Les flors del cactus de Sant Pere viuen un màxim de 48 hores i recorden les orquídies, però amb un fort perfum
LLUÍS TORRES|Avui acaba de sortir en alguns jardíns de Bellaterra la flor del cactus de Sant Pere, Una flor que recorda les boniques flors d’orquidea, però amb una delicada dolça olor. Llàstima que només viu un màxim de 48 horas, després cau, per sortir de nou cada primavera.
L’Echinopsis pachanoi, anomenat comunament cactus de Sant Pere.
En l’Echinopsis pachanoi i flor de Sant Pere sorprèn les seves delicades, espectaculars i perfumades flors blanques, que surten dies abans de Sant Pere i duren obertes només unes 48 hores. S’utilitza en la medicina tradicional andina tant per a ús humà com veterinari i és àmpliament conreat com a planta ornamental. De vegades es confon amb el seu parent proper Echinopsis peruviana.
Detall del cactus de Sant Pere i les seves flors
Detall de la perfumada flor del cactus Sant Pere
Cacto arbori de port columnar encara que pot estar molt ramificat des de la base. De 3 a 7 m d’alt i de vegades sense distingir el tronc principal. Tiges cilíndriques color verd fosc, de vegades glauco, de 5 m de llarg i 8-15 cm de diàmetre. De 5-14 costelles, amples, arrodonides, amb profundes osques abans de cada areola, aquestes són blanquinoses i properes entre si. De 3-7 espines (de vegades absents), amarronadas, de 0,5 a 2 cm de llarg, és reconegut per la seva punta més verdosa clara.
Flor del cactus de Sant Pere a Bellaterra
Flor del cactus Sant Pere
Les flors del cactus Sant Pere són de color blanc, neixen prop de l’àpex de la tija, són nocturnes i amb una forta fragància, de 19-24 cm de llarg i 3-4 cm de diàmetre; pericarpelos i tub floral amb pèls negres. Fruit oblongo, verd fosc de 5-6 cm de llarg i 3 cm de diàmetre.
Portada del número 34 de L’Esquirol del Vallès, 1990
Tenim una altra edificació a Bellaterra, força abandonada i que comença a donar signes de deteriorament, ens referim a l’església. Tenim una església que sembla feta pels bellaterencs d’una època determinada. Immovilitzada, en quant a la seva estructura física la fa un xic abandonada. Als horaris de les misses els hi passa el mateix. Molts bellaterrencs han d’anar a altres esglésies de les rodalies per a poder combinar-se millor el seu temps, però principalment perquè crec i això és molt personal, que algunes persones, els diumenges, el primer que cau és la visita a l’església i després el que calgui.
És difícil tenir missa els diumenges i festius a les 9 del mati? La “moda” de buscar esglésies i temples amagats pels pobles per celebrar-hi casaments fa que siguin moltes les parelles que venen a casar-se a Bellaterra des d’altres indrets. Això provoca un “caos” circulatori a tot el carrer Joan Fàbregas, fins al punt que en més d’una ocasió es produeixen lleus enfrontaments de veïns amb els visitants. No podria controlar-se la circulació durant aquestes celebracions?
📷 L’Esquirol del Vallès
Bé, tornem a parlar de l’edifici. Com podeu comprovar per les fotos 1 i 2, és del tot necessària una restauració. Ignoro si això preocupa o no a la Unió de Veïns, però entenc que si, encara que com ha passat en altres assumptes que hem denunciat des d’aquestes pàgines, resultarà que ja s’han començat iniciatives o estudis per solucionar el problema (?).
ABOCADORS DEMOCRÀTICS
En tenim uns quants per tota la geografia bellaterrenca. Us en presentem alguns en les fotos 3, 4, 5, 6, 7 i prou, perquè no n’hi cabien més. Resulta ser que com que no es veuen, hi tiren deixalles des de la pròpia Bellaterra. No és possible! doncs… sí. Sembla difícil de creure, veritat? Doncs és així mateix!!! El que passa és que el “propietari de les deixalles” (també les deixalles tenen propietari) no ho sap, perquè ell es limita a donar l’ordre de que siguin tirades. Així de senzill. “TO ER MUNDO E GUENO”, o… no?
📷 L’Esquirol del Vallès
Parlem del Correu. Fa uns dies vaig rebre una notificació en la qual se’m comunicava el meu nomenament com a membre d’un jurat professional en un important premi nacional, i ves per on, la data de celebració de l’acte era tres dies abans de la data que jo vaig rebre a la carta. Vaig quedar de “fabula”! Gràcies, “Administración Nacional de Correos”. Ens diuen que els culpables són els gossos que no els deixen fer la feina… i és veritat. Altres vegades és per accidents laborals… i és veritat; també altres vegades és per abandonament del treball… i és veritat! No fa massa temps ens varen proposar unes bústies comunitàries a la Plaça del Pi. Genial idea! No tenim sencer l’únic plànol digne de Bellaterra, ni les sufrides cabines telefòniques (mil vegades reparades), i ara hi posarem 400 i 500 bústies, perquè es distreguin uns quants i a més a més seguirem sense tenir el correu.
QUANT ET RECORDEM JACINT!!! SANT JACINT DE BELLATERRA.
Hem arribat a la conclusió que podríem proposar a la “Administración Nacional de Correos” que li donéssim a l’amic i recordat carter de Bellaterra Jacint Ramos, una pensió vitalícia suplementària, quan arribi la seva jubilació, com a “SUPERCARTER”, doncs a la vista de tot el que ens està passant, està ben clar que després d’ell, RES…
Recordeu el que dèiem en el darrer número sobre el… bla, bla, bla del Club Bellaterra? Doncs bé, actes anunciats pel mes de juliol: blanc-verd en record d’en Lluís Castañé, SUSPÈS! Mostra de Gastronomia, SUSPÈS!… És o no bla, bla, bla? Sembla ser que la tant anomenada “desídia” acaba d’arribar a tots els sectors de Bellaterra. Quina pena!
“L’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra homenatja anualment a les seves àvies i avis de més de 75 anys”
LLUIS TORRES | Amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra va organitzar diverses activitats a Bellaterra. El passat divendres 1 d’octubre de 2024 el veïnat de Bellaterra va celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran. A primera hora del matí, CIM, única residència del municipi va rebre safates plenes de pastes calentes i sucs de fruites per les àvies i avis que hi viuen en aquest centre del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell. Tot seguit, el president de l’EMD, acompanyat de tots els vocals, van visitar la residència per compartir una bonica solidària estona amb la gent gran i conèixer de primera mà les seves inquietuds i necessitats, així com per recordar emocionants anècdotes, històries i vivències.
Gent Gran: a les 13h., totes les àvies i avis del poble de Bellaterra van estar homenatjats per l’EMD i entitats de Bellaterra que els hi van oferir un dinar al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra. Donat el fòrum limitat de la sala, només varen estar presents la Gent Gran de Bellaterra convocada oficialment amb acreditació, a partir dels 75 anys i visquent al poble.
Tot el veïnat, després del dinar de Gent Gran, es van sumar a l’engrescadora iniciativa de l’EMD i Entitats i varen passar una gran estona ballant a la Plaça del Pi, amb l’acompanyament solidari d’El Musical de Bellaterra, -la gran escola oficial de música creada per l’estimada Montse Roig-. A continuació, a les 18.30 hores, a una sala plena de gom a gom, es va gaudir de la representació teatral Un Prometatge d’Anton Txèkhov, una adaptació històrica de Joan Oliver, una vegada més dirigida pel bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas, actor i director de teatre, que en aquesta ocasió especial la presentà sense ànim de lucre, en honor de la Gent Gran de Bellaterra.
La jornada bellaterrenca dedicada a la Gent Gran va finalitzar plena d’emocions i sentiments que van fer somriure a les persones assistents que van deixar missatges inesborrables com la importància d’escoltar i de dedicar temps i atenció als avis i les àvies, tot establint amb humilitat la Festa anual de Bellaterra dedicada a la seva Gent Gran. Salut i felicitat!
Des de l’EMD de Bellaterra s’agraeix enormement la implicació de tots i totes en les activitats programades i felicita novament als avis i les àvies del municipi per ser un exemple d’esforç, entrega i superació per a la resta de veïns i veïnes. VISCA BELLATERRA!!
LLUÍS TORRES|En ocasió del 96è aniversari del neixement del prestigiós actor en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 maig 1928), compartim la crònica que el bellaterrenc Jordi Guiu, director de L’Esquirol del Vallès, va publicar al número 33 d’aquesta revista que es publicà a Bellaterra aquell mes de maig de la primavera de 1990. Jaume va construí casa i visqué amb la seva família a Bellaterra, des de 1977 fins 1998. Posteriorment la casa familiar, amb la marxa dels seus fills Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta, se li va quedar gran, i decidí amb la seva muller Laura, passar a viure a la propera ciutat de Sant Cugat del Vallès, on segueix visquent fins el dia d’avui, tot i que sempre recorda els inoblidables anys viscuts a Bellaterra.
Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), visitant el Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Bellaterra, maig-juny de 1990
QUI ÉS EN JAUME PLÀ I PLADEVALL?
Tenim, afortunadament a Bellaterra, veïns i bons amics, que per ells, s’identifica Bellaterra. En Jaume es una d’aquestes persones. Ja té un lloc en la futura història local. Nascut al Maresme (es fill de Vilassar de Mar) per tant home del litoral Mediterrani, alegre, simpàtic, amb seny, català i bellaterrenc.
Va arribar a les costes del Maresme l’any 1928, quant a la Ciutat Comtal s’estava preparant l’Exposició Internacional. A Bellaterra hi va arribar l’any 1977, però la visitava, feia molts anys. En Jaume i la Laura formen un ensisador matrimoni que han aportat al país cinc fills; Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta.
En Jaume Plá es un exemple de l’home que pam a pam va construint-se la seva pròpia identitat professional i a la vegada es va enriquint d’un nivell humà envidiable. Va començar amb una maleta i un mostrari visitant tendes de perfumeria. Ben aviat es va donar comte que el seu destí era aquell ram. Va començar a estudiar, assistir a cursets, llegir informes, relacionar-se amb gent de RRPP i Marketing. Els seus principis van ésser, Lancaster, després Flamagas i més tard, com a Director Comercial Myrurgia. Finalment col-laborà amb IDESA, on es avui, pero ja amb participació directa. Es un autèntic home de Marketing, no para de viatjar.
Va ésser fundador del «Club de Marketing» a Barcelona e inclòs a donar classes de Marketing a ESADE com a professor.
Jaume Pla i Miquel Roca Junyent durant una trobada del Club de Marketing a Barcelona 📷 CEDIDA
Diu que nomès té una pasió: el teatre. Fins i tot diu que si llegeix alguna cosa que no sigui informes del treball, es literatura relacionada amb el teatre. L’hi parlem de «hobbis», però ell ens diu, que només teatre! Però… nosaltres li sabem una altre passió. Una passió idolatria: Marylin Monroe. Recordem que va intentar cambiar el nom del carrer a on hi viu per posar-li carrer de Marylin Monroe. Vam ésser testimonis d’aquest event. Un grup d’amics d’en Jaume ens vam reunir a casa seva per descobrir la placa que donava nom al carrer. L’Aurèlia Campmany va fer un bonic parlament sobre la Marylin en el moment en que va descobrir la placa. Després… com sempre, tot s’en va anar a fer punyetes, pel poc coneixement i la poca comunicació que sempre arrela al nostre «barri».
Que podem dir d’en Jaume com actor de teatre, que tota Bellaterra no ho sàpigues! Es realment un autèntic fenòmen de l’escena. Quan està damunt de l’escenari, ell sol ho omple tot. No fa pas gaires anys, pel seu físic i la seva forma d’expressió tenia una semblança amb l’actor britànic Peter Sellers, però pasan els anys i ara està més pròxim a un altre actor britànic: Alex Guiness. Una vegada estan en Jaume i la Laura a Londres un senyor el va confondrà amb l’Alex Guiness. Si el Jaume haguès tingut un perfecte accent anglès, el pobre senyor avui encara estaria convençut d’haver parlat amb Sir Alex.
Compta en Jaume que una vegada, junt amb el seu amic Jordi Torras van fer un «spot>> publicitari per la TV sobre unes publicacions en fascicles, i va poguer comprovar la desmesurada popularitat que aquest mitjà té. D’arreu del pais va rebre trucades telefòniques per comentar-l’hi. Ara diu… que es queda com a millor record, i dels més emocionants de la seva vida, quant va poguer veure, de prop, les cares dels infants de Bellaterra quan per primera vegada van arribar els Reis Mags d’Orient.
No té definit cap personatge ideal per interpretar en el teatre, però ens diu que tot aquell paper que tingui un alt contingut humà, per ell representa un ideal el poguer-ho interpretar. Creu, com molts altres, que el problema de falta de comunicació de la gent a Bellaterra es produït perquè molts dels veïns «no viuen Bellaterra» encara que hi visquin. Home de RRPP, home amic dels seus amics, fidel i gran enamorat de la seva Bellaterra. Vol una Bellaterra millor. Vol sentir-se orgullós d’ésser bellaterrenc (en el fons, si sent). Jaume, que Deu et beneeixi i continuï donant-te la força necessària per continuar sent com ets. Sàpigues que tens amics de veritat, que t’estimen i que estàn orgullosos de ser-hi. Sort, salut i felicitat per a tu i tots els teus.
Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra no demana la retirada del rètol gegant de Cerdanyola del Vallès a la rotonda de La Vall i Turó de Sant Pau. (Veure’l a partir del minut 2.14) tal com exigeix el veïnat de Bellaterra
“El Vial Interpolar ens condemna com a poble i ens obliga a suportar una nova autovia quan ja suportem la C-58 i l’AP-7, dues de les carreteres amb més trànsit del país”, opina Ramon Andreu, president de l’EMD de Bellaterra
Aquest gràfic explica el projecte de Vial Interpolar des de Sant Cugat a Sabadell passant per Bellaterra 📷 Adrià Gallego
El Vial Interpolar és una infrastructura projectada que uneix el polígon de Can Sant Joan de Sant Cugat, a la B30/AP7, amb Sant Pau del riu Sec, a Sabadell, a la C58. El projecte suposa una autovia de 4 carrils -2 per sentit- amb una velocitat permesa de 80 quilòmetres per hora i el traçat previst a l’estudi de licitació de les obres passa per dins del nucli urbà de Bellaterra, seguint l’antiga via dels Ferrocarrils de la Generalitat.
L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona (PSC), i el president de la Junta Veïnal de I’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu (GXB), estaven disposats a treballar amb la Generalitat per trobar la millor solució per a la connexió de les autopistes AP-7 i C-58. Pròximament decidirien quines accions conjuntes portarien les dues administracions. Els dos dirigents van mostrat la sorpresa per la reactivació del projecte, després que en converses amb el conseller de la Generalitat Lluís Recoder, abans d’aquell estiu, no se’ls comuniqués res.
L’alcaldessa Carmona va demanar el suport de tots els grups municipals per tombar el projecte. Les plataformes Bellaterra contra la Interpolar i Ciutadans pel Camí Verd, organitzades des del 2005, van recollir més de 20.000 firmes en contra del nou vial. El president de Ciutadans pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu:pel Camí Verd, Ángel Campo, va ser taxatiu: “Semblava que era un projecte que no corria pressa i ara ens el volen colar”. Dels 3,5 quilòmetres del traçat que passen per Bellaterra, dos ja són via verda.
📍”L’annexió de Bellaterra a Sant Cugat és possible“
📍Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola va anunciar que “Bellaterra és i serà sempre Cerdanyola”, sense respectar el que voten i firmen el veïnat.
Bea Ripol, secretaria de l’EMD de Bellaterra i el veí Oriol Capmany a la porta de l’Ajuntament de Cerdanyola per entregar oficialment el 60% de signatures
LLUÍS TORRES|Anys després que l’Ajuntament de Cerdanyola tanqués la porta a la petició dels veïns de Bellaterra perquè argumentava que no havien recollit més del 50% de les signatures necessàries a favor del canvi de municipi, ara el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els ha donat la raó. Això vol dir que Cerdanyola va estar obligada a tramitar l’expedient, donar la seva opinió, demanar la de l’Ajuntament de Sant Cugat, i elevar la petició a la Generalitat, que és qui decidirà finalment si Bellaterra passa de ser una EMD de Cerdanyola a una de Sant Cugat.
La indepèndencia de Bellaterra respecte a Cerdanyola ve de lluny, però el penúltim capítol es va viure el 2015. L’11 de setembre d’aquell any, aprofitant el moment àlgid del Procés a Catalunya, l’EMD de Bellaterra va fer una consulta entre els seus veïns, que va votar massivament a favor de convertir-se en un municipi independent amb un 94% dels vots, sobre una participació del 53%.
El ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de llavors va votar en contra d’aquesta petició (CUP, ERC, CiU, Cs, ICV i PSC van votar no, i el PP sí), però després el Tribunal Constitucional va enterrar del tot aquesta opció el 2017 amb l’anul·lació de la llei que el Parlament de Catalunya havia fet ad hoc per a la segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, i a la qual volia acollir-se Bellaterra.
Bellaterra es troba a 5 km del centre de Cerdanyola
Un cop es va tancar aquesta porta, Bellaterra va decidir obrir-ne una altra: la petició del canvi de municipi -deixar Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat- a través del decret 244/2007 que ho permet, sempre que ho demani una comissió de veïns i recullin més del 50% de les signatures favorables. El 2018 es va crear la Comissió Promotora d’annexió a Sant Cugat.
A finals d’aquell any van començar a recollir firmes entre el veïnat, i en van recollir 1.200 a favor (un 60%). L’Ajuntament de Cerdanyola, però, va dir que s’havia fet servir un cens erroni i que aquelles 1.200 signatures en realitat no arribaven al 50%. La Comissió Promotora va denunciar el cas a la justícia, i el jutjat contenciós número 6 de Barcelona els hi va donat la raó.
L’Ajuntament cerdanyolenc, governat per PSC i En Comú Podem, va estar obligat a presenta recurs d’apel·lació i tramitar l’expedient, donar els seus arguments respecte a la segregació de Bellaterra, demanar-li a l’Ajuntament de Sant Cugat els seus arguments sobre l’annexió, i elevar tot a la Generalitat. Serà el Govern qui, en darrera instància, qui decidirà si Belletarra canvia de municipi o es queda com està.
L’Ajuntament de Cerdanyola ni el de Sant Cugat van voler valorar públicament la decisió judicial que tornava a posar una vegada més el cas de Bellaterra sobre la taula.
“12 anys de la tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat del Vallès”
Tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat 📷 ARXIU JAP
LLUÍS TORRES| JAP són les inicials de Jener, Alexandre i Pla, nom d’una tertúlia que va començar l’any 2012 al Zum-Zum de la Plaça Augusta de Sant Cugat del Vallès. En aquest petit però acollidor local personalitzat i atès per la professional Irma i família, tots els divendres, de deu a dotze del matí, es comparteixen, -acompanyat d’un esplèndid esmorzar-, els moments més interessants de la vida cultural de Sant Cugat, i allò que passa pel programa Molta Comèdia de Ràdio Sant Cugat, presentat per l’Eduard Jener, un apassionat tertulià expert en Arts Esceniques, que també pública setmanalment a la revista Tot Sant Cugat. Aquell trio tertulià d’amics estava integrar per Eduard Jener, Jaume Pla i Victor Alexandre i van decidir batejar-se amb el nom JAP.
Des del mes de setembre de l’any 2012, al setembre de 2013, la tertúlia JAP va funcionar amb aquest tres ciutadans de Sant Cugat, però aleshores va anant creixent incorporant convidats, fins aquest 2024, que compleix el seu 12è Aniversari.
Tertúlia JAP al Zum-Zum de Sant Cugat 📷ARXIU JAP
ALGUNS NOMS DE TERTULIANS QUE HAN PASSAT O ACTUALS DE LA TERTÚLIA CULTURAL JAP:
Àngels Solà, Jaume Pla, Salvador Fenollar, Eduard Jener, Víctor Alexandre, Xavier Tor, Josep Maria Jaumà, Eloy Sánchez, Toni Rueda, Rogeli Pedró, Octavi Sena, Enric Mustieles, Marta Uxan, Xavier Escura, Oriol Pujol, Josep Maria Vallès, Carmela Fortuny, Francesc Lluís Pérez, Núria Escamilla, David Pujol…
Alguns participants actuals a la tertúlia cultural JAP 📷 BELLATERRA.CAT
Sovint s’apropen de sorpresa a la taula de tertúlia amics o representants d’entitats locals i coneguts de Sant Cugat, que venen a saludar i donar el bon dia, tot aprofitant per aportar quelcom d’actualitat cultural. Ens felicitem tots plegats per conservar quelcom tant natural con romandre per fer un cafè i xerrar com s’havia fet sempre entre amics i veïnat, fora del sistema fred i individual les xarxes socials per internet o telèfon mòbil.
Tertúlia cultural JAP a la terrassa del Zum-Zum de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Com deia el gran director d’orquestra Sergiu Celibidache (1912-1996): “Més val viure-ho en directe, que no pas fer-ho amb una foto de Brigitte Bardot!”
En el seu nucli, Ubisoft està definit per la seva gent. Donem la benvinguda al talent de tots els orígens i d’arreu del món per crear jocs inoblidables i donar vida a idees que d’altra manera serien impossibles. Avui, els més de 45 estudis d‘Ubisoft i els més de 21.000 empleats formen un equip global divers que ajuda a donar alegria a tot tipus de jugadors d’arreu del món.
“Com a líder m’ha interessat el coaching i el desenvolupament del lideratge” MARIE-THÉRÈSE CORDON
“Burnout” a l’Hotel Campus de la UAB
Què és la síndrome de burnout i els seus símptomes?
Quan una persona presenta la síndrome de desgast professional, pot sentir-se esgotada cada dia, tenir una actitud cínica, sentir-se desmotivat i insatisfet amb el seu treball. La síndrome de desgast pot estar acompanyada per símptomes físics com mals de cap, nàusees i dificultats per dormir.
Marie-Thérèse Cordon:
Vaig arribar a Sant Cugat l’any 1994 amb el projecte de crear la filial espanyola d’UBISOFT. Primer vaig fundar l’empresa de distribució editant, des de les nostres oficines de la plaça de la Unió, alguns videojocs, Rayman, Action Soccer, Kiyeco i els lladres de la nit, etc. entrem a grans empreses com El Corte Ingles, Fnac… L’any 1998 ja som 8 treballadors i creem l’estudi de desenvolupament, i ens traslladem a l’edifici Horizon a la Ctra. de Rubí on arribàrem a ser 80 treballadors. Creem també Gameloft Iberica. Com a pionera en la creació d’empreses de videojocs a Catalunya, vaig veure que Sant Cugat era la ciutat ideal: empresarial, verda i moderna; on anaven instal·lant els nostres treballadors i creaven les seves famílies.
Ens vam traslladar a l’Avinguda Ragull, i el 2010 al Centre Comercial de Mira-Sol on estàrem 10 anys meravellosos i on vam veure com es desenvolupava el centre comercial. Fa uns anys em vaig integrar a ADE Vallès, associació on trobo dones empresàries i directives, que igual que jo crec en la dona com a líder. Ens aconsellem, ens ajudem, ens veiem com a exemples les unes a les altres. Sabem que ser líder no és qüestió de sexe, és qüestió de ser autèntica, de saber el què vols i de treballar per aconseguir els objectius i per desenvolupar els nostres negocis.
Com a líder m’ha interessat el coaching i el desenvolupament del lideratge. Em vaig certificar com a Coach executiva i acompanyo a líders a créixer, a aconseguir els seus objectius i enfrontar-se als seus reptes professionals i personals. Crec en l’ésser humà, en la diversitat i en la inclusió. La humilitat, el reconeixement, són claus en la cultura empresarial, crec en el potencial gairebé més que en el talent. A ADE Vallès les dones de Sant Cugat hi trobem un lloc d’inspiració per desenvolupar-nos com a empresàries i contribuir al fet que la ciutat disposi d’innovació femenina.
Marie-Thérèse Cordon Directora de Recursos Humans i Executive Coach Ubisoft.
BELLATERRA.CAT 