🐿️ La sessió informativa de l’EMD de Bellaterra es realitzarà el pròxim dimecres 26 de juny a les 19:00 hores a la sala gran del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall. La sessió també es podrà seguir telemàticament a través del canal de YouTube de l’EMD Bellaterra.
📍“Als perillosos trams sense vorera del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra no es respecta la normativa de limitar el trànsit a 20 km hora”
Tram perillós sense voreres del Camí Antic de Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Un dels objectius principals del mandat del nous gestors de l’EMD és la pacificació del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell per millorar la seguretat dels vianants.
Després de treballar el projecte amb la comissió d’experts de mobilitat i aprofitant els estudis realitzats per la Unió de Veïns de Bellaterra, presentats al poble el 22 de març de 2022, així com un nou estudi de mobilitat específic, s’ha definit el projecte que es presentarà públicament el pròxim dia 26 de juny.
Consisteix a implementar un itinerari per vianants al llarg del Camí Antic, des de la Plaça Montserrat fins al Carrer del Til·ler. Inclou un tram de sentit únic entre les cruïlles del Carrer Terranova i el Carrer Josep Sentís, dividint el flux de vehicles.
El projecte a llarg termini és convertir el Camí Antic en una rambla pacificada de 20 metres d’amplada, amb doble sentit de circulació, i carrils per a vianants i bicicletes addicionals. Per fer-ho possible, caldrà que tots els veïns cedeixin les afectacions o que l’Ajuntament realitzi les expropiacions necessàries. Mentre la rambla no sigui una realitat, Bellaterra disposarà d’aquest itinerari per abordar el greu problema de seguretat per als vianants al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.
Cercle del nord del Camí Antic: Plaça Verge de Montserrat i sud: Carrer Til·ler
LLUÍS TORRES|Avui, dia que el veïnat de Bellaterra i mitjans han sabut oficialment, a través d’una nota de premsa oficial del tancament del Club Bellaterra el proper 31 de juliol, i la propera compra del club a partir de l’1 d’agost, pel grup català Sorli, -que durants mesos ho renovarà totalment per obrir-lo con Sorli Sport Bellaterra-, compartim un article de Jordi Fau (president del històric Club Bellaterra), publicat al blog delcamp.cat el dia 6 de juny de 2019.
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
90è ANIVERSARI DEL CLUB BELLATERRA “Villarriba y Villabajo”, per Jordi Fau
No sé en quin moment es va trencar la cordialitat i el diàleg entre els de dalt i els de baix, és a dir, el sector EMD i el sector plaça del Pi. Recordo tot just inaugurat el Club, els responsables de l’EMD ens varen trucar per interessar-se pel Club i es van oferir per buscar vies de collaboració i donar-nos un cop de mà. Corria l’any 2011, tant el nou Club, com l’EMD havien complert un any. La meva percepció, totalment subjectiva i personal, es que posteriorment a la festa major on hi va haver la intervenció de la policia, es va trencar el bon rotllo i ja res va tornar a ser com abans. I no sé perquè. Fa pocs dies parlava amb una persona molt propera als cercles de l’EMD i em comentava que en tot aquest estira-i-arronsa d’acusacions mútues, que ja no se sap ben bé qui ha començat, els de baix tenen les de perdre, perquè els de dalt tenen el poder… Doncs anem molt malament, no? El pitjor d’això és que en aquestes situacions, de retruc reben les Entitats, sense tenir cap mena de culpa. D’una banda l’EMD en surt perjudicada com a ens de representació del poble, quan la gent deixa de creure en els polítics; és aquell tòpic que els polítics van al seu rotllo i que per tal de conservar la cadira tot s’hi val. Si de veritat circulen mentides sobre la gestió de l’EMD, doncs cal seure i explicar-ho. Els debats electorals són una bona eina per axó. D’altra banda, el Club està sent objecte de campanyes de desprestigi per part d’una publicació periòdica molt coneguda, sembrant la incertesa sobre el seu futur, quan el que pertocaria seria enfortir la confiança dels veïns, si tinguéssim una relació de bon veïnatge dins una comunitat tan petita com la nostra. Admeto diferències de criteri sobre si el Club ens agrada més o menys com ha quedat, fins i tot la gestió de la Junta és opinable, però abans, si us plau, no publiquem falsedats o mitges veritats, cal recavar informació de primera mà i aixó us puc ben assegurar que no s’ha fet. És el que deia, quan l’objecte de les pedres són les persones, no pots evitar efectes col.laterals de manera que reben les entitats. Bé, per acabar, em poso públicament a disposició de qualsevol persona que vulgui parlar amb mi per aclarir el que calgui sobre la gestió del Club, la situació actual o el seu futur. Cal que seiem i parlem, cal sortir de posicions enquistades i trencar prejudicis, que tots en tenim. Si us plau, acabem amb aquest “Villarriba y Villabajo”, siguem positius.
LLUÍS TORRES| Compartim la nota de reflexió que hem rebut del cronista de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005” Ignasi va néixer a Barcelona, l’11 de març de 1953. També és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. L’any 2023 va publicar el llibre “Nova Crònica de Bellaterra”, coincidint amb la nova gestora de l’EMD del partit polític BE, presidida per Josep Maria Riba.
Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005”
REFLEXIÓ A VOLTES D’UN COMUNICAT OFICIAL, per Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra
Havent llegit el comunicat del President del Club Jordi Fau adreçat als mitjans de comunicació (a misses dites) hom no pot per menys que fer aquestes reflexions:
Primer. EL Club no acaba una etapa. Dir això és com dir que en comença una altre i no és cert. El Club Bellaterra desapareix i ja no tindran identitat fiscal.
Segon. En el comunicat no veig cap mena d’autocrítica i això no és bo. Cal explicar on es van equivocar per arribar a la desaparició de l’entitat. Així ho expressió en un article enviat a Bellaterra Diari.
Tercer. El Club va ser un aglutinador social i sobre tot cultural. Era l’epicentre de l’activitat veïnal. Cap menció, doncs, a aquesta pèrdua de culturalitat i que es va decidir quan es va fer la operació de la maceo transformació.
Quart. Em sap greu que, quan es menciona a l’Artur Vidal, no es faci menció de la meva feina de recopilació de la història del club en el llibre Bellaterra Crònica de 75 anys. No crec ni tan sols que se l’hagin llegit.
Cinquè. Tornant a la menció de l’Artur Vidal, i sense treure-li cap mèrit, qui veritablement va empènyer el projecte del Club va ser la meva tia Lluïsa Fàbregas. Ella i les noies d’aleshores van ser les que van anar porta per porta demanant els diners per aixecar el Club. A la meva tia se li va negar el dret a ser la sòcia número 1 li van atorgar, benèvolament, el número 2.
Sisè. Atribuir-se el mèrit d’una “millora de qualitat de vida” em sembla del tot exagerat. Amb el nou club, sí, es va generar una àrea de serveis inexistent a Bellaterra, però d’això a dir que la gent de Bellaterra té més qualitat de vida em sembla, com a mínim, exagerat.
Per acabar. Tots els que vam tenir i gaudir el Club l’hem perdut i això dol, no pas per la pèrdua material sinó perquè el club es i forma part de l’origen de Bellaterra com a comunitat. El club i la Unió de Propietaris i l’Hostal Sant Pancraç i el seu factotum Bartomeu Bartomeu. Aquesta troica va ser qui va plantar l’embrió del que és ara Bellaterra, amb les seves virtuts i els seus vicis.
LLUÍS TORRES| Artur Vidal Solà, qui va ser cronista de Bellaterra, ens recorda al número 1 de la revista L’Esquirol de Bellaterra (gener- febrer de 1985), com es va iniciar el Club Bellaterra, aquell estiu de 1934, quan un grup de famílies del veïnat estaven de xerrameca a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs, i Bartomeu, el seu propietari, els acusava d’apatia i els hi digué que si ells volien podien tenir una pista de tennis; que els hi facilitaria els terrenys del costat de l’Hostal, amb la condició que haurien de cercar els diners per la construcció de la pista. Artur Vidal va anar publicant cròniques del Club Bellaterra al llarg de molts números de la revista, i que Bellaterra.Cat ha reproduït durant molts dies.
Jordi Fau, president del Club Bellaterra
EL CLUB BELLATERRA CESSA LA SEVA ACTIVITAT.
NEIX UN NOU CENTRE ESPORTIU
El nostre Club, com probablement ja sabeu, arriba a un final d’etapa. Després de 90 anys, l’explotació de l’activitat esportiva canvia de mans, cosa que farà possible la seva continuïtat amb unes instal·lacions completament renovades.
Per aquest motiu, ens agradaria fer un breu repàs de la trajectòria del Club per entendre el perquè de la situació actual.
El “Club Bellaterra Associació” va néixer ara fa 90 anys com entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu de donar serveis esportius als veïns de Bellaterra.
Al llarg dels anys el Club va créixer i va anar ampliant la oferta d’aquests serveis esportius, sent al mateix temps un gran aglutinador social i un punt de trobada i de referència de joves i grans.
Efectivament, al que va començar amb un modest “xalet” com seu social i una pista de tennis, s’hi van anar afegint al llarg dels anys, la bolera, la pista poliesportiva, la piscina, la pèrgola, etc. Per altra banda, la seu social es va veure ampliada amb una segona planta i l’oferta de serveis esportius i activitats va anar creixent.
El nostre Club va tenir uns anys de bonança, que els que ho vàrem viure recordem amb enorme estima. Si hem arribat fins on som és gràcies a l’esforç de les successives juntes directives que han lluitat i s’han esforçat per millorar-lo, i també dels socis i sòcies que sempre ens han recolzat.
– No obstant, a nivell econòmic aquesta lluita era de pura supervivència, ja que les quotes dels socis eren insuficients i les noves inversions es feien amb aportacions extraordinàries en forma de derrames.
A finals dels 90 la situació era realment insostenible, amb instal·lacions molt deficients i una massa social a la baixa. Per aquest motiu, amb el nou mil·lenni varem aconseguir crear un nou projecte que feia possible la seva total transformació, amb possibilitat de finançament extern gràcies a la creació de 1.000 m2 de locals comercials. Un projecte que va anar agafant forma paulatinament, fins que el juny del 2010 vàrem obrir les portes del “vell-nou” Club remodelat.
Malauradament, les dificultats econòmiques que, per diferents motius, varem patir posteriorment, varen conduïr a la execució de la hipoteca per part del banc el desembre de 2017.
En aquest sentit però, voldríem posar en valor quatre aspectes importants:
• El nou Club es va finançar amb recursos externs i mai ha sigut una càrrega econòmica pels socis.
• La creació d’uns espais de serveis (supermercat, botigues) i les noves instal·lacions esportives, representen una plusvàlua important pels veïns i veïnes i una millora de la qualitat de vida.
O Es decebedor que els esforços que hem fet els darrers anys per trobar recolzament econòmic per part de l’Administració no hagin trobat resposta.
• Actualment necessitàvem una sèrie d’inversions per posar al dia les nostres instal·lacions, però per fer-ho cal un múscul financer que no teníem.
Finalment l’empresa propietària Building Center (filial de Caixa Bank), que prèviament va signar un contracte de comodat amb el Club i es farà càrrec del cost del passiu laboral, ha tancat un contracte d’arres amb el Grup Sorli per vendre l’immoble.
Sorli, una coneguda empresa catalana que inverteix en centres de lleure incloent activitats esportives, a partir de l’1 d’agost passarà a ser propietària de les instal·lacions i els locals comercials.
Es preveu una inversió molt important en nous equipaments esportius, nova maquinària de fitness, nova piscina amb zona de wellness, nous vestidors, nova recepció, nou pàrquing, etc., per la qual cosa es projecten unes obres que tindran una durada aproximada de 3 ó 4 mesos, temps durant el qual les instal·lacions esportives romandran tancades. No així els locals comercials, que continuaran la seva activitat normalment.
Creiem que aquesta nova etapa representa una molt bona sortida pel Club i per Bellaterra, i esperem amb il·lusió continuar gaudint d’uns nous serveis esportius de màxima qualitat..
Així doncs no ens acomiadem, sinó que esperem seguir trobant-nos com sempre al Club!
VISCA EL CLUB BELLATERRA!
Jordi Fau Risques
President del Club Bellaterra
Terrenys del Club Bellaterra els anys 30 i façana el 2024
ARTUR VIDAL SOLÀ|A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit. La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre. La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans. La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó. Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat. Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo. Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans. De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo. Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista. Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.
BELLATERRA.CAT 