Té la seva lògica, perquè els vincles afectius dels bellaterrencs estan molt més a prop de Sant Cugat que no pas de Cerdanyola
Estació de Bellaterra (1959) dels FGC/CEDIDA
Per Víctor Alexandre
És molt possible que Bellaterra esdevingui un districte de Sant Cugat. De moment, el govern d’aquesta EMD ha iniciat els tràmits administratius perquè això es faci realitat i en concreta els motius: per la desconnexió física i psicològica de Cerdanyola, i per un majoritari sentiment de pertinença a Sant Cugat. Bellaterra té 3.000 habitants, dels quals només un 9% se senten cerdanyolencs. I és a partir d’aquesta realitat que el 2015 van celebrar una consulta per constituir-se en municipi, però no complien el requisit de la distància mínima de tres quilòmetres amb el municipi matriu i ara han decidit integrar-se a Sant Cugat.
Té la seva lògica, perquè els vincles afectius dels bellaterrencs estan molt més a prop de Sant Cugat que no pas de Cerdanyola. Per començar, la comunicació en transport públic, via FGC, és infinitament millor. Amb Cerdanyola ni tan sols tenen un autobús que els uneixi. D’altra banda, hi ha també un dèficit fiscal entre l’aportació de Bellaterra al municipi (4M€) i el que en rep (2M€). Ara caldrà veure què hi diu la Generalitat, que és qui haurà de decidir en el termini d’un any.
Jo, com a santcugatenc, no hi tinc cap inconvenient. Els bellaterrencs tenen tot el dret a decidir sobre la seva identitat, i en podem treure una conclusió ben raonable: quan estem a gust en un lloc, no en volem marxar. En canvi, quan hi estem a disgust, frisem per fer-ho. I això ha estat, és i serà sempre així en totes les relacions humanes, ja sigui en l’àmbit de les persones, dels municipis o de les nacions. El conflicte només el generen els qui es creuen amos de la vida dels altres i pretenen dir-los què poden ser i què no poden ser.
BELLATERRA.CAT 