Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 4/05/2024

Bellaterra, 5 de Maig de 2024

L’actual Plaça del Pi de Bellaterra l’any 1936  📷 CEDIDA

L’ANY 1936 per Artur Vidal Solà (*)

Semblava que l’estiu de 1935 seria una bona temporada per Sport Club Bella-Terra. Teniem el nou edifici social, petit però un bon començament per a les nostres necessitats i nosaltres amb la mateixa empenta que l’última temporada.

No va ésser així. La situació del país era bastant moguda. Els partits polítics i la societat en general havien arribat a palesar unes discrepancies, recels i odis personals incompatibles amb una bona convivència ciutadana. La llista de les malvestats, incendis, crims, assessinats politics era realment esfereïdora. La si- tuació era de preguerra civil i els militars i les dretes feia temps que conspiraven i les agressions i assassinats entre sindicalistes, falangistes, socialistes i altres eren freqüents.

Bé, he fet aquesta relació per tal de complementar-la amb la situació de Ca- talunya. Segons l’Estatut de 1939 el govern de la Generalitat tenia competència sobre l’ordre públic i totes les forces de seguretat ciutadana estaven a les ordres del conseller de governació senyor Espanya. Sembla com si els partits politics de Catalunya, l’Esquerra Republicana i la Lliga Catalana de Francesc Cambó, havessin arribat a un acord tácit de no agressió per no empitjorar la situació a la nostra terra. Així és que la convivència en el nostre país era molt diferent. Els diaris de Madrid parlaven del «Oasis Catalán». Si bé el clima no era paradisiac, era força aceptable i no es respirava un clima pre bèl-lic. Per aquesta circumstància, la burgesia catalana, el juliol de 1936, com cada any, es va escampar per les diverses contrades de Catalunya; el daltabaix va agafar a molts dels prohoms dels diversos partits polítics repartits en els respectius llocs d’estiu.

A Bellaterra i com cada any, a primers de juliol ja hi havia tota la colònia. Els meus pares s’havien mudat a Bellaterra els primers dies del mes però jo vaig trigar uns set o vuit dies més. El dia 30 de juny havia acabat el servei militar i amb el meu amic Manuel Martine, varem recórrer algunes comarques de Catalunya visitant els seus monuments, els bons restaurants i les cases de meuques més recomanades. No recordo exactament el dia, segurament el nou o deu de juliol quan vaig arribar a Bellaterra. La meva dedicació no podria ser tan intensiva com l’any abans per que treballava com a passant amb un advocat de Barcelona.

La vida estiuenca s’havia représ normalment. Els joves del Club varem organitzar una petita festa com a començament de temporada. Seria un berenar col·lectiu, una enlairada de globus i uns modestos focs artificials. La corresponent comissió de socis va anar a Sabadell a comprar al mercat les viandes, els globus i focs artificials.

La tarda del dia 18 de juliol ens varem reunir tots en un ambient de germanor i armonia als jardins del Club: varem fer un berenar alegre, es varen enlairar els globus i després, ja de vespre, con a fi de festa varem encendre els focs artificials.

Unes quantes hores després comença- ven a Barcelona els focs naturals de fusells, pistoles i canons. A la matinada del dia 19 de juliol l’exèrcit sortia al carrer per declarar l’estat de guerra i es va trobar enfrontat amb les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya. Havia començat la quarta guerra civil espanyola en el transcurs d’una centúria . Al Marroc i algun altre indret s’havien estronat el dia abans.

No parlaré dels fets corresponents a BeIlaterra durant aquells dies doncs això pertoca a una crònica general, però si crec que he de recordar ací que després d’unes quantes incidències més o menys greus la Urbanització va quedar controlada per el camarada Pérez i els seus nois i que el dia 22 o 23, quan el tren va funcionar de nou, l’èxode dels estiuejants cap a Barcelona fou masiu. Durant els anys 1936 a 1939 continua la vida de Bellaterra però amb uns altres ocupants; el Club es va col-lapsar totalment i crec que la pista de tennis va servir de galliner. Amb l’estiu de 1936 va acabar l’estapa fundacional de Sport Club Bellaterra. Després de 1939, quan varem retornar els antics estiuejants més alguns de nous, va començar una segona etapa amb el nom de Club Bellaterra.

(*) Advocat i Jutge Municipal Excedent de l’Institut d’Estudis Nord-Americans, autor de l’obra Jurisprudència Comercial Marítima publicada per la Llibreria Bosch de Barcelona l’any 1965

Font: L’Esquirol del Vallès 1986

Read Full Post »

Bellaterra, 5 de maig de 2024

El Carrer de Lope de Vega de Bellaterra té una llargada d’uns 75 metres, comença al Carrer de Lleó XIII i finalitza al bosc molt a prop de l’AP-7

Placa del Carrer López de Vega de Bellaterra

Félix Lope de Vega y Carpio
(Poeta, prosista i autor dramàtic, Madrid, 25 de novembre de 1562-27 d’agost de 1635)

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria. Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments. L’aspecte sentimental és prou significatiu: s’enamorà de l’actriu Elena Osorio (literàriament, Filis), episodi que recordà després a La Dorotea (1632); raptà Isabel de Urbina (Belisa), amb qui es casà; vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján (Camila Lucinda); vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al sacerdoci; ja ordenat, però, s’enamorà de Marta de Nevares (Amarilis). Aquest darrer amor, que esdevingué tràgic, conjuntament amb uns fets familiars molt trists, apressaren la seva mort. Aquesta vida tan intensa restà reflectida en la seva obra lírica, tant en els sonets de Rimas humanas (1602) i Rimas sacras (1614) —entre els quals Suelta mi manso, mayoral extraño, ¿Qué tengo yo que mi ansiedad procuras?, etc., com en els romanços aplegats al Romancero general (1600) i a La Dorotea (Pobre barquilla mia, A mis soledades voy, etc.). És extraordinària la seva capacitat per a imitar la poesia popular (cançons, romanços, nadales, corrandes, etc). Aquest tipus de producció és recollit amb preferència a Rimas humanas y divinas del Licenciado Tomé de Burguillos (1634).

El 1609 aparegué el seu Arte nuevo de hacer comedias, on exposa la seva nova concepció dramàtica: prescindir de les regles clàssiques, mesclar l’element tràgic amb el còmic i introduir-hi el popular, a fi que el teatre sigui una autèntica imitació de la vida. Recomana els temes al·lusius a l’honra i a l’honor, els històrics i els llegendaris. De la seva producció teatral que ens ha pervingut (unes 460 obres d’unes 1.500 que n’escriví), hom pot destriar una sèrie de peces i aplegar-les segons els temes: motius i tradicions castellanes i hispàniques (El caballero de Olmedo, Peribáñez y el Comendador de Ocaña, Fuenteovejuna, etc.), religioses (Lo fingido verdadero, La buena guarda, etc, a més dels actes sacramentals La siega, La Maya, La adúltera perdonada, etc.), de costums (La dama boba, Los melindres de Belisa, etc.), mitològiques (El Perseo, El marido más firme, etc), d’ambient exòtic (El gran Duque de Moscovia, El castigo sin venganza, etc). Escriví també poemes èpics, burlescs, religiosos, històrics i mitològics (La hemosura de Angélica, La Circe, La gatomaquia, etc) i narracions i novel·les en prosa (La Arcadia, El peregrino en su patria, Novelas a Marcia Leonarda, La Dorotea, etc.). L’any 2014 hom recuperà Mujeres y criados, comèdia escrita entre el 1613 i el 1614 que es donava per perduda

Plànol oficial de Bellaterra| EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Ajuntament de Cerdanyola, 13 de juny de 2021

El projecte de dignificació dels accessos a la ciutat tindrà continuïtat amb la instal·lació de lletres iguals o similars a d’altres rotondes. Està previst, en un futur, dignificar l’entrada des de la UAB, des del parc de l’Alba i també des de l’accés nord (*)

(*) Que Cerdanyola es refereixi a l’entrada des de l’accés nord es refereix a Bellaterra?

Per què no l’ha instal·lat també a la rotonda d’entrada de la Universitat Autònoma de Barcelona, -en plena campanya electoral 12 Maig al Parlament  de Catalunya- com ha fet a la rotonda del col·legi La Vall de Sabadell, d’accés a l’Entitat Descentralitzada Bellaterra?

Rètol gegant que llueix a la rotonda La Vall d’entrada a L’Entitat Descentralitzada Bellaterra des de Sabadell 📷 ORIOL CAMPMANY

Des del govern municipal de Cerdanyola del Vallès un dels projectes prioritaris és millorar la imatge de la ciutat en general i en particular els seus accessos.

Una de les inciatives per aconseguir-ho ha estat la instal·lació d’una estructura tipus rètol formada per una base de formigó de corten sobre la que s’han instal·lat unes grans lletres d’hacer galvanitzat amb el nom de la ciutat ‘Cerdanyola del Vallès’.  La seva instal·lació es completarà amb la instal·lació de la il·luminació de les lletres, la plantació d’un parterre de flors i la reforma i ampliació de la instal·lació de reg automàtic

13/07/2021. Des de fa uns dies la rotonda entre l’avinguda de Canaletes i la ronda de Cerdanyola llueix amb unes lletres de grans dimensions amb el nom de la ciutat que donen la benvinguda a tothom qui accedeix per aquest accés

Font: Ajuntament de Cerdanyola






  

Read Full Post »

LA BELLATERRA DEIXADA

Read Full Post »

Dilluns, 6 de maig de 2024, 20h., a la casa familiar Maragall, Carrer Alfons XII, 79, Barcelona (molt a prop de l’estació Plaça Molina FGC, L7, Plaça Catalunya Av. Tibidabo)

📍Maragall a casa és un espectacle construït a partir dels seus articles, poemes i correspondència.

📍Des del menjador de la seva casa de Sant Gervasi, Joan Maragall ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari.

📷 Biblioteca de Catalunya

L’Obra

Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al ‘Diario de Barcelona’ va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat.

Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat– es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà.

El fet que vint anys dedicats gairebé exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després.

(Barcelona, 10 d’octubre del 1860-20 de desembre del 1911) 📷 CEDIDA

La data del centenari ha estat una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que arribà a assolir malgrat els obstacles de l’època, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.

Això és el que hem pretès modestament: representar amb un repàs breu, però el més viu possible, la seva vida.

Casa-Arxiu Joan Maragall

L’Espai

A prop de la Plaça Molina de Barcelona, en un turonet de Sant Gervasi, hi ha un habitatge on des del jardí es veu Collserola i, en els dies clars, el Montseny i els Pirineus. Havia estat la casa del poeta Joan Maragall. Hi va viure des del 1899 fins el moment de la seva mort, ocorreguda el 20 de desembre de 1911 –és a dir, enguany se’n commemora el centenari–

La planta baixa d’aquesta casa de tres plantes, fou cedida per la família a la Biblioteca de Catalunya com a casa-arxiu; allí es recull tota la documentació referida al poeta, en especial els seus famosos dietaris, guardats amb cura per la seva esposa Clara, on tant hi podeu trobar un esbós d’un dels seus poemes o una idea per algun dels seus articles al “Brusi”, com una relació de la tos dels seus fills en uns dies de catarro col·lectiu o unes anotacions de les canonades d’aigua de la casa que ell s’encarregava de revisar cada dia.

En aquest marc íntim, i concretament en el menjador de la casa, l’amic Jaumà ens ha implicat en Jep Barceló i a mi en un espectacle engrescador confegit a partir de poemes, articles i correspondència de Maragall, amb un ideari, encara avui molt vigent: la relació Catalunya-Espanya, el seu pensament progressista i regeneracionista, el rebuig de la violència, la idea d’educar la burgesia en l’art i la bellesa: “el món potser està fonamentat en principis, però qui el mou són els somnis i cançons”…

Un convidem a una immersió en la figura humana i pública del poeta des del menjador de casa seva.

Joan Alavedra, Jep Barceló, Dolors Vilarasau i Josep M. Jaumà.
Al fons, la casa de Joan Maragall.
📷 Martina Pérez Vilarasau.

Fitxa artística i tècnica

Autor Josep Maria Jaumà
Dramatúrgia i direcció Dolors Vilarasau
Actor Jep Barceló
Música original i banda sonora Joan Alavedra
Il·luminació Nani Valls
Tècnic de so Francisco Bellido
Vestuari La Perla29 – Eulàlia Cortijos
Disseny gràfic Ignasi Bassó – Criteri.cat
Enregistrament banda sonora
Estudis de Cugat.cat
Tècnic Raül Orgales
Veus en off Joan Fàbregas (pare)
Dolors Vilarasau (Clara/Amandita)
Joan Berlanga (Unamuno)
Xavier Tor (veu “El Correo Catalán”)
Jaume Pla (Cambó)
Joan Vallvé (veu ressó)
Pere Pahissa (narrador)
Josep Maria Balcells (Josep Pijoan)

Agraïments:

Dolors Lamarca – Oriol Izquierdo – Dolça Tormo – Pere Maragall – Marta Serrés – Joan Gaya -Ignasi Bassó – Oriol Broggi – Jéssica Sotodosos – Xavier Luna – Martina Pérez Vilarasau – Marisa Salgado – Xavier Valls – Salvador Fenollar – Pere Mayans – Eugènia Serra – Esther Vilar

https://www.maragallacasa.cat/index.html

Font: Josep M. Jaumà, Dolors Vilarasau,

Read Full Post »

Biografia de Josep M. Jaumà i Musté


Josep M. Jaumà i Musté neix a Reus el 1938. Llicenciat en Lletres, el 1979 es doctora en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia de Philip Larkin, dirigida per Doireann MacDermott.

Durant quinze anys és professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a dos instituts de Liverpool (1962-63), dos instituts de Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi, de Romania (2003).

Vista aèrea de Iasi, en primer terme es pot veure la Universitatea “Alexandru Ioan Cuza 1860” 📷 CEDIDA

Universitatea “Alexandru Ioan Cuza”, universitat pública romanesa situada a Iaşi, capital de Moldova. La Universitat de Iaşi és la primera universitat moderna del país, fundada només un any després de l’establiment de Romania com a estat, el 1860. El seu origen es troba en el decret del príncep Alexandru Ioan Cuza pel qual es va convertir l’antiga Acadèmia Mihăileană en universitat.

Història i llegenda de Sant Cugat per Josep M. Jaumà i Ignasi Bassó

Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts: Els Instituts de Batxillerat per dins i per fora (1981), obra mereixedora del Premi d’educació Josep Pallach 1980. Altrament, publica La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez), els dos volums José María Valverde, lector de Joan Maragall (2004-2005) i, amb Alexander Fidora, Les cartes de Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona. La seva activitat crítica es complementa amb la col·laboració en revistes especialitzades com Quimera,  Reduccions, Els Marges, Revista de Occidente i L’Avenç, on signa ressenyes i articles sobre traducció literària. Entre d’altres, ha traduït de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats, Geoffrey Chaucer i Geraldine McCaughrean.

Somni d’una nit d’estiu de Williams Shakespeare, traducció de Josep Maria Jauma i Musté

En reconeixement a la seva tasca com a traductor de poesia, ha guanyat el Premi Cavall Verd de Traducció poètica 1991 per D’amor. Trenta poemes de Roobert Graves, el Premi de traducció poètica de l’Associació Espanyola d’Estudis Anglesos i Nord-americans 2004 per Gebre i sol de Robert Frost i ha estat finalista al Premi “Vidal i Alcover” de traducció 2004 concedit per l’Ajuntament de Tarragona per La Irlanda indòmita de William Butler Yeats. Pel que fa al teatre, escriu Pedra i Sang: L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra publicada el 2005 però representada cada any la setmana de Nadal al monestir de Sant Cugat des de 2000. Les seves altres obres teatrals són també posades en escena al monestir de Sant Cugat. També escriu El màrtir Cugat (representada els estius de 2005 i 2006), El naixement (2006), Els dos Mahatmas (representat l’hivern de 2008) i una antologia de textos shakesperians traduïts (representats l’estiu de 2007) titulada Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor i estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.

Romeo i Julieta de William Shakespeare, traducció de Josep Maria Jaumà i Musté

Josep Maria Jaumà rep el 2016 una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i unes setmanes més tard, el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, ambdós per la traducció de l’antologia Irlanda indòmita. 150 poemes, de William Butler Yeats, publicada a Edicions de 1984.

L’Obra Maragall a Casa

Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al ‘Diario de Barcelona’ va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat.

Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat– es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà.

El fet que vint anys dedicats gairebé exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després.

La data del centenari ha estat una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que arribà a assolir malgrat els obstacles de l’època, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.

Això és el que hem pretès modestament: representar amb un repàs breu, però el més viu possible, la seva vida.

Josep M. Jaumà

Font: Associació d’escriptors en llengua catalana

Read Full Post »