Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2025

Bellaterra, 11 de febrer de 2025

Josep Pla: «El meu país és aquell en què, quan dic “bon dia”, em responen “bon dia”».

A Sant Cugat són molts els establiments que incompleixen la Llei de Política Lingüística, que diu que tant els rètols com les comunicacions han de tenir el català com a llengua preferent

L’escriptor Víctor Alexandre 📷 CEDIDA

VICTOR ALEXANDRE* No fa gaire es va publicar un estudi que situava Sant Cugat al capdavant dels municipis de Catalunya on l’atenció comercial en català és més alta. És a dir, el municipi que més s’ajusta a la famosa divisa de Josep Pla: «El meu país és aquell en què, quan dic “bon dia”, em responen “bon dia”». Però tenint en compte la situació actual de la llengua, amb una davallada alarmant del seu ús social, seria ridícul que ens vantéssim de ser la part menys malmesa d’un conjunt greument malalt.

La Plataforma per la Llengua informa que el nombre de denúncies per vulneració de drets ha crescut un 500% els darrers vuit anys i que “el supremacisme lingüístic castellà és una de les causes de descontentament”. A Sant Cugat són molts els establiments que incompleixen la Llei de Política Lingüística, que diu que tant els rètols com les comunicacions han de tenir el català com a llengua preferent. I també hi ha bars amb cambrers que no entenen el català o que són hostils als clients que el parlen.

Davant d’això, la regidoria de Política Lingüística, a càrrec de Núria Fernàndez, ha creat un “espai de comunicació per protegir la llengua catalana i els drets lingüístics dels catalanoparlants” en forma de bústia electrònica que recull les denúncies dels ciutadans que hagin sofert alguna discriminació. Només cal omplir un petit formulari amb nom, cognom, telèfon, correu i explicació dels fets. Em sembla una iniciativa molt positiva per combatre la indefensió.

https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=171269

Biografia de Víctor Alexandre

Víctor Alexandre i Benet, conegut pel nom de ploma Víctor Alexandre (Barcelona, 10 d’abril de 1950), és un escriptor català en llengua catalana. Començà la seva carrera professional el 1972 a Ràdio Popular d’Eivissa, i el 1974 a Ràdio Joventut, a Barcelona, on fou el primer periodista radiofònic a presentar música estrangera en català. Ha estat director i presentador de programes de Ràdio 4 (1976-1993), entre els quals Trobada, Aperitiu amb Diamants o Hollywood Boulevard, i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Va presentar el programa Cinema a l’abast a RTVE Catalunya, va ser redactor del programa Clàssica del Canal 33 i és autor de diverses obres de ficció per a la ràdio. Va escriure a les pàgines de la revista Lletres gairebé des dels seus inicis, i col·labora habitualment als portals El Món, Racó Català, Cugat.cat i Tot Sant Cugat.

El 2007 va estrenar l’obra de teatre Èric i l’Exèrcit del Fènix, sobre el cas de repressió política d’Èric Bertran, que va suposar el seu debut com a dramaturg. L’any 2008 va publicar Nosaltres, els catalans, llibre en què Alexandre conversa amb vint nous catalans dels cinc continents, entre els quals: Patrícia Gabancho, Najat El Hachmi, Sam Abrams, Matthew Tree, Asha Miró i Txiki Begiristain. El desembre del mateix any se li atorgà el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per l’obra Set dones i un home sol i tot seguit va publicar Trifulkes de la Katalana Tribu, la història de Catalunya explicada amb humor i didàcticament per a lectors de 8 anys en amunt (Joan Vilamala, va escriure dotze cançons per aquesta obra teatral, i Toni Xuclà en va compondre la música). Sobre el seu llibre Jo no sóc espanyol, Núria Cadenes va dir que va marcar un abans i un després en la presa de consciència nacional de Catalunya.

Font: Tot Sant Cugat, Wikipèdia

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de febrer de 2025

LLUIS TORRES| El passat dia 28 de gener ens va deixar Anna Maria Roda i Pérez, germana del bellaterrenc Frederic Roda i Pérez.

El nostre condol als familiars i amics

(seguirem informant)

Read Full Post »

Bellaterra, 19 de febrer de 2025

El Congrés es va dur a terme amb l’objectiu d’impulsar, promoure i divulgar la cuina del nostre país posant la mirada en tres camps ben diferents: la investigació, la professió i les relacions.

LLUIS TORRES|L’any 1981 en Josep Bullich,  -President del Casal del Cuiner i Chef del Via Veneto de Barcelona-,  donat que en aquella època es celebrà el centenari del naixement de Pablo Picasso va proposar que s’organitzés una exposició de diferents pintors amb temes de cuina, bodegons i també el concurs anual que es feia de cuiners va suggerí que fos inspirat en l’estil de Picasso.

Publicació de 1981 del Departament de Comerç i Turisme i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya

El Primer Congrés Català de la Cuina 1981-1982 va ser impulsat pel Consell Català de la Cuina, organisme creat a principis dels anys 80 a petició del Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

El Congrés es va dur a terme amb l’objectiu d’impulsar, promoure i divulgar la cuina del nostre país posant la mirada en tres camps ben diferents: la investigació, la professió i les relacions.

Va ser un congrés descentralitzat que va recórrer totes les terres del Principat. Al Solsonès els actes estaven relacionats amb la matança del porc; al Gironès amb les carns; a Barcelona amb el concurs d’homenatge a Picasso i Alimentària 82; a l’Empordà, Sant Sadurní i Vilanova amb els vins; a Valls amb els calçots; a Osona amb l’homenatge a la mocadera; al Maresme amb la setmana organitzada per l’Escola d’Hosteleria de Sant Pol de Mar; a Cambrils amb la festa del romesco, i a Puigcerdà i la Cerdanya amb els plats de muntanya i la cuina a l’escola.

JOSEP M.ESPINÀS ✍️ Que hi ha un interès cada vegada més gran -i el que és més significatiu: més extens- pel menjar, és indiscutible. Podia semblar, fa uns quants anys, el caprici o la follia de quatre esnobs, creadors d’una «moda» que, després de fer un cercle d’adeptes, provocar l’aparició d’uns quants llibres i mitificar mitja dotzena de restaurants, faria fallida per pur cansament i artifici.

Resulta que no. Haurem d’admetre que la «novetat>>> es basava en una realitat molt «vella», i sòlida: l’existència d’una cuina catalana (i no em refereixo tant a trets diferencials com a la pràctica arrelada d’uns plats tradicionals fets a la manera del país); l’existència de potencials afeccionats a aquesta cuina, precisament entre els joves; la creixent mobilitat de molta població durant els caps de setmana, amb un programa d’activitats que sol incloure la visita a un restaurant. I seria fàcil afegir moltes més explicacions al fet que el que podia semblar una «moda» hagi esdevingut un «corrent».

El Congrés Català de la Cuina que no fa gaire patrocinà la Generalitat de Catalunya ha estat, a més d’un èxit, la demostració de la dimensió social d’això que en diem gastronomia. (Val a dir que el Departament de Comerç i Turisme ha fet en aquesta legislatura una bona feina, i el conseller Sanuy i el seu equip han sabut <dur la imaginació allà on no arribaven les competències».) Que el plaer gastronòmic no era una dèria de quatre «sonats>> ni una filigrana literària, s’acredita amb el tipus d’organització del Congrés, que no s’ha fet de dalt a baix, sinó de baix a dalt. Com ho recorda Ramon Bagó, director general de Turisme, «el caliu popular que ens ha envoltat en tot moment posa de manifest que en cap cas no hem fet un Congrés por a uns quants. Les sis mil persones que van concentrar-se a la calço-tada de Valls no són “uns quants”. Les dues mil persones que van degustar els plats de la I Mostra de Cuina Osonenca no són “uns quants”. Les tres mil per-sones que ens van acompanyar en la degustació popu-lar del romesco a Cambrils no són només un grup d’amics».

El llibre que ha editat el Congrés recull, natural-ment, tots aquests aspectes de «festa» que durant un any han mogut gent i illusions arreu de Catalunya. Però a més de la crònica dels actes, i d’una colla de receptes proporcionades pels restaurants més solvents del país, el volum presenta les ponències que més de vint espe-cialistes van redactar sobre temes tan diversos com l’ar-ròs, els vins dolços, els bolets, el peix del dia, el torró, les aplicacions de la fruita a la cuina catalana, la utilit-zació racional diària de la cuina tradicional, la cuina de la collectivitat, proposta sobre l’ensenyament de cui-na a Catalunya, etc.

Amb aquest Congrés s’han aconseguit, afortunada-ment, les dues accions de treball que no sempre van jun-tes: d’una banda, la recuperació pràctica d’una cuina catalana en una sèrie de restaurants que s’han unit al moviment; de l’altra, la formulació teòrica dels princi-pals objectius, necessitats i mitjans que han de consoli-dar la cuina catalana com a fet significatiu. Com diu Bagó, els treballs que teniu a les mans no es limiten a fer una exaltació poètica i apassionada de la nostra cuina nacional (encara que sigui bo que la cuina vagi acompanyada de literatura). La gastronomia moderna no pot deixar de considerar fenòmens tan transcendents com ho són les noves tecnologies agro-alimentàries, els problemes de la comercialització dels productes artesa-nals, l’orientació al consumidor i l’ensenyament de la cuina a l’escola professional, per posar tan sols uns exemples concrets».

En una d’aquestes pàgines he llegit un paràgraf que m’ha semblat molt suggestiu: «És aquesta consciència del bagatge cultural, la que permet una actitud oberta i creativa, i fins i tot la recepta històrica recuperada ha d’obrar com una partitura que, com a tal, necessitaria una actitud reinterpretativa.>>>

Com podeu veure, la «moda» gastronòmica pot donar encara molt de joc.

Font: Josep M. Espinàs

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de febrer de 2025

‘Des d’una òptica política, l’annexió de Bellaterra és una bona notícia per als catalanistes d’arreu del país, i especialment pels de Sant Cugat’

LLUÍS TORRES|Compartim l’article d’opinió de Lluís Feliu, -emprenedor Santcugatenc-, publicat avui al Tot Sant Cugat. Recordem l’any 2022 quan el vàrem rebre a Bellaterra perquè ens fes quatre cèntims sobre la seva proposta cívica, de l’annexió que la seva població de Vallpineda (Molins de Rei), a La Floresta (Sant Cugat del Vallès).

LLUIS FELIU ✍️ La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és ferma i obligarà l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar els tràmits de la segregació de Bellaterra. No serà un procés ràpid, però d’aquí a uns mesos serà la Generalitat qui decidirà si Bellaterra s’annexiona definitivament a Sant Cugat. Les claus per entendre aquesta reivindicació en són moltes, passant per la connexió geogràfica, econòmica o física, fets tècnics que converteixen Bellaterra en una disfunció territorial i que haurien de servir a la Generalitat per facilitar l’annexió. 

Però des d’una òptica política, l’annexió de Bellaterra és una bona notícia per als catalanistes d’arreu del país, i especialment pels de Sant Cugat. La ciutadania de Bellaterra, que ja va demostrar que viu mimetitzada amb la de Sant Cugat, és majoritàriament independentista, i així ho demostren històricament els resultats de les eleccions. A les del maig del 2024, per exemple, Junts va ser el partit més votat aconseguint més del 40% de suport. La segona força més votada va ser el PSC-PSOE, però a molta distància, amb només un 15% de vots.

A Sant Cugat li interessa l’annexió de Bellaterra per molts motius, però des del camp independentista, els centenars de vots que rebran les formacions de Junts, Esquerra, Aliança i la CUP s’hauran d’aprofitar per seguir consolidant Sant Cugat com un feu del nacionalisme independentista català. En aquest camí d’alliberament nacional ens necessitem tots, i els vots provinents de Bellaterra també han de servir per avançar en consolidar un model que ha de servir de referent per a tots els pobles del país. 

Font: Tot Sant Cugat

Read Full Post »

Bellaterra, 9 de febrer de 2025

El 9 de febrer de 1908 s’inaugurava el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner.  
A la cerimònia inaugural del 9 de febrer de 1908 es va beneir l’edifici i l’Orfeó Català va interpretar el seu himne, el Cant de la Senyera. 

Palau de la Música Catalana, dibuix d’Aurora Altisent 📷 BELLATERRA.CAT

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del Modernisme català, l’única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, s’ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s’identifica amb la seva història.

Palau de la Música Catalana 📷 CEDIDA

La Sala de Concerts −una de les més singulars del món− és des de fa més de cent anys escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional, de la ciutat de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Presidida per l’orgue sobre l’escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural.

Sala mística i paradoxal, conté múltiples figures i representacions, com les muses que envolten l’escenari, les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, un bust d’Anselm Clavé a una banda i un de Beethoven a l’altra, i elements de la natura, com flors, palmeres i fruits.

Sala d’Assaig de l’Orfeó Català
📷 BELLATERRA.CAT

Un espai íntim i acollidor on tenen lloc concerts de petit format, conferències, presentacions i on assagen els cors de l’Orfeó Català. Aquí es troba la primera pedra que es va col·locar el 1905 durant la construcció del Palau. Amb un arc semicircular de butaques, que es correspon amb la mitja lluna de l’escenari de la Sala de Concerts que hi ha just a sobre, està caracteritzada per unes grans columnes, vitralls i decoració de l’època típica del Modernisme català.

Horaci Miras i Gener (Barcelona, 1918-2019), mecenes del Palau de la Música Catalana, consultant un programa del pianista Radu Lupu 📷 BELLATERRA.CAT

Durant molts anys, el Palau de Música Catalana va ser objecte de dures crítiques. 

Entre els haters principals hi havia Josep Pla, que l’anomenava el “Palau de la Quincalleria Catalana”, per la recarregada decoració modernista
Altres van arribar a demanar, directament, el seu enderroc, com Manuel Brunet en aquest article a ‘Mirador’ (1929):

“No creieu que el Palau de la Música -de qualsevol cosa en diem un palau- entra en la categoria de monuments que demanen l’enderroc?”

A la part superior de la façana hi ha un impressionant grup escultòric que representa un cor popular encapçalat per la figura de Sant Jordi, patró de Catalunya. Aquest conjunt, dissenyat per Miquel Blay, simbolitza l’esperit musical i cultural de l’edifici. Al costat, un bust de Beethoven ret homenatge a la tradició clàssica, mentre que altres detalls decoratius celebren la música popular i coral catalana 📷 BELLATERRA.CAT

La façana del Palau, situada al carrer de Sant Pere Més Alt, únic accés fins a l’any 1989, fa cantonada amb el carrer d’Amadeu Vives, que es resol amb la inclusió del grup escultòric La cançó popular catalana, de l’artista Miquel Blay i reproduïda a mida superior al natural per Frederic Bechini, on estan representats un sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d’un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l’ancià i els nens. És considerada l’obra cabdal de l’escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia. Tal com consta en una inscripció al peu de l’escultura, va ser pagada pel marquès de Castellbell (Joaquim de Càrcer i d’Amat) i va ser inaugurada el dia 8 de setembre de 1909. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt. Altres elements d’aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica.

89 anys després de la inauguració, el 1997, el Palau va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Però al llarg de la seva història no sempre se l’ha considerat una joia arquitectònica…

Detall de la façana del Palau de la Música Catalana 📷 BELLATERRA.CAT

JOSEP PLA, 17 de gener de 1919 (El Quadern Gris):

Ahir, al Palau de la Música Catalana. Bach i la <<Sonata a Kreutzer» al programa. El local és horrible, indescriptiblement desgraciat. Davant del frenètic panorama de guix i de majòlica m’és impossible concentrar-me. A més patia: les meves sabates, arreglades de nou, cruixien i feien soroll. A mig concert em dono per vençut i me’n vaig. Com és possible que el local d’una de les poques coses que podem presentar sigui tan sinistre? La cosa que podem presentar a tot arreu és l’Orfeó -és clar. ¿Serà veritat que les coses d’aquest país que no es mouen en un punt de mal gust tenen indefectiblement una vida migrada?

Font: Palau de la Música Catalana, Quadern Gris, Josep Pla

Read Full Post »

Bellaterra, 9 de febrer de 2025

Dues dècades després, 2.000 milions d’usuaris fan servir aquest sistema de navegació digital cada mes.

Des del 2023, també dona les indicacions en català.

Vista aèria de Bellaterra

LLUIS TORRES| Ahir, dia 8 de febrer, 3Cat publicà una interessant crònica de com va néixer, el 8 de febrer de 2005, una important i pràctica pàgina web que t’oferia una eina inèdita fins llavors que es deia com anar del punt A al punt B.

20 anys de Google Maps: d’enterrar els mapes en paper i les guies de telèfons a resoldre crims
El sistema de navegació digital de Google, malgrat que no és el pioner, ha revolucionat la mobilitat i l’utilitzen 2.000 milions de persones

El 8 de febrer del 2005 va néixer una pàgina web que t’oferia una eina inèdita fins llavors: et deia com anar del punt A al punt B.

“Creiem que els mapes poden ser útils i divertits, així que hem dissenyat Google Maps”, anunciava Google fa exactament vint anys en una publicació al blog de la companyia.

Dues dècades després, 2.000 milions d’usuaris fan servir aquest sistema de navegació digital cada mes.

L’ús massiu de Google Maps ha fet enterrar els mapes en paper, les guies de telèfons, els dispositius GPS i, en general, ha canviat la manera com ens movem.

Una finestra al món

El gran públic desconeixia els mapes digitals fins a l’arribada de Google Maps, però, en realitat, el gegant tecnològic no va ser el primer.

Yahoo, també desenvolupat per estudiants de la Universitat de Stanford, se li va avançar amb Yahoo Maps, creada pocs mesos abans.

Però Google es va imposar ràpidament –sobretot en saltar de la pantalla d’ordinador als telèfons intel·ligents–, i amb els anys ha aconseguit cartografiar pràcticament cada racó del planeta.

Per fer-ho, recopila imatges aèries, de satèl·lits i de milers de càmeres repartides per tot el món.

No només les que duen els seus propis vehicles, sinó també en bicicletes, dispositius submarins, a l’esquena de persones que caminen o, fins i tot, sobre camells que recorren el desert.

Gràcies a això, ofereix l’opció Street View, una de les prestacions estrella, que mostra els carrers des del punt de vista del vianant.

Ara, amb IA

Google Maps ha crescut de la mà dels avenços tecnològics i ha anat ampliant la informació que proporciona: ens diu des d’on hem aparcat el cotxe fins a informació en temps real sobre incendis, accidents de trànsit o la incidència del coronavirus.

Des del 2023, també dona les indicacions en català.

Les últimes versions de Google Maps integren la intel·ligència artificial de la companyia, Gemini, perquè els usuaris dels Estats Units puguin “parlar” amb el sistema de navegació.

Per exemple, preguntar-li sobre una ruta o un local en concret –“Tenen menú en aquest restaurant?”— o demanar-li recomanacions en una zona determinada –“Proposa’m plans per fer amb les amigues aquesta nit”.

A banda, la política també ha tingut un impacte en la plataforma: als Estats Units, el golf de Mèxic hi apareix com el golf d’Amèrica després que el president Trump firmés un decret per canviar-ne la nomenclatura.

20 anys d’històries curioses

L’eina també ha estat protagonista d’una gran quantitat d’anècdotes.

Una de les més sonades dels últims temps ha estat la imatge feta per Google Street View a Sòria, que va resultar clau per resoldre la desaparició i mort d’un home.

Gràcies a l’historial d’ubicacions de l’eina, una parella va descobrir que havien estat molt a prop en 33 ocasions abans de conèixer-se.

També hi ha hagut casos en què abandonar Google Maps ha estat la solució d’un problema.

És el que va fer l’Ajuntament de Barcelona amb la línia d’autobús 116, que anava sempre plena de turistes en direcció al Park Güell. Fins que no va desaparèixer del mapa, els veïns no van poder pujar al bus de barri.

Font: 3Cat, Arnald Prats Barnades

Read Full Post »

Bellaterra, 7 de febrer de 2025

Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra (2010-2023) i Bea Ripol, secretaria oficial de l’EMD 📷 BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES|Per entendre l’actualitat de Bellaterra hem trobat un vídeo realitzat al canal de Youtube ALCALDES.EU, entrevistant al que fou, des de 2010 a 2023, el primer president de l’EMD de Bellaterra. Sobren paraules per valorar la gestió de tants anys, veien el que s’ha fet fins aquest 2025.

Primer president de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu és nat a Barcelona, casat a Sant Cugat del Vallès i establert a Bellaterra des de fa uns anys. És amant i practicant de tots els esports, professor d’educació física titulat per l’INEFC i va ser professor en escoles de Badalona, Sant Cugat i I’Hospitalet de Llobregat. Actualment en excedència, però desitjant tornar a dedicar-se als adolescents, quan deixi de liderar l’EMD. Diu que li agraden els nanos difícils.

https://youtube.com/watch?v=8clRLaZgMnA&si=fJH0kjn9woT4aY2a

Fa un temps, juntament amb un grup de veïns amb les seves mateixes inquietuds, va organitzar una formació política local i independent. La política va ser el mitjà i l’eina per millorar les coses. Com molts altres alcaldes, compara la seva feina amb la del metge, que ha de tenir la voluntat de preocupar-se per la vida dels altres i assumir certs sacrificis a canvi.

Font: Alcaldes.EU

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de febrer de 2025

“Des de 2013, Anti-radars Vallès és el millor perfil per informar amb tuits de la comunitat, de radars, accidents i d’altres incidències a la xarxa viària catalana i notícies al respecte, amb 37.503 seguidors”

Cotxe robat a Palau-Solità i Plegamans aparcat a Bellaterra 📷 ANTI-RADARS VALLÈS

Trobat el cotxe Mazda CX-3 robat ahir a Palau-solità i Plegamans gràcies a un col·laborador del perfil  Anti-radars Vallès que l’ha vist aparcat a Bellaterra.

La bona feina a Bellaterra no té fronteres!!

Read Full Post »

OPINIÓ🌳Unió de Pagesos: Fem la feina

Bellaterra, 6 de gener de 2025

Unió de Pagesos, Creu Sant Jordi 2024

El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball 📷 CEDIDA

Unió de Pagesos de Catalunya aplega homes i dones de totes les comarques catalanes que es dediquen a l’agricultura, a la ramaderia o a l’activitat forestal per compte propi, i que defensen de manera solidària el sector agrari per millorar les condicions de vida i treball. Amb més de 6.000 afiliats i afiliades, és el sindicat majoritari del camp català i el més representatiu a Catalunya.

JOAN CABALL SUBIRANA* Anem cap al XIV Congrés d’Unió de Pagesos, que se celebrarà el 7, 8 i 9 de febrer a Mollerussa (Pla d’Urgell) amb el lema “Fem la feina”. No és un congrés qualsevol, coincideix amb els 50 anys d’Unió de Pagesos, que es va fundar el 3 de novembre del 1974 a Pontons (Alt Penedès). Un congrés ja de per si és molt important per a l’organització, ja que marca el camí a seguir del sindicat els pròxims anys i estableix la millor estratègia en la defensa del model de la pagesia a Catalunya.

La lluita per la millora de les condicions de treball i de vida de la pagesia familiar és contínua i el sindicat ha de fer la feina que toca, com sempre ha fet.

Els anys que venen, la feina sindical serà crucial per defensar els principals factors de producció de la pagesia, la terra i l’aigua. Els tenim amenaçats per l’especulació, per l’avidesa d’altres sectors econòmics i pels interessos econòmics més poderosos dins el mateix sector, com ara fons d’inversió i grans agricultors acaparadors de terra. El sindicat s’està armant per fer-hi front, i per això hem elaborat la proposta de ponència “Terra i aigua: valors de país”, amb l’objectiu d’aconseguir declarar aquests béns com a béns d’interès general.

També posarem a discussió elements de l’actual Política Agrària Comuna i la proposta pel període posterior al 2027. Pot semblar que quedi lluny, però no és així perquè ja hi ha un debat polític sobre la taula. Hem d’incidir-hi demanant claredat, fer les nostres justes demandes i lluitar per guanyar-les: assolir uns preus justos per als productes del camp i que sigui la pagesia la prioritat de les polítiques agràries.

La tercera ponència, la d’organització, ha de posar al dia el sindicat per als nous temps que venen. Els delegats i delegades d’aquest XIV Congrés escolliran una nova comissió permanent nacional, la qual assumirà les responsabilitats d’àmbit nacional per als pròxims cinc anys. També triaran, cal recordar-ho, els membres de la Comissió de Garanties Estatuàries i el Síndic de la Unió de Pagesos. Finalment, el congrés desencadenarà la renovació dels òrgans sectorials i comarcals al llarg de l’any.

Més enllà del contingut formal d’aquest procés, cal remarcar que pensem que aquest congrés cal que sigui el de la gent nova, entre aquesta gent nova un nou coordinador o coordinadora nacional. Aquesta renovació ha de ser útil al futur del sindicat, perquè continuï fent la feina. Som una organització democràtica i participativa, i tenim prou gent disposada i preparada per assumir noves responsabilitats.

Aquells que durant anys, uns més, uns menys, hem estat al capdavant de l’organització, cal que fem un pas al costat i donem suport als nous companys i companyes que ara assumiran nous reptes. Tant jo com la resta de companys que hem estat guiant l’organització i que ara fem aquest pas al costat, hem de donar gràcies per haver pogut compartir la tasca sindical, per la solidaritat de tothom i gràcies per l’amistat donada. Cadascú des d’allà on calgui, ha de continuar la lluita, una lluita que sempre és de la gent, dels homes i les dones d’Unió de Pagesos.

*JOAN CABALL SUBIRANA, coordinador nacional d’Unió de Pagesos

Read Full Post »

Bellaterra, 6 de febrer de 2025

El 19 de gener de 2025, carbassers.org va demanar la retirada del nomenclàtor de Bellaterra del nom del franquista Josep Maria Marcet.

Cal recordar que el 2024, el Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra va aprovar la moció de GXB de la retirada del nom de Marcet, alcalde de Sabadell (1940-1960), però Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra no ho respecte ni ho fa efectiu.

Monòlit i placa de l’alcalde franquista Marcet al nomenclator de Bellaterra
📷 BELLATERRA.CAT

A més d’enviar la sol·licitud a l’EMD Bellaterra vam presentar una denúncia davant de la Dirección General de Memoria Democrática del Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática per l’existència al nomenclàtor d’aquella EMD d’una referència a un dirigent de la dictadura. El 29 de gener la Dirección General de Atención a las Víctimas del ministeri ens va respondre en aquests termes:

Acusamos recibo de su consulta en relación con la Avinguda de Josep Maria Marcet, ubicada en la Entidad Municipal Descentralizada de Bellaterra, y agradecemos la información facilitada.

Le informamos que, conforme a la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, se considera que las referencias en el nomenclátor de calles a figuras vinculadas al franquismo, como es el caso de Josep Maria Marcet, deben ser objeto de revisión. No obstante, dado que en Cataluña no existe un catálogo autonómico que regule los elementos contrarios a la memoria democrática, la competencia para la creación y gestión de dicho catálogo recae en el Estado.

El artículo 36 de la mencionada Ley establece que los elementos que exaltan la dictadura franquista deben ser incluidos en un catálogo, cuyo desarrollo y aprobación está pendiente a través del Proyecto de Real Decreto correspondiente. Este Real Decreto fijará los procedimientos y las acciones que deberán adoptar las administraciones públicas en cuanto a la retirada de estos elementos.

Por lo tanto, hemos volcado la información proporcionada en nuestra base de datos y procederemos a seguir el protocolo correspondiente una vez se apruebe el Proyecto de Real Decreto. Hasta entonces, no podemos actuar de oficio en este caso.

Per tant, quan s’aprovi el reglament que ha de regular el catàleg d’elements franquistes l’estat procedirà d’ofici a retirar-los.

Font: http://www.carbassers.org

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »