El Carrer de Valentí Castanys de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Carrer de Frederic Roda i Ventura i finalitza a una rodona cul de sac a tocar les vies dels FGC. A la placa apareix dibuixades les flors cunillets (Atirrhinum latifonium)
Placa del Carrer de Valentí Castanys de Bellaterra
Valentí Castanys i Borràs (Disseny i arts gràfiques) Barcelona, 1898- Barcelona, 1965 Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics. Participà en el primer Saló dels Humoristes (1916), on obtingué el premi instituït per Cambó. Fou l’ànima de les revistas “Xut” (1922-36) i “El Once” (1945-65), que dirigí des del 1954. Creà l’efímer “El Senyor Canons” (1925 i 1930). Col·laborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” (des del 1915), “Papitu” (des del 1916), “El Be Negre”, del qual fou director artístic (1931-33), “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” (des del 1933), “Destino” (1939-65) i les revistes infantils “En Patufet”, “Virolet”, “Esquitx” i “TBO”. Entre les seves creacions més populars es destaquen la d’”el Vell Barça” —el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà—, “La família Sistacs” —representació de la classe mitjana— i “el País del Sidral” —univers al·legòric de la vida esportiva—. Les seves caricatures dels esportistes, sobretot els futbolistes, no han estat superades.
Casa d’estiueig de Valentí Castanys
Estrenà obres de teatre, com Ha guanyat el Barça (1949), i publicà La Memòria es diverteix (1964), amb elements autobiogràfics, La família Sistacs (1965) i El comte Mitjacana. El seu fill Valentí Castanys i Fornells (Barcelona 1927) és també dibuixant humorista amb el pseudònim de Tinet.
L’EMD de Bellaterraté completament abandonat, tancat i barrat amb cadena aquest PassatgeNou Creus queapareix al seu plànol oficial de Bellaterra i sense cap placa
Detall del pic de Noucreus i Passatge Noucreus al plànol oficial de Bellaterra
Pic de Noucreus (Ripollès) Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent). El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.
La vida a l’internat religiós a la dècada dels cinquanta transcorre entre precs, sermons, pals i gana. Nens i adolescents són sotmesos contínuament a una fèrria disciplina, a la cega obediència, al càstig físic ia l’acatament de les normes que imposen les monges. Tot gira al voltant de la religió (sermons, rosaris, misses, vía crucis…) i d’una instrucció on la història sagrada i Alzamiento Nacional són la base d’una formació adreçada a que aquests nois —la majoria fills de republicans— s’empapin d’una doctrina repressiva que els allunyi d’un ambient familiar nociu. Aquests joves han de convertir-se en ciutadans addictes al règim. Però als passadissos i estades del col·legi hi ha un altre món: el del suport i la solidaritat entre els nois que aconsegueix mitigar en part la dura situació que viuen cada dia.
Juan Garcia Ballesteros (Almodóvar del Rio, 1947), mestre i llicenciat en Psicopedagogia
JUAN GARCÍA BALLESTEROS
És mestre i llicenciat en Psicopedagogia Va néixer fa 77 anys a la localitat d’Almodóvar del Río (Còrdova). Els seus pares, republicans, juntament amb els seus cinc fills, van lluitar tota la vida per tirar endavant. Va estudiar amb beca i va acabar la carrera de magisteri.
Va treballar com a mestre durant 29 anys entre Montalbán i La Rambla fins que el 1998 es va incorporar a un institut de Còrdova com a Professor de Llengua Castellana i Literatura.
Els darrers anys de la seva vida laboral els va compaginar com a professor honorari a la Facultat de Ciències de l’Educació, fins a la seva jubilació el 2007.
Apassionat de la tasca docent, defensa l’educació com l’oportunitat d’una vida digna i una situació millor en la societat per als fills de treballadors.
Ha publicat nombrosos articles per al Col·lectiu Prometeo, així com l’assaig La lectura a l’ESO (Conselleria d’Educació/Junta d’Andalusia) i Itinerari pels rius Guadiato i Guadiatillo (Junta d’Andalusia/Ajuntament de Còrdova, 1993)
UTOPÍA LIBROS Patio Beatillas|Plaza de las Beatillas s/n (14001 Córdoba) T. 957 04 69 71 editorial@utorpialibros.com http://www.utopialibros.com
Bellaterra.Cat inicia una nova secció setmanal de crítica gastronòmica a càrrec del gastrònom Ignasi Roda
La crítica no ho és tot en el periodisme gastronòmic, és només una manera de fer-ho, però la rellevància i la transcendència que ha pres la posa en boca de tothom. Pots fer la crítica tan llarga com vulguis i començar a retallar-la. La crítica és un exercici de dir i sortir corrents. És una columna d’opinió i en general és curta. Si volem explicar un àpat no podem fer un exercici literari i fer-lo com un reportatge, una crònica. Que quedi entre 540 i 700 paraules, màxim.
IGNASI RODA (*) El Lluerna és un restaurant amb una trajectòria de més de 22 anys. De primer estava al centre de Santa Coloma de Gramanet, després va obrir el seu espai a l’Aviguda Pallaresa, també a Santa Coloma.
Cuiners del Lluerna en plena feina
Un Menú Presentació, entenc, és un menú on es tasten algunes de les seves creacions. L’experiència és força interessant i he pogut comprovar la riquesa imaginativa de la cuina del Víctor, però sobre tot la seva delicadesa en combinar textures i sabors. Val a dir, però, que, quan un hom fa una valoració d’un menú d’aquestes característiques, no pot perdre de vista que els plats són reduccions dels plats de carta. Alhora, doncs, de valorar, per exemple, l’Arròs de gambes de platja, miro d’imaginar-me el plat en la seva ració real. Aleshores penso que el bon sabor que li he trobat en la mesura del tast, amb més quantitat, potser m’embafaria un xic. Per contra, l’Amanida de bacallà amb la seva escuma l’he trobat massa minsa per tenir una opinió fiable. Un altre plat que està just en la seva mesura i que potser en una ració més completa embafaria és l’Albergínia blanca ecològica del Maresme, amb el seu soufflé de pinyons. Això d’ecològic va també per altres components d’altres plats de la carta, cosa que demostra una especial sensibilitat del restaurant pel producte de proximitat, però jo crec que si donéssim a tastar un plat fet amb albergínia ecològica i un altre no, ens costaria diferenciar l’un de l’altre, sobre tot perquè els ingredients de la seva elaboració emmascaren el gust natural de l’albergínia. Pel que fa al peix i a la carn (turbó i ànec) es complementen perfectament amb les seves salses d’acompanyament i hom se’n delera per una ració més generosa.
Pel que fa a les postres, he de confessar que sóc poc donat a les barreges. Un gelat és un gelat i un pastís és un pastís, per tant, el Cremós de formatge de cabra, independentment del Gelat de remolatxa, estava molt bo, però la Ganache de xocolata l’he trobat un xic farinosa.
El vi que ofereixen amb aquest menú és un blanc Alella Alta ecològic.
No sóc massa devot dels vins ecològics. Encara no n’he trobat un que em convenci. Cal donar-los temps, potser. La temperatura del vi en servir-lo no era la més adequada. La cosa s’ha resolt amb la gelera.
Excel·lent la qualitat del pa que serveixen, que per a mi és un distintiu important en la sensibilitat d’un restaurant.
El servei és acurat i atent i el ritme de servir els plats, molt adequat.
En quant a detalls, els suggeriria un platet sota l’ampolla del vi, si es serveix un negre.
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 març 1953) escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
(*) Pels qui no em coneguin diré que l’any 1980 vaig muntar un restaurant a Sant Cugat del Vallès, El Tupinet. Sóc amant de la cuina. M’agrada pel que té de creatiu i perquè obliga a desenvolupar la imaginació. Vaig estar a punt d’anar a estudiar hostaleria a Lausana, però el teatre em va tirar més. I com que no goso ser crític de teatre, ara vull atrevir-me a fer crítica gastronòmica. Tinc un receptari propi de més de 60 propostes que ofereixo on.line als interessats a partir de l’índex que els facilito i així estalvien cercar les receptes. Els em diuen el número de recepta i jo els hi envio. On anirà a parar tot això? Ja ho veurem. Vagi per endavant que per la valoració utilitzaré el barem: Regular / Bona / Molt bona / Excel·lent. Aquí comença aquesta aventura. IGNASI RODA
El Carrer de Frederic Roda Ventura de Bellaterra té una llargada d’uns 250 metres, comença al Carrer de Terranova i finalitza al Cami Antic de Sant Cugat, tot passant de llarg del cul de sac del Passatge de Roda Ventura (de 50 metres de llargada, que per cert, no apareix al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra, però sí està penjada la seva placa).
Placa del Carrer Frederic Roda i Ventura de Bellaterr on apareixen dibuixades les flors calcides (Cirsium Arvense) i Gatmaió (Tamus Communis)
Placa del Passatge de Roda Ventura
Frederic Roda i Ventura (Advocat i polític) Barcelona, 1898 — Barcelona, 1967. Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu. Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 1934. Fou vicepresident de Palestra, una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d’amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l’escoltisme de Robert Baden Powell. Tenia un tarannà educatiu i patriòtic, organitzà cursos d’història, literatura, art i llengua catalanes; cercles d’estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d’acció social i cultural. Va mantenir bones relacions amb la Federació de Joves Cristians i grups semblants, ja que tots formaven part dels Minyons de Muntanya.
Esclatada la Guerra civil espanyola, emigrà a l’estranger des d’on prestà serveis al govern franquista establert a Burgos. En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962. Intervingué en la defensa dels intel·lectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona. En Roda i Ventura va ser un dels primers veïns de Bellaterra i va ser secretari de Unió de Propietaris Bellaterra (UPB).
Morí sobtadament d’un infart (7 de març) dins del seu cotxe, després d’una forta discussió amb el jutjat de guàrdia, i sense haver aconseguit la llibertat dels estudiants que defensava.
Plànol oficial de Bellaterra|EMD BELLATERRA
Font: Gran Enciclopèdia Catalana, Wikipedia, Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda Fàbregas
L’assumpció del projecte de la Institució Lliure d’Ensenyament va ser un dels principals actius de la II República, que commemorem cada any aquest 14 d’abril: la revolució de l’ensenyament, des del respecte (Javier de Lucas)
Francisco Javier de Lucas Martín, més conegut pel nom de ploma Javier de Lucas, (Múrcia, 4 de desembre de 1952) és un filòsof i professor universitari espanyol, catedràtic de filosofia del dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València. Entre 2005 i 2012 va ser director del Col·legi d’Espanya a París a la Ciutat internacional universitària de París Des de 2019 és senador per València al Senat espanyol, escollit com a independent a les llistes del PSPV-PSOE durant la XIII i XIV legislatura i presideix la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats del Senat.
Arran de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d’Alfons XIII, Francesc Macià, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l’espera que els altres pobles d’Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d’abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.
“El nom d’Iris li ve en honor de la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor”
El lliri blau és una planta herbàcia que fa 40-90 cm d’altura. La tija és gruixuda i ramificada. Les fulles són de color verd, són allargades.
El fruit és una càpsula. Es reprodueix per rizomes que s’escampen sota terra i donen lloc a noves plantes.
Aquest híbrid és natiu dels Balcans però avui dia es troba present a gairebé tota Europa, l’est d’Àsia, el nord d’Àfrica alguns estats dels Estats Units d’Amèrica i a l’Argentina.
A Catalunya és freqüentment cultivada i naturalitzada, en indrets més o menys àrids al voltant dels pobles. Probablement no hi hagi cap població autòctona d’aquest tàxon. Als Països Catalans han estat citades altres quatre espècies autòctones de lliris blaus: Iris latifolia (un endemisme dels Pirineus i la Serralada Cantàbrica) és freqüent a tota la serralada pirinenca.
–Iris xiphium (propi del Sud-oest d’Europa i Nord d’Àfrica) ha estat citat al delta de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Safor.
–Iris spuria es pot trobar a les terres de l’Ebre, la Ribera Baixa i la Marina Septentrional.
–Iris lutescens, el lliri menut, és un endemisme de la Mediterrània occidental que viu en diversos indrets més o menys àrids de Catalunya i el País Valencià.
Viu en terrenys rocosos i prats secs de la terra baixa i la muntanya mitjana. És una planta cultivada que s’ha escampat i naturalitzat en molts llocs.
Lliri blau és de la família Iridàcies.
Descripció: Planta herbàcia que fa 40-90 cm d’altura.
La tija és gruixuda i ramificada. Les fulles són de color verd, són allargades.
Floració: Floreix inici de la primavera Les flors són grans (10 cm), de color violeta i s’agrupen a l’extrem de les tiges.
Els sèpals i els pètals estan units formant tèpals, dels quals els externs tenen una mena de pèls de color groc.
Tenen 3 estams i 1 estil.
Fruit: El fruit és una càpsula.
Reproducció: Es reprodueix per rizomes que s’escampen sota terra i donen lloc a noves plantes.
Hàbitat: Viu en terrenys rocosos i prats secs part de la terra baix i la muntanya mitjana.
BELLATERRA.CAT 