Davant d’un nou 14 d’abril, aniversari de la II República espanyola. Sempre que puc faig un recordatori d’aquesta data tan assenyalada a la nostra Història Contemporània que, com a historiador professional, sempre em va interessar estudiar, investigar i ensenyar als meus alumnes intentant despullar-la de tanta i tanta mixtificació com de forma tan interessada ha estat sotmesa en un intent d’ocultació del que va ser en realitat, el primer intent d’implantar un sistema democràtic al nostre país. I com a ciutadà, el meu interès és no menys profund i sincer: com no empatitzar amb un règim polític que, entre moltes altres qüestions, va pretendre un sistema de la propietat més racional i equitatiu, que va pretendre igualment portar l’ensenyament i la cultura a zones secularment abandonades, que va fer passos insospitats pel que fa a legislació social, que va expandir els drets civils i polítics i especialment a la dona, que va pretendre una real separació d’Església i Estat i, per fi, una modernització de l’exèrcit, com dic, entre d’altres molts projectes de reforma i modernització del país. Per això, davant de tergiversacions que encara persisteixen en determinats àmbits de la història i de la política espanyola, no tinc més que afegir el meu reconeixement a la II República com l’antecedent més immediat del nostre sistema democràtic actual. Salut
Antonio Barragán Moriana neix el 31 de juliol de 1949 a Aguilar de la Frontera.
Historiador. Doctor en Geografia i Història i Llicenciat en Ciències Polítiques. Catedràtic d´Història Contemporània de la Universitat de Còrdova.
Va participar en l’agitació estudiantil contra la dictadura franquista i, anys després, ja com a professor, va ser expulsat de la Universitat Laboral per la seva activitat política als anys setanta. Ingressa a la Universitat de Còrdova el 1975, on és contractat com a professor a l’Escola de Magisteri.
Dedica les línies de treball, bàsicament, a l’estudi de problemes socials i polítics de la Història d’Andalusia dels segles XIX i XX. El 1989 obté el VIII Premi d’investigació d’Història Social Diaz del Moral que concedeix l’Ajuntament de Còrdova amb una obra titulada Conflictivitat social i desarticulació política a la província de Còrdova, 1918/1920.
Altres treballs destacats de l’autor cordovès tenen com a tema d’anàlisi el període de la II República (Realitat política a Còrdova, 1931), la crisi del 1898 i les seves implicacions polítiques (Còrdova 1898/1905: Crisi social i regeneracionisme polític), la qüestió social i les seves diverses dimensions ( Dos textos fonamentals per a la Història Social de Còrdova al segle XX: La Comissió i l’Institut de Reformes Socials, Sindicalisme miner a Andalusia, 1900/1923: organització i conflictivitat, Revoltes camperoles a Andalusia, etc.), l’etapa franquista i la transició ( La reaparició del moviment obrer a Còrdova durant el franquisme i Crisi del franquisme i transició democràtica a Còrdova, 1973/1982 ).
Barragán Moriana, que forma part de l’equip de coordinació d’Història Contemporània de l’Enciclopèdia General d’Andalusia, és membre del comitè científic que, sota el patrocini del Patronat Niceto Alcalá Zamora, organitza a Priego de Córdoba els congressos sobre la cultura i política republicana a Espanya.
Font: Antonio Barragán Moriana, Córdovapedia,
BELLATERRA.CAT 