Fa temps, un ministre del tot franquista, però que aleshores ho era d’un govern democràtic, va dir: “La calle es mia!” El tal ministre era membre d’Alianza Popular (ara PP) i es deia Manuel Fraga Iribarne. A Bellaterra no ens estem de res i tenim un president de l’EMD que, sense dir-ho, ho proclama abastament. “Bellaterra és meva!” i això inclou carrers i places, arbres i vorals. Fer retirar una parada, despenjar una pancarta, etc. posada pels veïns no hauria de ser prohibit si el missatge no ofèn a ningú. Fins a quin punt podem considerar aquesta prepotència de Gent per Bellaterra com un atemptat a la llibertat d’expressió? Ni que la raó sigui no haver demanat permís. Permís de què? Jo crido a la desobediència civil i penjar pancartes blanques als arbres dels nostres carrers, (i no seus), perquè entenguin d’una vegada que una comunitat no s’harmonitza amb actes de prepotència.
Ignasi Roda
Veí indignat
