Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 3/03/2025

Bellaterra, 3 de març de 2025

El febrer de 1975 es va aprovar, en el marc d’una Diada de Reflexió organitzada per professorat i alumnes d’una molt jove Universitat Autònoma de Barcelona, un document que portava per títol “Per una universitat nova en una societat democràtica” que, amb el temps, va acabar coneixent-se com el Manifest de Bellaterra.

Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona en construcció

El document va ser fruit d’un procés participatiu en un convuls moment històric del país, no només a la universitat sinó a tota la societat, ta sols mesos abans de la mort del dictador Francisco Franco.

Els  22 punts del Manifest de Bellaterra van ser la base dels primers Estatuts democràtics de la Universitat i va esdevenir ràpidament un model a seguir per Universitats d’arreu de l’Estat.

Cinquanta anys després, amb l’objectiu no només de recordar sinó del posar en valor què va significar el Manifest, analitzar el context històric i debatre amb alguns dels protagonistes directes, la UAB organitza un acte commemoratiu obert a tothom que tindrà lloc el  12 de març pròxim, a les 12 hores, a la sala d’Actes del Rectorat.

Programa acte de commemoració

L’acte començarà amb les paraules de benvinguda del rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Javier Lafuente, i la secretària general, Esther Zapater. Tot seguit, Jordi Sancho pronunciarà la conferència «El Manifest de Bellaterra: construint democràcia des de la Universitat».

El Cor de Cambra de la UAB interpretarà cançons emblemàtiques com D’un temps, d’un país, de Raimon, i The Times They Are a-Changin’, de Bob Dylan.

També es farà una taula rodona moderada per Enric Marín, amb la participació de personalitats destacades com l’exrectora Margarita Arboix, José Luis Martín Ramos i Borja de Riquer, que reflexionaran sobre el context històric i l’impacte del Manifest.

Finalment, el rector clourà l’acte acompanyat de la tradicional interpretació del Gaudeamus igitur i amb una invitació a compartir un refrigeri per donar fi a la commemoració.

Font: UAB

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de març de 2025

Esperem no arribi un accident greu perquè a corre-cuita i hagi presència de tècnic o autoritat de trànsit per controlar-lo.

🎥 Imatges cedides per Meritxell Feliu

LLUÍS TORRES|Des de que l’EMD de Bellaterra presidida per Josep M. Riba, va començar les obres de renovació de la plaça del Pi de Bellaterra (Vallès Occidental), el conflictiu creuament dels carrers Avinguda Bertomeu (Carretera BV-1414), Ramón Llull i Lluís de Ábalos, amb uns caòtics girs i circulació, cap autoritat de les administracións mira per la seguretat dels vianants, siguin famílies del poble o estudiants de les diferents escoles de Bellaterra. Així ho denuncien diàriament el veïnat local a través de les seves xarxes socials.

Esperem no arribi un accident greu perquè a corre-cuita i hagi presència de tècnics o autoritat de trànsit per controlar-lo. Molts vehicles no respecten senyalitzacións, pas de vianants, etc., sobre tot als moments d’hora punta.

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de març de 2025

Res no em sembla més tristament estúpid que vendre la vida a un partit polític qualsevol”.

Eugène Ionesco (1909-1994)

EUGENE IONESCO|La nostra època és una època decaiguda, perquè la preocupació per l’absolut ha estat substituïda pel problema polític, el futur polític;  quan l’home ja no es preocupa pels problemes de les finalitats últimes, quan només li interessa el destí d’una nació política, de l’economia, quan els grans problemes tretafísics ja no causen dolor.  deixen indiferents, la humanitat es degrada, es fa bestial. 

Res no em sembla més tristament estúpid que vendre la vida a un partit polític qualsevol.  Desconfiem de la mentida que pretén que el que és polític és també espiritual i que la política és també una resposta metafísica.

La política ja no és l’organització de la ciutat, és la desorganització de la ciutat, és desig de confusió i de destrucció, és la confusió per la confusió, la revolució per la revolució, és la voluntat oculta d’aniquilar les realitzacions de l’esperit: les revolucions inestables, les tiranies i les censures, les revolucions;  les revolucions culturals cremen els llibres, destrueixen els monuments.  Ho veiem també als nostres dies, el 1967;  com en el temps de Savonarola, avui prevalen les prohibicions;  les revolucions modernes, amb les seves falses religions, són com les revolucions cristianes que destruïen les cultures paganes, són com la fe musulmana que va destruir Bizanci i els monuments d’Atenes.  Totes les revolucions destrueixen les biblioteques d’Alexandria.

Font: Journal de miettes, Mercure de France, 1967

Read Full Post »