Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Obituari’

Bellaterra, 30 de maig de 2026

EL Mestre de Cuina Catalana, en Josep Bullich Gaspar (Oliana, 1948 – Barcelona, 29 abril 2026)  📷 Personatges de Catalunya, Restauradors de Catalunya, Ángel Font, 1998

Francesc Pérez Torres✍️Ahir, 29 d’abril, ens va deixar l’amic i gran profesional català, en Josep Bullich Gaspar, Xef que va transformar la cuina del Restaurant Via Veneto, aportant 100% Cuina Catalana i deixant de banda la cuina francesa que es practicava durant els anys de la dictadura franquista, des de la seva obertura l’any 1967 per Oriol Regàs Pagès, artífex de la Gauche Divine. Des de 1982 fins el 1987 l’èxit fou apoteòsic, com mai un restaurant de luxe de Barcelona havia viscut. Com director xef va pasar a obrir el Restaurant La Dama, el local modernista més prestigiós de Barcelona. Llàstima que no ha pogut gaudir molts anys amb la seva jubilació. El nostre condol i abraçada a la seva família i muller Nati Muñoz.

Descansa en pau estimat mestre i amic, Josep Bullich! Mai oblidarem la teva humilitat i savi camí profesional que vas obrir per a molts joves cuiners, per estimar de veritat la nostra Cuina Catalana.

📷 Cedida per la seva muller Nati Muñoz

Biografía Josep Bullich i Gaspar


Josep Bullich i Gaspar va néixer el 1948 a Oliana (Lleida). Cuiner català per vocació. Profund coneixedor de la cuina catalana i l’evolució del nostre gust col.lectiu, a més d´estudiós analista de les modes a taula i els seus canvis.

Inicià la seva professió als 15 anys a l’Hotel Mar-Eden de Calella. A Barcelona continuà el seu aprenentatge al restaurant Selva de Mar, al Hotel Gal•la Placídia i a la Marisqueria Carballeira que en aquell moment era la millor marisqueria de Barcelona. Tot seguit va entrar de cuiner al restaurant Reno. Amb 19 anys formà part de la brigada de cuina del restaurant d’Antoni Julià, el restaurant més refinat del moment, famós pels soufflés tant salats com dolços, les patates soufflés i el plat estrella: Les quenelles de llenguado. Aquest restaurant en aquell moment suplí la mancança d’escoles de cuina i tota una generació es va refinar professionalment amb el mestratge d’Antoni Julià. És per aquest motiu que Bullich sempre que pot reclama que la normalització gastronòmica de Catalunya passi per retre-li homenatge per la seva aportació al luxe del refinament a la nostra gastronomia.

Començà com a Xef de cuina a l’Hotel Gal•la Placídia amb 25 anys sent el xef més jove del moment, hi treballà del 1972 al 1977.
En aquesta època es casà el 1974 amb Nati Muñoz filla de Carles Muñoz Espinalt i és amb ella que va descobrir el científic anàlisi de la Psicoestètica, al anar-la aprofundint es convertí en un notable expert en l’evolució psicoestètica del gust i la moda al redós de la taula.
Col•laborà el 1976 en la revista: Decinco, decoración e instalación de cocinas, amb l’article «La moda en la cocina» a on presentà la Psicoestètica aplicada a la cuina i la necessitat d’introduir el color en l’uniforme de cuiner.

Del 1977 al 1981 va ser xef del restaurant Agut d’Avignó de Ramon Cabau. En aquest temps Bullich es va endinsar en el món de les sopes fredes, tant salades com dolces que foren tota una novetat a més dels sorbets tant de fruites com de flors fins el punt que la revista Gourmets dedicà una portada als sorbets fets amb roses o violetes per la seva originalitat. Assolí en aquell temps la primera estrella Michelin pel restaurant i per Barcelona fou l’any 1978.

Més tard, treballà al Via Venetto durant el període del 1981 al 1986, introduí per primer cop la cuina catalana en un restaurant de luxe i aconseguí aquest restaurant gràcies al seu art culinari l’estrella Michelin i la màxima puntuació en les guies especialitzades i un total reconeixement europeu.

El 1987 s’incorporà com a xef-director al restaurant La Dama degut als Jocs Olímpics s’hi varen celebrar els àpats oficials on hi assistiren les cases reials i els primers ministres de tot el món i a partir d’aquell moment aquest restaurant va ser considerat com símbol del refinament culinari a Barcelona. Bullich es retirà per jubilació el 23 de desembre del 2014 per ser el dia que feia 28 anys que s’obrí el restaurant. Bullich en el restaurant La Dama va fer evolucionar les amanides tèbies tant de peix, marisc o d’aus. Incrementà el nostre receptari de la cuina del bolet amb receptes que han traspassat fronteres com les múrgules farcides a la crema de tòfones, el cep farcit amb cranca, els molls amb rossinyols i salsa de taronja, etc., no menys famosos e importants els plats de caça com el faisà trufat i rostit, la perdiu amb rovellons o la seva famosa llebre a la reial, plats que li varen permetre convertir La Dama en el restaurant més distingit i de moda a Barcelona.

Amb el Mestre de Cuina Catalana, en Josep Bullich 📷 BELLATERRA GOURMET

Read Full Post »

Bellaterra, 17 de setembre de 2025

L’Abadia de Montserrat va anunciar ahir dimarts, dia 16 de setembre, que l’abat emèrit de Montserrat, el Rvdm. P. Sebastià M. Bardolet i Pujol, va morir a l’edat de noranta-un anys (13 de març de 1934 – 16 de setembre de 2025).

Sebastià M. Bardolet i Pujol, abat emèrit de l’Abadia de Montserrat,  dedicant el llibre Història de Montserrat als bellaterrencs Angi i Francesc

El Rvdm. P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, li va administrar el sagrament de la unció dels malalts aquest dilluns a la tarda.
La seva vinculació amb Montserrat va començar de ben petit, ja que va ser escolà del 1943 al 1948. Cinc anys després, el 1953, va entrar com a novici del monestir, on va fer la professió simple el 1954 i la solemne el 1957. Finalment va rebre el ministeri sacerdotal l’any 1960. Del 1961 al 1964 va realitzar estudis de música a l’Institut Pontifici de Música Sagrada (Roma) on va obtenir el títol de Mestre en Cant Gregorià i Musicologia.

Montserrat Codina Vilaplana i Francesc Pérez Torres, rebuts a Montserrat per l’Abat Emèrit Sebastià M. Bardolet i Pujol

Durant els seus anys de vida monàstica va desenvolupar diferents serveis en el si de la comunitat, destacant el de Prefecte de l’Escolania de Montserrat de 1968 a 1977 i el de Prior de l’abadia de 1978 a 1989.

El 27 de febrer de 1989 va ser escollit abat de Montserrat i el dia 1 d’abril del mateix any va rebre la benedicció abacial, substituint així el Rvdm. P. Cassià M. Just i Riba. L’any 2000 deixà el ministeri abacial i va ser succeït pel Rvdm. P. Josep M. Soler i Canals.

En fer-vos-ho saber, amb tristesa i plens d’esperança en Jesucrist ressuscitat, l’encomanem a les vostres pregàries.
El funeral, presidit pel P. Abat Manel Gasch, serà el dijous 18 de setembre a les 10.45 hores a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.

Sebastià Bardolet i Pujol

(Torelló, Osona, 13 de març de 1934 — Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 16 de setembre de 2025)

Abat de Montserrat.

Escolà de Montserrat (1943-48), 1953, entrà com a novici del monestir, on feu la professió simple el 1954 i la solemne el 1957. Ordenat de sacerdot (1960), estudià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma (1961-64), on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys (1968-77). El 1977 l’abat Cassià Just el feu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat de Montserrat.

El seu abadiat es caracteritzà per la renovació de nombrosos edificis de l’abadia, entre els quals la basílica del monestir (1996). El 1997 creà la Fundació Abadia de Montserrat 2025 amb l’objecte de recaptar fons econòmics, bàsicament en el si de la societat catalana, amb vista a restaurar el conjunt arquitectònic de Montserrat i els serveis que s’hi ofereixen. Presentà la renúncia com a abat de Montserrat a l’abril de l’any 2000 i fou substituït per Josep Maria Soler i Canals

Font: Abadia de Montserrat, Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 12 de febrer de 2025

Compartim la notícia que ens envia el nostre veí Ignasi Roda Fàbregas, i des de Bellaterra.Cat aprofitem per transmetre a tota la seva família el nostre condol pel traspàs de l’Anna Maria Rosa Pérez

El passat 28 de gener va morir l’Anna Maria Roda Pérez, germana del nostre veí il•lustre Frederic Roda Pérez i del qui l’any passat es celebrava el centenari del seu naixement.

D’esquerra a dreta i a dalt: Isabel M., Frederic, Lluïsa, Pepa. A baix i entre els pares Frederic i Pepita, l’Anna Maria
📷 Foto cedida per Ignasi Roda Fàbregas

L’Anna Maria és la filla petita de Frederic Roda Ventura. Potser molts veïns no sabran qui és aquest personatge o en tinguin notícia perquè ara el carrer que du el seu nom té prioritat en entrar al Camí Antic de Sant Cugat, una decisió tant absurda com perillosa.

La mare de la Tianna, que és com l’anomenen tots els seus nebots, es deia Pepita Pérez de Cambra i les seves germanes, la Lluïsa, que està a punt de fer 110 anys i la Isabel i la Pepa que ja són mortes. Ella, i amb la seva família, va ser una de les primeres en instal•lar-se a Bellaterra, en una casa que hi ha davant per davant de la guarderia d’en Pitus i que ja no és de la família.

L’Anna Maria va participar activament en els actes sacramentals que organitzava el seu germà a les escalinates de l’església i formava part del jovent actiu de la comunitat. També de jove va estudiar declamació, però la seva vocació la va trobar en el museu de Barcelona i més concretament en la secció de conservació i arxiu de cartells. També tenia la gran passió de col•leccionar postals, però, la gran passió van ser els seus nebots, fins a 26, i que l’adoràvem. 

És bo recordar els antics veïns de Bellaterra i dedicar-los-hi una ressenya des d’aquest diari. Els nebots sempre la tindrem present.

Read Full Post »

Bellaterra, 10 de febrer de 2025

LLUIS TORRES| El passat dia 28 de gener ens va deixar Anna Maria Roda i Pérez, germana del bellaterrenc Frederic Roda i Pérez.

El nostre condol als familiars i amics

(seguirem informant)

Read Full Post »

Kirk Douglas, l’any 2006, davant d’una foto seva en blanc i negre (Reuters / Phil Klein.

Mor l’actor Kirk Douglas als 103 anys

Al llarg de la seva carrera, va estar nominat tres vegades a l’Oscar a millor actor i en va guanyar un d’honorífic

L’últim actor supervivent de l’època daurada de Hollywood, Kirk Douglas, ha mort aquest dimecres als 103 anys.

Douglas es va fer famós interpretant personatges mítics com Espàrtac a la pel·licula homònima, Vincent Van Gogh a “Van Gogh, la passió de viure”, el coronel Dax de “Camins de glòria” o l’arponer Ned Land de “20.000 llegües de viatge submarí”.

La família de l’actor ha confirmat la seva mort en un comunicat enviat a diversos mitjans de comunicació nord-americans. El seu fill Michael, també actor, ho ha comunicat al seu compte d’Instagram:

“La vida de Kirk ha estat ben viscuda i deixa un llegat en el cinema que perdurarà durant les properes generacions i una història com un reconegut filantrop que va treballar per ajudar el públic i portar pau al planeta”

Read Full Post »