Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2025

Bellaterra, 19 de juny de 2025

Oportunitat perduda amb les obres efectuades a la Plaça del Pi de Bellaterra, que podrien haver retirar el monòlit a l’alcalde franquista, complint amb la Llei de Memòria Històrica

Josep Maria Marcet i Coll fou un alcalde de Sabadell des de l’any de 1942 fins el 1960, durant la dictadura franquista, així com Procurador a les Corts Espanyoles entre el 1942 i 1948. És conegut i incontestable que Marcet es va allistar al bàndol colpista del general Franco quan esclatà la guerra civil l’any 1936 i que, com a membre com a voluntari en la primera centúria de la Falange, el 27 de gener de 1939 entrà a Sabadell encapçalant les tropes franquistes que van ocupar la ciutat.

Tot i el seu passat franquista el Sr Marcet encara té un monòlit, situat a la plaça del Pi de Bellaterra, i una avinguda amb el seu nom. Aquest fet suposa incomplir amb les lleis de Memòria Història i de Memòria Democràtica que obliguen a les administracions públiques a prendre mesures per retirar símbols d’exaltació del franquisme.

Tant l’EMD de Bellaterra com l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès han aprovat diferents mocions per fer complir amb aquelles lleis en el cas del monòlit i de l’avinguda que l’alcalde franquista Marcet té a Bellaterra:

1.- Moció presentada per ERC a l’EMD en data 20 d’abril de 2017 pel canvi de nom de l’Avinguda Josep Maria Marcet i Coll.

https://www.emdbellaterra.cat/lemd/organitzacio/juntes-de-veins-i-veines/ple-20-abril-2017.html

2.- Moció presentada per la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en data 29 de juny de 2019 per, entre d’altres acords, acorda coordinar de mutu acord amb la EMD de Bellaterra la retirada del monòlit de José Maria Marcet i demanar a la comissió del nomenclàtor de Cerdanyola, iniciar els tràmits per canviar el nom d’aquesta avinguda.

Feu clic per accedir a certificat_48.pdf

3.- Moció presentada per Gent de Bellaterra a l’EMD en data 22 d’abril 2024 per a fer complir plenament amb la llei de Memòria Democràtica i executar les accions necessàries per realitzar tal compliment.

https://www.emdbellaterra.cat/lemd/organitzacio/juntes-de-veins-i-veines/ple-ordinari-22-abril-de-2024.html

Cal destacar que a la ciutat on Marcet fou alcalde franquista, Sabadell, el maig de 2017 es va retirar el seu bust de la plaça que portava el seu nom i el març del 2019 aquella plaça passà a anomenar-se de les Dones del Tèxtil, en compliment de les lleis de memòria històrica i per esborrar de les vies públiques qualsevol simbologia feixista.

A Bellaterra s’han realitzat unes obres, finançades en part per la Generalitat de Catalunya, per a la reforma de la plaça del Pi i que afectaven el lloc concret on està el monòlit de l’alcalde Marcet. Des d’ERC es mostra el profund malestar perque ni l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ni l’EMD de Bellaterra hagin aprofitat aquestes obres per ordenar la retirada d’aquest monòlit en compliment de la llei i de les diverses mocions aprovades pels plens municipal i de l’EMD.

Els portaveus republicans de Cerdanyola i de Bellaterra recorden que l’espai públic no és un espai neutre, sinó que respon a la voluntat política concreta de fer visibles uns determinats referents culturals i històrics. Així doncs, no actuar és posicionar-se i donar suport a que l’any 2025, més de 55 anys després de la mort del dictador, hi hagi espais públics que retin homenatge i recordin a persones tan destacades del règim franquista. És per això que exhorten a l’Ajuntament i a l’EMD per a què defensin la dignitat democràtica i la llibertat i es retirin de forma immediata el monòlit de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet, liderin el canvi de nom de l’avinguda i actuïn igual amb tota la simbologia i iconografia franquista de l’espai públic.

Font|Grup Municipal d’ERC de Cerdanyola del Vallès

Read Full Post »

Bellaterra, 18 de juny de 2025

LLUÍS SIMON|La cui­nera Ana Mota Cortés, cone­guda com l’Anita de la Casa Anita, va morir diven­dres als 89 anys a Cadaqués, una vila on va ser una per­sona clau no només en la vida gas­tronòmica de la comarca sinó també en l’acti­vi­tat social i cul­tu­ral dels seus anys de glòria.

Anita, a l’esquerra, en una celebració familiar al seu retaraunt. IG.

El seu mític local va ser un dels més freqüentats per Dalí i el preferit de Kirk Douglas quan va visitar la vila

Amb 18 anys es va casar amb Gui­llermo Martín Barra, natu­ral de Teba (Màlaga), que va morir el 2004. Sense gran experiència, el 1960 va obrir el seu res­tau­rant, con­si­de­rat un dels més antics del muni­cipi. L’esta­bli­ment va ser un dels més freqüentats per Sal­va­dor Dalí, que va insis­tir sem­pre en el seu lloc i la seva taula. L’excel·lència dels seus plats es va escam­par amb el mètode més tra­di­ci­o­nal, el boca-ore­lla.

El res­tau­rant, que con­ti­nua en mans fami­li­ars, ha esde­vin­gut un autèntic tes­ti­moni de la vida bohèmia i artística de la vila. La llista de per­so­nat­ges que van que­dar enci­sats per la cuina de l’Anita és memo­ra­ble. Pel seu local del cen­tre –car­rer Miquel Roset, 16– hi van pas­sar Kirk Dou­glas, durant el rodatge d’El faro del fin del mundo, Yul Bryn­ner, Jean Louis Trin­tig­nant i fins i tot el mític gui­tar­rista dels Rolling Sto­nes Ron Wood. També el freqüenta­ven Lluís Llon­gue­ras i el poeta català Àngel Pla­nells. Les foto­gra­fies a la paret en són tes­ti­moni.

Amb els anys, l’Ana i la família van saber con­ser­var tot el sabor del local. La seva cuina era caso­lana i mari­nera, però no hi fal­ta­ven plats sen­zills, com els macar­rons. La millor opció, amb tot, era fer cas als con­sells de la cui­nera, més enllà dels plats tra­di­ci­o­nals de la seva carta. En el res­tau­rant sem­pre han des­ta­cat les seves grans vol­tes i una deco­ració dife­rent a la com­petència, un punt des­con­cer­tant, on els cli­en­tes com­par­tei­xen gai­rebé tot l’espai.

A par­tir dels anys vui­tanta , el seu oncle Jua­nito va posar-se al cap­da­vant de l’esta­bli­ment. Bona part d ela família ha seguit la tra­dició gas­tronòmica que va començar l’Ana. En Rafa Martín, un dels seus qua­tre fills, i la Carme Faixó van obrir el res­tau­rant Can Rafa del pas­seig Marítim. La família també va obrir altres esta­bli­ments que ja són de referència, com el Celler Martín Faixí, l’Eno­teca, el Raviyu, Can Tito i l’hotel Arrels entre d’altres.

La cerimònia de comiat, que va aple­gar un nombrós grup de veïns i amics de la cui­nera, va tenir lloc diu­menge a l’església de Cadaqués.

Font: El punt Avui

Read Full Post »

SENSE PARAULES!!

Bellaterra, 18 de juny de 2025

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de juny de 2025

“L’arma secreta per la qual has de pintar els arbres de blanc a la tardor. Es pot fer amb una sola capa, de calç o amb pintura.  I si és ecològica, millor”.

Arbres pintats de blanc 📷 CEDIDA

LLUÍS TORRES ✍️Potser alguna vegada has vist el tronc d’un arbre pintat de blanc i ens t’has preguntat la raó o has deduït que és per evitar que les formigues pugin al tronc.  Doncs en part és així, però pintar els troncs dels arbres de blanc té un altre motiu més enllà que lluitar contra els insectes.  I la raó és protegir-los dels canvis bruscs de temperatura.

El color clar evita que el tronc se sobreescalfi i li surtin esquerdes per les quals entrin paràsits.  Aquesta tàctica es dóna a zones on la diferència de temperatures entre el dia i la nit són molt marcades.

Amb què es pinten els troncs:

El mètode més fàcil per pintar el tronc de color blanc i allunyar els insectes és pintar amb calç, però existeix l’opció de fer amb pintura làtex a base d’aigua i l’ideal és barrejar a parts iguals amb aigua perquè l’arbre no pateixi.

Com preparar la barreja per pintar amb calç:

Per pintar el tronc amb calç necessitareu tres tasses de calç apagada i tres tasses d’aigua.  Després cal barrejar bé i abans d’aplicar la calç cal treure les fulles mortes i les branques partides del tronc.

Quins arbres pintar:

La tècnica del pintat de troncs de blanc se sol fer amb arbres joves i en la majoria dels casos són fruiters.  És per això que els troncs pintats de blanc se solen veure més en granges.

El millor moment per aplicar la beurada és a finals de tardor, abans que apareguin les gelades, o bé al començament de l’hivern.  Això ajuda a protegir els arbres de les variacions de temperatura més intenses.

Quant s’ha de pintar de blanc el tronc:

L’ideal és pintar el tronc amb un pinzell i donar una única capa de pintura.  I mai no superar el metre d’alçada.

Font: Huffpost

Read Full Post »

SENSE PARAULES

Read Full Post »

Bellaterra/Sabadell, 12 de juny de 2025

“El bellaterrenc Josep Lluís Llusià ha estat proclamat nou president del Cercle Sabadellės 1856, després que la seva candidatura fos ratificada com a única presentada, d’acord amb els estatuts del Club”

Josep Lluís Llusià entre Judith Figuera com a Vicepresidenta Social i Mia Querol com a Tresorera i responsable de Recursos Humans 📷 CEDIDA

Després de sis anys com a vicepresident responsable de l’Àrea Econòmica, Llusià enceta aquesta nova etapa al capdavant d’una Junta de continuïtat amb visió renovadora, formada per perfils complementaris i compromesos amb el benestar dels socis i sòcies i amb el futur del Cercle.

“Sóc i em sento bellaterrenc, I assumeixo aquest repte amb il·lusió, responsabilitat i la voluntat de completar el projecte que vam iniciar fa quatre anys amb el també bellaterrenc Joan Carles Riba”, ha declarat Llusia. “Tenim l’oportunitat de fer créixer el Cercle sense perdre l’essència que el fa únic.”

Entre les prioritats del nou mandat destaquen:

Finalitzar el Pla d’Inversions aprovat per l’Assemblea i elaborar un nou pla per als propers anys.

Millorar l’estructura social i esportiva, garantint la sostenibilitat econòmica.

Ampliar i optimitzar els serveis oferts als socis, amb iniciatives com el nou Cercle d’Empreses i el control del nombre de socis per preservar la qualitat.

Impulsar la innovació i la transformació digital del Club, integrant tecnologies com la intel·ligència artificial.

El nou equip directiu compta amb una presència destacada de Bellaterra, amb Judith Figuera com a Vicepresidenta Social i Mia Querol com a Tresorera i responsable de Recursos Humans. Totes dues són veïnes actives i implicades en la vida comunitària del municipi.

“Afrontem aquest mandat amb un equip divers i sólid, i és un honor comptar amb la Judith i la Mia per fer del Cercle un espai cada cop més acollidor, eficient i participatiu”, ha afirmat Llusia.

Completen l’equip figures de continuïtat com Xavi Marti (Vicepresident Primer i responsable d’Economia i Instal·lacions), Josep Carles Anadón (Area Esportiva) i Santiago Tiana (Innovació), així com noves incorporacions com Francesc Lara, que desenvoluparà el Cercle d’Empreses, i Carles Carbonell, responsable de l’optimització de l’Àrea de Futbol.

En les properes setmanes, la Junta compartirà els eixos estratègics del mandat i convocarà els socis i sòcies per escoltar propostes i idees que contribueixin a la millora col·lectiva del Club.

Restaurant del Cercle Sabadellès 1856

Amb aquest nou lideratge, el Cercle Sabadellès 1856 inicia una etapa que combina tradició i futur, i que reforça el seu paper com a espai referent de convivència, esport i vida social al Vallès Occidental.

El Cercle Sabadellès 1856 compta actualment amb més de 4.000 socis i és considerat un dels clubs familiars i esportius de referència a Catalunya.

CONTACTE CERCLE SABADELLÈS 1856

Carr. de Bellaterra, 510 (08205 Sabadell)
☎️ 937 21 51 54

RESERVES RESTAURANT DEL CERCLE:

🧑‍🍳 34 937 21 48 52

Bellaterra/Sabadell -12 de juny de 2025

Read Full Post »

Bellaterra, 9 de juny de 2025

El mal com a concepte només és un, que no s’achaqui a un context històric determinat”, ha demanat Consuelo García del Cid, al tancament de l’acte. “Les supervivents del Patronat convertim el dolor en causa, i hem sobreviscut el tub feixista més profund que la ment humana pugui imaginar. Una institució contra les dones que es va anomenar Patronat. La major aberració del segle, perllongada fins al 1985, sense que ningú no fes res. A nosaltres, la democràcia ens deu deu anys de vida. I la responsabilitat és del Govern espanyol i el Ministeri de Justícia

El centre Hogar Nuestra Señora del Coll era un internat situat al barri de Gràcia de Barcelona, al carrer Albigesos. L’edifici era una torre enorme amb un gran jardí, horta, estany, etc.

ANA MARIA PASCUAL✍️La Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER) demana perdó públicament per haver contribuït a la repressió de milers de dones a través dels convenis amb el Patronat de Protecció a la Dona del règim franquista. 

Les supervivents que han assistit a l’acte retreuen que les congregacions hagin posat més èmfasi en el context històric que en el seu veritable paper en la repressió, i han corejat: “Veritat, justícia i reparació”

Era una data molt assenyalada, un acte molt esperat des de feia anys per les dones que van passar pels reformatoris franquistes.  Aquest dilluns, la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), institució que representa més de 400 congregacions religioses, ha demanat perdó a les dones supervivents dels reformatoris del Patronat de Protecció a la Dona, organisme creat el 1941 adscrit al Ministeri de Justícia, amb el qual les dones han estat requisit  catòlica. 

Les congregacions religioses van estar al capdavant dels centres del patronat, on milers de nenes, adolescents i dones adultes van ser internades, entre el 1941 i el 1985, enviades pels seus pares i germans normalment, o conduïdes allà per la Policia, pel simple fet de mostrar un comportament poc recatat com a altres, violades fins i tot pels seus  autèntiques delinqüents.

L’associació Les desterrades filles d’Eva, creada per Consuelo García del Cid, supervivent dels reformatoris, ha lluitat en els darrers anys pel reconeixement del patiment experimentat als reformatoris del Patronat. Fruit de la feina, la CONFER ha convocat l’acte per demanar-los públicament perdó, però el seu perdó no ha estat acceptat. 

L’acte, celebrat a la Fundació Pau VI, a Madrid, ha començat amb una reflexió de Sant Agustí sobre la veritat, la memòria i l’esperança.  El president de CONFER, Jesús Díaz Sareigo, ha explicat que l’acte és el fruit del treball que porten fent amb l’associació Les desterrades filles d’Eva i ha definit el Patronat de Protecció a la Dona va exercir el control social i la repressió.  “És un acte de justícia, per reconèixer que en el passat no ho vam fer bé. Som conscients que moltes han estat silenciades durant dècades. Amb humilitat i sinceritat, volem trencar aquest silenci. Ens dirigim a totes aquelles dones que van patir i reconeixem la nostra participació”. 

El president de la CONFER ha indicat a més que el Patronat va ser “més una presó que un mitjà de promoció, com sí que va ser per a altres dones. Avui se’ns descobreix l’oportunitat de comprometre’ns més amb la cura, d’acord amb els principis evangèlics que professem”.

Tot seguit s’ha donat pas a un vídeo amb testimonis de moltes dones que van passar pels reformatoris, relats duríssims, sobre els maltractaments que van rebre en aquells centres regits per congregacions religioses;  testimonis que han recordat suïcidis de dones, parts en solitud, sense assistència mèdica als reformatoris, menjar en pèssimes condicions.  Dones titllades de rebels, que van patir pallisses amb tovalloles mullades de mans de moltes monges, bufetades, pallisses, proves de virginitat. 

El mal com a concepte només és un, que no s’achaqui a un context històric determinat”, ha demanat Consuelo García del Cid, al tancament de l’acte. “Les supervivents del Patronat convertim el dolor en causa, i hem sobreviscut el tub feixista més profund que la ment humana pugui imaginar.  Una institució contra les dones que es va anomenar Patronat.  La major aberració del segle, perllongada fins al 1985, sense que ningú no fes res.  A nosaltres, la democràcia ens deu deu anys de vida.  I la responsabilitat és del Govern espanyol i el Ministeri de Justícia.

“La realitat dels reformatoris era a dins, i allà no entrava qualsevol. Cap metge es va alertar de tants talls de venes que es produïen als mateixos llocs. I tampoc de les suïcides. No importava. Es va justificar com a intent de fuga. El Patronat no té mortes a les cunetes, té mortes que ja es van treure les vida.”  García del Cid s’ha fet ressò dels crits de moltes de les assistents: “robatori de nadons”.  “Sí, robatori de nadons”, ha repetit aquesta investigadora, en relació amb els casos de sostracció de nadons i amb les adopcions irregulars que han estat denunciats els últims anys. 

Consuelo García del Cid s’ha acordat de les lesbianes i de les dones gitanes que van ser recloses en els reformatoris, patint els mateixos maltractaments que la resta, però a més la intolerància i el racisme.  

“No ens facin combregar amb rodes de molí, fent balons fora, no parlin de context”, ha dit Consuelo García del Cid dirigint-se a la CONFER. 

Així ha estat la petició de perdó

La petició de perdó ha arribat al final de l’acte de la mà de les representants de tres de les congregacions més destacades a la tasca del Patronat.  Carmen Ortega, superiora provincial de les Oblates Santíssim Redemptor, ha reconegut que moltes dones van ser internades als nostres centres “en contra de la seva voluntat, sense poder decidir sobre la seva pròpia vida, exposades a humiliacions”.  Matilde Mena, superiora de les Terciàries Caputxines, ha demanat perdó “per justícia envers totes les dones que van patir en aquests centres”.  Antonia López, de les Adoratrius, s’ha referit a la “renovació del nostre compromís”

Les dones assistents han corejat: “Veritat, justícia i reparació” mentre moltes mostraven pancartes amb la paraula “No”, en referència al fet que no accepten el perdó basat únicament en la justificació històrica.  Tot i això, el simbolisme de l’acte, únic en la seva espècie en tot allò que va de democràcia, ha estat molt important i commovedor. 

Ana Maria Pascual

Periodista de recerca, responsable de la informació judicial a Público.  Va treballar a Interviú, on va investigar corrupcions polítiques i va donar veu a les víctimes de violacions de DDHH.  Premi de la Coordinadora d’Associacions de Bebés Robados, va ser corresponsal de l’agència pública de notícies de Mèxic, assessora en comunicació i guionista de 360 Graus a ETB.  El seu mail: apascual@publico.es

Read Full Post »

Bellaterra, 9 de juny de 2025

On és l’EMD ecologista de Bellaterra?

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de juny de 2025

“🌳La deixadesa de l’espai públic de Bellaterra pels gestors de l’EMD no fa pas recordar el projecte inicial d’una Ciutat Jardí de l’any 1930”

Parterre abandonat a la Plaça del Pi de Bellaterra
Parterre abandonat a la Plaça del Pi de Bellaterra

LLUÍS TORRES✍️Des de Bellaterra.Cat denunciem la “Deixadesa de l’espai públic de Bellaterra”, i reclamem als gestors de l’EMD de Bellaterra, més interès per l’espai públic, fer un seguiment del mal estat de la jardineria. Els 7 nous aparcaments  s’han fet en plena curva d’entrada a la Plaça del Pi, s’invadeix el carril contrari en línia contínua, etc., tot un error de projecte i execució oficial. Panots tocant l’estació FGC sense reparar, la guia de Restaurants de Bellaterra publicada al plànol del tòtem lluminós de la Pla del Pi segueix oblidat i sense que l’EMD ho canvi pels actuals 7 restaurants : Ébano, El Somni del Boig, Marcs, Nonna, Sant Pancràs, Turó, Umami. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!

Llista vella de Restaurants inexistents a Bellaterra

Perillosos 7 aparcaments de Bellaterra

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de juny de 2025

Quina diferència hi ha entre un guindo i un cirerer?
Concretament, el cirerer es coneix com l’espècie “Prunus avium”.  Per la seva banda la cirereta és el fruit del guindo, un arbre que conforma una altra espècie coneguda com a “Prunus ceasarum”.  El guindo és molt proper al cirerer i de fet se’l considera un cirerer silvestre, predecessor de les varietats cultivades

Pot d’Amarena Fabbri a Bellaterra

LLUIS TORRES🍒A casa nostra moltes persones no saben el que és la guinda, (Cirera àcida). Sovint només pensen en la cirera confitada que troben als pastissos, etc., això demostra que aquí no la tenim present en la nostra cultura gastronòmica, tot el contrari que Itàlia, que l’anomenen Amarena, Griotte a Franca, Cherry Sour a la Gran Bretanya, Visine a Romania,  Sauerkirsche a Alemanya i Visnia a Polònia. Al Valle del Jerte hi ha un gran cultiu de guindes i produeixen un aiguardent de la mateixa fruita fresca.

A Catalunya, el guinder, també és conegut com a cirerer amarg o bord, cirerer de guilla o guineu, cirerer de moixó o gatzerí (Prunus cerasus) és un arbre de la família de les rosàcies i subgènere Cerasus. És conreat rarament com a arbre fruiter a la península Ibèrica, al contrari que la resta d’Europa.

Xarrop de Visnia ( Guindes) elaborat a Polònia. Preparació: 1/5 part de xarrop i 4/5 parts de sifó o aigua mineral amb gas

Amarena Fabbri és la icona d’una empresa que té una gran història per explicar.  És una fruita apetitosa expressada de moltes maneres diferents, que t’ajudarà a expressar creativitat i passió a cada moment de la teva jornada.

El clàssic gust d’Amarena Fabbri és un producte que no perd la vigència des de fa cinc generacions.  És un dels sabors més versàtils de la gamma, es combina amb qualsevol recepta i és l’ingredient perfecte per tenyir de passió qualsevol invenció teva.

Una fruita de consistència crocant que es capbussa en un almívar dolç i aromàtic, per a una experiència sensorial que no podràs oblidar.  Amarena Fabbri, amb el seu inconfusible plaer envoltant, et conquistarà amb prou feines la proves.

Una tradición de familia que con los años se convirtió en un símbolo valioso. La elaboración de la famosa fruta nació en 1905 gracias a la intuición de Rachele Buriani, esposa de Gennaro Fabbri. Una idea genial y deliciosa que transformó un simple producto de la naturaleza en un ícono de gusto y estilo. Un éxito debido a su exquisitez.

Pa de pessic elaborat amb guindes “Made in Bellaterra”


Amarena Fabbri es sinónimo de «Made in Italy». De la pasión culinaria a la investigación artística, el paso es breve. En 2005, año del centenario de la empresa, Amarena Fabbri es protagonista absoluta del «Premio Fabbri para el Arte». Edición tras edición, artistas internacionales ofrecen un tributo a Amarena Fabbri, experimentando lenguajes artísticos diferentes para manifestar la belleza y la exquisitez.

Font: Amarena Fabri

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »