“Renuncien el 50% dels vocals del partit polític Bellaterra Endavant que gestionen l’EMD de Bellaterra”
Jordi Macarulla Bombardó, president i creador del partit polític Bellaterra Endavant, va ser nomenat vocal de l’EMD el 17 de juny de 2023, i gestiona la mobilitat de Bellaterra.
Bellaterra, 19 de març de 2025
LLUÍS TORRES|Sorprèn i molt que Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, anunciés a l’últim ple de la junta veïnal de Bellaterra, les renuncies de 3 dels seus vocals: Jordi Macarulla, Lorena de la Peña i Gemma Moliner, tot i que no se sap amb precisió els motius, ja que la transmissió feta a través del canal oficial EMD INFORMA de Youtube, va ser fracàs per manca de son i no s’entenia gairebé res. Assistents presencials al ple han comentat que Riba va fer una despedida i aplaçava als tres vocals, Lorena, Gemma i Macarulla, donessin explicacions sobre les seves renúncies al proper ple extraordinari del 8 d’abril de 2025.
Els 6 vocals del partit polític Bellaterra Endavant
Abans d’entrar formar part com vocal de l’EMD, durant 8 anys formà part del Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra, primer com a Convergència, passant al PDeCAT, després com a cap de llista per Convergents (el partit de Germà Gordó) i sempre com a oposició del partit Gent per Bellaterra, presidit per Ramon Andreu.
Jordi Macarulla, president del partit polític Bellaterra Endavant, ha estat vocal de l’EMD de l’oposició en dues legislatures, va ser President de la Unió de Veïns en els anys que es va plantejar la segregació de Cerdanyola per ser municipi propi i coneix molt bé Bellaterra i la manera de funcionar actual de l’EMD. El seu perfil professional ha estat el de gestor d’empresa multinacional.
Constantin Brâncuși va crear la primera versió de l’escultura “El petó” l’any 1907, i l’obra es troba al Museu d’Art de Craiova
Bellaterra, 19 de març de 2025
Escultura El Petó de Constantin Brancusi a la tomba de Tania Rachevskaya (1910) del cementiri parisenc de Montparnase 📷 Ministeri de Cultura de França
LLUIS TORRES|Compartim la descripció històrica del Ministeri de Cultura de França sobre la tomba de Tania Rachevskaya, al cementiri de Montparnasse, Île-de-France ; Paris (75) ; Paris 14e Arrondissement ; 3 boulevard Edgar-Quinet, monument que comprèn una base, amb el seu epitafi, així com una estàtua de Constantin Brancusi anomenada: El Petó.
La signatura de l’escultor Brancusi està enganxada a la part inferior de la base, i està datat l’any 1909, (tercer d’una sèrie produïda per Brancusi entre 1907 i 1940)
L’any 1910, Tania Rachevskaïa, una estudiant russa, es va suïcidar per amor al doctor Marbais, amic i compatriota de Brancusi. En honor seu, el doctor va encarregar a l’escultor la creació d’un monument funerari a la tomba de la jove, i va ser escollit El petó. La seva instal·lació es remunta a finals de 1910 o principis de 1911.
Reproducció oficial de l’escultura El Petó de Constantin Brancusi D’APRÉS BRANCUSI ADAGP A Crespelle Editions, (París 1995)
“Le Baiser” del cementiri de Monparnasse de París, és una escultura funerària de l’artista romano-francès Constantin Brâncuși, va ser declarat monument històric l’any 2010 per no poguer ser venuda, una decisió del Consell d’Estat de Franca.
Va ser el final d’anys de batalles legals, i la decisió emesa el dia 2 de juliol de 2021, el Consell d’Estat francès va decidir que l’escultura “El petó (Le Baiser), obra creada per Constantin Brâncuși, col·locada sobre la tomba de Tatiana Rachewskaia al cementiri de Montparnasse a París, no es traslladaria del seu lloc d’origen.
S’evità que els hereus de la jove russa retiressin l’estàtua i la venguessin, l’estat francès va incloure el conjunt funerari a la categoria de monuments històrics l’any 2010. Aquesta decisió, impugnada per la família, va ser confirmada pel Consell d’Estat. En un comunicat, aquest últim explica que “l’escultura es va comprar amb l’únic propòsit de quedar segellada a la tomba de la jove, constituint així un monument funerari indivisible”. Que autoritza l’estat francès a decidir el seu destí.
Constantin Brâncuși va crear la primera versió de “El petó” l’any 1907 i es troba al Museu d’Art de Craiova
El Petó (1907) de Constantin Brancusi al Museu d’Art de Craiova
L’obra original de la sèrie (la que va servir de model per a la següent) s’anomena “La sculpture de Craiova”. La segona versió amb potes és la del cementiri de Montparnasse. Aquesta és l’estela i el pedestal del monument a la jove russa Tatiana Rachewskaia que es va suïcidar l’any 1910. La seva família li va encarregar una estela funerària a Constantin Brâncuși, que aleshores era desconegut, però deixeble de Rodin. L’artista va rebre 200 francs francesos.
Acostats per comerciants d’art, els hereus del difunt van reclamar el 2005 els seus drets a la concessió perpètua i van fer les gestions per exportar-la. L’estat s’hi va oposar elevant l’obra al rang de tresor nacional, després va catalogar el conjunt funerari en la categoria de monuments històrics.
“El Consell d’Estat considera que un monument funerari erigit sobre un sepulcre que serveix de fonamentació, construït per un altre que no fos propietari del terreny, s’ha de veure en el seu conjunt, amb tots els elements que s’hi van incorporar i que integren l’edifici, com a construcció, en el sentit i per a l’aplicació de l’article 518 del Codi civil”.
En aquest cas, el Consell d’Estat va afirmar que l’estàtua va ser adquirida expressament per a la tomba de la jove, ja que està fixada a una estela funerària dissenyada expressament per a aquesta, feta amb la mateixa pedra que l’escultura i col·locada sobre la tomba, i que Le Baiser i la seva estela formen, així, juntament amb la tomba, un conjunt indivisible que constitueix un monument funerari.
Sorprèn que els representants de l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola no hagin tallat la cinta amb la senyera i ho hagin fet amb els colors de PSC.
Inauguració itinerari vianants Camí Antic de Sant Cugat (Bellaterra)
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica avui Cerdanyola Info, Riba, Pons i Aceña van ser els encarregats de tallar la cinta inaugural. Durant el seu discurs el representant de la Diputació, aquesta institució pretén facilitar a Ajuntament i EMD’s que els seus somnis es facin realitat. Segons Aceña, les primeres fases sempre són importants perquè obliguen a que vinguin futures etapes en les que finalitzar el projecte global. Aquest projecte, diu, “és important per poder gaudir de l’espai urbà en condicions”.
El tinent d’alcalde cerdanyolenc, Òscar Pons, indicava durant la inauguració que un dia plujós com el que s’estava produint posa de manifest la importància d’haver fet aquest itinerari, no només com a espai de passeig, sinó també com a espai de seguretat per als vianant. Pons confia que el treball transversal faci que la següent etapa arribi l’abans possible.
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, també explicava que en el tram en el que ja s’ha actuat encara caldrà fer alguna millora com és reforçar la il·luminació o la instal·lació d’algun banc.
Des de la redacció de Cerdanyola.info volen posar de manifest que els problemes de so de les diferents intervencions en l’acte es deuen a la intensa pluja que s’estava produïnt en aquell moment.
Els gestors de l’EMD de Bellaterra bé podria comprar aquesta pràctica motocicleta feta i distribuïda per Ros Roca de Tàrrega
MOTODOG 125 aspirant excrements pel centre de la ciutat de Lisboa
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUÍS TORRES| Durant la nostra visita pel centre de la ciutat de Lisboa ens ha sorprès veure una motocicleta municipal aspirant d’excrements de mascotes pels carrers, model DOG 125 MOTODOG, “Made un Catalonia”, amb sistema de recollida d’excrements canins. Està dissenyada per a l’entorn urbà des del poble de Tàrrega (Lleida)
La recollida dels excrements canins que sovint es troben a les voreres i altres espais de l’entorn urbà es pot realitzar amb rapidesa i eficiència gràcies a aquest equip modern.
Ros Roca Av. Cervera s/n 25300 Tàrrega T. +34 973 508 100 E. rosroca@rosroca.com
Tòtem amb rellotge instal·lat a la Plaça del Pi de Bellaterra el 2011
Els canvis d’horari podrien veure el final després del 2026, en cas que la Comissió Europea i el Parlament Europeu arribin a un acord.
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica avui el diari Público, el canvi a l’horari d’estiu es produeix cada any el darrer diumenge del mes de març, quan els espanyols han d’avançar una hora els rellotges. Aquest canvi d‟hora es mantindrà fins al darrer diumenge d‟octubre, quan entrarà l‟horari d‟hivern.
Aquest 2025, l’horari d’estiu arribarà a la matinada del proper dissabte 29 de març al diumenge 30. Concretament, a les dues de la matinada, s’haurà d’avançar el rellotge fins a les tres, perdent una hora de son, pel que fa a les dues, seran les tres.
El canvi d’hora genera sempre un debat a la Unió Europea. Alguns països aposten per eliminar aquesta tradició definitivament pels efectes negatius que té a la vida quotidiana dels ciutadans.
L’impacte del canvi d’hora és positiu o negatiu?
L’argument de més pes al llarg dels anys a favor de mantenir l’horari d’estiu és la disponibilitat de llum natural durant més hores al dia, que es tradueix en un consum d’electricitat menor. Tot i això, la implantació de l’ús de bombetes de baix consum i l’ús d’aire condicionat a l’estiu i de calefacció a l’hivern han disminuït els aspectes positius energètics del canvi d’hora.
D’altra banda, hi ha efectes negatius sobre la salut dels ciutadans, sobretot relacionats amb els cicles de son, visibles els dies següents al canvi d’hora. L’impacte més significatiu és el problema per agafar el son, que influeix notòriament en els més petits i els més grans, ja que els seus rellotges biològics són els més sensibles davant de canvis d’horaris bruscos.
Les conseqüències solen ser temporals i perduren una setmana com a màxim, però l’existència d’un impacte negatiu en la salut dels ciutadans provoca que el canvi d’hora sigui un motiu de debat des de fa anys.
Aquestes conseqüències es poden reflectir en manca de concentració, pitjors reflexos en el dia a dia, fatiga diürna, estrès i irritabilitat, entre d’altres.
Els símptomes poden afectar més persones que pateixen ansietat o trastorns del son. En l’aspecte acadèmic o laboral, pot afectar el rendiment, la productivitat, l’aprenentatge i la presa de decisions.
A més, algunes investigacions han conclòs que els dies posteriors al canvi d’hora augmenten els accidents de trànsit i laborals, com a conseqüència de l’augment de cansament i la pèrdua de reflexos.
Què en pensa Europa?
El 2018, el 80% dels ciutadans es van posicionar a favor de l’eliminació del canvi d’hora en una enquesta proposada per la Comissió Europea. A nivell nacional, el 93% dels espanyols també es van posicionar en contra de mantenir aquesta tradició.
Tot i això, encara que s’estigui d’acord en l’eliminació del canvi d’hora, els països de la UE han d’acordar el fus horari que cal mantenir de manera comuna. Alguns països s’inclinen pel d’hivern i d’altres, pel d’estiu.
Aquests són els canvis d’hora confirmats pel BOE de moment:
Del 29 al 30 de març del 2025: canvi a l’horari d’estiu.
Del 25 al 26 d’octubre del 2025: canvi a l’horari d’hivern.
Del 28 al 29 de març del 2026: canvi a l’horari d’estiu.
Del 24 al 25 d’octubre del 2026: canvi a l’horari d’estiu.
El futur dels canvis d’horari
La Comissió Europea (CE), el 2018, va proposar eliminar els canvis d’hora que es produeixen a la Unió Europea cada any. No obstant això, cal la majoria qualificada dels Estats membres de la UE –que encara no s’ha obtingut– perquè mostrin suport a aquesta proposta de la CE.
El Parlament Europeu, per part seva, es va posicionar a favor de suprimir els dos canvis d’horari el 2021. Finalment, la CE i el Parlament han d’arribar a un consens perquè la proposta es compleixi.
Lorena de la Peña i Gemma Moliner, integrants del partit Bellaterra Endavant, marcades amb un cercle 📷 EMD Bellaterra
Sorprèn que Lorena de la Peña i Gemma Moliner, vocals integrants pel partit polític Bellaterra Endavant, no hagin obert la boca ni donat cap mena d’explicació durant el Ple d’ahir, en canvi va ser Josep Maria Riba, president de l’EMD, qui parlés per elles.
Irresponsable i lamentable, ja que els seus votant mereixen respecte i explicacions. Molt participar el Dia Internacional de la Dona, però deixar els seus motius de renúncia en boca d’un home.
✍️ Bellaterra.Cat denúncia i lamenta, una vegada més, la posició dels gestors de l’EMD (partit polític Bellaterra Endavant), amagant i censurant les imatges del veïnat present a la sala de plens durant tota la transmissió, a través del canal oficial EMD INFORMA de Youtube, com s’havia anunciat.
Ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra 📷 Youtube EMD INFORMA
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUIS TORRES|Quina vergonya i poc respecte que els gestors de l’EMD de Bellaterra no assegurin la qualitat de la transmissió dels plens de la Junta Veïnal, i no facin proves prèvies pel bon funcionament. La transmissió d’ahir dilluns fou molt deficient per manca de so i només 138 persones ho van poguer seguit en directe a través de Youtube. Al vídeo de sota ho podeu comprovar👇
Tan deixada està l’avinguda Joan Fàbregas perquè l’EMD demani ajuda a la Generalitat? Pobre Camí Antic!!
LLUÍS TORRES|En el Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra d’aquest vespre, en Josep Maria Riba, president de l’EMD, vol aprovar la sol·licitud al PUOC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, 2025-2029), la millora de l’Avinguda Joan Fàbregas (Veure el punt número 6 de l’ordre del dia del ple de la Junta Veïnal)
Sorprèn que l’EMD no vulgui consultar democràticament al veïnat sobre quin seria el millor projecte per millorar l’espai públic, com podria ser la millora definitiva del Camí Antic de Sant Cugat, en canvi ho concentri en l’avinguda Joan Fàbregas.
Detall de la construcció del Carrer Joan Fàbregas i Plaça del Pi de Bellaterra, l’any 1929 📷 L’ESQUIROL DE BELLATERRA
PUOC 2025-2029: L’EMD de Bellaterra rebrà una partida de 375.000 € en el nou pla. D’aquestes subvencions de 500 milions d’euros per tota Catalunya, permetran destinar 375.000€ a un projecte per Bellaterra, que s’haurà d’executar en els propers tres anys. L’EMD caldrà que presenti aviat una memòria valorada del projecte per accedir a aquests fons del PUOC 2025-2029.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat amb data 13 de març els nous Estatuts de la UAB, que regeixen a partir de dia 14 tota l’activitat institucional de la Universitat.
Els nous Estatuts van ser aprovats pel claustre del passat 20 de juny. Són els tercers que s’aproven en els 57 anys de vida de la institució.
Els nous Estatuts han estat aprovats per l’acord del govern de la Generalitat l’11 de març. La UAB esdevé així la primera universitat pública de Catalunya amb uns estatuts nous després de l’aprovació de la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), l’any 2023. Els nous estatuts van ser aprovats en el claustre de passat mes de juny per 167 vots a favor (83%), 14 vots en contra (7%) i 21 vots en blanc (10%).
Sobre la «naturalesa, autonomia, principis d’actuació i funcions de la Universitat» el títol preliminar dels Estatuts estableix que «la Universitat Autònoma de Barcelona es regeix pel respecte dels drets humans i pels principis de llibertat, de democràcia, de justícia, d’igualtat, d’equitat i de solidaritat» i marca com a principis d’actuació la lluita contra l’emergència climàtica, el foment de la ciència oberta i la millora de la salut de tots els membres de la comunitat universitària, entre d’altres. També enumera les funcions de la Universitat, des de la docència i la formació fins a la contribució al benestar social, passant pel «foment del pensament crític, el rigor científic, la tolerància, el pluralisme i els valors cívics propis d’una societat democràtica». I destaca el compromís de la UAB «a incorporar en les seves polítiques la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació» per qualsevol tipus de condició o circumstància personal o social, així com «a aplicar la perspectiva de gènere i l’aproximació interseccional en el conjunt d’activitats i funcions que desenvolupa i a treballar per a la prevenció de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques o envers qualsevol altre col·lectiu».
Per no despistar ni enganyar al veïnat, cal recordar que Bellaterra no té cap govern, sinó un President de l’EMD i una Junta Veïnal composta de 8 integrants de la Junta, sense cap cartera oficial
Al ple de la Junta Veïnal de Bellaterra d’avui, dilluns 17 de març, que es celebra a les 19:30h a la sala petita del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall, està previst l’anunci i dimissió de vocals del partit polític Bellaterra Endavant i anomenemt dels nous/noves, el que confirmaria el que estava corrent aquest últims dies pel poble.
Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra amb Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola 📷CEDIDA
BELLATERRA.CAT 