels Porras. Al carrer Santiago i Rierol del Pilar (Traseras del carrer Ancha per ambdós costats) Cotxeres, graners i petits habitatges per a empleats i servents. La resta d’aquelles Traseras era gairebé tot terreny agrícola, amb algunes barraques per viure, fruiters, verdures i animals.
En el camí de Morente, la fusteria ja de Rueda, al lloc de sempre, des de fa uns 300 anys. Abans d’arribar a l’ermita, la coneguda com a Pesca, per viure-hi pescadors de riu i venedors ambulants del producte
Entre IU i l’ermita un molí d’oli. La pesca era travessada per un altre rierol i abans del Llanete, un altre molí. Entre el Llanete i l’ermita, infrahabitatges i terrenys que alguns, encara pertanyien a l’Església. Del Llanete a la parròquia, a l’esquerra carrer Pozo Viejo (un altre pou municipal amb abundant aigua i vivendes de poc valor), seguint cap amunt, a la dreta un altre forn de pa i a la cantonada, una altra taverna.
Continuant el que avui és Fra Ceferino, a la dreta molí dels Pérez Vacas i terreny agrícola. A la cantonada amb carrer Moyas, taverna de nou, on avui és la Tasca. A l’actual fleca Cuadrado, hi vivia el rector i poc després un altre forn de pa. Al final d’aquest carrer la casa de Ramon Pérez Porras. Enorme. A l’altra cantonada, ocupava tota la illa l’habitatge dels Pérez i Vacas.
La mare Ramona i la seva germana Mariana eren les millors amigues de Rafaela. A les cantonades amb P. De Meneses, a la dreta, l’economat de
la Santa. A l’esquerra un palauet que, va adquirir Dolores Aguayo, cunyada de Rafaela. Aquests llocs eren els més freqüents per ella al costat de la parròquia i el Crist.
Aquest terreny, era un Rierol cridat del Pilar i en una cantonada amb Carniceria hi havia un bell pilar abeurador. Contigu, l’estanc i davant del lloc que donava nom al carrer. A l’actual Banco Santander, una altra taverna.
Carnisseria, desembocava al carrer Ancha, davant de l’Ajuntament. Al darrera d’ell, el calabós i poc més amunt, ja al camp, el Pòsit del gra
Gairebé contigua a l’Ajuntament (casa de Molinaza dels Prieto), vivia Fernando Alcántara. El seu cunyat convivia amb la família. Era Don Manuel Jurado Alejandro, mestre i sacerdot, que va educar Rafaela Maria. Cap avall del carrer, a banda i banda, alguns agricultors mitjans, van construir les seves cases per allà. El Cañuelo era un altre Rierol, avui és carrer. A les del darrere de la farmàcia, el pou de les piles, safareig municipal.
Sortint cap al Carpio, de nou petites cases i barraques
Tornant carrer amunt, contigu al Cafè Barroco, una posada i davant del Consistori, una altra.
Al carrer Ancha, abans d’arribar al Cañuelo, un altre molí. Enfront del convent, vivia l’oncle Luís i al principi de Caleruega (avui Constitució), A la segona casa, el cosí Sebastian
Al voltant de la parròquia, també vivien agricultors industrials i comerciants de classe mitjana.
Rafaela Maria va conèixer el ferrocarril al seu poble. I també va poder veure la reina Isabel II al seu pas cap a Còrdova, un fet molt sonat, que va alterar la vida dels veïns durant un temps.
LA BATALLA D’ALCOLEA
A casa del seu oncle Luís Navarro Porras, es va allotjar el General Serrano (El general bonic i favorit de la reina)
La vida en Pedro Abad, va acabar per a Rafaela Maria i la seva germana Dolores, en seguir el camí que Déu els demanava. La dona, a la seva època era molt poc. I elles van ser el Ciment d’una gran obra. A mi m’agrada pensar, que les arrels de tot, sempre van ser a Pedro Abad. Un poble andalús, amb unes diferències socials enormes, que arreu del món les Esclaves intenten canviar, amb la unió de fe i educació. Gràcies Santa Rafaela Maria
- ROSARI GONZALEZ PUENTES (Pedro Abad/Córdoba, 30 juny1958-19 febrer 2025). Diplomada a l’Art d’Escriure ia Nòmines i S.S per l’ICADE. La seva trajectòria com a estudiosa de Pedro Abad, que plasma a les seves obres, es va prolongar més de 30 anys.
Autora d’Història de la Vila de Pedro Abad, (també per a nens), Pedro Abad i l’altra Història (I i II), Biografia de Francisco Alcántara, Vocabulari de l’Alt Guadalquivir…, així fins a 20 títols, va presentar un més, amb els Mil malnoms de Pedro Abad.
Va difondre el nom del poble que la va veure néixer i on sempre va viure. Va participar en diferents fòrums, amb xerrades, col·loquis i conferències, a més d’innombrables articles. Per tot això, va rebre diversos reconeixements, entre els quals el de Cronista Oficial de la Vila de Pedro Abad (1992). És autora a més de dues novel·les i un llibre de contes infantils. El 1996 va publicar L’origen dels noms del nomenclator de Pedro Abad, un tros d’història i en. La seva última crònica sobre Pedro Abad es va publicar a la revista Fira i Festes, setembre de 2024, de l’Ajuntament de Pedro Abad.
BELLATERRA GOURMET 🧑🍳 Làctics Saborit, l’essència de la llet a la seva màxima expressió
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Làctics Saborit on 16 Juliol 2025|
Bellaterra, 16 de juliol de 2025
“Làctics Saborit, al barri de Gràcia/ Sagrada Família de Barcelona, des de 1961 sempre són fidels a la tradició”
A Làctics Saborit, creien en el poder de la comunitat. En triar els seus productes, està recolzant els petits productors locals que dediquen la vida a la producció d’aliments de qualitat superior. Junts estàn construint un món on l’autenticitat i el sabor són prioritats.
Descobreix els seus Tresors Làctics.
A la seva botiga, la llet és més que un producte; és una connexió amb la naturalesa i l’agricultura local. La seva llet, així com els seus derivats provenen de granges locals que segueixen pràctiques sostenibles i ètiques per brindar-te la frescor i puresa que mereixes.
Llet Fresca i Pasteuritzada : La llet és el resultat del treball d’apassionats ramaders locals que mimen les seves vaques i cabres amb la millor cura possible. Cada gota de llet és una promesa de frescor i qualitat que es veu directament a la teva tassa de cafè o a les teves receptes favorites.
Amb la mantega natural artesanal de Làctics Saborit amb cítrics i menta, podeu preparar una espectacular salsa “a la Meunière” per els peixos blancs més delicats, com el turbó, llenguado o rap
Mantega : Què seria de la cuina sense la mantega? La mantega, elaborada amb la llet més rica i cremosa, és el complement perfecte per als plats més deliciosos. Ja sigui per untar en el teu pa casolà o per donar un toc especial a totes les salses i pastissos, la mantega de Làctics Saborit us conquistarà.
Nata de la Terra : La nata, amb la seva textura vellutada i sabor incomparable, eleva les vostres postres i plats salats a un nivell superior. És el toc final perfecte per a les vostres creacions culinàries.
Formatges Artesanals : Submergeix-te en el món dels sabors amb l’excepcional varietat de formatges artesanals de km0. Des de suaus i cremosos fins a intensos i madurats, cadascun dels formatges explica una història única de tradició i perfecció. Compartiu un plat de formatges amb amics o gaudeix d’un mos reconfortant al final del dia.
Explora els Tresors Gourmet de Làctics Saborit: A més dels productes lactis, us convidem a descobrir una gamma diversa de productes gourmet que són autèntiques alegries de sabor:
Melmelades Artesanals : Les melmelades son una explosió de fruita fresca i dolça natural. Elaborades en petites quantitats per mans expertes, somio l’acompanyament perfecte per a les vostres torrades o formatges preferits.
Mel Pura d’Abella : La mel s’un regal de la natura, i a Làctics Saborit enorgulleix d’oferir mel pura sense adulterar. Cada cullerada és un viatge al cor del rusc, ple de sabor i beneficis per a la salut.
Gelats Artesanals : Els gelats artesanals que ofereix Làctics Saborit son una veritable delícia. Elaborats amb ingredients frescos i naturals, ofereixen una experiència refrescant que transportarà en moments especials de la infància.
Gràcies per unir-vos a Làctics Saborit en aquest viatge culinar. La teva taula i la teva família es mereixen els millors productes, i som aquí per proporcionar-te’ls.
Font: Làctics Saborit
LÀCTICS SABORIT
☎️ 934 58 88 97
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Un recorregut per alguns dels tresors gastronòmics de Catalunya
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet on 13 Juliol 2025|
Bellaterra, 13 de juliol de 2025
“Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 promou la gastronomia com a forma d’expressió cultural i ofereix un conjunt de fires, exposicions i experiències que vinculen el menjar amb un paisatge únic”.
– Roses ofereix una àmplia gamma de tallers, tasts i presentacions per promocionar el menjar i la gastronomia locals
– El projecte pretén crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors dels pobles de la zona del Cap de Creus
✍️ A Catalunya, cuinar és un esdeveniment social, un espai de trobada de sabors, costums i persones. En els darrers anys, els professionals de la gastronomia catalana han apujat el llistó i han convertit el país en un referent mundial de la cuina. Aquest any, Catalunya ha estat reconeguda com a Regió Mundial de la Gastronomia i això situa les seves receptes i costums al mapa per als amants del bon menjar d’arreu. En pocs anys, el menjar i el vi s’han convertit en un gran atractiu per als visitants que busquen alguna cosa més que sol i platja. A més, les experiències gastronòmiques són una manera excel·lent de conèixer la cultura d’un poble. En aquest article detallem una mostra de les moltes fires, exposicions i experiències que vinculen la gastronomia a un paisatge i un territori únics.
El millor marisc de Llançà
La vila de Llançà, a la Costa Brava, aposta per consolidar-se com a centre de la bona gastronomia i el bon vi amb diverses propostes destinades a promocionar els productes locals i les delícies tradicionals. Destaquen els esdeveniments Street Food, els tallers Espai Gastromar i la campanya Music & Wine.
Sens dubte, el producte estrella local d’alta qualitat és l’ escamarlà . Aquest marisc s’està promocionant en el marc d’un projecte per crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors de diversos municipis del Cap de Creus.
Mentrestant, els esdeveniments gastronòmics de carrer s’han consolidat com a trobades imprescindibles per als amants del menjar. Tenen lloc de febrer a juny i ofereixen una àmplia varietat de tapes d’establiments locals acompanyades de vins i cerveses artesanes de la DO Empordà.
Pel que fa a l’Espai Gastromar, que recentment ha obert les portes juntament amb la nova oficina de turisme de la Casa del Mar, serà un centre dedicat a difondre la cultura culinària amb arrels marineres. Al llarg de l’any, organitzarà tallers, com ara un sobre la salaó d’anxoves, en què els participants aprendran a elaborar aquest peix conservat emblemàtic de la costa catalana.
El festival Música i Vi també serà un punt culminant, combinant concerts de música en directe amb tasts de vins de la DO Empordà i acompanyats de menjar durant l’estiu.
atret un públic divers, tant local com visitants, i s’ha convertit en un esdeveniment de referència en la projecció de la riquesa gastronòmica del país. La campanya posa en valor l’arròs únic i d’alta qualitat de Pals gràcies a la participació de diversos restaurants locals que hi participen. L’arròs de Pals, que es conrea als fèrtils arrossars de l’Empordà, és el resultat de més de 500 anys d’història i tradició arrossera. Els restaurants participants oferiran menús especials que inclouran creacions culinàries com el plat principal tradicional, l’arròs a la cassola .
La campanya gastronòmica inclourà activitats associades, com ara visites guiades temàtiques als arrossars que expliquen el procés històric de cultiu, collita i processament de l’arròs, cursos de cuina que expliquen les tècniques tradicionals de preparació de l’arròs, xerrades i tallers, i mercats de productes locals en què també participaran cellers de la zona.
En resum, la campanya ofereix una sèrie d’esdeveniments que actuen com a porta d’entrada per descobrir el patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat medieval emmurallada, amb els seus carrers empedrats, antigues torres de guaita costaneres i vistes panoràmiques dels arrossars, totes experiències que complementen perfectament les delícies gastronòmiques que s’ofereixen.
Quatre estacions de gastronomia, paisatge i vi a Roses
Durant tot l’any, l’Aula Gastronòmica de Roses, un espai de promoció de la gastronomia i la pesca de la vila marinera, ofereix una àmplia varietat de tallers, tasts i presentacions que tenen com a objectiu promocionar la cuina i els productes alimentaris locals. A més, hi ha la campanya Tastets de Roses, la campanya Suquet de Peix de Roses, el festival d’estiu Sons del Món a la Ciutadella de Roses, que combina espectacles musicals amb experiències gastronòmiques i vinícoles a l’estiu, i el Festivalet de Roses, que combina gastronomia i música vora el mar a finals de la tardor. En definitiva, una àmplia gamma d’esdeveniments gastronòmics i culturals que consoliden Roses com una destinació imprescindible durant tot l’any per als amants de la gastronomia, el vi i la cultura per submergir-se en els sabors més genuïns de la Costa Brava.
Fira ÀPAT– Costa Daurada i Terres de l’Ebre
Els dies 10, 11 i 12 de maig es celebrà la fira ÀPAT Costa Daurada i Terres de l’Ebre a la ciutat sud de Reus. És un esdeveniment que reuneix professionals del sector agroalimentari, productors locals i amants de la bona cuina. L’objectiu principal de la fira va ser donar visibilitat als productes locals i promoure sinergies entre els diferents actors dels sectors gastronòmic i agroalimentari. Els visitants hi trobaren productes locals per descobrir i tastar, des de vins i oli d’oliva fins a embotits secs, formatges i peix fresc.
La fira ÀPAT també és una excel·lent oportunitat per veure xefs de renom en acció, en showcookings en directe, compartint amb el públic les seves tècniques i receptes elaborades amb productes locals. Aquestes demostracions permetran als assistents aprendre noves tècniques culinàries, descobrir receptes innovadores i inspirar-se en la creativitat dels professionals de la cuina. A més, els millors cellers de la zona oferiran experiències úniques per gaudir de la riquesa vitivinícola que presumeix la zona.
Font: Catalunya Today
SANITAT|Ernest Lluch, l’hospital que fa 20 anys que espera el Vallès i que ara sembla que es desencalla
Posted in Bellaterra, tagged Sanitat on 11 Juliol 2025|
Bellaterra, 11 de juliol de 2025
Segons avança al Línia Vallès Ignacio Laguna, secretari i membre de Marea Pensionista de Cerdanyola, de Marea Blanca i de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública –les associacions al capdavant de la lluita per l’hospital–, el Ple “acceptarà o denegarà les al·legacions presentades al projecte per, després, poder tirar endavant l’estudi mediambiental”.
📷 @alberturon
OLGA GARCÍA ✍️ Ja han passat vint anys des que la Generalitat de Catalunya va prometre a la ciutadania de Cerdanyola, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac i Badia que tindria un nou hospital comarcal, l’Ernest Lluch, en uns terrenys a cavall entre Cerdanyola, Ripollet i Montcada. Aviat és dit, però als veïns d’aquests municipis, que dues dècades després continuen reivindicant l’equipament, aquest període els ha semblat una eternitat. Per això, a finals de maig centenars de persones dels cinc municipis afectats sortien al carrer per reclamar que l’hospital sigui una realitat d’una vegada per totes, a l’espera que el pròxim Ple del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que se celebrarà el 17 de juny, debati sobre aquest punt i permeti que el projecte comenci, per fi, a caminar.
Segons avança al Línia Vallès Ignacio Laguna, secretari i membre de Marea Pensionista de Cerdanyola, de Marea Blanca i de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública –les associacions al capdavant de la lluita per l’hospital–, el Ple “acceptarà o denegarà les al·legacions presentades al projecte per, després, poder tirar endavant l’estudi mediambiental”. La voluntat és que tot plegat es pugui enllestir aquest 2025 perquè, després, l’AMB cedeixi els terrenys a la Generalitat, amb l’objectiu que aquesta liciti la redacció del projecte la primera meitat del 2026 i les obres la segona meitat del mateix any. “Així, l’any 2027 començarien els treballs, coincidint amb els timmings marcats per l’AMB”, detalla Laguna.
“Servei insuficient”
Per a la ciutadania, disposar d’aquest equipament “és una necessitat totalment prioritària, perquè l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, que és el que dona servei a tota aquesta zona del Vallès, està saturat”, alerta el secretari. Com que té una àrea de referència que arriba fins a nou municipis i a uns 407.000 ciutadans, “el servei que dona és insuficient”, insisteix Laguna. “De fet, és un dels hospitals amb unes llistes d’espera més desorbitades de tota Catalunya”, critica.
Així ho mostren les dades de les llistes d’espera del Servei Català de la Salut. Les xifres de l’abril, les més recents d’aquest any, recullen que hi havia més de 16.000 persones esperant per fer-se proves diagnòstiques, 10.900 per fer-se intervencions quirúrgiques i 41.370 per a consultes externes d’especialitat.
Davant d’aquesta realitat, des de la Comissió han iniciat una campanya per implicar la ciutadania en la lluita pel nou centre. “Estem fent xerrades en diferents espais, estem recollint firmes per entregar-les el setembre al Parlament i també ens estem mobilitzant amb concentracions com la de l’altre dia”, enumera Laguna. La mobilització de finals de maig va sortir de l’Ajuntament de Cerdanyola amb un recorregut que va acabar al CAP II Cerdanyola-Ripollet i, segons el secretari, “va ser un èxit”. “Per ser la primera que convocàvem, va venir-hi moltíssima gent”, celebra.
Un projecte que ve de lluny
Per explicar l’origen d’aquest moviment ciutadà, Montse Garcia, metgessa jubilada de l’Atenció Primària de Cerdanyola, membre de la Comissió i una de les impulsores de la lluita per l’hospital, es remunta al segle passat. “Cerdanyola i la resta de municipis del voltant van créixer molt i molt de pressa, i l’Hospital Parc Taulí, que havia estat un referent, va quedar petit”, explica al Línia Vallès. Per això, l’any 2005, l’aleshores consellera de Salut, Marina Geli, anunciava un nou hospital que havia d’estar operatiu el 2008.
Els terminis establerts no es van complir i el projecte no va acabar d’arrencar fins al 2009, quan es va tirar endavant un concurs d’idees obert a la ciutadania. Llavors, la licitació de la construcció del centre es va ajornar dues vegades, el 2010 i el 2011, i l’aleshores responsable de la conselleria de Salut, Boi Ruiz, va aparcar el projecte. Fins al 2020 la consellera Alba Vergés no el va recuperar, i després de diversos entrebancs amb la cessió dels terrenys de l’AMB, no va ser fins al 2024 quan es va desencallar tot plegat, amb l’aprovació inicial, per part del Consell Metropolità, de la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que facilitava un canvi urbanístic essencial per a la construcció de l’hospital. Des d’aquell moment fins ara, només s’ha avançat en el període d’al·legacions.
Davant d’aquest conjunt d’endarreriments, des de l’AMB, que és qui ara té la paella pel mànec, reconeixen que el centre és una “operació estratègica”. Per això, pretenen posar-ho fàcil i asseguren que, “a causa de la importància per a l’interès públic que representa”, el projecte s’ha de completar “com més aviat millor”.
Com serà el nou hospital?
En termes sanitaris, el nou hospital dependrà del Parc Taulí i donarà servei a 180.000 habitants. El centre ocuparà uns 40.000 metres quadrats distribuïts en sis plantes i comptarà amb atenció ambulatòria especialitzada i proves diagnòstiques de proximitat, cirurgia ambulatòria, urgències, rehabilitació i servei de diagnòstic per la imatge. Així mateix, tindrà places d’hospital de dia i llits per a pacients de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i subaguts.
Més enllà, les obres comportaran una important transformació urbanística de la zona, amb la creació de 753 nous habitatges: 565 al voltant del centre sanitari i 188 al barri de Terra Nostra, a Montcada. El nou entorn també inclourà centres comercials, oficines, centres religiosos, col·legis i altres equipaments privats encara per definir, segons els estudis adjunts a la modificació urbanística.
A més, el desenvolupament del centre sanitari també implicarà la creació de zones verdes, carrils bici, passos de vianants i rotondes a l’actual carretera urbana N-150, que es transformarà en una avinguda metropolitana que millorarà les connexions a peu, en bicicleta i en transport públic entre els municipis afectats, de manera que es garanteixi una bona accessibilitat al nou hospital.
Clams per fer-lo realitat
A l’espera que tot plegat tiri endavant, han estat moltes les veus que darrerament s’han pronunciat al respecte per exigir que l’hospital sigui una realitat i no una “gran promesa incomplerta”, en paraules de Laguna.
Sense anar més lluny, l’exmetgessa Garcia assegura que “el nou edifici és imprescindible” i que “ha d’anar acompanyat d’un pla de treball focalitzat en les necessitats de la zona, amb un model assistencial que no perpetuï les males praxis sanitàries i que estigui coordinat amb l’atenció primària”. “Si l’equipament no va de bracet de tot això, no servirà de res”, opina.
Per la seva banda, els alcaldes de la zona també han reiterat, en diverses ocasions, la importància de l’equipament i han demanat que s’actuï amb celeritat. “Es tracta d’una demanda històrica de la comarca del Vallès, perquè la construcció del nou hospital i el seu entorn revertirà la situació de degradació actual”, deia l’alcalde de Ripollet, Lluís Tirado, en desencallar-se el projecte. De la mateixa manera, el batlle de Barberà, Xavier Garcés, es mostrava esperançat amb l’aprovació de la modificació urbana i assegurava que, “després de moltíssims anys de reivindicació, aquesta vegada l’hospital es farà realitat”. “Estarem molt alerta perquè aquest compromís s’executi”, afegia.
Mentrestant, Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, afirmava que l’hospital “és un dels temes que més preocupen i interessen a la ciutadania” i que ara sembla que, per fi, la situació està “ben encaminada”. “Mai hem estat tan a prop que sigui una realitat com ara”, deia durant una audiència ciutadana celebrada el febrer, on també apuntava que l’equipament “és imprescindible per garantir una atenció sanitària de qualitat a la comarca”.
Font: Línia Vallès
MEMÒRIA HISTÒRICA| Batalló de Treballadors núm. 14, reclutament de 1936 a 1941 (Bera, Navarra, per Aurelio Gutiérrez Martín (Bidasoa Ikerketa Zentroa)
Posted in Bellaterra, tagged BDST nº14, Memòria històrica on 11 Juliol 2025|
Bellaterra, 11 de juliol de 2025
A Bera i Lesaka va destacar el BDST nº14. A Lesaka els soldats represaliats van penar la seva condemna fent treballs forçats en la construcció de la carretera entre Lesaka i Oiartzun que passa pel coll d’Aritxulegui. Aquestes obres van estar presents entre els anys 1940 a 1942, acompanyades de la construcció de diferents defenses militars.
✍️ Segons anava avançant la guerra Civil Espanyola, sobretot des del començament de l’any 1937, la maquinària de repressió franquista es va veure en la necessitat d’haver de donar una sortida al fort contingent de presoners que es concentraven als diferents camps de concentració repartits per tot el país. Per aquesta raó es van crear els Batallons de Treballadors.
En aquests Batallons estaven englobats com a norma general tots aquells als quals se’ls considerava desafectes al règim franquista, presoners de guerra o presos amb condemna.
Un cop acabada la Guerra Civil -desenvolupada aquesta en bona part del territori espanyol- calia tenir en compte que aquesta guerra va impedir que en un gran nombre de Caixes de Reclutes es verifiquessin amb regularitat els allistaments anuals per al compliment del servei militar previst a la Llei de Reclutament.
D’altra banda, calia tenir en consideració que havien desaparegut les documentacions dels allistaments efectuats en zona republicana per servir a les seves tropes i també que a començaments de l’any 1940 es trobaven en files els mossos pertanyents als reemplaçaments dels anys 1938 a 1941, però només la part d’ells que es trobaven a la campanya de la campanya.
Aleshores era indispensable, per normalitzar l’equitatiu compliment del servei militar, procedir amb urgència a una rectificació dels allistaments dels reemplaçaments corresponents als anys de la guerra i als que havien avançat el seu ingrés a l’Exèrcit Nacional franquista, verificant simultàniament una classificació d’antecedents personals.
Així, al Butlletí Oficial de la Província de Madrid amb data 14 de febrer de 1940 es va publicar una Ordre de la Direcció General de Reclutament i Personal, dependent del Ministeri de l’Exèrcit, que amb data del 20 de desembre de 1939 dictaminava “les normes amb les modificacions de termini i funcions en l’allistament, verificació del mateix”.
Dels 20 articles que conté l’Ordre, cal destacar els articles 1r, 6è i 15è, que fan alguna referència als Batallons de Treballadors.
Article 1r. L’allistament, la rectificació i la classificació dels allistats que s’havia de verificar en començar l’any vinent en tots els Ajuntaments Nacionals, es durà a terme en els del territori peninsular, d’acord amb el que disposa el Reglament de Reclutament envers les modificacions de terminis i funcions que s’indiquen a continuació.
Article 6è. En el bàndol que han de publicar els Ajuntaments d’acord amb l’article 3r, a més del seu contingut habitual, es farà constar que tots els mossos han de ser classificats per la seva actuació respecte al nostre Moviment.
Amb aquest objecte, i tenint en compte el nombre de mossos i els terminis abans indicats, assenyalaran la data i el lloc en què cadascú s’ha de presentar, diferenciant-la per reemplaçaments, districtes, ordre alfabètic, etc.
Es previndrà al bàndol que en fer la seva presentació els mossos o els seus representants hauran de lliurar els documents que serveixin per acreditar la seva actual situació i la seva actuació durant la guerra, com ara llicències, nomenaments, etc. Establiments de Beneficència, Penitenciaris, Camps de Concentració de Presoners i Batallons de Treballadors.
Informacions sobre residència a l’estranger o parador desconegut, Certificats de defunció, i de pensions que acreditin el lloc de la mort dels causants Testimonis de sentència o de la classificació obtinguda davant les Comissions depuradores de presoners o presentats, etc.
Els certificats que no arribin a temps i després d’acreditar que s’han sol·licitat, podran ser substituïts provisionalment per declaracions de tres persones solvents a judici de la Comissió Classificatòria.
Article 15è. Els Caps dels Cossos Armats, Camps de Concentració, Batallons de Treballadors, Auditories, Establiments Penitenciaris o de Beneficència, etc. Caixa corresponent un certificat per acreditar la presència als cossos o establiments dels individus compresos en aquesta disposició.
Per dur a terme aquesta Ordre, amb data 20 de febrer de 1940 el Comandant Cap de la Caixa de Recluta de Navarra núm. 50 va enviar una circular a l’Ajuntament de Bera(1) en què manifestava que a l’hora de la classificació dels reclutes dels reemplaçaments 1936 a 1941 s’havia de tenir en compte Treballadors i altres penats:
Article 3r Els mossos pertanyents als reemplaçaments de 1936 a 1941, ambdós inclusivament, que es trobin actualment als Camps de Concentració o en Batallons de Treballadors, seran classificats amb tota urgència pel que fa als seus antecedents pels Tribunals dependents de la Inspecció d’aquests.
Les operacions d’allistament les verificaran als Ajuntament de les localitats en què es trobin establerts els Camps de Concentració o els Batallons els ajuntaments dels quals comunicaran el resultat amb tota urgència a aquells en què segons el Reglament de Reclutament escaigui fer l’allistament dels presoners.
Les operacions d’allistament que s’han de verificar a les caixes de recluta, es verificaran així mateix per delegació de les caixes a què pertanyin les localitats on estiguin establerts els camps de concentració o els batallons de treballadors, amb les normes fixades per als que estiguin en llibertat.
Article 12è. Com a orientació perquè hi hagi unitat de criteri en fer la classificació dels mossos per la seva conducta respecte al Moviment Nacional, es tindran en compte les regles següents que són les que s’observaran pels Tribunals dependents de la Inspecció de Camps de Concentració.
ADICTES: Es classificaran així als que comptin amb algun antecedent cap desfavorable, considerant-se com a favorables haver pertangut a Organitzacions simpatitzants amb el Glorioso Movimiento Nacional o no haver-ne pertangut a cap, amb bona conducta pública. 2n de la Responsabilitats de 9 de febrer de 1939, excepció feta dels simples afiliats a Organismes sindicals o haver manifestat la seva identificació amb aquells exterioritzat amb expressions o actes, així com haver servit voluntàriament a les files vermelles si no s’acredita haver-ho efectuat amb fins favorables al Glorioso Movimiento Nacional.
INDIFERENTS: Es classificaran així els que no comptin amb cap antecedent favorable ni desfavorable, encara que hagin servit a les files vermelles amb caràcter forçós o que comptant amb antecedents desfavorables els favorables posteriors es consideren proves suficients de sanejament en la seva ideologia.
DESAFECTES: Els que es trobin afectats per antecedents desfavorables sense arribar a ser motivadors de la seva classificació com a Encartats, (processats per comissió de delictes).
Article 13è. No es tramitaran ni als Ajuntaments ni a les Caixes les al·legacions relatives a concessió de pròrrogues referents als individus classificats com a Desafectes o Encartats, ni els beneficis referits al Capítol XVII del Reglament de Reclutament.
Article 15è. També es fa saber que el temps de servei s’anotarà per semestres, és a dir, agrupats els mossos que van servir d’un a sis mesos, o de sis a dotze mesos, etc. o més de 24 mesos. En les relacions referents als classificats com a Desafectes o Encartats no cal anotar el temps de servei.
Aquesta verificació es va dur a terme a la Casa Consistorial de Bera el 15 de març de 1940 sota la presidència de l’alcalde José Juan Irazoqui Nesprías, que estava acompanyat del regidor en funcions de Síndic Luciano Tellechea Yanci, del metge Francisco Larralde Cenoz i del tallador Santos Pombar Rodríguez, Ramon Elgorriaga, Manuel Goicoechea, Lorenzo Aguirre, Juan Celayeta, i sent secretari Francisco Iraizoz. En aquesta convocatòria es va donar lectura íntegra de la llista general dels mossos allistats definitivament, pertanyents al Batalló de Treballadors núm. 14 de guarnició a Vera de Bidasoa.
En aquesta convocatòria es va informar els interessats, integrants d’aquest Batalló de treballadors (com no podia ser d’una altra manera), del contingut de capítol 8è del reglament relatiu a la classificació dels mossos allistats i les revisions davant dels seus municipis, i perquè no hi hagués cap gènere de dubtes sobre la seva situació, al seu torn, se’ls va llegir els articles 157, 263, 26 Reglament, tal com establia l’Ordre Circular del Ministeri de la guerra del 1r de novembre de 1935.
En aquesta rectificació cal tenir en compte que als censos de població de 1940 es recollien, entre la població de fet, els integrants dels BDST (Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors) que el 31 de desembre d’aquell any hi havia a cada poble:
De l’altra, tenim les llistes que al febrer i març d’aquell any es van elaborar a cada localitat amb els integrants dels Batallons de Treballadors compresos entre les cinquenes de 1936 i 1941. del servei militar(2).
Gràcies a la nova classificació tenim constància de la situació dels següents veïns de Vera: José Larrañaga Otegui estava pres al Camp de Concentració de Miranda de l’Ebre, Jesús Larrañaga Otaegui estava pres al Batalló de Treballadors núm. 148 i Santiago Rodríguez Suso havia passat pels Batallons de Treballadors nº14.
Va ser a partir d’aquest moment, gràcies a les noves requalificacions, quan es va crear un nou sistema per a la realització de treballs forçats, les comeses del qual abastaven un període que s’estenia fins a l’any 1945, principalment una vegada acabada la Segona Guerra Mundial. Aquesta nova Organització es va basar en la fórmula dels BDST, cosa que va suposar a la pràctica una rectificació del cens de l’any 1940 que va portar alguns joves a complir cinc anys de servei militar
A Bera i Lesaka va destacar el BDST nº14. A Lesaka els soldats represaliats van penar la seva condemna fent treballs forçats en la construcció de la carretera entre Lesaka i Oiartzun que passa pel coll d’Aritxulegui. Aquestes obres van estar presents entre els anys 1940 a 1942, acompanyades de la construcció de diferents defenses militars.
Sobre aquest particular l’historiador Angel Organero Merino, en el seu llibre Batallón de pico i pala: captius toledans a Navarra (Lesaka, 1939-1942), comenta “que seria lògic que la carretera del Pirineu occidental, i potser de tot el Pirineu que més captius va requerir per a la seva construcció, sigui senyalitzada des de Les per gaudir dels paisatges i racons d’Aiako Harria sàpiguen que forma part de l’Univers repressiu franquista”
No obstant això, al municipi de Bera, tal com hem desenvolupat en treballs anteriors que ja van ser publicats al seu dia al blog del Bidasoa Ikerketa Zentroa, es dóna la major concentració de defenses militars per municipi de tot el Pirineu. En aquests moments les defenses militars localitzades al terme de Bera superarien la xifra de 140, del reemplaçament comprès entre els anys 1936 a 1941 inclusivament, als quals es va encarregar la realització dels diversos treballs de fortificació (construcció de diferents defenses militars, carreteres a Ibardin, etc.)
NOTA: Aquest bloc tracta, única i exclusivament, de tot allò relacionat amb les fortificacions construïdes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), del seu estudi, de la divulgació del seu coneixement i de la seva posada en valor, fent especial èmfasi en el treball que desenvolupen les associacions que vetllen per aquest patrimoni. També es farà ressò de les notícies, els treballs, les publicacions, les conferències i, per descomptat, les sortides fortineres. En algun cas, s’assenyalaran les notícies de l’entorn més proper, com allò relacionat amb el Mur de l’Atlàntic, tant per la seva influència i projecció com per coincidir en un mateix context geografic, cultural i fins i tot històric, que es va allargar fins al 1945.
FONT: Aurelio Gutiérrez Martín (Bidasoa Ikerketa Zentroa)
BELLATERRA GOURMET🧑🍳 Aixecar-se d’hora i gaudir de l’esmorzar de forquilla i porró a El Somni del Boig de Bellaterra (Vallès Occidental)
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, El Somni del Boig on 10 Juliol 2025|
Bellaterra, 10 de juliol de 2025
Esmorzar de forquilla i porró, l’emblematic àpat tradicional català de fonda, ara, tots els matins, al Restaurant “El Somni del Boig” de Bellaterra
LLUIS TORRES ✍️ No hi ha res més tradicional que matinar per gaudir a Bellaterra d’uns Ous ferrats amb peus de porc, botiffarra, pollastre al grill, etc.,
Arriba a Bellaterra l’Esmorzar de Forquilla i Porró El Somni del Boig, a només 9,50€. Cada dia de 08:00 a 11:30 hores (inclòs plat principal, porró de vi o altra beguda i cafè) Ampli aparcament gratuït.
🧑🍳 No és el Brunch de Manhattan, és l’esmorzar de fonda de Bellaterra!
És molt possible que els vostres avis
us hagin dit en més d’una ocasió que l’esmorzar és l’àpat més important del dia. Llàstima que els hi fem poc cas, als vostres familiars, que us varen recordar els seus desplaçaments fins al Granollers per gaudir del vell l’esmorzar de forquilla Fonda Europa.
Molt possible, perquè no tenim temps o perquè no hi estem acostumats, molts de nosaltres no valorem l’esmorzars tot el que es mereix. S’ha de començar la jornada amb forces calories i energia.
Des de Bellaterra Gourmet us proposem l’experimentada opció per sadollar la forquilla matinera i apropar-se fins el proper El Somni del Boig de Bellaterra (antic Can Edo), amb ampli aparcament propi gratuït.
- Lope de Vega, 5 | Bellaterra
- +34 935929752
- info@elsomnidelboig.com
BELLATERRA.CAT 