“L’art topiària és la tècnica de jardineria que consisteix a retallar artísticament els arbres i els arbusts per a donar-los formes escultòriques, geomètriques o figuratives, practicada pels romans, és molt característica dels jardins italians i francesos dels segles XVI i XVII”.
Escultura cigne desapareguda, en e parterre de l’estació FGC, front de l’avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra 📷 CEDIDA
LLUÍS TORRES | Al parterre al costat de l’estació de FGC de Bellaterra, al lloc on actualment hi ha instal·lat el Bicitancat, el 1940 hi havia una bonica escultura feta de xipresos, en una capritxosa forma de cigne.
Observant l’antiga foto de l’escultura es diria que en comptes de xipresos era feta de pedra o metàl·lica.
Però són xipresos comuns (cupressus sempervirens). Si a un xiprer el deixes créixer al seu aire, creix prim i vertical, com creix la immensa majoria dels arbres d’aquesta espècie. Però si practiques l’art topiària* o poda ornamental, les branques poden créixer amb aquestes formes globoses tan espectaculars.
Llàstima que no s’hagi conservat com una atracció artística més i símbol de Bellaterra
* L’art topiària és una pràctica de la jardineria que consisteix a donar formes artístiques a les plantes mitjançant l’esporga. El seu origen es troba en la jardineria dels romans i va continuar durant el Renaixement italià, fins a arribar al punt culminant amb André Le Nôtre, realitzador dels jardins de Versalles el 1662, que va donar a les plantes (principalment el boix) formes còniques i piramidals.
“El 9 de maig se celebra el 75è aniversari de la Declaració de Schuman, any 1950, que simbolitza l’inici del projecte d’integració europea. Per celebrar el Dia d’Europa, s’han organitzat diverses activitats institucionals i culturals adreçades a tota la ciutadania“.
Bellaterra, 9 de maig de 2025
Bandera d’Europa 📷 CEDIDA
L’objectiu és simbolitzar el compromís de la ciutat amb els valors fundacionals de la Unió Europea: la pau, la solidaritat, la democràcia, els drets humans i la cooperació entre pobles.
A les Corts s’il·luminarà la façana el divendres 9 de maig a la tarda.
El primer dels actes del Dia d’Europa fou ahir, 8 de maig, al Born Centre de Cultura i Memòria, amb la presència de l’exprimer ministre italià Enrico Letta, que va presentar el seu llibre. Posteriorment, hi va haver un concert simfònic en què s’interpretà Aurora Europa, la simfonia per a piano i violí composta pel notari i compositor Josep Maria Valls.
L’acte central del 9 de maig tindrà lloc avui a la plaça de Sant Jaume, al matí, i hi seran presents el president de la Generalitat, Salvador Illa, i alcaldes de tot Catalunya, convocats per l’alcalde Jaume Collboni en defensa i afirmació dels valors europeus. L’acte inclourà la lectura del manifest Més Europa, el desplegament solemne de la bandera europea i una interpretació en directe de l’himne d’Europa.
La companyia Vero Cendoya serà l’encarregada de l’acte de desplegament de la gran bandera europea, de 27 metres, basat en un espectacle de dansa inclusiva i en què també participaran castellers de la ciutat.
A les 19.00 hores se celebrarà el concert institucional del Dia d’Europa gratuït i obert a tota la ciutadania. El FemJAZZ 25 és un concert de jazz femení i europeu organitzat per l’EUNIC, que agrupa els instituts nacionals de cultura de la Unió Europea. També es lliuraran els premis Europa Jove i Què és per a la teva Europa?, que reconeixen la creativitat, la reflexió i el compromís europeu de la joventut de la ciutat.
“És la meva aportació per fer visible la nostra terra Lleidatana amb la seva pagesia i els seus grans productes” JOSEP BULLICH I GASPAR
Cireres farcides de Foie i gelè de Porto del chef Josep Bullich 📷 CEDIDA
RECEPTA DE CIRERES FARCIDES DE FOIE AMB GELÈ DE VI DE PORTO
INGREDIENTS per a 4 persones:
16 cireres 150g de Foie-gras Gelé de porto 200ml de most 50ml de Porto 3 fulles de gelatina remullada i escorreguda
RECEPTA:
1. Gelé de porto: Escalfeu una part del Porto hi afegiu i foneu la gelatina, incorpo-reu la resta del Porto.
2. Passeu el Foie-gras pel sedàs. Amb una cullera de fusta treballeu una mica el puré de Foie-gras i ho reserveu.
3. Amb ajuda d’una puntilla traureu els pinyols de les cireres procurant que quedin senceres, farcir-les amb el Foie-gras. Un cop farcides les cireres les poseu damunt la rejilla i s’abrillanten amb gelatina desfeta amb l’ajuda d’una cullera o pinzell.
4. Per servir: Al centre del plat hi poseu un llit de gelatina picada i al damunt les cireres. Ho serviu amb torradetes.
El chef Josep Bullich ensenyant la recepta de les cireres en la seva Aula de Cuina amb Carles Moltó – Març 2015 📷 CEDIDA
Biografía Josep Bullich i Gaspar
Josep Bullich i Gaspar va néixer el 1948 a Oliana (Lleida). Cuiner català per vocació. Profund coneixedor de la cuina catalana i l’evolució del nostre gust col.lectiu, a més d´estudiós analista de les modes a taula i els seus canvis.
Inicià la seva professió als 15 anys a l’Hotel Mar-Eden de Calella. A Barcelona continuà el seu aprenentatge al restaurant Selva de Mar, al Hotel Gal•la Placídia i a la Marisqueria Carballeira que en aquell moment era la millor marisqueria de Barcelona. Tot seguit va entrar de cuiner al restaurant Reno. Amb 19 anys formà part de la brigada de cuina del restaurant d’Antoni Julià, el restaurant més refinat del moment, famós pels soufflés tant salats com dolços, les patates soufflés i el plat estrella: Les quenelles de llenguado. Aquest restaurant en aquell moment suplí la mancança d’escoles de cuina i tota una generació es va refinar professionalment amb el mestratge d’Antoni Julià. És per aquest motiu que Bullich sempre que pot reclama que la normalització gastronòmica de Catalunya passi per retre-li homenatge per la seva aportació al luxe del refinament a la nostra gastronomia.
Començà com a Xef de cuina a l’Hotel Gal•la Placídia amb 25 anys sent el xef més jove del moment, hi treballà del 1972 al 1977.
En aquesta època es casà el 1974 amb Nati Muñoz filla de Carles Muñoz Espinalt i és amb ella que va descobrir el científic anàlisi de la Psicoestètica, al anar-la aprofundint es convertí en un notable expert en l’evolució psicoestètica del gust i la moda al redós de la taula.
Col•laborà el 1976 en la revista: Decinco, decoración e instalación de cocinas, amb l’article «La moda en la cocina» a on presentà la Psicoestètica aplicada a la cuina i la necessitat d’introduir el color en l’uniforme de cuiner.
Del 1977 al 1981 va ser xef del restaurant Agut d’Avignó de Ramon Cabau. En aquest temps Bullich es va endinsar en el món de les sopes fredes, tant salades com dolces que foren tota una novetat a més dels sorbets tant de fruites com de flors fins el punt que la revista Gourmets dedicà una portada als sorbets fets amb roses o violetes per la seva originalitat. Assolí en aquell temps la primera estrella Michelin pel restaurant i per Barcelona fou l’any 1978.
Més tard, treballà al Via Venetto durant el període del 1981 al 1986, introduí per primer cop la cuina catalana en un restaurant de luxe i aconseguí aquest restaurant gràcies al seu art culinari l’estrella Michelin i la màxima puntuació en les guies especialitzades i un total reconeixement europeu.
El 1987 s’incorporà com a xef-director al restaurant La Dama degut als Jocs Olímpics s’hi varen celebrar els àpats oficials on hi assistiren les cases reials i els primers ministres de tot el món i a partir d’aquell moment aquest restaurant va ser considerat com símbol del refinament culinari a Barcelona. Bullich es retirà per jubilació el 23 de desembre del 2014 per ser el dia que feia 28 anys que s’obrí el restaurant. Bullich en el restaurant La Dama va fer evolucionar les amanides tèbies tant de peix, marisc o d’aus. Incrementà el nostre receptari de la cuina del bolet amb receptes que han traspassat fronteres com les múrgules farcides a la crema de tòfones, el cep farcit amb cranca, els molls amb rossinyols i salsa de taronja, etc., no menys famosos e importants els plats de caça com el faisà trufat i rostit, la perdiu amb rovellons o la seva famosa llebre a la reial, plats que li varen permetre convertir La Dama en el restaurant més distingit i de moda a Barcelona.
“Els 7 Restaurants de Bellaterra estàn situats a cases històriques amb jardí. Els teniu a només 40 minuts del centre de Barcelona, amb els FGC, i la majoria molt a prop de l’estació de Bellaterra (Línea 2 Sabadell- Barcelona)”
🧑🍳 El Somni del Boig Carrer Lope de Vega, 5 (08193 Bellaterra) ☎️ 935929752 reserves@elsomnidelboig.com http://www.elsomnidelboig.com
Exterior del restaurant El Somni del Boig de Bellaterra
“El Bellaterra – Montserrat és una caminada força llarga i que, malgrat que el terreny pel qual passa no és de gran dificultat, requereix estar en bona forma i en bones condicions físiques“
A continuació, trobareu els diferents trams de la caminada i les seves característiques. Només amb un “click”, us podreu descarregar la versió en pdf. De la mateixa manera, si feu “click” al mapa podreu visitar el Wikiloc de la ruta.
Per a inscriure-us a la caminada Bellaterra Montserrat heu d’emplenar el següent formulari de preinscripcions. Tot seguit, rebreu un correu de confirmació. El dia de la caminada cal que passeu a recollir el dorsal i es tramitarà la inscripció.
Preus
15 € Estudiant o Cau
20 € Anticipada (si es fa la preinscripció i es paga mitjançant transferència)
35 € Estàndard (es paga el mateix dia de les inscripcions a l’EMD) Si sou una entitat indiqueu-ho als comentaris, ja que hi ha preu de grup
El preu inclou: Samarreta de l’esdeveniment, dorsal, menjar i beguda en els avituallaments i assistència sanitària.
Empleneu el formulari d’inscripció que trobareu en aquest enllaç forms.gle/R4YcfbtSJYdcZXSdA.
Si teniu qualsevol pregunta o problema, no dubteu a posar-vos en contacte amb bellaterra@escoltesiguies.cat
José Montilla (Iznájar/Córdova, 15 de gener de 1955), qui fou el 128è president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2010, i també alcalde de la ciutat de Cornellà i ministre d’Indústria al govern d’Espanya, és convidat a les conferències Catalunya, Horitzó 2035 del Rotary Club de Cerdanyola
Cartell del debat organitzat pel Rotary Club de Cerdanyola amb l’expresident de la Generalitat José Montilla 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES|Ens felicitem per la excelent gestió i col·laboració de la nostra veïna, Elisenda Clascà, (secretària del Rotary Club Cerdanyola), gestionant el Cicle de conferències “Catalunya, Horitzó 2035”, i convidant expresidents de la Generalitat de Catalunya, que es celebren a l’Hotel Exe del Campus de Bellaterra. En aquesta segona conferència, després de la primera d’Artur Mas (129è President de la Generalitat de Catalunya), participarà en José Montilla (expresident de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2010) .
Interessat poden inscriure’s a través correu info@rotarycerdanyola.org.
(El preu del cobert és de 40 euros).
Biografia de José Montilla i Aguilera
Va néixer a Iznájar, Córdoba, el 1955. Als setze anys es vs traslladar amb la seva família a Catalunya. Està casat i té cinc fills. Vaig ser funcionari de l’administració local.
En arribar a Catalunya, a la ciutat de Sant Joan Despí, amb setze anys, va començar a treballar en una empresa d’arts gràfiques i posteriorment en una empresa del sector de l’electrònica. A l’Institut de Cornellà va cursar, en règim nocturn, el Batxillerat, compaginant els estudis amb la feina.
Posteriorment va ingressar a la Universitat de Barcelona, on va cursar estudis de Dret i d’Economia que no va poder concloure per la seva dedicació a l’activitat política.
Milita al PSC des de 1978, any de la seva fundació. Es va incorporar per primer cop a la seva Comissió Executiva Nacional l’any 1987, elegit secretari d’Organització en 1994 i Primer Secretari el 2000 i fins a l’any 2011. També va ser membre de la Comissió Executiva Federal d’PSOE de 2000 a 2008.
En les primeres eleccions democràtiques de 1979 va ser elegit regidor i nomenat tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda a Sant Joan Despí.
L’any 1983 va encapçalar la candidatura socialista a la ciutat de Cornellà de Llobregat i elegit regidor, primer, i Alcalde de 1985 al 2004.
Va ser president de la Diputació de Barcelona (2003-2004), després d’exercir altres responsabilitats en la mateixa institució.
El març de 2004 va encapçalar la candidatura socialista al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona. Elegit Diputat al Congrés i en formar-se el primer govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, va ser nomenat ministre d’Indústria, Turisme i Comerç. Va dimitir el novembre del 2006, per presentar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat.
Fou legit diputat al Parlament de Catalunya i investit com a president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a desembre de 2010.
El desembre de 2011 vaig ser nomenat senador, en representació del Parlament de Catalunya, càrrec que ha ostentat fins el maig del 2019.
El juny del 2020, va ser nomenat conseller independent de l’empresa Enagás per un període de quatre anys.
Font: Elisenda Clascà, Rotary Club Cerdanyola, Generalitat de Catalunya
Desfibril·lador al racó del Condis i exbar del desaparegut Club Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUIS TORRES|Sorprèn que el President de l’EMD i els seus vocal de la Junta Veïnal de Bellaterra, no informin al veïnat, a través dels seus canals informatius, entre ells el de Bellaterra TV, sobre la desaparició d’aquest desfibril·lador tan important per la zona més fluïda de públic, per la proximitat de l’estació Bellaterra dels FGC, i tot el comerç local, situat a la Plaça del Pi. Per què no es queixe també els comerciants? Fos una forma de protegir i mirar per la seva pròpia clientela. Que controlen els nous agents cívics i a qui reporten,?
– En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.
– A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies). Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.
Niu i trampeig de Vespa Velutina
Trampeig de reines fundadores
Les reines supervivents de la hibernació (menys del 5% de les hibernants) sortiran dels seus refugis a mitjans de febrer aproximadament. Començaran la fabricació dels seus nius embrionaris i efectuaran les primeres posades d’ous. Fins a l’emergència de la primera progènie seran les reines les encarregades de la captura d’aliment i també de substàncies per a la fabricació del niu.
En aquesta fase, que es pot estendre fins a finals de maig almenys, és quan cal fer el trampeig orientat a la captura de reines fundadores, ja que per cadascuna que es capturi, s’evitarà la formació d’una nova colònia.
Al mercat hi ha diverses trampes comercials per a aquest fi, però tampoc resulta complicada la fabricació casolana a partir d’una ampolla de plàstic modificada. En aquest darrer cas cal prestar especial atenció a impedir l’entrada a insectes més grans que la Vespa velutina i oferir sortides a insectes més petits que ella en la mesura del possible.
A les trampes s’ha de dipositar un atraient genèric a base de llevat o substàncies ensucrades, que també pot ser comercial o casolà (cervesa, vi, xarops, etc.) i haurà de ser renovat amb certa freqüència (menys de 15 dies). Encara no s’ha desenvolupat cap atraient específic per a aquesta espècie.
Qualsevol persona interessada pot col·laborar al trampeig acceptant les condicions imposades per l’Administració. El procediment més pràctic és a través del registre a la web http://www.avisap.es, que a més de permetre la gestió de les trampes, automàticament li concedeix permís per trampejar.
És important respectar els períodes especificats de trampeig de reines (de forma genèrica, de febrer a juny), ja que fora d’ells, aquesta actuació és contraproduent per dues raons: les reines ja no surten del seu niu, i es produeixen captures massives d’insectes beneficiosos.
Actualment es permet un màxim de 10 paranys/km2. L’aplicació AvisAp impedirà el registre de trampes noves en un municipi si s’ha superat aquest valor màxim.
Neutralització de nius
Els nius embrionaris són construïts per les reines fundadores a la sortida de la seva hibernació, de manera que ja apareixeran a partir de finals de febrer aproximadament. La seva localització és difícil, tant per la seva mida petita (menys de 10 cm de diàmer) com per la seva ubicació (generalment en racons en edificacions especialment refugiats).
Per eliminar-lo és suficient l’aplicació d’un insecticida en forma d’aerosol quan hi ha la reina al seu interior (a la nit està sempre i durant el dia torna cada 15 minuts aproximadament) i la posterior eliminació. Una opció interessant és aplicar l’insecticida i mantenir el niu ja que és freqüent la recolonització per una altra reina. D’aquesta manera es poden eliminar més fundadores.
Per eliminar aquest tipus de niu no és necessària la presència de personal especialitzat.
Després del naixement de la primera progenie poden optar per augmentar la mida del niu o canviar a un altre emplaçament, formant un niu primari i, quan aquest niu primari té un nombre considerable de vespes (més d’un centenar aproximadament) formen un niu secundari, generalment en un lloc diferent del primari.
La ubicació d’aquests sol ser sobre arbres o edificacions, però a grans altures, amb la dificultat consegüent per a la seva eliminació.
La tècnica de neutralització més estesa és l’aplicació de biocides a l’interior del niu. A causa de les altures a què es troben són necessàries artefactes apropiats per a la injecció del producte al seu interior (pèrtigues, drones, etc.). També s’està fent servir cada cop més la tècnica de projecció d’insecticida a l’interior del niu mitjançant perdigons disparats amb armes d’aire comprimit. Hi ha biocides que no tenen un efecte rebuig sobre les vespes, de manera que les que estan fora del niu en el moment de l’aplicació, entraran i també resultaran contaminades.
Una altra tècnica més innòcua que l’anterior per al medi ambient és l’ús d’explosius mitjançant els quals es destrueix el niu i tots els exemplars que hi hagi a l’interior (adults i larves). D’aquesta manera s’assegura l’eliminació de la reina i, per tant, la fi de la colònia. Hi ha el risc de formació de nous nius satèl·lit per part de les obreres que romanien a l’exterior si n’és un grup molt nombrós. En aquest cas poden arribar a pondre ous i obtenir nova progenie, però els seus descendents sempre seran mascles, per la qual cosa la colònia es pot donar per eliminada de la mateixa manera.
Al contrari que els nius embrionaris, els primaris o secundaris requereixen personal especialitzat per a la seva exterminació. A més, aquests equips han de comptar amb les autoritzacions administratives corresponents.
Font: Avisap 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.
“La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones. Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos. Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu“
Abella enfrentada a una velutina (font: ecocolmena)
Medi ambient
Vespa velutina provoca greus danys sobre la biodiversitat pel fet que els insectes són la base de la seva alimentació. La seva dieta proteica utilitzada per a l’alimentació de larves és obtinguda de la caça d’insectes. Els himenòpters poden arribar a constituir més del 80% de la seva dieta, seguits dels dípters i altres insectes. Es calcula que un niu gran, al màxim nivell de població, pot consumir fins a un quilo de carn al dia per obtenir proteïna.
Un altre efecte mediambiental advers és la competència directa que exerceix sobre Vespa crabro (avispó europeu), no tant pels emplaçaments, sinó per la seva dieta alimentària. Atès que Vespa velutina és molt més eficaç a la caça, es creu que pot existir risc de desplaçament del vespó europeu.
Societat
La vespa asiàtica no és una espècie agressiva amb les persones. Es mostra indiferent davant de la presència humana en la major part dels casos. Només es mostra agressiva davant de la pertorbació del niu. En aquests casos, la seva primera reacció és intentar dissuadir l’intrús a través de la presència d’un petit nombre de vespes, però si la pertorbació del niu continua, poden fer un atac en grup. Aquesta qüestió és improbable per als nius que es troben a les copes dels arbres, i més freqüent per als que es troben ocults a terra o sobre matoll.
Hi ha certes activitats, especialment agrícoles o forestals, en què caldrà prestar més atenció a la possible presència de nius, per exemple, desbrossaments i tala o poda d’arbres.
És especialment preocupant per a les persones al·lèrgiques al verí dels himenòpters, a qui les seves picades poden provocar seriosos contratemps.
Control
Atesa la capacitat de dispersió de Vespa velutina i la seva alta capacitat dadaptació a les condicions ecològiques de la regió, es considera impossible la seva eradicació. No obstant això, es pot controlar la seva població i es va dispersar a través d’una lluita integral.
Actualment hi ha en marxa diverses investigacions dirigides a la lluita contra aquesta espècie, algunes especialment esperançadores com pot ser la lluita biològica.
Mentre aquests nous sistemes de lluita no estiguin a disposició, el control es pot centrar en dues vessants diferents: el trampeig de fundadors i la neutralització de nius a les diferents fases.
“La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc”.
El vespó asiàtic és originari del sud-est asiàtic i va arribar a Europa el 2004, concretament a Bordeus (França). A partir d’aquí comença la ràpida expansió per França, Espanya, Portugal, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. A Espanya es va trobar per primera vegada el 2010 a Amaiur (Navarra). També apareix a Galícia posteriorment, probablement a través d’algun desplaçament fortuït.
Expansió de la Vespa velutina en el sur d’Europa. (Font: vespavelutina.eu)
Expansió de la velutina al sud d’Europa (tota França i la costa nord i oest de la Península Ibèrica)
El 2014 ja apareixen a Astúries els primers nius secundaris de Vespa velutina. Va entrar a la regió per l’orient (procedent de l’avanç amb origen a França) i per l’occident (procedent de Galícia i Portugal). Actualment, hi ha gran nombre de nius a l’extrem occidental ia l’extrem oriental de la regió, però també als municipis més septentrionals de la zona central ja hi ha nombrosos albiraments de nius.
La majoria del territori d’Astúries està sota l’amenaça de la presència d’aquesta espècie invasora. Zones d’elevada altitud a la serralada poden ser l’excepció, tot i que ja s’han trobat nius a cotes superiors als 1.000 m.
Mapa de risc d’invasió de Vespa velutina a Espanya (mapa de calor amb més densitat a la zona nord-oest)
Danys
Apicultura
És l’activitat més directament afectada, ja que les abelles poden arribar a constituir dues terceres parts de la dieta de Vespa velutina (depenent dels llocs). Això afecta de manera directa la producció de mel, però també indirectament altres produccions agrícoles si tenim en compte l’efecte pol·linitzador de les abelles.
La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc.
Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.
BELLATERRA.CAT 