Es diu mitgera a la tanca o la paret comuna entre dos terrenys o edificis contigus.
Els propietaris de patis, d’horts, de jardins i de solars confrontants tenen dret a construir una paret mitgera perquè serveixi de tanca o separació en el límit i en el sòl d’ambdues finques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.
TANQUES NO MITGERES ENTRE FINQUES:
Els propietaris de finques les poden tancar amb rengles d’arbres o d’arbustos vius, d’espècies vegetals seques, de canyes, de xarxes o de teles metàl·liques fins a l’alçària màxima de dos metres o la que estableixi la normativa urbanística.
En principi, es presumeix que un mur existent en el límit entre dues propietats és mitger, és a dir, pertany per igual als dos propietaris confrontants (en la seva extensió i gruix). No és que cadascú sigui propietari del 50%, sinó que tots dos són propietaris del 100%. A el conjunt de drets i obligacions que comporta l’existència i gaudi en comú d’una paret per part dels propietaris d’edificis o finques contigus, separats per aquestes divisions, és el que es coneix com mitgera. Aquest element comú pot tenir formes diverses, naturals o artificials: mur, tàpia, fites, rierol, a prop, tanca, etc. En finques rústiques pot ser un simple canvi de cultiu.
Quines obligacions tenen els mitgers?
Tots dos propietaris tenen l’obligació de contribuir a les despeses de construcció, reparació i manteniment de la mitgera, en proporció al seu dret. Un propietari no pot obrir finestres en una mitgera.
Per reparar la mitgera cal el consentiment exprés de tots els propietaris.
“Les despeses causats per l’acció d’un de sol dels mitgers aniran al seu càrrec”.
Aquest és un cas freqüent que sol acabar als jutjats: un dels propietaris realitza obres d’enderroc o demolició en la seva zona i provoca danys (esquerdes, desplaçaments) a la propietat de l’veí. Per això és important extremar la precaució en els estudis previs a les obres que afectin a la propietat contigua. En cas contrari es pot veure obligat per un tribunal a pagar les reparacions, les despeses de reallotjament de l’veí i els danys morals. D’altra banda, un propietari pot dispensar-se de la càrrega de mantenir la mitgera si renuncia a la mitgera, llevat que la paret mitgera sostingui seu edifici, en aquest cas aquesta renúncia no és possible.
Els arbres del veí em causen molèsties
El codi civil estableix que no poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos). A més, si les branques d’un arbre envaeixen el vol de el terreny veí, el propietari d’aquest pot exigir que es tallin. Si són les arrels les que s’introdueixen a la finca veïna, el propietari d’aquesta pot tallar per si mateix.
Font, OCU,
BELLATERRA.CAT 