Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2025

DGT|Normativa sobre els patinets elèctrics

Posted in Bellaterra, tagged on 31 gener 2025|

Bellaterra, 31 de gener de 2025

Només hi pot circular una persona i no es pot superar la velocitat màxima de 25 km/

La DGT fixa uns requisits tècnics a l’hora de comprar un patinet elèctric, que ha de complir també les normes de circulació

Un patinet pot circular per la vorera? Com aviso que faré un gir? Tinc prioritat en una cruïlla? Puc portar paquets? Com puc anar més segur? 📷 SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

Els patinets elèctrics són un mitjà de transport cada vegada més popular per moure’s per pobles i ciutats. Tot i això, cal tenir en compte requisits tècnics a l’hora de comprar-los i normatives per circular amb seguretat.

Segons el Reglament General de Circulació, els vehicles de mobilitat personal (VMP), entre els quals hi ha els patinets elèctrics, són considerats vehicles a tots els efectes.

Això vol dir que els conductors estan obligats a complir les normes de circulació igual que la resta de conductors de cotxes i motos.

A continuació repassem tot el que cal saber per portar un patinet elèctric:

A l’hora de comprar un patinet elèctric
Des del gener del 2024, la Direcció General de Trànsit (DGT) fixa que cada patinet elèctric que es compri ha de complir aquests dos requisits: 

► Certificat de circulació. El document l’ha d’expedir un laboratori autoritzat per la DGT. Al web la DGT es pot comprovar quins són els models que estan certificats i que compleixen els estàndards de qualitat i seguretat.

► Identificació. El vehicle ha de tenir una placa de fàbrica on s’especifiqui el número de sèrie, la marca, el model i la velocitat màxima, l’any de fabricació i el número de certificat.

Els patinets elèctrics anteriors a aquesta normativa poden continuar circulant fins al 22 de gener del 2027. Aquell any l’objectiu és que tots els VMP compleixin amb aquests requisits.

Els patinets elèctrics no poden circular per la vorera ni per vies interurbanes
Els patinets elèctrics no poden circular per la vorera ni per vies interurbanes (Ajuntament de Barcelona/Martí Petit)
Normativa bàsica a l’hora de circular
Tot i que cada ajuntament pot regular de forma específica la circulació de patinets elèctrics, la DGT fixa unes condicions mínimes:

Per on es pot circular?

– Carrils bici

– Calçades de carrers amb límit de velocitat 30 km/h o inferior (cal consultar la normativa de cada municipi)

Per on està prohibit circular?

– Voreres

– Autopistes, autovies i vies interurbanes

– Túnels urbans

A quina velocitat s’ha de circular?

– Poden anar entre 6 i 25 km/h segons la via i la normativa que fixi cada municipi.

Quantes persones poden viatjar en un patinet?

– Només una persona. Alguns ajuntaments tenen previstes sancions si no es compleix.

A partir de quina edat es pot portar un VMP?

– Alguns ajuntaments fixen l’edat mínima en els 16 anys. I preveuen sancions si els porta algú de menys edat.

Què ha de tenir el patinet?

– Sistema de frens

– Timbre acústic

– Llums i dispositius reflectants davant i darrere

S’ha de portar casc?

– La DGT està treballant en una reforma del Reglament General de Circulació perquè el casc sigui obligatori a tot arreu, tal com va quedar recollit a la Llei de trànsit el 2022. S’espera que entri en vigor aquest 2025.

– Tot i això, hi ha ajuntaments que ja ho estan incorporant a les seves ordenances municipals. A Barcelona es multarà amb 100 euros els conductors sense casc a partir de l’1 de febrer d’aquest 2025.

– A altres capitals de demarcació com Tarragona i Lleida ja fa anys que se sanciona els conductors de patinet sense casc amb 200 euros de multa.

Es poden fer controls d’alcohol i drogues al conductor un patinet elèctric?

– Sí. Els conductors de patinet elèctric estan sotmesos a les taxes màximes d’alcohol que recull la Llei de Seguretat Viària.

– També tenen prohibit conduir amb presència de drogues a l’organisme.

Es pot fer servir el mòbil o auriculars?

– No. Els conductors de patinet elèctric no poden portar auriculars posats ni fer ús del mòbil ni de cap altre dispositiu.

Cal tenir una assegurança?

– La DGT aconsella tenir una assegurança de responsabilitat civil.

Font: 3Cat, Servei Català Trànsit


Read Full Post »

CANVI CLIMÀTIC🌳Els arbres amb fulles primes i arrels poderoses guanyen terreny a Catalunya arran del canvi climàtic

Posted in Bellaterra, tagged , on 31 gener 2025|

Bellaterra, 31 de gener de 2025

Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys

Espai verd de Bellaterra

Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.

Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.

“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB. En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.

Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.

Els arbres amb fulles primes i arrels poderoses guanyen terreny a Catalunya arran del canvi climàtic
Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys

Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.

Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.

“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB.

En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.

Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.

Arrels i fulles millor adaptades

La recerca ha identificat alguns trets que fan que uns arbres estiguin millor adaptats que altres als ambients més àrids o humits. En el cas de condicions seques, destaquen les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes en relació amb la mida total de l’arbre, ja que poden accedir a capes més profundes del sòl per aconseguir aigua i, per tant, sobreviure a la manca d’aigua.

Les zones que s’estan tornant més caloroses i seques fan que algunes espècies, a prop del seu límit climàtic de calor, ho tinguin més difícil per sobreviure-hi. Es tracta especialment de les associades a boscos de ribera com el vern o el gatell i el pinastre, que no toleren bé l’estrès hídric. En canvi, espècies com el pi blanc, el roure de fulla petita i l’alzina surera hi estan augmentant gràcies a la seva resistència a la sequera i de colonitzar sòls àrids.

Pel que fa a les zones més humides i fredes, una altra de les conclusions de la recerca és que s’estan guanyant més arbres de què s’esperaria en condicions normals. Algunes espècies estan expandint el seu territori són les planifolies com el faig, el roure de fulla ampla, l’avet blanc o el roure martinenc. Al contrari, coníferes com el pi pinyer han disminuït lleugerament, perquè no són bones competidores davant les planifolies.

Font: Públic

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET|El Roger Smith Hotel New York,

Posted in Bellaterra, tagged , , on 30 gener 2025|

El Roger Smith Hotel New York, és situat al barri de Manhattan, a uns 10 minuts amb cotxe d’atraccions culturals com el Museu Americà d’Història Natural. 

Dibuix original de l’amic James Knowles de l’Hotel Smith de Nova York
📷 BELLATERRA GOURMET

LLUÍS TORRES|James Knowlesl president i director general i artista resident de l’hotel Roger Smith de Manhattan, és un home de negocis únic amb passió pels esforços creatius. Knowles va rebre una llicenciatura de la Universitat de Yale amb alts honors com a estudiós de la casa en escultura i un MFA de la Universitat de Pennsilvània. Va començar la seva carrera en les arts com a escultor i pintor. La seva obra s’exhibeix en nombrosos espais públics, galeries i sales d’exposicions a la seva ciutat natal de Connecticut i Nova York.

El 1987, Knowles va assumir el lideratge de l’hotel familiar Roger Smith. Sota la seva direcció, l’hotel s’ha convertit en un centre dinàmic d’activitat creativa a la ciutat de Nova York, acollint esdeveniments artístics de tot tipus, com ara exposicions, festivals de cinema, tallers d’escriptura, lectures de poesia, concerts de cambra i produccions de dansa.

Un visionari atrevit i reflexiu, Knowles aporta un enfocament de lideratge a l’organització que ha permès a l’equip de Roger Smith crear oportunitats de negoci inigualables. El seu suport primerenc al moviment de les xarxes socials i a la tendència minorista Pop-Up, va posicionar estratègicament el Roger Smith com a líder de la indústria en ambdues àrees. Knowles dóna suport a un sòlid programa de formació en gestió que porta estudiants internacionals destacats de l’hostaleria, als quals es refereix com a “estudiosos”, a passar un any vivint i treballant a l’hotel, com a forma d’aprendre sobre la vida i la indústria hotelera. Un estudiós dedicat, Knowles es compromet a crear un entorn d’aprenentatge i educació continuada.

El Roger Smith New York disposa de 132 habitacions equipades amb TV de pantalla plana amb canals per satèl·lit i instal·lacions per preparar te i cafè.  Algunes habitacions assolellades tenen bany privat.  Els allotjaments inclouen coixins de plomes, coixins de ploma i coixins hipoalergènics.  Els quarts de bany ofereixen inodor, banyera i dutxa, i estan equipats amb assecador de cabells i alburni.  A més, algunes habitacions tenen vistes a la ciutat.

El Grand Central Oyster Bar & Restaurant es troba a només 550 metres i ofereix menjar americà.
Els viatgers de negocis tenen a la seva disposició la sala de conferències de l’hotel.

L’hotel és a prop de l’edifici Chrysler i a poca distància amb cotxe, l’estació de metro de 51st Street.  Aquesta propietat es troba a 25 minuts a peu de Macy’s Herald Square i a 10 minuts amb cotxe de la High Line. 

L’hotel està situat a un agradable passeig del Bryant Park.  El Roger Smith Hotel està situat a només 600 metres de la parada d’autobús de Lexington Avenue i East 47th Street, que ofereix un accés ràpid a la catedral de Sant Patrici de Nova York.

James Knowlesl 📷 CEDIDA

Història

El Roger Smith era originàriament una cadena hotelera.  La Roger Smith Corporation va obrir el primer hotel Roger Smith a Stamford (Connecticut), el 29 de desembre de 1928 amb Frederick Charlton com a primer gerent.  Van afegir set hotels més a la cadena durant els propers 10 anys.  L’hotel Elton de Waterbury, Connecticut, era una propietat de Roger Smith quan John F. Kennedy va fer una important parada de campanya allà el 6 de novembre de 1960, just abans de la seva elecció. La sucursal de Stamford va ser derrocada el 1981. La Roger Smith Corporation va comprar l’hotel Behriont, situat a White Plains, Nova York, i l’hotel Brittany el 1931. L’hotel Brewster i l’  hotel Cameron van ser adquirits el 1934. Altres hotels es van afegir a la cadena Roger Smith a Holyoke, Massachusetts el 1937, New Brunswick, Nova Jersey i Washington, DC.

L’actual Roger Smith Hotel, situat a la carrer 47 i Lexington Avenue a Manhattan, va ser adquirit per la Roger Smith Corporation el 1938. Abans s’anomenava Hotel Winthrop, l’edifici del qual havia estat construït per Hearn & Erich el 1926. Els hotels de la cadena van ser destruïts a causa del deteriorament o van canviar de propietari, com va ser el cas de la sucursal de White Plains.  James Knowles va assumir la direcció de l’hotel Manhattan el 1988 i és l’únic dels vuit hotels que encara porten el nom de Roger Smith. 

Knowles és pintor i escultor.  Es va graduar a Yale i a la Universitat de Pennsilvània amb llicenciatures en pintura i escultura.  El seu sogre era Oscar de Lima, que havia dirigit el Roger Smith abans que ell.  Knowles es va fer càrrec de la propietat després de la mort de De Lima el 1987. 

Roger Smith Hotel Nueva York
501, Lexington Avenue.                     Nova York USA

📷Fotos cedides per l’Hotel Smith de Nova York

Read Full Post »

CATSALUT|Per accedir a La Meva Salut caldrà una segona clau d’autentificació

Posted in Bellaterra, tagged on 30 gener 2025|

Bellaterra, 30 de gener de 2025

A més de la contrasenya, els usuaris rebran un SMS al mòbil amb una clau que hauran d’introduir per accedir al servei

LLUIS TORRES| Segons comunica el Departament de Salut, a partir d’avui, caldrà una boble autentificació per accedir a La Meva Salut: Contrasenya i un SMS. A més de la contrasenya, els usuaris rebran un SMS al mòbil amb una clau que hauran d’introduir per accedir al servei

El Departament de Salut activa a partir d’aquest dijous un sistema de doble autenticació per reforçar la seguretat a l’hora d’accedir a La Meva Salut, l’espai personal que permet consultar la informació sanitària, comunicar-se amb els professionals i fer altres gestions en línia.

La mesura s’aplica tant a la versió web com a l’app mòbil i s’emmarca en un conjunt d’accions per reforçar la seguretat de La Meva Salut després que fa uns mesos es detectessin robatoris de credencials personals per accedir-hi.

La consellera de Salut, Olga Pané, ho ha anunciat en una entrevista al programa “Els matins” aquest dilluns, a TV3. Pané ha explicat que és el mateix sistema que s’utilitza en altres entitats que fan ús de dades confidencials, com els bancs.

Els usuaris es trobaran a partir d’ara que, quan entrin a La Meva Salut amb l’opció de contrasenya, rebran un codi numèric únic per SMS al telèfon registrat al sistema, que hauran d’introduir en una nova pantalla per completar l’autenticació i accedir al servei.

En cas de dubtes a l’hora d’accedir a La Meva Salut amb aquest canvi, els usuaris poden contactar amb el 061 Salut Respon o adreçar-se als centres d’atenció primària (CAP).

Casos de suplantació d’identitat
Salut va detectar més de 150 casos de suplantació d’identitat entre juny i novembre, si bé la conselleria ha puntualitzat en diverses ocasions que no van hackejar La Meva Salut, sinó que els suplantadors van entrar a l’ordinador de les víctimes per robar-los contrasenyes.

Els suplantadors van modificar dades de contacte de les víctimes i contrasenyes d’accés, i en alguns casos van activar l’eConsulta per demanar la prescripció de fàrmacs.

Aquests robatoris han portat el departament a estudiar i a desplegar una sèrie de mesures per millorar la seguretat digital, entre d’altres la doble autenticació.


Reforç i altres sistemes d’accés
A banda de la doble autentificació per accedir-hi amb el codi d’usuari i contrasenya, el departament ofereix l’idCAT Mòbil com a sistema alternatiu d’identificació per entrar a La Meva Salut, i el certificat digital o DNIe, aquest últim només per accedir al web Lamevasalut.gencat.cat.

Es pot obtenir l’idCAT Mòbil de manera presencial a la xarxa d’oficines d’atenció ciutadana (OAC) o per internet, a través del formulari digital, que incorpora l’ajuda d’un assistent.

Altres millores de seguretat digital són el reforç de les contrasenyes personals i una notificació automàtica per correu electrònic cada vegada que es modifiquen les dades de contacte associades a La Meva Salut, com ara un nou correu electrònic o número de telèfon, per garantir-ne una protecció addicional.

Font: 3Cat

Read Full Post »

ÚLTIMA HORA🔴L’Ajuntament de Cerdanyola rep la sentència que valida la segregació amb Bellaterra: “Li donarem compliment”

Posted in Bellaterra, tagged on 29 gener 2025|

Bellaterra, 29 de gener de 2025

No és la primera vegada que Miquel Vázquez, -president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat-, no dóna la primícia als membres de la Comissió, en canvi l’exclusiva a altres mitjans.

L’Ajuntament de Cerdanyola rep la sentència que valida la segregació amb Bellaterra: “Li donarem compliment

Nou pas en el llarg debat sobre la possible separació de Bellaterra i Cerdanyola. Segons ha avançat la comissió Bellaterra és Sant Cugat i ha confirmat l’Ajuntament de Cerdanyola a Línia Vallès, el consistori ja ha rebut la notificació de la fermesa de la sentència emesa el juny pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que considerava vàlida la segregació en tombar el recurs presentat per l’Ajuntament en contra de la decisió del jutjat que l’obligava a tramitar la separació de Bellaterra.

Des del consistori apunten, en declaracions a aquesta publicació, que donaran “compliment a la sentència, iniciant en dos mesos la tramitació de l’expedient sobre la base de la sol·licitud de la comissió promotora”. Amb tot, recorden que “la sentència no predetermina el resultat final de l’expedient, ja que serà la Generalitat qui el resolgui”.

Més d’un any d’espera

Per la seva banda, Miquel Vázquez, president de la comissió, recorda a Línia Vallès que aquesta sentència “encara no s’havia fet efectiva perquè no s’havia comunicat a l’Ajuntament que era ferma i que havia d’actuar”. Segons avança, ara el consistori “tindrà uns terminis d’entre sis i nou mesos per obtenir informació, fer l’expedient amb els informes tècnics necessaris i enviar-lo a la Generalitat, que té aproximadament sis mesos per decidir si Bellaterra s’annexiona a Sant Cugat o no”. “En total, caldrà esperar entre 12 i 15 mesos a partir d’ara”, conclou.

Font: Línia Vallès

Read Full Post »

LA BELLATERRA DEIXADA|Sense paraules!

Posted in Bellaterra, tagged on 29 gener 2025|

Bellaterra, 29 de gener de 2025

Read Full Post »

POLÍTICA | El Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra vota contra la pujada de sou de Josep M. Riba

Posted in Bellaterra, tagged on 29 gener 2025|

Bellaterra, 29 de gener de 2025

Josep Maria Riba presentà al Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra la seva proposta de sou per dedicació com a president de l’EMD amb un augment retributiu fins els 43.000 euros bruts. Riba admetia que no havia calculat bé l’alta dedicació que requereix assumir correctament la gestió i la defensa dels interessos de l’EMD i l’establiment de relacions amb l’Ajuntament, l’associació d’EMD’s i les administracions a les quals es demanen subvencions. Riba deia que “tenia raó” Gent per Bellaterra (GxB) quan deia que un 75% de dedicació era insuficient i que s’ha vist obligat a fer-la sense tenir-la reconeguda.

Josep M. Riba i Bea Ripol, president i secretaria de l’EMD de Bellaterra

LLUIS TORRES|El president Josep Maria Riba i el seu partit Bellaterra Endavant varen presentar  una moció al Ple de la Junta Veïnal de dilluns 27 de gener de 2025, per apujar el sou del president de 34.000 a 43.000 euros anuals, –aquesta proposta venia reduïda a partir d’una primera proposta de 49.000 – el 36% –  que van presentar a la resta de grups polítics durant la junta de portaveus.

El sou de 43.000 euros convertiria a Josep Maria Riba i Farrés en el president millor pagat de la història de l’EMD des de l’any 2010, a pesar de la campanya electoral del partit polític Bellaterra Endavant: “Menys diners als despatxos i més diners als carrers “.

La moció no va sortir aprovada amb els vots en contra de GxB, ERC i la vocal Chus Cornellana que va argumentar que per coherència política votava que no a la moció, fins disposar un conveni de plenes competències.

https://www.youtube.com/live/affcwln7SxQ?si=VrPfvIQS8OamDRig.

Més sorprenent va ser el vot de Jordi Macarulla, portaveu del partit Bellaterra Endavant, que despres de 2 legislatures – 8 anys – votant en contra de la pujada del IPC del sou de 33.000€ del Ramon Andreu, -perquè el considerava massa per les competències que tenia l’EMD de Bellaterra-, va votar a favor de la pujada de sou de 43.000€ de Josep M. Riba.

Guillem Nadal, portaveu de GxB, insistia en la incoherència de presentar al Ple de la Junta Veïnal una proposta “per ser el president més ben pagat de la història de l’EMD” després d’haver fet “una campanya de desprestigi” contra Ramon Andreu -l’anterior president- on “pràcticament es deia que robava”.

Finalment va provocar que Riba retirés del Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra l’aprovació inicial del pressupost de l’EMD per a 2025 ja que la proposta contemplava l’increment de dedicació i retributiva de la presidència.

Josep Maria Riba anunciava que, de moment, es mantindrà l’actual pressupost prorrogat fins que es convoqui, de forma extraordinària, el Ple per aprovar el nou pressupost.

Read Full Post »

BELLATERRA DENÚNCIA: L’EMD segueix censurant les imatges del veïnat al Ple

Posted in Bellaterra, tagged on 28 gener 2025|

Bellaterra, 28 de gener de 2026

Per què els gestors de l’EMD no han mostrat les imatges del veïnat preguntant al Ple de Bellaterra del 27 de gener i altres plens del 2024?

Imatge captada Youtube EMD BEllaterra

Caldria que els LIVE fets a través del canal de Youtube EMD Bellaterra, mostri el veïnat en el moment dels Pregs i Preguntes. Ha estat denunciat varies vegades, però no fan cas. Penòs!

Read Full Post »

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Bar Museu H. R. Giger de Gruyère (Suïssa)

Posted in Bellaterra, tagged , , , on 27 gener 2025|

Bellaterra, 27 de gener de 2025

L’interior de l’entorn d’un altre món que és el bar del museu H.R. Giger, amb una estructura cavernosa i esquelètica coberta per arcs dobles de vèrtebres que creuen el sostre de volta d’un antic castell. 

Porta d’entrada al Bar Museu H.R.Giger de Gruyère 📷 BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES|Al visitar Gruyère crèiem quedar-nos atrapats a l’edat mitjana. Gruyères és un municipi suís del cantó de Friburg, situat al districte de la Gruyère. El poble és famós per la producció de formatge Gruyère, protegit amb una AOC.

Centre del poble suís de Gruyère
📷 BELLATERRA.CAT

BAR MUSEU HR GIGER (GRUYÈRE)

Creat per l’artista suís H. R. Giger, HR Giger Bar és una obra d’art, una experiència original i completament única.  El sostre, les parets, els terres, els accessoris, les taules i les cadires estan modelats per l’artista a l’estil del seu aclamat entorn biomecànic “Alien” i dissenys de personatges.  Giger Bar és l’últim en art immersiu.  L’experiència és increïble, acollidora i inspiradora.

Interior del Bar Museu H.R. Giger de Gruyère 📷 BELLATERRA.CAT

L’interior de l’entorn d’un altre món que és el bar del museu H.R. Giger és una estructura cavernosa i esquelètica coberta per arcs dobles de vèrtebres que creuen el sostre de volta d’un antic castell.  La sensació d’estar en aquest entorn extraordinari recorda la història de Jonàs i la balena, donant la sensació d’estar literalment al ventre d’una bèstia prehistòrica fossilitzada, o d’haver estat transportat a les restes d’una civilització futura mutada. 

Vista de la Cave del formatge Gruyère
📷 BELLATERRA.CAT

A l’Acadèmia de la Fondue, els mestres formatgers revelen els secrets de la perfecta preparació de la fondue: un plat típic deliciós i nutritiu per gaudir amb els amics.  Els amants de la xocolata poden anar a un taller a la Chocolaterie de Gruyères o conèixer la història d’aquest producte de fama mundial durant l’esmorzar.

Font: Turisme de Suïssa, Javier de Pison

Read Full Post »

DHAC |Francesc Vicens i Giralt (1927-2018), escriptor i polític català.

Posted in Bellaterra, tagged , , on 24 gener 2025|

Bellaterra, 24 de gener de 2025

Vicens va ser un home de múltiples interessos, a banda de la política i l’art, com demostra el seu poliglotisme (a més de català, espanyol i llatí, parlava francès, alemany, anglès i xinès) i la diversitat de temes artístics que va tractar, ja que al marge dels textos i els catàlegs que va preparar per acompanyar les exposicions que va organitzar

Vicens i Giralt, Francesc
Barcelona, 19 de juny de 1927 – Fontanilles (Baix Empordà), 4 de juny de 2018, signat al llibre de La Taula de Barcelona

DANIEL GILALT-MIRACLE | Francesc Vicens i Giralt va tenir una vida intensa, en la qual va alternar l’acció política i l’artística, dos àmbits que en el seu cas no es poden separar. Fill d’un jutge, va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on va començar a lluitar contra el franquisme a través d’una cèl·lula universitària adscrita al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Es va llicenciar el 1949, tot i que no va arribar a exercir d’advocat perquè l’interès pel món de l’art el va portar a iniciar una carrera en aquest camp, que compaginava amb l’activitat clandestina. De fet, el 1956 el seu compromís polític el va fer ingressar al PSUC, decisió que el 1960 l’acabaria obligant a exiliar-se a París, on seguiria treballant per al partit, encara que també va assumir altres tasques, com ara la direcció entre el 1960 i el 1964 dels primers números de la revista política i cultural publicada en català Nous Horitzons, fundada el 1960 amb el nom d’Horitzons i estretament relacionada amb el PSUC, al marge de seguir aprofundint en el món de l’art i la cultura.  Van ser uns temps durs en els quals va exercir de professor d’espanyol, va col·laborar amb France Press i fins i tot va fer incursions en el món del cinema, com ara l’assessorament a Alain Resnais en la pel·lícula La guerre est finie, amb guió de Semprún.

El 1966, quan ja havien passat un parell d’anys des de la seva depuració, i la seva implicació política havia desaparegut a l’exili, va decidir tornar a Barcelona, on primer va fer el fitxer d’entrades de la secció d’art de l’Enciclopèdia Catalana i després s’integraria a l’equip d’enciclopèdies de l’Editorial Salvat, i va reprendre els seus vincles amb la cultura de la ciutat i els seus protagonistes. Entre el 1969 i el 1973 va escriure nombrosos escrits sobre art i política i va dirigr a Salvat una reconeguda història de l’art universal de deu volums, de la qual es van fer edicions a França, Itàlia, Alemanya, Portugal i Brasil. El 1974 va ser nomenat director fundador de la Fundació Joan Miró, centre d’estudis d’art contemporani que va dirigir fins al 1981, i va aconseguir posar-la en el mapa internacional, no només amb exposicions, ja que la va obrir a altres disciplines artístiques, com ara la música, el teatre, els pallassos i la màgia, entre d’altres. En aquest període, es va incorporar a més a l’Associació Catalana de Crítics d’Art i a l’Associació Internacional de Crítics d’Art. Si va decidir abandonar la direcció de la Fundació Miró, va ser perquè novament s’havia involucrat en política. Abans de plegar, però, va prendre una decisió encertada, perquè va deixar la Fundació Miró en mans de Rosa Maria Malet, que seguint el seu mestratge ha estat al cap de la Fundació fins a la seva jubilació el 2017 i ha realitzat una tasca impecable en pro de Miró.
  

Un cop mort Franco, Vicens es va tornar a apropar a la política, que va compaginar amb la feina a la Fundació Miró, fins al punt que el 1980 va participar en les eleccions com a independent en la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (partit en el qual després acabaria militant), i va ser elegit primer com a diputat al Parlament de Catalunya i després al Congrés dels Diputats, entre el 1982 i el 1986. El 1991 va abandonar Esquerra Republicana de Catalunya i es va afiliar a Iniciativa per Catalunya, que entre el 1992 i el 1995 li va confiar la regidoria de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Ara bé, al llarg de tot aquest període d’activitat política, Vicens no va deixar mai el contacte amb la cultura. D’entre les moltes exposicions que va comissariar, cal destacar «Cien años de cultura catalana, 1890-1980», que el Ministeri de Cultura de la Unió de Centre Democràtic va presentar al Palacio de Velázquez de Madrid del 1980, en un intent de difondre la cultura catalana a l’Estat espanyol, i «Xina, mil anys d’art», un projecte derivat de l’admiració i el coneixement de la cultura xinesa, que es va exhibir al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona el 1991. Cal no oblidar que, en l’època en què va ser regidor de cultura, el Palau de la Virreina es va obrir a manifestacions artístiques fins aleshores poc conreades i valorades, com ara el vídeo, la fotografia, les instal·lacions i les noves tecnologies.

Vicens va ser un home de múltiples interessos, a banda de la política i l’art, com demostra el seu poliglotisme (a més de català, espanyol i llatí, parlava francès, alemany, anglès i xinès) i la diversitat de temes artístics que va tractar, ja que al marge dels textos i els catàlegs que va preparar per acompanyar les exposicions que va organitzar, va escriure llibres tan diversos com Prolégomènes à une esthétique autre de Michel Tapié (Barcelona, Centre International de Recherches Esthétiques, 1960, del qual va ser coautor), Antoni Tàpies o l’escarnidor de diademes (Barcelona, Polígrafa, 1967), Artesania: art popular (Barcelona, Polígrafa, 1968), Catedral de Tarragona (Barcelona, Polígrafa, 1970), Arte abstracto y arte figurativo (Barcelona, Salvat, 1973) i Jorge Castillo (Barcelona, Artgràfic SA, Galeria Joan Prats i Polígrafa, 1976).

Un altre exemple d’aquest esperit inquiet que era Vicens el posa de manifest la seva dedicació en la joventut a l’espeleologia, disciplina sobre la qual va escriure diversos llibres, com ara Avencs i coves (Barcelona, Selecta, 1958), i en la qual va ser rècord de profunditat en el Grup d’Exploracions Subterrànies, per la qual cosa el 1989 va rebre la medalla Forjador de la Història Esportiva de Catalunya. Així mateix, va realitzar feina com a actor al final de la dècada de 1970 a Les routes du sud, de Joseph Losey, i va dur a terme nombrosos viatges arreu del món al llarg de la vida motivat per una curiositat insaciable. Per tant, va tenir una vida intensa. Fins a la seva mort, va viure retirat en una antiga rectoria que va comprar el 1972 a Fontanilles (Baix Empordà).

Bibliografia sobre Francesc Vicens i Giralt: J. M. García Ferrer-Martí Rom, Francesc Vicens (Barcelona, Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, 2003).

Read Full Post »

Older Posts »